Bancari. Retenció de renda variable de D a l’estranger. Força major (6000586/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000146/2022 ORIGEN: 6000586/2019 - 00

NIG: 5300542120190002001

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villalba

Representant: Sra. Nuñez

Advocat: Sr. Machado

Apel·lat: Salas i C ORG_1

Representant: Sr. Morillo

Advocat: Sra. Azorin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Bancari. Retenció de renda variable de D a l’estranger. Força major.

SENTÈNCIA 059-2023

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Villalba va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat ORG_3, en què sol·licitava que condemni a aquestes darreres a pagar la suma de 222.774,15.-euros en concepte de pèrdua patrimonial ocasionada entre el 9.3.2015 i el 12.2.2019, majorada dels interessos legals guanyats a comptar del 11.3.2015 o des de la contesta a la demanda, i la imposició a la part defenent del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador i de perit intervinent.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 7.4.2022 amb la següent part decisòria :

“Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Villalba contra la societat C, SA i la societat D, ORG_1 i absoldre aquestes darreres de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VI. Fonament Jurídic de la present resolució judicial.”

3.- Per escrit de data 26.5.2022 la representació processal del Sr. Villalba ha interposat recurs d’apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els argumentats que exposa en el seu escrit sol·licita que es revoqui íntegrament la decisió adoptada en la sentència d’instància i es condemni solidàriament als codemandats a pagar al Sr. Villalba la suma de 222.774,15€ en concepte de pèrdua patrimonial ocasionada des del 9.3.2015 i el 12.2.2019, majorada amb els interessos legals guanyats a comptar de l’11.3.2015. o des de la contesta a la demanda, imposant als codefenents les costes processals d’ambdues instàncies.

4.- El 27.9.2022 la representació de la societat D ORG_1 i C ORG_1 s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, amb imposició al pagament de les costes d’aquesta instància, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador al recurrent.

5.- El 18.10.2022 la societat ORG_3 va formular una petició de successió processal per transmissió de l’objecte litigiós.

Per Aute de 20.12.2022 el Tribunal va decidir declarar que D ORG_1 ha estat substituïda processalment per ORG_2.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal del Sr. Villalba pretén la condemna de les societats D, ORG_1 i C, SA a satisfer la quantitat de 222.774,15 € corresponent al valor de les accions de Sandoval, SA, Expósito, SA i Vara, SA que tenia en cartera a C en data 9-3-2015, en haver aquestes perdut tot el seu valor durant el lapse temporal en que l’operativa de C, SA i D, ORG_1 s’ha trobat bloquejada.

I és contra aquesta decisió que la representació processal del Sr. Villalba articula recurs d’apel·lació pels motius que seguidament es relacionen.

SEGON.- El primer motiu del recurs resulta sorprenent doncs es queixa el recurrent que la sentència no ha resolt l’excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la part defenent. No veiem quin tipus de greuge o gravamen li pot comportar a la part agent si aquesta circumstància fos certa (veure Autes de 26-6-2018 i de 30-4-2019 TSJC-85/2018 i TSJC-387/2018), però el cas és que al començament del Fonament Jurídic III es resol aquesta excepció i es diu que afecta al fons de l’assumpte i que es resoldrà en entrar en ell.

El motiu no pot reeixir.

TERCER.- El segon motiu del recurs s’articula també en una suposada omissió de la sentència que no recull que la part agent va fer un requeriment de venda dels seus valors en 14 de febrer de 2019 a D, SA quan resulta que de la lectura del darrer paràgraf del Fonament Jurídic IV, s’esmenta aquell requeriment en la data indicada.

El motiu no pot ser atès.

QUART.- El tercer motiu es centra en la errònia valoració de la prova i de l’aplicació de la força major per part de la sentència d’instància.

Cal recordar al Sr. Villalba que ja vàrem analitzar i decidir (STJC 173/20 de 29 de gener de 2021) una seva demanda que era de problemàtica idèntica centrada en les accions del Escolano, SA i en la que varen resoldre que:

“... Es públic i notori, i en tot cas aquesta Sala ja ha pogut recordar en diverses ocasions els antecedents que van concórrer en la intervenció de C, SA. Recordarem que el dia 10.3.15 es feia pública la nota del Varesc per la qual se la va declarar “com a entitat financera de preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals” i, arran d’això, les autoritats nord americanes varen adoptar diverses mesures per limitar en el futur l’activitat operativa de la C entre les quals la de la prohibició d’obrir i/o mantenir comptes de corresponsalia amb l’entitat, a més d’altres mesures preventives. A partir del mateix moment en què es va produir aquesta declaració i proposta, el conjunt de l’activitat de C es va veure afectat. Alguns dels corresponsals i custodis, com també diferents operadors de sistemes de pagaments van comunicar la seva decisió d’anticipar l’aplicació de les mesures proposades per Varesc a l’efecte de l’obertura o el manteniment de comptes amb C. Això va suposar un deteriorament immediat i significatiu de la capacitat operativa de C, i va acabar comportant el bloqueig complet de l’operativa de l’entitat en l’àmbit internacional.

