Desistimació del recurs per manca de gravemen en la sentència recorreguda (4000490/2017)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Jaume Tor Porta Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000085/2018 ORIGEN: 4000490/2017 - 00

NIG: 5300542120170003868

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de juny del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de 22-12-2017, la Sra. Manzanares formulava demanda d'adopció de mesures provisionals contra el Sr. Gibert per la qual sol·licitava es dictés Sentència acordant les mesures definitives que en el fet quart s'indicaven.

II.- En data 29-1-2018, es celebrava amb avinença l'acte de conciliació legalment previst i en la mateixa data es dictava Sentència amb la següent part decisòria:

"Homologar l'acord conclòs entre les parts en data d'avui i, establir les següents mesures paterno-filials:

La pàtria potestat sobre els fills menors comuns, Amorós i Mena serà exercida de forma conjunta pels progenitors,

Atorgar la guarda i custòdia dels menors en favor de la mare.

Establir en favor del progenitor no custodi el següent règim de visites consistent en:

Un dia inter-setmanal -normalment els dimecres si bé, per acord de les parts i, sempre que el pare avisi a la mare amb una antelació mínima de 48 hores aquest dia pot ser intercanviat per altra- des de la sortida de l'escola, activitat extraescolar i/o ludoescola i, fins les 21 hores del mateix dia en què hauran de ser reintegrats al domicili familiar ja sopats.

Caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola, activitat extraescolar i/o ludoescola i, retornant-los al domicili familiar a les 21 hores del diumenge, ja sopats.

Repartir per meitats iguals les vacances escolars, corresponent-li al pare la primera meitat els anys senars i, la segona els parells.

I, en particular s'entendrà pels següents períodes el següent:

Nadal: Es considera que la primera meitat comença el dia que acaba l'escola i, fineix el dia 31 de desembre a les 20 hores i, la segona, la vigília de la tornada al col·legi a la mateixa hora.

Estiu: S'entendrà que la primera meitat comença el dia que acaba l'escola i finalitza el 31 de juliol a les 20 hores, mentre la segona fineix la vigília de la tornada al col·legi, a la mateixa hora.

El pare, per mentre el menor Mena no compleixi els 4 anys, no realitzarà cap viatge amb ell a l'estranger, excepte que la mare ho autoritzi.

Ambdós progenitors es mostren conformes amb que sigui sempre la mare la qui porti els menors a escola.

Ambdós progenitors s'hauran de comunicar el lloc on passaran les vacances en companyia dels menors, si la seva intenció és passar-les fora del País, així com a facilitar un número de telèfon a efectes de localització.

Pel que respecta les celebracions pròpies dels menors (onomàstiques, aniversaris) aquests podran restar un any amb cada progenitor, de manera que els anys parells els aniversaris restaran amb el pare i, les onomàstiques amb la mare i, els senars els aniversaris amb la mare i, les onomàstiques amb el pare.

En relació a les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, els fills hauran de poder compartir-los amb el progenitor de què es tracti, independentment del règim de visites establert.

El Sr. Gibert ha de satisfer, a la bestreta i dins els deu primers dies de cada mes, la quantitat mensual de 500 EUR en concepte de pensió alimentosa, actualitzable cada mes de gener segons la variació de l'IPC, en el compte bancari que la Sra. Manzanares indiqui. La pensió d'aliments subsistirà fins a la majoria d'edat dels menors i, en cas de cursar estudis superiors, fins que finalitzin aquests. Les activitats extraordinàries (en sentit estricte) seran sufragades en la proporció del 40% a càrrec de la mare i, 60% a càrrec del pare. Aquestes despeses hauran de ser consensuades pels progenitors (en la mesura que això sigui possible i, amb excepció d'aquelles mèdiques i, altres que siguin estrictament necessàries per a la salut dels menors).

Ambdues parts hauran de satisfer, en concepte de càrregues del matrimoni i, a parts iguals, el pagament del préstec hipotecari que grava el domicili familiar, així com les despeses de comunitats no relacionades amb l'ús del mateix.

Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat dels menors s'haurà de comunicar a aquesta Batllia.

No hi ha lloc a efectuar cap pronunciament en costes judicials."

III.- Contra la Resolució esmentada, la Sra. Manzanares articulava recurs d'apel·lació presentant amb data registre del 4-4-2018 el seu escrit de conclusions interessant la revocació parcial de la Sentència recorreguda en el sentit d'establir que les vacances dels menors serien repartides entre els dos progenitors per meitats, però, per períodes quinzenals.

El Ministeri Fiscal contestava l'escrit de conclusions presentat en aquesta alçada per la recurrent indicant que deixava a criteri del Tribunal el recurs formulat com sia que tant el règim contingut en la Sentència dictada com aquell que proposava la mare suposaven un repartiment equitatiu de les vacances d'estiu.

El Sr. Gibert s'ha oposat al recurs, interessant el seu rebuig i íntegre confirmació de la Sentència dictada per l'Hble. Batlle.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- A través del recurs que articula, la part recurrent pretén la revocació de la Sentència d'instància exclusivament en la part relativa a la modalitat d'exercici de les vacances d'estiu. En aquest sentit sosté que la Sentència dictada establia un sistema de contactes mensuals quan en atenció a l'edat dels menors, un sistema de contactes quinzenal apareixia com a més conforme als seus interessos.

II.- Per tal de produir la necessària anàlisi del motiu de greuge introduït, sembla oportú recordar que el sistema de contactes mensuals que ara la part recurrent critica, no deixa de ser aquell que ella mateixa va proposar en l'escrit de demanda (cfr. fet Quart, apartat d) Règim de visites, sots apartat d.2 -foli 4) i al qual el Sr. Gibert es va avenir en el decurs de l'acte de conciliació. A partir del moment en que la Sentència d'instància acollia el règim consensuat per les parts, no es pot considerar que la recurrent hagi experimentat el necessari gravamen o perjudici que conformaria la base objectiva del seu recurs. Per aquest sol motiu el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat.

III.- Per aprofundir encara més la nostre decisió hem d'indicar que res en les actuacions permet considerar que el règim de contactes consensuat entre les parts no sigui el més adequat per als interessos dels menors.

En efecte, no es pot perdre de vista que la família paterna extensa dels menors es troba a Galícia i que és amb aquesta amb qui el pare ha decidit passar les vacances d'estiu. Ningú discuteix els beneficis que aquests contactes poden tenir per als menors, alhora que tampoc es pot discutir que la distància entre el lloc de residència d'aquests i el Principat és molt important. En aquesta situació sembla adequat que les vacances d'estiu dels menors intervinguin per períodes alterns sencers doncs aquest sistema permet que na Amorós i en Mena puguin mantenir uns amplis contactes amb l'àvia i tieta paterna a l'estranger, que altrament i per raó de la distància existent, el cansament derivat del viatge per als propis menors i el cost econòmic corresponent difícilment podria preveure's.

Pel que es refereix a aquella enyorança que la mare indica podria existir per raó de la separació, no es pot obviar que existeixen nombrosos sistemes de contacte, àdhuc a través de videoconferència, sense cost econòmic, de tal manera que avui en dia aquest sentiment es troba molt atenuat.

En conseqüència també quant al fons el recurs d'apel·lació hauria de ser rebutjat.

IV.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes malgrat la desestimació del recurs, en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Manzanares contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29-1-2018 que confirmem íntegrament, i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.