Accident circulació, atropellament fora pas vianants TSJC 0321/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

Sala Civil

TSJC-321/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mínima quantia núm. B-1478-4/2012, instades per la Sra. Sanz contra els Srs. Martin i Garzón, en data 26 de setembre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada en data 27 de setembre de 2012 per la Sra. Sanz contra els Srs. Martin i ENTITY_6; amb imposició de les costes processals a l'actora, amb exclusió dels honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".

II.- La Sra. Sanz ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita que es doni lloc a la seva demanda, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: l'exclusiva responsabilitat del sinistre havia de recaure en els pares del menor implicat en l'accident, per raó de la seva manca de vigilància; no havia pogut evitar la topada, malgrat circular a una velocitat reduïda; la irrupció del menor es va produir fora d'un pas de vianants; la calçada no era ampla; era impossible veure el menor i tenir temps de frenar; les gesticulacions del pare i la incursió del menor havien de ser simultànies.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Sanz va interposar demanda en responsabilitat civil extracontractual contra els Srs. Martin i Garzón per raó d'un accident de circulació produït el dia 1 d'octubre de 2011 a la vila de Sant Julià de Lòria. La interessada va explicar que el fill menor dels defenents (que comptava aleshores amb cinc anys d'edat) va escapar del control dels seus pares i va irrompre, de cop i volta, al mig de la calçada. I que malgrat la seva maniobra d'esquiva a dreta, no va poder evitar l'atropellament del menor (i del seu pare), ni la causació de danys al seu propi vehicle i a un altre cotxe que es trobava estacionat al marge dret de la via.

Els Srs. Martin i Garzón es van oposar a la demanda, argumentant que quedaven exonerats de responsabilitat per raó de cas fortuït i, subsidiàriament, que la conductora no havia estat prou diligent i que els danys reclamats no quedaven degudament justificats.

L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, doncs considera que la Sra. Sanz no havia adaptat la seva conducció a les circumstàncies del lloc i temps.

II.- La mecànica de l'accident, descrita per l'Hble. Batlle, no es discuteix: "Que no són fets controvertits que en data 1 d'octubre de 2011 es va produir un accident de circulació en el que es van veure implicats els turismes marca Renault, model Modus, amb matrícula andorrana XXXX, propietat de la Sra. Sanz, marca Mercedes Benz, model 300 D, amb matrícula XXXX, propietat del Sr. Morell i els vianants Sr. Martin i el seu fill menor Ferreras. Tampoc és discutit que els demandats es trobaven en l'interior del S.B., situat al núm. 95 del XXXX, juntament amb el seu fill menor, així com que el Sr. Martin va sortir sol del mateix, creuant la calçada vers l'altra costat, no adonant-se ni ell ni la mare del menor que aquest darrer el seguia corrents. Que en escoltar la veu del seu fill pel darrera el Sr. Martin, que no havia arribat encara a la vorera, es girà, constatant que aquest el seguia corrents i que un vehicle s'aproximava. Que en l'intent d'evitar l'atropellament el Sr. Martin s'abalançà novament a la calçada. Paral·lelament la Sra. Sanz circulava en direcció ascendent pel XXXX i en arribar a l'alçada del núm. 95 del XXXX va veure com un home gesticulava al marge dret de la via, així com l'aproximació d'una ombra que sortia d'entre un vehicle que es trobava en el sentit esquerra. Aquesta situació provocà que la demandant efectués una maniobra d'esquiva vers la dreta, col·lidint amb el turisme marca Mercedes Benz, model 300 D, amb matrícula andorrana XXXX i propietat del Sr. Morell que es trobava estacionat correctament al marge dret de la calçada. Tanmateix la maniobra d'esquiva no va evitar l'atropellament del menor i del pare".

En aquestes condicions, el Tribunal a quo entén que l'accident no s'hauria produït si la recurrent hagués estat més diligent.

Començarem per l'estudi de la circumstància alliberadora de culpa que invoquen els progenitors del menor atropellat, és a dir el cas fortuït. Aquest es caracteritza, en particular, pel seu caràcter imprevisible i irresistible. Compte tingut de l'edat de l'infant (5 anys) i de la marxa del seu pare del magatzem on es trobaven, juntament amb la mare, l'actuació del nen era previsible. A més, no cal oblidar que el Sr. Martin va creuar la via directament, sense passar pel pas de vianants que es trobava a proximitat (veure foto del foli 49) ni sense verificar si era seguit pel nen. Per tant, no hi ha cas fortuït.

