FUNCIÓ PÚBLICA. Jubilació voluntària. No es pot sol·licitar amb més de quatre anys d'antelació, amb la finalitat d'impedir l'aplicació d'ulteriors reformes legislatives. Naturalesa estatutària de la relació funcionarial. (1000003/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000003/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000136/2016

SENTÈNCIA 61-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Toll

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Arcos

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Vélez

Advocat: Sra. Alfaro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000003/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Toll va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 2 de desembre de 2015, que havia confirmat una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 26 de juny de 2015, en virtut de la qual es va denegar la petició de l'agent d'acollir-se a la jubilació anticipada amb efectes del 31 d'agost de 2019.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 26 d'octubre de 2016 ha desestimat el recurs i ha declarat que les resolucions administratives que s'impugnen són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

En el moment d'entrada en vigor de la Llei 23/2014, l'interessat tenia 55 anys d'edat i, per això, tenia consolidat el dret a la jubilació voluntària, en els termes previstos a l'article 14.2 de la Llei del Codi de Duana.

El Reglament exigeix que la petició de jubilació voluntària es faci amb una antelació mínima de tres mesos, però no fixa un termini màxim, de manera que no hi ha obstacle a que la seva sol·licitud ho sigui amb efectes del 31 d'agost de 2019.

No es pot aplicar de forma retroactiva la Llei 23/2014, ja que tenia els drets oberts a la jubilació voluntària abans de que entrés en vigor aquesta norma.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

En el seu escrit, argumenta que l'agent va sol·licitar la jubilació quan ja estava en vigor la Llei 23/2014 i que, en conseqüència, es pot acollir a la seva disposició transitòria 2ª, però no a l'article 14.2 del Codi de Duana, que ja estava derogat. Considera improcedent formular la petició amb més de quatre anys d'anticipació, amb la voluntat de congelar la situació jurídica front a eventuals modificacions legislatives. No existeix en aquest cas aplicació retroactiva de la referida Llei 23/2014.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Resulten plenament aplicables en aquest cas les consideracions que conté, entre d'altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 50-2016, de 21 de juliol, la qual va afirmar que:

"Segons la jurisprudència consolidada d'aquesta Sala, els funcionaris estan sotmesos a un estatut legal i reglamentari i el legislador té la facultat de modificar aquest estatut, atès que els funcionaris no tenen drets adquirits al manteniment indefinit del mateix règim.

La Llei 23/2014, del 30 d'octubre no té un caràcter retroactiu que la faria contrària a l'article 3 de la Constitució. En efecte, s'ha de distingir dos conceptes jurídics diferents: la retroactivitat i l'aplicació immediata de la Llei amb efectes pel futur. Les disposicions de la Llei 23/2014 són clarament una il·lustració d'aquest segon concepte i no són una vulneració de l'article 3 de la Constitució. Arribar a una conclusió contrària comportaria una congelació de l'ordenament jurídic que faria impossible la seva evolució i l'adaptació a les circumstàncies existents en cada moment".

Tercer.- Existeix en aquest cas una certa discrepància sobre la data en què l'agent va sol·licitar la jubilació voluntària. De tota manera, en base al propi reconeixement de l'interessat en el seu recurs de reposició (folis 6 i 32 de les actuacions), s'ha de considerar que aquesta petició va tenir entrada en el registre el 5 de juny de 2015, quan ja estava en vigor la Llei 23/2014, que havia entrat en vigor l'1 de juny anterior, amb la consegüent derogació de l'article 14.2 del Codi de Duana.

En conseqüència, resulta evident que no es pot parlar d'una aplicació retroactiva de la Llei 23/2014, sinó immediata, de manera que, com afirma la sentència apel·lada, l'interessat pot acollir-se a la disposició transitòria 2ª d'aquest text legal.

Ara bé, és totalment improcedent pretendre el reconeixement del dret a la jubilació voluntària amb més de quatre anys d'antelació a la data en què aquella hauria de ser efectiva, i en base a les condicions aplicables quan es va complir l'edat necessària, o bé es va presentar la sol·licitud.

Aquesta actuació resulta contrària a la naturalesa estatutària de la relació que mantenen el funcionaris públics amb l'Administració, que pot ser alterada mitjançant la modificació de les disposicions legals i reglamentàries aplicables en cada moment i, a més, comportaria una inadmissible congelació de l'ordenament jurídic, com es va dir en l'esmentada sentència núm. 50-2016, de 21 de juliol.

En realitat, la jubilació voluntària depèn de dues condicions que s'han de donar simultàniament. En primer lloc, s'han de complir els requisits d'edat que estableix la norma. Però això no és suficient, sinó que, com és lògic, també s'ha de produir una declaració de voluntat per part de l'interessat, sense la qual no es perfecciona el dret.

Aquesta petició o declaració de voluntat de l'interessat s'ha de produir en el moment en què es vulgui accedir a la situació de jubilació, i no amb diversos anys d'anticipació, com s'ha fet en aquest cas, amb la clara voluntat de congelar la norma jurídica aplicable, i de que no siguin efectives les hipotètiques reformes legislatives actuals o futures.

Com és lògic, aquesta pretensió no pot ser acollida. El fet de que el Reglament prevegi un breu termini de preavís d'almenys tres mesos no altera aquestes conclusions, ja que la seva finalitat és la de fer possible la substitució de l'interessat, i aquesta norma no empara altres finalitats, com les que es pretenen en aquest cas.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Toll contra la sentència dictada el 26 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.