Desistiment laboral per raó de retard en el pagament del salari (227/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-227/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1112-6/2011, instades pel Sr. Coll contra la Sra. Soriano, en data 30 de juliol de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Coll contra la Sra. Soriano, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 15.810'70 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 20 d'octubre de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com a cotitzar a la CASS aquest import; imposant a la defenent el pagament de les costes processals causades segons el que preveu el darrer Considerant".

II.- La Sra. Soriano ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el retard era degut a la domiciliació del salari del treballador en dos comptes bancaris (X. i Y.); la sentència no aplicava el principi de proporcionalitat, fent cas omís a les declaracions dels altres treballadors que confirmaven la percepció del salari a la mateixa data, al pacte tàcit d'establir el mode i dia de pagament de les nòmines i a l'acceptació dels butlletins de salari i de la quitança sense reserves; el Tribunal a quo tampoc prenia en consideració les dificultats econòmiques per les quals passava l'empresa; els eventuals retards eren justificats; l'empleat va desistir puix tenia una nova feina i així es lucrava injustament; no procedia la condemna en costes doncs l'estimació de la demanda era parcial.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Coll i la Sra. Soriano, com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta de data 23 de juny de 2011, amb motiu de percepció dels salaris amb retard des del mes d'octubre de 2010.

La recurrent reitera en aquesta alçada els mateixos arguments defensats en la instància, és a dir que els retards: a) no eren injustificats, sinó deguts a les dificultats econòmiques experimentades; b) estaven consentits pel treballador; c) eren ocasionats per la percepció del salari en comptes oberts en dos bancs distints.

L'article 97.1.c del Codi de relacions laborals disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari. Segons l'article 84 de la norma esmentada, l'empresa ha de satisfer el salari "com a molt tard, dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat", essent pactat, en el cas que ens interessa, el pagament amb una periodicitat mensual.

Força és de constatar, com bé assenyala l'Hble. Batlle, que el salari del Sr. G. va ser abonat amb retard els mesos següents: 4 dies (setembre de 2010), 5 dies (octubre de 2010), 11 dies (novembre de 2010), 7 dies (gener de 2011), 7 dies (febrer de 2011), 10 dies (març de 2011), 9 dies (abril de 2011) i 7 dies (maig de 2010).

Les dificultats econòmiques al·legades per la Sra. Soriano no queden demostrades i, en qualsevol cas, són totalment alienes als empleats de la recurrent. A més, l'ordenament jurídic andorrà posa a disposició dels empresaris altres remeis, diferents del pagament extemporani dels salaris, per acabar amb les crises de tresoreria, com ara la suspensió de pagaments o la fallida. A això, també es pot afegir, sense ésser exhaustius ni efectuar cap ordre de prelació, que les entitats econòmiques disposen d'altres mitjans per resoldre els seus problemes, com ara la reducció dels costos de l'empresa, la venda d'actius, la utilització de les reserves, la contractació de noves línies de crèdit, el comiat per motius econòmics ...

La dilació en el pagament dels salaris va ser igualment reiterada, doncs es produeix en vuit ocasions.

Per tant, amb independència de l'eventual mala fe de del treballador (al·legada per la Sra. M.), el desistiment era regular i justificat en presència de retards injustificats i reiterats.

L'apel·lant al·lega també que el Sr. G. es mostrava d'acord amb la forma de procedir de l'empresa. Els contractes privats no poden derogar les lleis que contenen disposicions d'ordre públic -entre elles: el temps de pagament de la remuneració- inderogables (article 4 del Codi) doncs interessen, en particular, la protecció de la dignitat de la persona treballadora. La Sra. Soriano no pot defensar, per tant, l'existència d'un pacte tàcit entre ambdós sobre la data d'ingrés del sou perquè, insistim, els contractants no podien mai modificar voluntàriament, in peius, el moment d'abonament del sou imposat per la llei.

Un altre greuge consisteix en afirmar que el retràs en el pagament era degut al fet que l'assalariat feia circular el seu salari per dos bancs distints. Aquesta maniobra és possible segons es dedueix de la confessió en judici del Sr. G. (foli 88). Ara bé, això no obsta que l'ordre de pagament en el primer banc va ésser extemporani, almenys en vuit ocasions.

Per acabar, la recurrent es queixa de la condemna a satisfer les costes judicials de primera instància. El pronunciament de la Sentència és finalment correcte, perquè la demanda va ser estimada en un 87% i, per conseqüent, es pot considerar estimada substancialment.

III.- La desestimació del recurs de la Sra. Soriano condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 30 de juliol de 2012; condemnar a la Sra. Soriano a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.