Desistiment justificat; treball diferent a l'estipulat; tracte vexatori (4000252/2018)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000237/2020 ORIGEN: 4000252/2018 - 00

NIG: 5300542120180001924

PARTS:

Apel·lant : Sra. Escudero

Procurador : Sra. Águila

Advocat : Sr. Narváez

Apel·lat : Sra. Ferreras

Procurador : Sr. Vendrell

Advocat : Sra. Conde

SENTÈNCIA 126-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- La Sra. Ferreras va presentar demanda laboral contra la Sra. Escudero, per escrit de data del registre 26-06-2018, demanant que se la condemnés a satisfer-li l'import total de 3.345,21.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, d'havers laborals pendents i despeses, més els interessos legals i les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- La representació processal de la Sra. Escudero, es va oposar totalment a la demanda sol·licitant la seva absolució, a excepció de l'import corresponent a dos dies de vacances, i amb imposició a l'agent de les costes judicials.

Tercer.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 14- 07-2020, decidint:

"Estimar substancialment la demanda formulada per part de la Sra. Ferreras en data 26 de juny del 2018 contra la Sra. Escudero i condemnar a aquesta darrera a pagar a la demandant les quantitats de: a) 2.903,39 EUR bruta, i, b) 67,84 EUR bruta, juntament amb els interessos legals d'acord amb el fonament de Dret vuitè; i a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS; i a suportar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i procurador, en els termes del darrer fonament de Dret.".

Quart.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Escudero demanant la seva revocació parcial en el sentit de desestimar totes les pretensions de l'agent, condemnant aquesta a pagar les costes processals causades d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Ferreras, demana la confirmació de la Sentència en tots els seus extrems, amb imposició de les costes judicials de l'apel·lació a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Des del 15-06-2016, la Sra. Ferreras treballava per la defenent que regenta un saló de perruqueria i estètica anomenat X ubicat a Andorra la Vella.

No es discuteix que es tracta d'una relació de durada indefinida sotmesa al Codi de relacions laborals ni que la mateixa es va acabar el 28-05-2018 amb la remesa per l'assalariada d'una carta de desistiment justificat que diu:

"(...) Per la present li comunico la meva voluntat de rescindir la relació laboral que m'uneix amb vostè com a titular del comerç X, en mèrits del que preveu l'article 97.1 apartats b), d), e) i h) de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals, el qual disposa que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís et contracte de treball si es donen els supòsits exposats en els mencionats apartats.

Vaig començar a treballar a X en el mes de juny de l'any 2016 en qualitat d'esteticista (les meves funcions eren fer manicures, pedicures, maquillar i depilar), sempre he sigut una treballadora diligent. Malauradament, en data 24 d'octubre de 2017, vaig iniciar una baixa mèdica que finalitza avui mateix 28 de maig de 2018.

El dia 24 de maig de 2018, abans d'acabar-se la baixa mèdica, vaig desplaçar- me a l'empresa, a efectes d'assabentar-me dels meus horaris, llavors vostè em va comunicar que el meu lloc de treball, ja estava ocupat, i que l'empresa no em vol acomiadar per no haver de pagar el que em correspon legalment, i que per tant, se m'atorgava un nou lloc de treball, que consisteix en matar els polls dels caps dels clients, funció per la qual no vaig ser contractada.

Val a dir que m'oposo a dita modificació unilateral del meu lloc de treball efectuada per l'empresa, ja que vaig ser contracta com a esteticista, i no com a perruquera, i encara menys com a "mata polls" essent aquest un tracte completament denigrant i vexatori amb la clara voluntat de fer-me avorrir de la feina i que acabi desistint del meu lloc de treball. Considero que aquesta actuació és constitutiva d'assetjament moral.

S'acompanya a la present carta, un CD amb una gravació del dia 24 de maig de 2018, on vostè mateixa com a titular del comerç X, manifesta l'anteriorment exposat

Per altra banda, a rel de la baixa mèdica i d'haver de gestionar tràmits prop de la CASS, m'he adonat que, des de que vaig començar a treballar a l'empresa, el salari que he percebut i l'import declarat per aquest concepte prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, no corresponen en la majoria de mesos.

