Prescripció de l'acció en reclamació dels havers salarials; dies a quo; càlculs del salari fix de monitor d'esquí (6000200/2018)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000230/2020 ORIGEN: 6000200/2018 - 00

NIG: 5300542120180001181

PARTS:

Apel·lant : Srs. Morell i Palomo

Advocat : Sr. Viñas

Apel·lat : Seco (A, SAU) Procurador : Sra. Plana

Advocat : Sr. Palomo

SENTÈNCIA 130-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de data 19-04-2018, els Srs. Morell i Palomo van presentar demanda laboral en reclamació d'havers laborals pendents de pagament contra la societat Seco, (A) sol·licitant que es condemnés a la demandada a :

abonar al Sr. Morell, la quantitat bruta de 9.817,58.-euros,

abonar al Sr. Palomo, la quantitat bruta de 8.260,87.-euros, juntament amb les hores extraordinàries a quantificar en període de conclusions, així com els havers laborals del mes d'abril del present per a formular un cop hagi estat liquidat el present mes (l'import total finalment reclamat en l'escrit de conclusions va ser de 11.907,91.-euros),

a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats objecte de condemna, fent-se càrrec cada part de la quantia que correspongui,

a pagar els interessos legals a comptar de l'impagament de cada haver laboral,

a pagar les costes processals causades.

Segon.- La societat Seco es va oposar totalment a la demanda, sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes als agents.

Tercer.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 02- 06-2020, decidint :

"Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per part de la representació processal de la societat Seco respecte de la reclamació formulada per part dels Srs. Morell i Palomo en relació a la temporada 2016-2017.

Segon.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per part de la representació processal dels Srs. Morell i Palomo contra la societat Seco I condemnar aquesta darrera a pagar al Sr. Morell els imports bruts que es relacionen seguidament:

26,25.-euros bruts en concepte d'hores extraordinàries del mes de desembre del 2017;

157,50.-euros bruts per raó de les hores extraordinàries del mes de gener del 2018;

189.-euros bruts en concepte d'hores extraordinàries de febrer del 2018;

262,50.-euros bruts per raó de les hores extraordinàries de març del 2018;

52,50.-euros bruts en concepte d'hores extraordinàries d'abril del 2018;

395,37.-euros bruts en concepte de vacances;

1.512.-euros bruts en concepte de dies festius treballats.

Tercer- Condemnar la societat Seco a satisfer al Sr. Palomo les següents quanties brutes:

115,39.-euros bruts en concepte d'hores extraordinàries del mes de desembre del 2017;

210,94.-euros bruts per raó de les hores extraordinàries del mes de gener del 2018;

713,10.-euros bruts en concepte d'hores extraordinàries de febrer del 2018;

710,90.-euros bruts per raó de les hores extraordinàries de març del 2018;

524,71.-euros bruts en concepte de vacances;

1.848.-euros bruts en concepte de dies festius treballats.

Quart.- Establir que els interessos legals meritats pels imports objecte de condemna seran comptadors a partir de la fermesa de la present resolució judicial.

Cinquè.- Condemnar a la societat Seco a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports bruts objecte de condemna.

Sisè.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al X. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Quart.- Contra aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació els Srs. Morell i Palomo, demanant la seva revocació parcial en el sentit de desestimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada i de condemnar a la societat Seco a abonar al Sr. Morell, la quantitat bruta de 9.817,58.- euros i al Sr. Palomo, la quantitat bruta de 11.907,91.-euros, amb especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

La representació processal de la societat Seco demana la desestimació del recurs i la confirmació de la part dispositiva de la resolució d'instància amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, respectivament des de l'any 1992 i 1993, els Srs. Morell i Palomo treballaven com a monitors assalariats per la societat Seco, acordant-se cada any entre les parts un contracte de temporada.

