Demanda de responsabilitat civil contractual de danys i perjudicis per manca de mesures de seguretat i prevenció, en fonament en la llei 34/2008 de 18 de desembre, de la seguretat i salut en el treball- prova del nexe de causalitat amb la malaltia (7000572/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000298/2022 ORIGEN: 7000572/2017 - 0

NIG: 5300542120170003416

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ramirez

Representant: Sra. Águila

Advocat: Sra. Expósito

Apel·lat: B, SA

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats:

Sra. Alexandra CORNEExpósito SOLÀ

OBJECTE: demanda de responsabilitat civil contractual de danys i perjudicis per manca de mesures de seguretat i prevenció, en fonament en la llei 34/2008 de 18 de desembre, de la seguretat i salut en el treball- prova del nexe de causalitat amb la malaltia

SENTÈNCIA 000074/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ramirez, nascuda el XXXX, va iniciar la seva vida laboral a Andorra al juliol del 1988 treballant per diverses empreses (P SA durant 17 mesos, L perruqueria durant 8 anys, T durant prop de 3 anys, B durant 2 anys, F durant 10 mesos, I durant 9 mesos).

En data 04-06-2007, la Sra. Ramirez i la societat B, SA, que es dedica a la venda de roba, van firmar un contracte laboral acordant la contractació de la primera com a responsable de botiga.

El seu últim salari va ser de 2.315,79.-euros bruts.

A partir del 05-05-2015, la Sra. Ramirez es va trobar de baixa laboral per dolors cervicals crònics (discopatia) .

En data 17-01-2017, la CASS va decidir atorgar-li l'alta mèdica a comptar del 23-01-2017 amb la suspensió de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i va desestimar la seva sol·licitud d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident laboral.

No obstant va seguir de baixa mèdica.

Per sentència del 30-11-2018, confirmada el 19-07-2019 per la Sala administrativa d'aquest Tribunal Superior, el Batlle de la secció del Contenciós-Administratiu va confirmar la decisió d'alta al 23-01-2017, però va decidir que se li havia d'atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del primer grup amb efectes al 23-01-2017.

2.- Prèvia citació a judici del 16-11-2017, i per escrit de data 12-01-2018, la representació processal de la Sra. Ramirez va formular demanda contra la societat B, SA, a tramitar pel procediment ordinari, en la que sol·licitava que es dicti sentència condemnant a l'adversa a satisfer-li :

la quantitat de 19.592,98.-euros en concepte de diferència entre la quantitat que havia tingut que percebre en concepte de nòmina i aquella quantitat satisfeta per la CASS en concepte d'atur de treball des del mes de maig de l'any 2015 i fins al mes de gener de l'any 2017,

la quantitat de 56.284,80.-euros en concepte de nòmina deixada de percebre des del mes de febrer de l'any 2017 i fins el moment en el qual la Sra. Ramirez assoleixi l'edat de 65 anys i s'aculli a la jubilació voluntària,

la regularització prop de la CASS,

aquella quantitat que resulti d'haver satisfet totes i cadascuna d'aquelles quantitats que en concepte de perjudici econòmic hagi hagut de suportar com a conseqüència de l'actuació de l'adversa,

des de la data 5-05-2015 fins al moment en que la Sra. Ramirez ostenti els 65 anys i per tant s'aculli al seu dret de jubilació voluntària, aquella quantitat dinerària que la CASS no li hagi satisfet a conseqüència de les patologies que presenta la Sra. Ramirez.

3.- Per Aute de data 26-02-2019, vam confirmar l'Aute del Tribunal de data 03-09-2018 decidint no donar lloc a la qüestió de prejudicialitat administrativa promoguda per la societat B, SA.

4.- Evacuats degudament tots el tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 03-10-2022 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Ramirez contra la societat B, SA.

Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al darrer Fonament Jurídic de la present resolució judicial. "

5.- La representació processal de la Sra. Ramirez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, demanant la seva revocació i que es vulgui dictar una altra estimant en tots els seus extrems les peticions contingudes en el seu escrit de demanda, amb imposició de les costes processal amb expressa inclusió d'honoraris d'advocat i de procurador a la part apel·lada.

El recurs es fonamenta sobre una indeguda valoració de la prova que obra en autes i sobre la infracció de la Llei 34/2008. Exposa, en síntesi, en les següents al·legacions:

Les conclusions del metges tractants de la Sra. Ramirez, en particular l'informe pericial emes pel Dr. Araujo, estableixen que les dolences que van provocar que hagués de ser mereixedora d'una baixa laboral de manera intermitent, i des de l'any 2013, tenen el seu origen en l'àmbit laboral, i en la negligència, entesa com no observació de les disposicions contingudes en la Llei 34/2008 sobre la seguretat i salut en el treball, compte hagut que des de com a mínim l'any 2013 que la part apel·lada coneixia quins eren els motius de les baixes intermitents de la Sra. Ramirez i tot i així, mai li va oferir de ser revisada per un metge laboralista per tal d'adequar-li la seva tasca laboral, ans al contrari.