Dits fets constitueixen diversos dels supòsits recollits en l'article 97.1 del Codi de relacions laborals:

"b) L'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats en els supòsits extraordinaris o d'urgència.

e) L'incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

d) La manca de afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents.

h) En general, qualsevol acte de l'empresa o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe."(...)

Per tant, la missió del Tribunal, i ara d'aquesta Sala, consisteix en determinar si el desistiment practicat és conforme a dret i si les causes exposades en la carta han quedat establertes i podrien justificar la ruptura del contracte.

El tribunal personal ha considerat que les causes b) i h) del desistiment eren justificades, sense entrar a valorar les causes e) i d).

Segon.- El recurs de la part empresarial es fonamenta essencialment sobre la consideració que no admet que se li va exigir un treball diferent a l'estipulat a l'assalariada o que es produís un tracte vexatori per part de l'empresària.

Argumenta al respecte que la Sra. Ferreras no només va ser contractada com a esteticista, sinó també com a ajudant de perruqueria, que havia realitzat un curs com a tècnic en pediculosis, i que es trobava molt il·lusionada en aquesta nova etapa ; que ressurt de la confessió en judici de l'empresària i de les manifestacions de dos companys de feina que les funcions de la Sra. Ferreras, no només eren d'esteticista, com ha volgut fer creure la part agent, sinó que també realitzava funcions d'ajudant de perruquera, és a dir, rentava caps, posava tints, i assecava cabells ; que la part agent va donar el seu consentiment i va realitzar un curs a Madrid per treballar com a tècnic en pediculosis, és a dir, especialista en l'eliminació de polls i llémenes, i es trobava molt il·lusionada en posar en pràctica dita nova activitat ; que la sentència recorreguda no té en compte tot l'abans esmentat i dona importància únicament a l'enregistrament aportat per l'adversa, que aportà únicament el que li va interessar, havent la Sra. Ferreras preparat dita trobada amb la Sra. Escudero, provocant-la, per obtenir finalment el que volia, i que contradiu tots els acords als que les parts havien arribat prèviament.

D'altra banda, en relació al tracte vexatori, defèn que és la Sra. Ferreras que volia desistir de la relació laboral, però no sense obtenir una indemnització, procedint a la provocació i no es va produir un tracte vexatori per haver ofert l'empresària a la Sra. Ferreras, un treball a la perruqueria, de tècnic en pediculosis.

L'últim aspecte del recurs concerneix el falsejament de les declaracions a la CASS. Afirma que el tribunal ha conclòs que s'havia produït tal falsejament per part de l'empresa sense però efectuar el corresponent examen, quan mai ha hagut cap perjudici a la treballadora, més bé tot el contrari ja que l'empresa arrodonia els salaris nets a cobrar per la treballadora.

Tercer.- Ha quedat acreditat que la relació es va desenvolupar sense particularitat des de l'inici.

No existeix cap contracte escrit i els butlletins de salari no mencionen la categoria professional però apareix que si bé la seva tasca era principalment la d'esteticista també feia d'ajudant de perruqueria.

Els dies 20 i 21-10-2017 la Sra. Ferreras va beneficiar d'un curs a Madrid obtenint un "diploma de técnico/experto en pediculosis". Es veu que es tracta d'una tècnica manual d'eliminació de polls i llémenes.

No va desenvolupar aquesta tasca ja que a partir del 24-10-2017 i fins al 27-05-2018 es va trobar de baixa mèdica.

Just abans de reincorporar-se, es va presentar al lloc de treball el dia 24- 05-2018 tenint una conversa amb la Sra. Escudero sobre les seves condicions laborals que havien de ser les seves al moment de retornar, i va efectuar una gravació d'aquesta conversa.

És 4 dies més tard que va presentar el seu desistiment justificat.