En data 03-03-2017 i 10-05-2017, el Sr. Morell, com president de B (B), va denunciar prop del Servei d'inspecció de Treball certes irregularitats comeses per l'empresa en la retribució dels monitors i com a conseqüència del procediment seguit, en data 15-01-2018, la Secretària d'Estat d'Afers Socials i Ocupació va resoldre imposar a l'empresa :

una sanció, per la infracció greu a l'article 60 del Codi de relacions laborals, per import de 3.000.-euros, per no haver determinat en els contractes de treball dels monitors quina és la durada de la jornada setmanal i no haver concretat els dies i les hores en què havien de prestar els seus serveis en aquells a temps parcial.

una sanció, per la infracció greu a l'article 62 del Codi de relacions laborals, per import de 3.000.-euros, per no haver retribuït les hores extraordinàries realitzades pels monitors amb els increments legals corresponents.

una sanció, per la infracció greu a l'article 65, per import de 3.000.- euros, per no haver respectat el dret irrenunciable de descans d'una jornada completa de descans setmanal.

una sanció, per la infracció greu a l'article 66, per import de 3.000.- euros, per no haver retribuït ni compensat amb descans suplementari, d'acord amb les disposicions vigents en aquesta matèria, els dies festius de calendari efectivament treballats pels monitors.

És així que els demandants van introduir la present demanda laboral reclamant uns havers laborals corresponents a les temporades 2016-2017 i 2017-2018, fent valer (de forma molt resumida) que se'ls hi pagaven les classes d'esquí fetes sense tenir en compte les hores a disposició de l'empresa quan estaven esperant que se'ls assigni eventualment una classe d'esquí no prevista, i que no es pagaven les hores extres ni els festius com a tal sinó a traves d'un sistema de retribució que no respectava els seus drets.

Segon.- El primer aspecte concret del recurs és en relació a la prescripció de l'acció en reclamació dels havers salarials corresponents a la temporada 2016-2017.

Sosté la part apel·lant que el fet de considerar que el dies a quo era el 17 d'abril del 2017, dia en el qual es va entregar la quitança als sotasignats, conculca els principis dispositiu i el d'aportació de part, així com el dret a la defensa i al procediment degut, tota vegada que en aixecar l'excepció de prescripció de l'acció, la part defenent només es referia a aquell dia com el dia en el qual havia quedat extingida la temporada 2016/ 17 ; que si l'adversa considerava en el seu escrit de contesta que l'acció ha prescrit pel fet que la relació laboral va finir el 17 d'abril del 2017, no per cap altra raó, el tribunal no podia pronunciar-se sobre una altra qüestió sense aportar nous elements que no han estat discutits ; que el pronunciament de la sentència li ha provocat indefensió material ja que no ha pogut al·legar sobre el document de quitança ni aportar prova en contra.

Afegeix al respecte que no és cert que ells haguessin signat la quitança el dia 17 d'abril del 2017 ni tampoc que haguessin cobrat en aquest moment ; que la sentencia no els hi podia recriminar no haver aportat prova conforme la quitança no es va entregar el 17 d'abril del 2017 quan justament els hi resultava impossible imaginar que haurien d'aportar cap prova en aquest sentit.

D'altra banda, afirma que la sentència no podia atorgar eficàcia probatòria als documents números 31 i 32 de l'escrit de proves de la part contrària, perquè s'han aportat de manera extemporània quan s'haurien d'haver aportat amb l'escrit de contesta en el qual es va aixecar l'excepció de prescripció.

Per contestar a aquests greuges cal recordar en primer lloc que els agents admetien en el seu escrit de demanda que, justament per qüestió de prescripció, no podien reclamar les hores extres i els salaris al mes d'abril del 2017 però consideraven que podien demanar les vacances i festius de la referida temporada 2016-2017.

La defenent va aixecar l'excepció de prescripció anyal en relació a totes les reclamacions relatives a la temporada 2016-2017 en base a l'article 8 CRL i invocant com a dies a quo el 17-04-2017 sia el darrer dia en que havien prestat els seus serveis per aquesta temporada al considerar que és en aquest moment que els conceptes reclamats eren exigibles.

