Recurs d'apel·lació sobre acomiadament injustificat i falta de preavís en contracte de durada determinada

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000006-2026 DE 14/01/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 14/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000242/2025

Nig : 5300542120250000394

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00006

SENTÈNCIA 000006/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Seco

Advocat: Sr. Querol

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Roda

Advocat: Sr. Palau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Laboral: CDD, interpretació article 14.2 i 14.3 de la Llei de relacions laborals. Innecessarietat de previ avís al treballador en relació a l'arribada de la data de finalització del contracte laboral, que ja coneix perquè consta en el contracte atorgat.

Andorra la Vella, 14 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19/02/2025, el senyor Seco, interposà demanda laboral en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat contra la societat ORG_0, tot sol·licitant la declaració del seu acomiadament com injustificat i la seva condemna a abonar-li la quantitat bruta de 3.818,12 EUR en concepte de preavís i indemnització, havent-se de cotitzar el dit import a la CASS. Quantificava també la quantitat neta que li havia de ser abonada en l'import de 3.569,94 EUR i demanava que la mateixa s'incrementés amb els interessos al tipus legal des de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament. Sol·licitava també la seva condemna a abonar-li les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i la taxa judicial.

2.- En data 09/04/2025, la representació processal de la societat FORG_0, contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació, amb imposició de costes, per la seva temeritat i mala fe, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

3.- En data 30/09/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral articulada pel Sr. Seco i dirigida contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "ORG_0", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments continguts en

l'escrit de demanda enregistrat el proppassat dia vint de febrer, amb imposició de les costes processals al primer segons s'ha resolt en el darrer Fonament de Dret".

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada del senyor Seco en considerar que la mateixa incorre en error en la valoració de la prova i infringeix la Llei. En síntesi, el fonamenta en què el jutge a quo no acredita que la inclusió de la previsió del preavís en el pacte Tercer del contracte, constituís un error de la seva redacció; en què l'empresa hauria preavisat verbalment al treballador de la finalització de la seva relació laboral a la data de venciment, sense respectar el termini de 15 dies naturals previst a la Llei 31/2018 de relacions laborals. I que en tot cas el contracte el va redactar l'empresari i, per tant, només a ell ha de perjudicar. Així mateix entén que el Batlle afirma que el preavís no es podia pactar perquè dit pacte seria contrari a les previsions de l'article 14 de la Llei de relacions laborals, entenent, per contra, la part apel·lant que dit article no prohibeix que en un contracte de durada determinada amb data certa d'acabament es pacti un preavís. Considera que el Batlle d'instància vulnera el principi de "in dubio pro operario".

Demana la revocació íntegra de la Sentència d'instància i que s'acordi que l'acomiadament del senyor Seco fou injustificat i que els conceptes retributius pendents de pagament (preavís i indemnització) importen la quantitat bruta de 3.818,12 EUR; que s'estableixi l'obligació de la societat ORG_0 de cotitzar dita quantitat davant la CASS; la condemna de la societat ORG_0 al pagament al senyor Seco la suma neta de 3.569,94 EUR, quantitat incrementada amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament; i la imposició a la societat demandada la totalitat de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i les taxes judicials, en ambdues instàncies, en atenció a la doctrina constant d'aquesta Sala quan es tracta d'un litigi en matèria laboral.

5.- Per la seva banda, la representació processal de la societat ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i en demana la seva desestimació, amb imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En data 29/01/2024, la societat ORG_0 i el senyor Seco van concloure un contracte de treball de durada determinada, a comptar del dia del seu atorgament i fins el 20/12/2024, havent de treballar el senyor Seco en qualitat de fuster, 40 hores setmanals i havent de percebre un salari brut d'un import de 2.459,89 EUR.

