Aplanament - condemna en costes (0153/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 153-10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Capellà va interposar demanda, en data 24-11-2009, envers la mercantil Arcos, segons la qual es condemnés a la defenent al pagament de la quantitat de 15.115,54 euros, amb més els interessos i les costes processals.

En data 15 de desembre la representació processal de la part defenent va presentar escrit de contesta i oposició a la demanda, segons el qual reconeixia deure l'import reclamat, proposava pagar 500 euros mensuals fins a la liquidació del deute i s'oposava al pagament de les costes processals.

II.- En data 20-04-2010, l'Hble Tribunal de Batlles va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat Capellà contra la societat Arcos, hem de condemnar i condemnem a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat total de 15.115,54.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des del dia 1 de febrer de 2009, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 29-06-2010, ha formulat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació parcial de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 19-07-2010, sol·licita la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent justifica el seu recurs són, en essència, els que segueixen. Entén que les manifestacions que es contenen en el III Considerant de la sentència no són adequades i que, per tant, no procedeix la condemna en costes a aquesta part litigant, atès el seu aplanament. Assevera que l'aplanament es pot produir en qualsevol moment abans de la sentència, però que si té lloc abans de la contesta a la demanda no procedeix la imposició de les costes processals, com així es desprèn del que succeeix en dret comparat, tota vegada que no existeix cap regulació en dret propi.

II.- El present recurs no pot triomfar per les raons següents. Esdevé doctrina d'aquesta Sala, entre altres, sentència del Tribunal Superior de 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves font pròpies i esdevé un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals.

Si traduïm les anteriors consideracions al supòsit que ens ocupa, resulta que existeix un document, de data 11-12-2008, en el qual es reconeix pel Sr. Sevillano, en nom de la mercantil defenent l'existència del deute reclamat i així ho admet la defenent en el seu escrit de contesta a la demanda (foli 167). Tanmateix (foli 167) reconeix en el referit escrit de contesta a la demanda l'existència de reclamacions pel cobrament del deute existent. Si a aquests extrems, s'afegeix que l'aplanament no s'ha efectuat, com sustenta la part recurrent abans de la contesta a la demanda, sinó precisament en el mateix escrit, en el qual reconeix deure les quantitats reclamades i en el que formula una proposta de pagament contrària al principi d'indivisibilitat i integritat del pagament, que requereix el consentiment del creditor.

Per tot el que s'ha exposat i malgrat la difícil situació econòmica pugui esdevenir certa com a causa de l'incompliment de les seves prestacions, resta clar, com reconeix la pròpia defenent, que no ha complert amb les prestacions que li corresponien i, per tant, que la part agent s'ha vist obligada a impetrar l'auxili judicial per a aconseguir la defensa dels seus legítims interessos i la satisfacció del seu dret subjectiu. I en conseqüència, s'han d'entendre adequades i del tot encertades les consideracions que el tribunal a quo ha efectuat en la seva sentència, la qual ha de ser confirmada per aquesta Sala.

III.- La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Arcos contra la sentència de data 20-04-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.