A això, els agents varen contestar que, donat el termini de tres dies després de la resolució de la relació laboral fixat per l'article 84.3 per a satisfer el salari , és al dia 20 d'abril que s'havia de fixar el dies a quo. Pel que fa als festius, van manifestar que consideraven que el dies a quo s'havia de fixar al 04-01-2018.

També van manifestar que en cas de considerar que s'havia de fixar al moment de l'entrega de la quitança que, justament, mai l'empresa havia lliurat la quitança al darrer dia de la relació laboral sinó més tard, precisant que no es recordaven en quin dia se'ls hi havia remes la quitança de la temporada 2016-2017 però que en tot cas havien cobrat respectivament el 19 i el 25 d'abril del 2017.

En base a aquest intercanvi d'arguments, el Tribunal, invocant la nostra jurisprudència al respecte, ha jutjat que el dies a quo s'havia de fixar al 17- 04-2017 dia en el qual havia finalitzat la relació i notificat la quitança.

Així, apareix que l'objecte del debat era de dir si l'acció per reclamar els havers laborals corresponents a la temporada 2016-2017 era prescrita o no.

A aquesta qüestió la part agent ha pogut contestar el que ha considerat oportú i convenient, i el tribunal s'ha pronunciat aplicant el dret vigent.

Si bé el procediment civil queda regentat pels principis dispositiu (o de rogació o de justícia pregada) i d'aportació de parts, i que l'objecte del plet així com els fets i les proves en base a les quals es pot resoldre el litigi només corresponen a les parts, també és d'aplicació el principi recollit en els aforismes "iura novit curia" i "da mihi factum dabo tibi ius" que permet, i fins i tot obliga, a l'òrgan judicial aplicar les normes jurídiques que corresponguin al supòsit de fet plantejat en el procés, sobretot al tractar- se de l'aplicació d'una norma imperativa que no pot estar a la disposició de les parts com ho és l'article 8 del Codi de relacions laborals sobre la prescripció legal de les accions laborals.

Per tant, cap incongruència existeix per part del tribunal a qui pertanyia determinar el dies a quo segons les normes legals d'aplicació, sense quedar limitat pel criteri expressat pel promotor de l'excepció de prescripció.

D'altra banda, els demandants sostenien que la relació s'havia acabat al 17-04-2017 i que el dies a quo s'havia de fixar al 20-04-2017, i el fet d'aportar la quitança en període de proves correspon al fet que és en el seu escrit d'oposició a l'excepció de prescripció que van sostenir que la data de la quitança seria diferent de la finalització.

Les referides quitances són documents que han firmat ells i que no podien ignorar.

L'examen de les mateixes permet constatar que és en data 17-04-2017 que els agents les varen firmar en concepte de la liquidació de la temporada 2016-2017.

La teoria de l'"accio nata" que sustenta la determinació del punt de partida del termini de prescripció, i que els agents van recordar i invocar en la seva oposició a l'excepció, comporta recercar en quin dia concret l'agent ha pogut exercir una acció perquè sap que un dret seu ha quedat vulnerat. Ara bé, la notificació efectiva d'una quitança que té com a objecte justament liquidar tots els conceptes que s'han de pagar, és el moment on l'assalariat té total coneixement dels conceptes que l'empresari reconeix com a deguts, i per tant el moment on sap que ha d'instar una acció pel reconeixement dels havers insatisfets, sense cap necessitat d'ajornar el dies a quo al moment on els imports de la quitança s'han de satisfer legalment o s'han satisfet efectivament.

Per tant, la nostra jurisprudència del 2015 era perfectament d'aplicació al present cas.

Així les coses, no existeix cap indefensió perquè van poder al·legar i provar tot el que era possible en relació a la prescripció, fins i tot si es considerava el dia 17 d'abril com a dia de la remesa de la quitança. Dit d'una altra manera, no ha pogut existir sorpresa pel fet que el tribunal retingui com dies a quo el dia que resultava d'aplicar l'article 8 tal com interpretat i aplicat pels tribunals andorrans.