Uns dies abans d'arribar el venciment contractual, el gerent de la societat, senyor Alcalá, li va comunicar verbalment que la seva relació laboral no continuaria una vegada arribat el venciment estipulat en el contracte. I, efectivament, arribat el seu termini de venciment, en data 20/12/2024, la societat defenent resolgué la seva relació laboral, lliurant-li la pertinent quitança.

Segon.- Tot i que, com hem vist, el contracte preveia una data certa d'inici i de finalització de la seva vigència, tractant-se doncs d'un contracte de durada determinada, en el mateix pacte Tercer on s'establia específicament la seva durada, també es va fixar que "podrà ser resolt per qualsevulla de les parts mitjançant preavís adreçat a l'altra amb l'antelació establerta en la llei 31/2018 del 6 de desembre sobre el contracte de treball. També podrà ser resolt per qualsevol de les causes d'extinció previstes per la mateixa llei."

I precisament, per causa d'aquest contingut del pacte Tercer i del fet que el gerent de l'empresa l'advertís dies abans de l'arribada del venciment de què arribada la data prevista, la seva relació laboral no continuaria, la representació lletrada del senyor Seco en conclou que s'ha produït una acomiadament injustificat, en no haver respectat l'empresari el preavís estipulat en el contracte laboral atorgat i per ell redactat.

Per contra, la Sentència d'instància considera que l'empresari no havia ni va efectuar cap preavís al treballador, havent arribat el contracte a la seva finalització.

I és contra la mateixa contra la que s'alça la part recurrent.

Tercer.- Hem tingut ocasió de pronunciar-nos en relació a la interpretació de l'article 14 de la llei 31/2018 de relacions laboral, i entre altres, en la Sentència de data 17/01/2023, rotlle TSJC 207/2022, vam dir:

"Per una millor comprensió de la problemàtica, escau primer recordar que el legislador ha suprimit l'article 19 del Codi de relacions laborals que prohibia la successió de més de dos contractes per una durada determinada i que preveia que en cas d'un tercer contracte, aquest contracte s'entenia per temps indefinit a tots els efectes. Al respecte, cal precisar que la jurisprudència invocada per l'apel·lant (TSJC 476/2016 del 28/02/2017) és justament relativa a l'aplicació d'aquest article 19 CRL però que la mateixa conté un pronunciament que segueix vàlid, i segons el qual l'assalariat ha de saber amb total certesa al moment de firmar un contracte de durada determinada el termini real i efectiu del mateix, no podent l'empresa posar-lo en una situació d'incertitud. I és per això que el nou article (14.2 LRL) exigeix que el contracte indiqués l'objecte, la data precisa o el moment, i la situació concreta que determinen l'acabament de la relació laboral (cf infra). La matèria queda ara regulada per l'article 14, que és l'article invocat per l'agent i la interpretació del qual constitueix el cor del present litigi, i que és necessari citar in extenso per entendre la problemàtica :

"Article 14. Contracte per durada determinada o per a obra concreta o servei concret, amb data certa o incerta d'acabament 1. El contracte per durada determinada o per a una obra o servei concret és el que permet portar a terme una obra o prestar un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpia dins l'activitat de l'empresa.

2. El contracte ha d'indicar l'objecte, la data precisa o el moment, i la situació concreta que determinen l'acabament de la relació laboral.

3. Si en el contracte no es fixa una data certa per a l'acabament de la relació laboral, s'ha de notificar per escrit a la persona assalariada la fi de la relació amb una antelació mínima de quinze dies naturals, exposant la causa o situació concreta per la qual finalitza. La manca d'aquesta comunicació equival a un acomiadament injustificat.

4. El contracte per durada determinada pot tenir una durada màxima de dos anys. Es prohibeix l'establiment de contractes successius per durada determinada que ultrapassin un període de dos anys. Si s'ultrapassa el període de dos anys, s'entén formalitzat el contracte per temps indefinit i es considera, amb caràcter general, que la data d'inici de la relació laboral és la de l'inici del primer contracte i es computen l'antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin a la persona assalariada des del primer contracte. S'entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini de seixanta dies naturals. Les disposicions contingudes en aquest apartat no són aplicables a les empreses de treball temporal, ni als contractes per temporada, ni als contractes atorgats amb el personal sanitari o sociosanitari que tinguin per objecte cobrir les guàrdies en els serveis públics, sempre que aquest personal exerceixi la seva activitat professional de forma principal fora del Principat d'Andorra.".

