Accident de circulació, responsabilitat civil, requisitència (0189/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-189/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de gener de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de març del 2006 la representació processal dels senyors Porras i el seu fill Salcedo van formular demanda contra el Sr. Canales i la companyia asseguradora Villalba en reclamació de la suma de 6.708,7 euros, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, més les costes judicials, com a compensació per les despeses mèdiques, els dies de baixa i el pretium doloris ocasionats per l'atropellament que van patir els agents com a conseqüència de la imprudència imputable, segons aquests, al demandat.

II.- La representació processal del Sr. Canales i la companyia d'assegurances Villalba va contestar a la demanda en data 5 d'abril del 2006 formulant, en primer lloc, excepció peremptòria de prescripció de l'acció, en haver transcorregut més d'un any des de la producció del sinistre. El demandat al·legava subsidiàriament, respecte del fons de la qüestió, que no s'havia acreditat l'existència de culpa imputable al seu mandant, ni d'una relació de causalitat entre aquesta culpa i les lesions sofertes per la Sra. Porras, ja que aquesta creuava el carrer fora del pas de vianants i sense prendre les adequades precaucions. Pel que fa a la quantitat reclamada, la demandada argumentava que les lesions que va patir l'agent no concordaven amb la mecànica i la forma de l'accident. Per totes aquestes raons sol·licitava l'absolució del seus mandants de les peticions de l'adversa, condemnant a aquesta al pagament de totes les costes judicials. Més subsidiàriament encara, defensava l'existència d'una concurrència de culpes, ja que entenia que en tot cas la culpa dels seus mandants concorria amb la dels agents i la que corresponia als primers s'havia de quantificar en un 10%, sense que fos procedent llavors fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 28 de juny del 2006 desestimant l'excepció de prescripció, i, respecte del fons, absolent al Sr. Canales i a la seva companyia asseguradora de les peticions de la demanda, sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

IV.- Contra la citada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Canales i la companyia ORG_0 en data 6 d'octubre del 2007, recurs que es condiciona a que la representació de la Sra. Porras que actuava en nom propi i en representació del seu fill menor recorri també la Sentència d'instància, i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana que s'estimi l'excepció de prescripció formulada i que s'imposin en tot cas les costes a l'adversa, atesa la desestimació de la demanda.

V.- En data 9 d'octubre del 2006 la representació processal de la Sra. Porras i el seu fill Salcedo formula igualment recurs contra la Sentència d'instància, argumentant que, si bé és cert que la seva mandant creuava el carrer fora del pas de vianants, el Sr. Canales havia de preveure que dins la zona de protecció d'aquest pas, encara que fora d'ell, podien creuar altres persones, precisament perquè els vehicles aturats dins del pas senyalitzat ho impedien, raó per la què considera que el demandat ha incorregut en responsabilitat i per tant ha de respondre del dany causat.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per raons sistemàtiques cal examinar en primer lloc el recurs presentat per la representació processal del Sr. Canales i la companyia ORG_0 al·legant la prescripció de l'acció, pel cas que l'adversa recorregués la Sentència d'instància, ja que en cas d'estimar-se aquesta excepció decaurien sense més les pretensions contingudes al recurs de la Sra. Porras.

Al·lega la recurrent que en el cas present, com a conseqüència de l'accident de circulació que va tenir lloc el dia 12 de gener del 2002, es van iniciar diligències penals i que el fet que el Mg. Ministeri Fiscal exercités en aquest procediment l'acció civil no es pot considerar com un dels supòsits que interrompen la prescripció segons la jurisprudència, tenint en compte a més que en el seu escrit de qualificació provisional no es reclama cap quantitat en nom i representació dels perjudicats. D'altra banda afirma que ni la Sra. Porras, ni el seu fill es van constituir formalment en part en el procediment penal, ja que no van interposar escrit de querella i per tant, segons el seu parer, no va existir reclamació judicial, raó per la què tampoc per aquest motiu es pot entendre interromput el termini de prescripció.

En contra del criteri de la recurrent cal destacar que el termini de prescripció per tal de reclamar la responsabilitat civil quan s'inicia un procediment penal per estimar que l'acció que ha originat els danys és il·lícita des d'aquest punt de vista sols comença a córrer quan es notifica als interessats la Sentència, en virtut del principi de prejudicialitat penal.