Quart.- Pel que fa a la causa de desistiment de l'article 97 b, recordàvem en la nostra sentència 498/15 del 29-04-2016 que :

"Ja hem pogut precisar que s' havia de distingir entre una simple modificació de les condicions de treball i una modificació del contracte : "el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit." (TSJC 23/13 i 168/13).

En el present cas, el text del missatge WhatsApp que invoca l'empresària no és suficient per a fonamentar la seva afirmació que l'empleada hauria acceptat una modificació del seu lloc de treball. El referit missatge el va enviar la Sra. Ferreras estant de baixa mèdica, i el fet d'escriure : "De seguida que em senti amb prou ànims, quedem per explicar-vos els curs i poder ho engegar (em feia molta il·lusió).(...) Agraeixo la teva comprensió perquè hem trobo tant malament q nomes surto per anar als metges (...) T'agrairia que miris si us plau que la nomina s'hagi abonat que tinc molts gastos...", si bé permet considerar que l'empleada tenia cert interès en exposar als seus companys el que se li havia ensenyat a Madrid no té res a veure però amb el fet de desenvolupar de manera exclusiva la tasca en relació amb la pediculosis.

Dita tasca 8 hores al dia no es pot comparar amb la tasca d'esteticista desenvolupada fins ara inclòs si es considera que no era l'exclusiva i que també venia acompanyada de tasques d'ajudant de perruqueria.

El fet d'efectuar voluntàriament el curs i de retruc de posar-lo en pràctica en el marc de la seva feina no comporta l'acceptació d'un canvi tan radical de les seves funcions i fins i tot de la seva categoria.

I l'explicació d'aquest canvi, la trobem en la transcripció de la conversa que l'empleada i l'empresària van tenir el dia 24 de maig del 2018. I malgrat aquesta darrera intenta tergiversar el seu sentit, el mateix és contundent i confirma la versió de l'assalariada al respecte.

En dita conversa, la Sra. Escudero va manifestar clarament a la Sra. Ferreras, que es presentava al davant d'ella per a conèixer les condicions de la seva represa laboral, d'una part que el seu lloc de treball estava cobert per una altra persona però que no es vol indemnitzar el seu acomiadament, el tot per intentar obligar l'assalariada a acceptar un canvi dràstic de la seva feina.

Així, la Sra. Escudero té confessa la realitat de la conversa següent entre ella i l'assalariada, i que ens veiem obligats a reproduir donat que l'empresa nega la seva importància :

"Sra. Escudero : Doncs a mi m'és igual, tu si vols entrar, atendràs als piojitos, estaràs allà i faràs piojos.

Sra. Ferreras : Bueno, això ho has decidit tu, lo que tu vegis.

Sra. Escudero : Clar, jo foter-te fora no et fotré, perquè t'he de pagar. Llavors no et fotré fora. Ara lo únic, que estaràs allà i estaràs 8 hores allà... fent piojos. Aixó, fa és lo que tu vegi's. Si vols estar allà estàs. I sinó pues... plega tu !

Saps, jo no et fotre fora. Ara, la teva plaça està coberta, perquè entendràs que després de tants mesos jo no puc estar esperant a ningú, jo tinc una empresa i tinc que funcionar, l'únic són els piojitos, que ho estem fent nosaltres, i si entres, entres allà.

Tu ja em diràs si vols entrar allà, estaràs allà, i si no vols entrar allà perquè no t'interessa, pues.....

Sra. Ferreras : Vale.".

No considerem que la Sra. Batlle hauria donat massa importància a aquesta conversa, en particular en relació al missatge Whatsapp suara esmentat, quan dit diàleg tradueix sense dubte una coacció i una pressió per part de l'empresària.

Si bé no disposem dels primers moments de la conversa (la Sra. Ferreras explica en la seva confessió en judici que varen parlar de més coses però no especifica quines) i que no escapa a la Sala que certa raó havia de tenir la Sra. Ferreras per gravar la conversa, tanmateix no pot un empresari invocar que se l'hauria provocat per adreçar-se de tal manera a una empleada ni per negar que la mateixa es va trobar en la situació objectiva d'acceptar el canvi de funcions o perdre la feina.