Tercer.- Abans de tot, escau recordar que aquesta interpretació s'ha d'efectuar en consideració de dos paràmetres rectors. El primer, és el principi in dubio pro operario, clàssic i fins i tot consubstancial al dret laboral, i recollit en l'article 3 LRL que disposa que "en cas de dubte, la interpretació i l'aplicació de la norma s'han de fer d'acord amb el principi in dubio pro operario.".

El segon, és la preferència legal al contracte per temps indefinit, que queda expressada en l'article 13.2 LRL en virtut del qual "El Govern ha d'adoptar les mesures necessàries en cada moment per fomentar la contractació indefinida." I això en consonància amb el compromís adquirit per Andorrà amb la ratificació de la Carta social europea de fer avançar la legislació andorrana en el camí de l'Europa del progrés social i econòmic (veure exposició de motius de la llei del 2018), la legislació europea erigint la relació de durada indefinida com la forma general i privilegiada d'ocupació laboral. Per consegüent, en matèria de contracte de durada determinada, que és el que ofereix menys estabilitat, seguretat i garanties a l'assalariat, no es pot admetre un interpretació extensa sinó estricta".(La negreta és afegida).

D'aquesta resolució -que únicament citem en relació als paràmetres que han de dirigir la interpretació de l'article 14 de la Llei de relacions laborals, donat que el fons de l'assumpte és ben diferent al que avui ens ocupa-, destaquem que la seva interpretació ve presidida pel principi de "in dubio pro operario" i de "la preferència legal pels contractes de temps indefinit". Paràmetres que, com veurem, s'han respectat.

Així mateix, de la resolució parcialment transcrita, destaquem la importància de què en els contractes de durada determinada el treballador conegui des del moment del seu atorgament, la data de finalització del mateix. Per això el seu apartat 2.- exigeix que es fixi una data concreta de la finalització de la relació laboral.

I precisament, per aquesta exigència legal que, recordem que en aquest supòsit es va respectar, no s'exigeix cap mena de preavís al treballador abans de l'arribada del venciment pactat, perquè ja el coneix.

Per això també la Llei, concretament l'apartat 3.- de l'article 14 de la Llei de relacions laborals, únicament imposa un termini de preavís de la finalització de la relació laboral i del motiu de la seva finalització, en aquells casos on el contracte no conté una data certa de finalització de la relació laboral, ja que és un dret del treballador no romandre en la incertesa.

Per això, en el supòsit analitzat, no s'havia de donar un previ avís de la data de finalització del contracte de treball. La seva exigència deriva del compliment d'una condició prèvia: que no consti en el contracte una data certa de finalització del contracte de treball. I, en aquest cas, la condició no es va complir, perquè com hem vist, el contracte estipulava una data certa de finalització de la relació laboral. Altra cosa és i, ben diferent, que el gerent tingués la prevenció de recordar-li al treballador l'arribada de la data de venciment de la seva relació contractual. Recordatori que, evidentment i pel que acabem d'explicar, no es pot confondre amb un preavís.

I així mateix i com abans hem avançat, aquesta interpretació de l'article 14 ve regida pels principis abans també mencionats: perquè garanteix el coneixement de la durada de la relació laboral per part del treballador, preveient obligacions i conseqüències per l'empresari en cas contrari, i fonamenta també la prevalença del contracte de durada indefinida, en sancionar la manca de concreció de la finalització de la relació laboral.

Quart.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del senyor Seco contra la Sentència dictada en data 30/09/2025, quina part dispositiva confirmem.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.