Les patologies no tenen cap altre origen tal i com conclou erròniament el tribunal a quo, no es tracta de una malaltia comuna ; el fet que les patologies milloren si fa repòs i no esforços, és a dir no treballa, demostra que el seu origen és l'execució del seu treball amb plena independència de la seva edat, alimentació o estil de vida, o de qualsevol, causa comuna ; les manifestacions i conclusions de la Dra. Sainz no han de ser tingudes en compte ja que no ha visitat ni ha explorat mai a la Sra. Ramirez, essent la seva única font de coneixement els informes mèdics que obren en la present causa i la informació partidista que hagi pogut facilitar la part apel·lada, i tal informe no pot tenir el mateix valor que els informes emesos per la resta de facultatius que obren en autes ; la Sra. Ramirez no realitzava solament 8 hores diàries per l'execució del seu treball i poc importa si en l'acta aportada al Servei d'inspecció de treball no va especificar si ella realitzava més de 8 hores, i s'han de tenir en degut compte les manifestacions de la representant de l'empresa i dels dos caps de recursos humans ; el sol fet que en la baixa presentada prop de la CASS no s'especifiqués que el motiu de dita baixa fos laboral, no significa de cap de les maneres que el veritable origen i motiu de les patologies no fos l'execució del seu treball ; ha quedat establert que l'empresa no va complir amb les obligacions que li imposa la Llei 34-2008 i els representants de l'empresa s'han contradit al respecte, finalment mai se li ha ofert un examen mèdic ni donat una formació sobre com aixecar pesos, infringit l'article 19 de la citada Llei.

D'altra banda, s'alça en contra de la seva condemna a satisfer les costes processals ja que sosté que ens trobem en un procediment laboral on ella és la part més feble, i que no es pot apreciar ni temeritat ni mala fe en la seva actuació.

6.- La representació de la societat B, SA, s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions, exposades de manera esquemàtica :

L'origen de la dolència era precedent a l'inici de la relació laboral amb B ; la Sra. Ramirez és la màxima responsable de no haver volgut agafar la baixa mèdica com a mínims des del setembre del 2013 fins al maig del 2015, i de no haver seguit els tractaments mèdics que li varen recomanar els metges tractants ; la Sra. Ramirez no pot anar en contra dels seus propis actes, quan va ser una de les treballadores que va negociar i signar el conveni d'empresa sobre el còmput horari i venia realitzant jornades de 8 hores diàries de dimarts a dissabtes, amb dos dies festius ; la baixa mèdica va ser per malaltia comuna i se li va finalment atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia comuna ; la valoració pel Tribunal de l'informe del Dr. Araujo és correcte i l'informe de la Dra. Sainz concorda amb el criteri de la CASS i dels jutges administratius quan la part demandant no ha sol·licitat la pràctica d'una prova pericial judicial contradictòria ; l'empresa ha respectat les seves obligacions en matèria de prevenció dels riscos laborals i formació dels treballadors.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent, la Sra. Ramirez reclama front la part defenent, la societat B, SA, que explota la botiga de roba de la qual és responsable des del 2007, en demanda de responsabilitat civil contractual de danys i perjudicis per manca de mesures de seguretat i prevenció, en fonament en la llei 34/2008 de 18 de desembre, de la seguretat i salut en el treball.

Més precisament, el plantejament de la demandant és que existeix una clara i evident relació de causa a efecte entre la manca d'observació de la normativa aplicable i les seves patologies, i que l'empresa tot i ésser coneixedora de les seves dolencies i queixes, i malgrat l'entrada en vigor de la Llei 34-2018 de la seguretat i la salut en el treball, va actuar de manera negligent ja que no va vetllar mai per la seva salut i no va realitzar les mesures protectores i preventives que haurien impedit que es produïssin les patologies que pateix i que li impedeixen integrar-se de nou al món laboral.

Al respecte de tal acció, cal recordar que li pertocava demostrar l'incompliment per part de l'empresa de les seves obligacions en matèria i el nexe de causalitat amb la patologia soferta.

Dit això, pel que fa a la càrrega de la prova, en un cas d'accident laboral, vam precisar que :

"Tanmateix, la càrrega de la prova no pot reposar només sobre l'assalariat, i vam poder precisar que s'ha de tenir en compte la facilitat probatòria que ofereix la posició d'empresari (TSJC 70/2015 del 15-10-2015), i sobretot que pertoca a l'empresari demostrar que ha esgotat tota la deguda i especial diligència que se li exigeix legalment per a evitar l'accident..." (Sentència de data 20-07-2021 rotlle 207-2020).

Pel que fa a les obligacions que té l'empresari en aplicació de les lleis anteriors al 2018, vam motivar en la nostra sentència del 16-06-2015 (rotlle 86/2015) :

"La Constitució andorrana en els seus articles 29 i 30 reconeix a la vegada el dret al treball i la protecció de la salut, i aquests principis tenen la seva traducció en les lleis 34/2008 i 35/2008 adoptades el 18 de desembre del 2008.