III.- Pel que fa la imprudència de la recurrent, l'informe del Servei de Policia dedueix que la Sra. Sanz no hauria infringit cap article del Codi de la circulació. I aquest Tribunal comparteix aquest criteri. En efecte, no existeix cap indici que avali una velocitat excessiva de la Sra. Sanz, establerta en aquella zona en un màxim de 50 km/h. De fet, els danys causats al vehicle Mercedes Benz van ser mínims. El Sr. Martin no es va fer visitar (foli 10), mentre que el seu fill petit va ser víctima d'unes contusions lleus segons l'informe elaborat pel servei d'urgències de l'hospital Nostra Sra. de Meritxell (foli 72). Tampoc es copsa en quina mesura, la Sra. Sanz podia anticipar la brusca irrupció de l'infant -ni tan sols va poder frenar- i més quan corria i sortia entre dos vehicles aparcats (veure foto del foli 67). En el mateix sentit, no queda clar quin temps de reacció va tenir la Sra. Sanz entre els crits o gesticulacions del Sr. Martin i l'atropellament del seu fill. Per conseqüent, no existeix prova de l'existència d'una actuació negligent de la conductora, cosa que duu a declarar la responsabilitat dels progenitors per culpa in vigilando.

L'Hble. Batlle basa principalment la seva decisió en la sentència d'aquesta Sala 345/10 del 24 de març de 2011. Ambdues causes són però distintes. En l'esmentat expedient, es tractava del conductor d'un vehicle que va envair la voravia per evitar la col·lisió amb un altre que circulava en sentit contrari i, en fer-ho, va arrencar una paperera que va causar lesions a un vianant que passejava per la vorera. A més, en aquells autes, la conducció del primer vehicle va ser considerada imprudent, tota vegada que plovia i que, a més, va advertir, amb antelació suficient, l'actuació temerària de l'altre pilot, però no va actuar amb major prudència. Així, la doctrina portada a col·lació no era apropiada al cas que ens ocupa. Per contra, en la nostra sentència TSJC-189/06 del 25 de gener de 2007, més semblant a les presents actuacions, ja s'advertia que "no se li pot imputar la responsabilitat d'un atropellament a un conductor quan la víctima s'introdueix a la calçada fora del pas de vianants i fins i tot fora de la zona immediata al mateix, situació en la què no és previsible que ningú pugui interrompre la normal circulació de vehicles, sortint sobtadament d'entre uns vehicles aturats sense prendre cap tipus de precaució i sense que es pugui advertir la seva presència i quan el conductor del vehicle no té marge de maniobra per esquivar-la".

IV.- Pel que fa la quantificació dels danys patits en el vehicle de la recurrent, els agents del servei de Policia només va constatar danys a la òptica (far) davantera dreta i una petita rascada al retrovisor del mateix costat (foli 68). Aquests desperfectes són compatibles amb la mecànica de l'accident, doncs la ruptura del far dret és plenament possible amb l'atropellament del Sr. Martin -recordem que aquest va creuar d'esquerra a dreta per socórrer el seu fill- i la rascada del retrovisor esquerra també ho és respecte de la col·lisió lateral dreta amb el vehicle aparcat. Per tant, els demés danys reclamats no queden degudament relacionats amb el present sinistre. Segons el peritatge aportat per la Sra. Sanz (foli 11), el preu del far s'eleva a 224,08 EUR i la mà d'obra en altres 7,42 EUR (0,2h x 37,10 EUR/h). Per contra, la reparació de la lleu rascada del retrovisor no queda contemplada. Només resta per afegir que s'ha causat un perjudici cert a la recurrent, amb independència que s'hagi reparat o no el far. Dit d'una altra manera, l'aportació d'un peritatge o pressupost constitueix normalment prova suficient per exigir el seu reembossament.

Per tot l'exposat, els Srs. Martin i Garzón han de ser condemnats a satisfer l'import de 231,50 EUR més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució (D 50, 17, 99).

V.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa no efectuar especial condemna en costes judicials segons autoritza la novel·la 82, Capítol 10. Tanmateix, l'estimació parcial de la demanda suposa la declaració de no condemna en costes.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 26 de setembre de 2013; estimar la demanda de la Sra. Sanz, en el sentit de condemnar els Srs. Martin i Garzón a satisfer l'import de 231,50 EUR més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució. Sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.