FUNCIÓ PÚBLICA. Reingrés des de la situació d’excedència voluntària. En les entitats parapúbliques es pot sol·licitar el reingrés a una plaça de categoria inferior, per aplicació supletòria de la Llei de la funció pública. (1000058/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

Núm. de Protocol: 1000058/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2022

SENTÈNCIA 53-2023

PARTS:

Apel·lant: SERVEI ANDORRÀ D’ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS)

Representant: Sra. Plaza

Advocat: Sr. Calderón

Apel·lada: Sra. Julián

Representant: ídem

Advocat: Sr. Bueno

Apel·lada: Sra. Varesc

Representant: ídem

Advocada: Sra. Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 d’octubre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000058/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Julián va interposar demanda contra el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), en què impugnava la resolució del Consell Directiu de 17 de setembre de 2020, que va desestimar el recurs formulat contra la decisió del comitè de selecció del procés convocat per a la cobertura d’una plaça d’administrativa de l’Àrea de persones adscrita a la Direcció Econòmica i de Recursos Generals del ORG_0.

La sentència de 28 de juliol de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda, declarant la nul·litat del procés selectiu de referència, en no haver-se respectat la preferència de l’agent, que es trobava en situació d’excedència i havia sol·licitat el reingrés a la plaça abans esmentada.

2.- La representació del ORG_0 ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No procedeix l’aplicació subsidiària de la Llei de la funció pública, ja que el ORG_0 disposa del seu propi reglament de personal, que només preveu el reingrés a una plaça de la mateixa categoria, i no d’una categoria inferior. D’aquesta manera, no hi ha manca de normativa pròpia que permeti recórrer a la legislació general de la funció pública.

La interessada no va acceptar de forma expressa i inequívoca la renúncia al seu salari anterior, ja que era tècnica administrativa quan va passar a la situació d’excedència, i ara pretèn reingressar en un lloc de categoria inferior.

L’informe del comitè de selecció és molt detallat i motiva de forma minuciosa els mèrits de cada candidat i la seva puntuació. En tot cas, si es considera que el plec de bases és molt ampli i no detalla de forma suficient la forma en què s’havien de valorar els mèrits, això donaria lloc a la nul·litat de l’adjudicació de la plaça, però no al nomenament de la interessada.

3.- La Sra. Julián s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada en tots els seus extrems, en base a les següents al·legacions:

En tot allò que no estableix el Reglament de personal del ORG_0, s’ha d’aplicar la Llei de funció pública com a supletòria. A més, la Llei té un rang superior al reglament, de manera que aquest no pot contradir-la.

L’agent havia ocupat anteriorment el lloc de treball d’administrativa, que coneixia perfectament.

El concurs de mèrits va consistir en una mera entrevista, i no es justifica per què l’agent no seria ara apta per ocupar un lloc que havia desenvolupat anteriorment, amb l’afegit que té preferència per raó de la seva nacionalitat andorrana.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució impugnada en aquest procés versa sobre l’adjudicació de la plaça d’administrativa de l’Àrea de persones adscrita a la Direcció Econòmica i de Recursos Generals del ORG_0.

L’agent, que es trobava en situació d’excedència voluntària com a tècnica administrativa, va sol·licitar el reingrés a la indicada plaça, petició que va ser denegada en considerar-se que el lloc de treball vacant corresponia a una categoria inferior a la que ostentava la interessada, i que el reingrés només es podia fer a una plaça del mateix nivell, segons l’article 56 del Reglament de personal del ORG_0.

La sentència apel·lada ha estimat la demanda formulada per l’agent, en base a dos arguments concurrents. En primer lloc, perquè existeix una falta de motivació en la resolució del procés selectiu, ja que els criteris de valoració que establien les bases eren molt amplis, la qual cosa impedia el seu control. En segon lloc, perquè la interessada podia sol·licitar el seu reingrés en una plaça de categoria inferior, segons l’article 51.3.b) de la Llei de la funció pública, que resulta d’aplicació subsidiària al personal de les entitats parapúbliques, com ho estableix l’article 3.5 de la mateixa Llei.

Tercer.- Sobre la primera qüestió, l’examen de l’edicte publicat al Butlletí Oficial (foli 53) es limita a enumerar una sèrie de criteris que s’havien de tenir en compte per valorar les sol·licituds dels aspirants, però no estableix la puntuació que correspon a cadascun d’aquests apartats, o als respectius subapartats, ni tampoc es van determinar de forma prèvia a l’informe que va elaborar el comitè de selecció sobre l’adjudicació de la plaça. En aquestes circumstàncies, resulta evident que s’ha produït un vici determinant de la nul·litat de ple dret del procés selectiu, que pot ser apreciat en aquest moment.