En aquest context, el dia 11.3.15 l’ORG_0 va acordar, entre altres, la suspensió del Consell d’Administració de C així com del seu conseller-delegat, nomenant administradors provisionals mancomunats, decisió aquesta que de fet suposava la intervenció del banc.

Posteriorment, el consell General adoptava la Llei 8/2015 de mesures urgents per implementar mecanismes de reestructuració i resolució bancàries, i en mèrits de les seves previsions, s’acordava la resolució de C (11-6-2015) i es creava una entitat pont (D, SAU) amb la condició d’entitat bancària per part de l’AREB el dia 17-7-2015. Posteriorment, el dia 21-4-2016 l’AREB acordava, entre altres, la transferència dels actius i passius, drets i obligacions de C a D, decisió aquesta que comprenia les posicions “fora de balanç” que incorporaven la renda variable. Aquesta darrera però, es trobava en mans d’una entitat de crèdit tercera en un país estranger (Suïssa) quin regulador (ENTITY_17) en un primer temps i després les seves autoritats judicials a conseqüència d’un recurs articulat, van suspendre’n l’operativa i això malgrat des de l’AREB, es demanés prop d’aquestes el reconeixement del pla de resolució (folis 179 i ss).”

....

Front aquest aparell argumental, la resolució dictada aprecia la concurrència d’un element de trencament de la relació causal (força major) que exonerava les demandades de responsabilitat i aquest raonament ha de ser mantingut per la Sala. En efecte, en la Sentència de data 20-12-2016, rotlle TSJC-446/2015 sosteníem que “el cas fortuït o la força major són supòsits que possibiliten que el deutor s’alliberi de l’obligació. Aquests, malgrat que han estat objecte de distincions doctrinals, han estat tractats de manera sinònima pels tribunals andorrans i han entès que existiran quan la causa que ha provocat l’incompliment ha estat inevitable o imprevisible, segons els paràmetres de diligència exigibles i prestables en la concreta obligació. Aquest Tribunal ha tingut ocasió d’ocupar-se en concretes ocasions de la determinació de l’existència de cas fortuït o força major i ha entès que s’està davant d’un cas de força major quan la persona a la qual es pot imputar la producció d’un dany ha actuat amb tota la diligència exigible per a preveure i evitar totes les prevencions que la tècnica i la prudència imposen per a evitar uns danys (STSJ 15-02-1996) i que el cas fortuït o la força major es defineixen com un fet que no s’ha pogut preveure o que no es pot evitar segons el model de conducta que es pot exigir a un bon pare de família (STSJ 29-04-1999)”.

En les reclamacions derivades de la intervenció de C, la Sala ja ha tingut l’oportunitat d’apreciar que la impossibilitat per part de C de poder atendre les ordres de transferència efectuades pels clients el mateix dia de publicació de la nota J constituïa un supòsit de força major (sentències 145/18, 218/18 i TSJC-312/19). La mateixa conclusió ha de ser assolida al respecte de la impossibilitat de poder operar en la renda variable: aquesta es trobava en mans d’una entitat de crèdit tercera en un país estranger (Suïssa) quin regulador (ENTITY_17) en un primer temps i després les seves autoritats judicials a conseqüència d’un recurs articulat, van suspendre’n l’operativa i això malgrat des de l’AREB, es demanés prop d’aquestes el reconeixement del pla de resolució (folis 179 i ss).”

....

Doncs reiterem la nostra doctrina al cas present, però afegirem un altre motiu per desestimar el reiterat argument del recurrent conforme que el bloqueig dels valors a Suïssa troba la seva justificació en el comportament de C, SA que va incomplir la normativa sobre blanqueig de capitals. La prova que el nexe causal que impedí la liquidació dels valors ordenades pel recurrent en 14.2.19 va ser l’actuació dels tribunals suïssos, és que aquests finalment varen aixecar el bloqueig dels valors dipositats Montenegro i es varen poder liquidar, independentment de que C hagués incomplert o no la normativa sobre blanqueig de capital.

El motiu ha de ser rebutjat.

CINQUÈ.- El quart motiu del recurs es centra en el Fonament Jurídic Cinquè que es limita a dir “Les consideracions anteriors han de comportar la desestimació íntegra de les pretensions objecte de la demanda formulada”. La raó de la seva impugnació s’articula en “les consideracions del FJV no estan correctament fonamentades en dret”. Davant de tal vaga impugnació no cal fer cap més comentari.

SISÈ.- Finalment el darrer motiu o greuge es centra en la imposició de les costes condicionades a l’estimació de la demanda. Com que aquesta no s’ha produït la imposició de costes per aplicació del principi de venciment objectiu resultava imperativa.

SETÈ. En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Civil en el seu article 354.2.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Villalba contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 7 d’abril de 2022, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.