Quant a la provocació, la referida conversa deixa veure que és més aviat l'empresària qui té un comportament de desafiament.

A més a més, les manifestacions de la Sra. Escudero al respecte de la qüestió de saber si havia contractat una persona per cobrir el lloc de la Sra. Ferreras són confuses.

En efecte, en un primer temps a la posició setena de dir com és cert que li va explicar que el seu lloc de treball ja estava ocupat per una altra persona i que si volia tornar havia d'estar 8 hores laborals matant polls, va contestar que és cert que li va explicar que el seu lloc de treball ja estava ocupat per una altra persona, però va precisar que això no era cap sorpresa, doncs abans de marxar de baixa laboral, ja havien quedat que ella realitzaria la feina de pediculosi, sent aquest el motiu pel qual va realitzar el curs/formació, el tot a petició d'ella mateixa.

En un segon temps, en la posició onzena de confessar "com és cert que en el moment que la Sra. Ferreras havia d'incorporar-se al seu lloc de treball, aquest ja estava ocupat per una altra persona que vostè havia contractat", la Sra. Escudero va contestar que no era cert.

Per consegüent, està clarament acreditada en Autes la causa de desistiment relativa a l'exigència d'un treball diferent de l'estipulat.

Cinquè.- Pel que fa a la causa de desistiment relativa als actes vexatoris, ofenent la dignitat com a persona o constitutius d'un assetjament, vam poder precisar que un tractament vexatori suposa un mínim d'intencionalitat i de transcendència, i un comportament constitutiu d'assetjament ha de correspondre a una actuació voluntària de l'empresari, i fins i tot a unes maquinacions repetides, que tenen per a objecte o per a efecte una degradació de les condicions de treball susceptible d'afectar els drets de la persona de l'assalariat al treball i a la seva dignitat, d'alterar la seva salut física o mental o de comprometre el seu futur professional.

Tanmateix, els actes denunciats per l'assalariat s'han de valorar també en relació a les circumstàncies concurrents i a la situació particular del mateix en l'empresa.

En el present cas, essent recordat que ja vam motivar que el respecte de la categoria professional d'un assalariat pot integrar el respecte degut a la seva persona, el fet per l'empresari d'adoptar una actitud de desafiament, tot dient-li que el seu lloc s'ha cobert durant la seva baixa mèdica i que no es vol indemnitzar el seu acomiadament, el tot per intentar obligar l'assalariada a acceptar un canvi dràstic de la seva feina, esdevé una forma de vexació i de manca de respecte de la seva dignitat.

En tals condicions, aquestes dues causes invocades en la carta queden establertes i el desistiment és justificat, sense necessitat d'examinar les altres causes.

Sisè.- Pel que fa al falsejament de les declaracions a la CASS, vam precisar abans que el tribunal ha considerat el desistiment justificat en base a les dues causes que acabem d'analitzar però que no ha valorat les causes e) i d) exposant clarament que no era necessari examinar-les.

Per tant, no és cert que el tribunal ha conclòs que s'havia produït tal falsejament per part de l'empresa.

Entenem que el tribunal només ha constatat que la manca establerta de correspondència entre les declaracions salarials i els salaris nets percebuts podrien encabir teòricament en la causa de l'article 97 d) sense però dir si es tractava d'un falsejament podent justificar el desistiment de l'assalariada.

Aquestes constatacions no tenen per tant cap transcendència revocatòria. Per tot l'exposat, la resolució d'instància s'ha de confirmar.

Setè.- La desestimació del recurs justifica imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Escudero contra la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-07- 2020 que confirmem íntegrament;

Segon.- IMPOSAR a la Sra. Escudero les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Escudero contra la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-07- 2020 que confirmem íntegrament;

Segon.- IMPOSAR a la Sra. Escudero les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.