Tercer.- D'altra banda, l'últim argument en relació a la prescripció, presentat de forma subsidiària, i que segons els recurrents hauria de ser valorat per aquest Tribunal pel fet de guardar una important repercussió en l'altra causa que han instat contra la societat defenent, és que la retribució dels festius recuperables s'ha de fer dins de l'any natural o excepcionalment dins del següent trimestre de l'any i que la determinació sobre el fet de si la relació laboral va quedar resolta en aquella data del 17-04-2017, o va continuar en mèrits del contracte fix-discontinu que unia les parts, és objecte de debat en el marc dels autes 6000628/2018, que haurà de jutjar el mateix Tribunal i que per tant, amb l'afirmació que la relació s'ha extingit al 17-04-2017, el jutjador s'ha extralimitat i ha prejutjat una causa que està sub iudici i que en el marc d'aquests autes, no ha gaudit del corresponent debat i de les corresponents garanties.

Però, el fet que els agents consideren que en realitat la relació laboral que els unia a la defenent constitueix una única relació laboral de durada indeterminada, raó per la qual van introduir un plet per escrit del 05-12- 2018 (AUTES 6000628/2018), no pot fer variar la solució en relació a la prescripció ja que la qüestió de la requalificació de la relació laboral no forma part del present plet sinó que es troba sub iudici en el marc d'una altra instància i que en el present cas ens trobem en front d'una relació en un marc d'un contracte de temporada que es va finalitzar al 17-04-2017.

Precisar al respecte que són ells qui van escollir presentar dues demandes diferents, sense sol·licitar cap suspensió o acumulació.

De fet, si bé esmentaven aquesta problemàtica en el seu escrit de demanda afegien que la mateixa no resultava essencial per resoldre el litigi.

En res el Tribunal Unipersonal s'ha pronunciat sobre una qüestió fora del debat doncs, per resoldre les qüestions adduïdes per les parts, havia de determinar el dies a quo del termini de prescripció, i que per fer-ho havia de pronunciar-se sobre les condicions de finalització de la temporada 2016-2017, en particular en relació a la data del 17-04-2017 que els propis agents prenien com a punt de partida del seu càlcul del dies a quo afegint- hi tres dies.

Quart.- L'altre aspecte del recurs dels assalariats és relatiu als càlculs de la instància i més precisament a llur pretensió de fixar un salari fix mensual de 3.640.-euros.

Sostenen que la resolució d'instància arriba a la conclusió que el salari realment establert entre les parts era de 20,26.-EUR per la temporada 2016- 17 i 21.-EUR per la temporada 2017/ 18, per hora de classe impartida, i no obstant això, afirma que no pot ser el salari reclamat de 3.640.-EUR, que és el resultat d'aplicar a dit salari hora l'article 82 CRL, ja que suposadament aquesta no era la voluntat de les parts ; que sobta que la sentència no ha tingut impediment en no atorgar eficàcia al que segons els documents semblava que era la voluntat de les parts al respecte del salari hora, establint que aquest es corresponia a 20,26.-EUR o 21.-EUR per hora de classe impartida, però quan ha hagut de determinar el salari global no ha seguit els seus anteriors raonaments i ha manifestat que el salari de 3.640.-EUR no era el fruit de la voluntat de les parts ; que la sentència d'instància fa seus els arguments de la inspecció de Treball però omet pronunciar-se sobre les hores en les que els monitors no estàvem fent classes, però sí a disposició de l'empresa ; que en no contestar als arguments dels demandants al respecte ha conculcat el principi de congruència ; que si el tribunal considerava que el salari abonat ho era en frau de llei i que el salari realment acordat per les parts era de 20,21.-EUR o 21.-EUR/hora, no té cap altra possibilitat legal que concloure que el salari mensual era de 3.640.-EUR mensuals o resoldre quin era el salari mensual que al seu parer corresponia als sotasignats i en mèrits d'aquest condemnar a l'adversa a pagar la diferència entre aquest i el realment abonat.