En aquests casos el Mg. Ministeri Fiscal exerceix d'ofici l'acció civil conjuntament amb la penal, a menys que el perjudicat s'hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva, o desistit i renunciat expressament a la seva reclamació civil (article 18 del Codi de Procediment penal). En el cas present la Sra. Porras en cap cas va fer reserva de la seva acció civil, ni menys encara va desistir i renunciar expressament a ella, sinó que pel contrari consta a les actuacions que ja en les seves declaracions davant de l'Hble. Batlle en data 8 de maig del 2003 va reclamar les despeses mèdiques que li havia causat el sinistre (foli 86). Per aquest motiu, el Mg. Ministeri Fiscal en la seva qualificació provisional va demanar la indemnització procedent en concepte de responsabilitat civil en nom dels perjudicats (foli 128). D'altra banda, en data 29 de setembre del 2003 l'agent es va constituir en actor civil (foli 124) per tal de reclamar en el moment oportú els danys i perjudicis derivats de l'accident. Per aquestes raons, no és precís que els perjudicats interposin escrit de querella per tal que els Tribunals penals resolguin conjuntament la responsabilitat penal i la civil, ni tant sols que es constitueixin en part del procediment, ja que en tot cas el Mg. Ministeri Fiscal exercirà l'acció en nom d'ells.

No obstant, els Tribunals penals no es poden pronunciar sobre la responsabilitat civil del causant del dany quan considerin que l'actuació que l'ha generat no és delictiva, ni en els casos d'exempció de responsabilitat penal, ni en els de reserva de l'acció civil, ni en els supòsits de prescripció de l'acció penal. Per aquest motiu, la Sentència de la Sala penal d'aquest Tribunal de data 16 de desembre del 2005, considerant prescrita en aquest cas la contravenció penal, feia expressa reserva de les accions civils escaients a favor dels perjudicats, que no havien renunciat a elles i que no es podien entendre prescrites.

II.- Com a segon motiu del recurs al·lega la recurrent que calia imposar les costes a l'adversa, atès que la Sentència d'instància desestima íntegrament la demanda i no existeixen, segons el seu parer, dubtes que expliquin aquesta decisió. Malgrat tot, cal entendre que el fet que una Sentència del Tribunal de Corts hagués considerat que el demandat havia actuat de manera imprudent i que per tant l'hagués condemnat a indemnitzar a la víctima del sinistre, encara que la Sala penal d'aquest Tribunal hagués revocat aquesta Sentència i encara que el Tribunal civil l'absolgués, era suficient motiu per entendre el supòsit com dubtós i no fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

IV.- La representació processal de la Sra. Porras formula igualment recurs contra la Sentència d'instància, argumentant que, si bé és cert que la seva mandant creuava el carrer fora del pas de vianants, el Sr. Canales havia de preveure que dins la zona de protecció d'aquest pas, encara que fora d'ell, podien creuar altres persones, precisament perquè els vehicles aturats dins del pas senyalitzat ho impedien, raó per la què considera que el demandat ha incorregut en responsabilitat i per tant ha de respondre del dany causat.

Decisio

V.- Pel que fa al demandat, no s'ha provat que circulés a una velocitat superior a la permesa i pel contrari cal presumir que aquesta era reduïda, ja que, segons l'atestat policial, la Sra. Porras va declarar que el vehicle es va poder aturar just a l'alçada dels vianants, aquests no van arribar a caure a terra, no es van observar a la calçada marques de frenada (folis 50 i 51), la Sra. Cepeda afirma en la seva declaració que el cotxe va tocar sols lleugerament al nen i la Sra. Sevillano considera que hi va haver contacte entre el vehicle i la dona ja que el vestit d'aquesta va quedar enganxat al paracops davanter i ella va quedar finalment recolzada al vehicle, mentre que la Sra. Porras declara en l'acte del judici oral que el trencament de la clavícula que va patir va ser degut al gest brusc per apartar al nen.

Per aquesta raó, entenem que no se li pot imputar la responsabilitat d'un atropellament a un conductor quan la víctima s'introdueix a la calçada fora del pas de vianants i fins i tot fora de la zona immediata al mateix, situació en la què no es previsible que ningú pugui interrompre la normal circulació de vehicles, sortint sobtadament d'entre uns vehicles aturats sense prendre cap tipus de precaució i sense que es pugui advertir les seva presencia i quan el conductor del vehicle no té marge de maniobra per esquivar-la. Pel contrari, considerem que la demandant va actuar de forma negligent i que els danys que va patir van ser conseqüència exclusivament de la seva negligència.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Canales i de la companyia ORG_0 contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 28 de juny del 2006, imposant les costes del mateix a la part recurrent.

DESESTIMAR igualment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Porras i el seu fill Salcedo contra la mateixa Sentència, imposant les costes del seu recurs a la part recurrent.

CONFIRMAR íntegrament la Sentència apel·lada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.