Sobre el particular, resulten plenament aplicables mutatis mutandis els criteris continguts en la recent sentència d’aquesta Sala núm. 48-2023, de 26 de setembre, segons la qual:

“Però han de ser els plecs els que recullin els criteris de valoració -i, al seu cas, els sots-criteris-, i els percentatges del total de puntuació que es pot atorgar a cada criteri o sots-criteri, o, com a molt tard, aquests percentatges s’han de fixar per l’òrgan de contractació, però sempre abans de conèixer les proposicions presentades pels diferents licitadors, condició indispensable per garantir la transparència i objectivitat del procés, per això, en aquell moment ja no es podia proposar una graella ben definida per puntuar als candidats, compte tingut que es coneixia perfectament el contingut de les ofertes presentades.

(...)

És cert que l’agent no va recórrer els plecs i es va presentar a l’oferta de licitació, circumstància que, segons el criteri general d’aquest Tribunal, impedeix als licitadors que no han resultat adjudicataris, recórrer els plecs un cop saben el resultat del concurs, però quan els plecs es formulen de forma deliberadament oberta i ambigua, el licitador pot tenir l’expectativa que l’aplicació dels plecs es faci de forma objectiva –cosa que justificaria que no els impugni-, però si desprès es comprova que l’Administració ha anant canviant de criteri i modificant els percentatges que sobre el total de la nota s’aplica a cada criteri de valoració, sí pot interposar recurs contra l’acord d’adjudicació i qüestionar també els plecs”.

Quart.- En segon lloc, procedeix examinar si la interessada tenia dret a reingressar –des de la situació d’excedència voluntària- en una plaça de nivell inferior al que ocupava amb anterioritat.

És cert que l’article 56 del Reglament de personal del ORG_0 disposa que:

“(…) El treballador té un dret preferent a reincorporar-se a la primera vacant que es produeixi en la plantilla del ORG_0 dins la mateixa categoria i jornada laboral”.

En conseqüència, no està previst el reingrés en una plaça d’inferior categoria.

Tanmateix, l’article 51.3.b) de la Llei de la funció pública disposava, en la versió aplicable en aquest cas per raons de temporalitat, que:

“Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari o treballador públic indefinit pot optar per:

(...)

Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari o treballador públic indefinit percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior”.

La interessada va optar per aquesta darrera possibilitat, i va sol·licitar el reingrés en el lloc de treball d’administrativa que havia ocupat inicialment, de nivell inferior al de tècnica administrativa que desenvolupava quan va passar a la situació d’excedència.

Encara que el Reglament de personal del ORG_0 només contempla el reingrés a una plaça de la mateixa categoria, s’ha de considerar que l’aplicació de la legislació general de la funció pública és possible, en qualitat de supletòria, no només en defecte de normativa pròpia de l’entitat parapública, sinó també quan aquesta és incompleta o parcial, d’acord amb el que disposa l’article 3.5 de la Llei de la funció pública, ja que la finalitat d’aquest precepte és la d’integrar les carències o omissions que presenti la normativa aplicable en cada cas, establint així un marc general homogeni per al conjunt del personal del sector públic que enuncia aquell precepte.

En conseqüència, la sol·licitud de la interessada per tal de reingressar en una plaça d’administrativa era admissible, d’acord amb l’article 51.3.b) de la Llei de la funció pública, d’aplicació supletòria en aquest cas.

Cinquè.- En darrer terme, la representació del ORG_0 al·lega que l’agent no va renunciar expressament al salari que li corresponia pel lloc que ocupava abans de passar a la situació d’excedència. Tanmateix, aquesta renúncia no és un requisit necessari, ja que és el mateix article 51.3.b) de la Llei de la funció pública el que disposa que “en aquest supòsit, el funcionari o treballador públic indefinit percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior”. D’aquesta manera, el sol·licitant passa a percebre de forma automàtica les retribucions de la plaça de categoria inferior, i això per ministeri de la llei i com a conseqüència de la seva petició, sense necessitat de renúncia expressa a la diferència salarial.

Per tot això, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Sisè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) contra la sentència dictada el 28 de juliol de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.