Afegeix que el fet de calcular les vacances i els festius laborals en base a un salari dia de 121,33.-euros correspon necessàriament a un salari mensual de 3.640.-EUR ja que aquests 121,33.-EUR no són res més que el resultat de dividir 3.640 entre 30, així com el fet de calcular els festius en base a una duració de 8 hores.

Cal precisar en primer lloc que, donat la prescripció, no farem cap pronunciament al respecte dels havers laborals generats durant la temporada 2016-2017.

Cal precisar en segon lloc, referint-nos a l'escrit de demanda pel que fa a la temporada 2017-2018 iniciada al desembre del 2017, que la pretensió dels demandants és que pel càlcul de les hores de classes efectives, de les hores a disposició de l'empresa, dels festius i de les hores extres, de prendre com a punt de partida el salari de 21.-euros per hora establerts per les parts en el contracte firmat per la temporada 2017-2018.

Tanmateix la seva pretensió és també de tenir en compte un salari mensual de 3.640.-euros establert segons les disposicions de l'article 82.3 CRL. Si bé la part agent s'ha referit a l'article 82.3 (relatiu al càlcul del salari per la retribució de les vacances o compensació o indemnització en cas de comiat) es veu que el seu càlcul correspon a l'article 82.1 que disposa :

"En els supòsits en que s'ha pactat un salari per hora, el salari fix mensual correspon a l'import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre dotze mesos."

Així les coses la seva reclamació concerneix d'una part, per cada dels quatre mesos de la temporada, la diferència entre el realment percebut i l'import de 3.640.-euros, i d'altra part les hores extres, les vacances i els festius treballats.

Per resoldre aquestes pretensions s'ha de dir que els demandants van ser contractats per la temporada 2017-2018 com monitor de nivell N2, sigui el més elevat que correspon segons el quadre salarial incorporat al contracte a un salari base de 1.400.-euros per 40 hores setmanals i a una "prima comercial" de 21.-euros per hora.

El contracte defineix una jornada laboral ordinària de 40 hores setmanals distribuïdes en 6 jornades de treball efectiu.

Dit contracte però introdueix dues especificitats.

La primera és relativa a la definició del treball efectiu tota vegada que el deixa al criteri del treballador a traves de la clàusula 4 redacta com segueix pel que interessa aquí :

"(...)...La jornada laboral ordinària serà de 40 hores setmanals distribuïdes en 6 jornades de treball efectiu segons criteri del treballador, que planificarà a principis de temporada, sempre durant l'horari d'obertura de l'estació i doncs, per poder oferir hores de classe entre les 09:00 h i a les 17:00 h. A través de l'aplicació de l'escola, el monitor rebrà la previsió de les seves classes de la temporada que respectarà la planificació proposada pet treballador. A part d'aquesta previsió, si de forma derivada a la gestió ordinària de l'escola es produeix la venda d'altres classes, l'empresa ho comunicarà mitjançant un missatge electrònic avisant al monitor que haurà d'entrar a la seva planificació per assabentar-se del canvi. Només en el cas en que la hora venuda estigués fora de la jornada proposada pel treballador, serà necessària l'acceptació del treballador per a que la venda sigui efectiva. Tots aquests canvis seran notificats amb la màxima celeritat possible en funció del moment en que es produeixi la venda de la classe.(...)"

La segona és relativa al càlcul del salari, i la clàusula 8 estipula que :

"(...)... 1.- El monitor percebrà com a salari base la quantitat que, d'acord amb la seva titulació, figura en el quadre salarial annex.

2.- El salari estarà compost, a més del salari base esmentat al punt anterior, pels següents conceptes: - Hores extraordinàries que s'hagin pogut realitzar durant les setmanes considerades. - Festius realitzats que es pagaran segons hores realitzades al preu doble o triple estipulat en el calendari de cada any publicat al BOPA.

3.- En el supòsit que la suma dels dos punts anteriors no arribés a un import que fos equivalent al resultat de multiplicar el nombre d'hores efectivament facturades pel preu/hora que figura a l'annex, l'empresa es compromet a satisfer en concepte de prima comercial la quantitat que manqui per arribar-hi.

4.- A més a més, per cada hora requerida de classe, el monitor percebrà una quantitat segons la franja horària en que aquesta sigui efectuada (...)."

En relació a aquesta clàusula 8, la sentència d'instància, al constatar que la prima comercial constitueix un escreix salarial fins assolir l'import que percebria el treballador si es multipliqués les hores treballades per l'import de 21.-euros per hora, ha constatat també que per tant contravé la legislació laboral tota vegada que no es remuneren de forma efectiva les hores extraordinàries que excedeixen la jornada legal ordinària i els dies festius treballats puix s'estableix un topall màxim al salari de 21.-euros per hora de treball i en mèrits d'aquest, esdevé irrellevant, a efectes de remuneració, que hagin dut a terme hores extraordinàries o hagin treballat en dies festius, en tant que al terme de la mensualitat de treball, percebent en un o altre cas la mateixa remuneració.

Així ha conclòs que aquell sistema de prima infringeix el principi d'igualtat entre els treballadors i sobretot permet eludir la remuneració de les hores extraordinàries efectuades pels treballadors i els dies festius treballats.

Aquest plantejament s'ha de compartir i no ha sigut recorregut.

No obstant això, el tribunal unipersonal ha jutjat que no es podia considerar que el salari pactat fou de 3.640.-euros donat que no s'havia establert que tal remuneració s'hagi pactat i donat que tal import constituiria un notable increment en relació a la temporada precedent quan quedava establert que la voluntat de les parts no era altra que continuar pagant les hores de classes efectivament realitzades a traves del sistema mixt contemplat en el contracte.

En base a aquestes consideracions ha desestimat les reclamacions en concepte de salaris deixats de satisfer parcialment.

Però sí ha donat lloc a les reclamacions en concepte d'hores extraordinàries i festius.

Així les coses, no es pot dir que el tribunal havia necessàriament de concloure que el salari pactat era de 3.640.-euros.

En efecte, apareix que no s'ha pactat tal salari sinó un salari mensual fix de 1.400.-euros més un salari variable en funció de les hores efectives, i si bé el referit sistema permetia eludir el pagament de les hores extres i dels festius, totes les hores de la jornada legal ordinària queden íntegrament remunerades seguint les previsions contractuals. Tampoc existeix incongruència omissiva puix el tribunal s'ha pronunciat clarament sobre aquesta qüestió del salari mensual.

D'altra banda, totes les pretensions dels agents al respecte es fonamenten sobre la invocació de l'article 82.3 (82.1 en realitat) del Codi de relacions laborals.

Però l'aplicació del mateix no es pot fer en els termes que pretenen els demandants, és a dir utilitzant l'import de l'hora de pagament de la prima comercial per realitzar el càlcul legal.

En efecte, aquest càlcul de conversió s'aplica quan el salari pactat és únicament horari i que es vol calcular el salari fix mensual corresponent, quan el nostre cas s'ha pactat un salari fix de 1.400.-euros més un variable.

Per tant, no hi ha lloc per aplicar la referida disposició legal.

A més a més, el fet que, en el màxim interès dels assalariats, el tribunal hagi calculat en base a un preu per hora de 21.-euros, seguint així els càlculs dels demandants, i que no foren contradits per la defenent i ara recorreguda, no significa que ha acceptat que el salari fixe era de 3.640.- euros.

La incongruència denunciada al respecte tampoc existeix. Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

Cinquè.- La desestimació del recurs porta a imposar les costes judicials de segona instància als recurrents vençuts.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs dels Srs. Morell i Palomo contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 02-06-2020 que confirmem.

IMPOSAR als Srs. Morell i Palomo les costes judicials de segona instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

DESESTIMAR el recurs dels Srs. Morell i Palomo contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 02-06-2020 que confirmem.

IMPOSAR als Srs. Morell i Palomo les costes judicials de segona instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.