En efecte, la llei del Codi de relacions laborals disposa (article 45) que la persona treballadora té dret a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral, i l'article 52 precisa que la persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquests drets corresponen a l'obligació recollida en l'article 74 de complir amb les mesures de seguretat i salut pertinents, essent precisat que "L'empresa té un deure especial de protecció i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que la feina es desenvolupa de forma segura per als treballadors i formar-los sobre la normativa de seguretat que han de respectar."

Per acabar, l'article 75 permet entendre, que en l'exercici del seu poder de direcció, l'empresari ha d'assegurar-se que el desenvolupament concret de la tasca de cada treballador, en particular compte tingut de les característiques de la tasca executada i de l'edat i de les qualitats i capacitats del treballador, no comporta cap perill per a la seva salut o integritat.

Quant a la llei de la seguretat i la salut en el treball, organitza les modalitats pràctiques de la prevenció i de la protecció, recordant en el seu article 5 que el dret del treballador s'ha d'entendre com a eficaç.

Així, es pot afirmar que l'obligació de seguretat que recau sobre l'empresari no solament comporta que aquest darrer ha de respectar les seves obligacions en el seu aspecte preventiu i reglamentari, en particular com ho detalla la Llei de la seguretat i la salut en el treball, però també que, front a l'assalariat, i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat.".

Segon.- L'aplicació d'aquets principis al present cas no permet estimar la demanda ja que la "clara i evident" relació de causa a efecte entre una manca d'observació de la normativa aplicable i les seves patologies que predica la part agent no existeix, per les raons que exposarem seguidament.

Tercer.- Pel que al fet generador de responsabilitat i quant a les mancances a les obligacions de l'empresari en matèria de salut, cal apuntar els articles 5.1 (deure de l'empresari de garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors), 6 (obligació de garantir per part de l'empresari la seguretat i salut dels seus treballadors en l'àmbit de la seva feina, prevenció i avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels treballadors), 7 (prevenció de riscos), 12 ( prendre les mesures necessàries amb la finalitat de que els equips de treball siguin adequats a la feina que s'han de desenvolupar de manera que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors que la utilitzin), 26.1 (obligació d'informar als seus treballadors dels riscos laborals que els afectin i les mesures de prevenció i protecció pel seu lloc de treball) i 28 (proporcionar formació suficient i adequada adaptada a l'evolució dels riscos i l'aparició de nous i fer-se de manera periòdica).

En la denúncia que va realitzar el 19-06-2015 prop de l'Àrea d'Inspecció de Treball la Sra. Ramirez va indicar que no sabia quina era l'empresa encarregada del servei de prevenció aliè però va precisar que l'anterior responsable de recursos humans havia explicat algunes normes de seguretat especialment sobre la manera correcta d'aixecar caixes o materials de pes.

Pel que fa al primer punt, la representant de l'empresa, va afirmar que l'empresa tenia contractada a una empresa externa però no existeix cap prova documental d'aquest fet.

Pel que fa al segon punt, s'ha confirmat durant la vista oral per una Antiga cap de recursos humans que sí que havia donat una formació sobre la manipulació de pesos als empleats, i entre ells a la demandant.

D'altra banda, no ha quedat provada l'afirmació de l'empresa que la Sra. Ramirez hauria refusat la visita mèdica de prevenció.

Així les coses, l'empresa sobre la qual recau gran part de la càrrega de la prova de demostrar que ha respectat les obligacions legals i contractuals en matèria de protecció i salut ( i això per raó de la facilitat probatòria que té al respecte doncs és ella qui ho organitza i en ha de justificar prop dels serveis d'inspecció) no ha sigut capaç de demostrar un total i estricte respecte de les normes en qüestió per part seva.

Sigui com sigui, la Secretaria d'Estat d'Ocupació va resoldre arxivar les actuacions dutes a terme arran de la denúncia de la Sra. Ramirez.

Quart.- Pel que fa al nexe causal, poc tenim a afegir a la molt curosa i encertada anàlisi dels elements mèdics obrant en autes que va realitzar el Tribunal d'instància, en particular en el Fonament de Dret Quart, i que el va portar a concloure que l'estat de salut de la Sra. Ramirez no és el fruit d'un un accident laboral sinó el resultat d'una situació mèdica de llarga duració.

Així, en la seva carta del 2017, el Dr. Bernat, el seu metge de capçalera, indica que presenta des del 2013, un quadre de dolors cervicals amb irradiació als membres superiors, d'anys d'evolució, i el Dr. Ribes nota al 02-06-2015 que acudeix per presentar des de varis anys dolors cervicals i en ambdós omòplats. De la mateixa manera, el Dr. Carretero nota al 2015 que existeix un dèficit neurogènic de característiques cròniques.

Per tant, estem al davant d'una patologia de llarga evolució que va adquirir un caràcter crònic.

És evident que en tal supòsit no existeix el caràcter instantani de l'accident laboral i que és més difícil establir el nexe de causalitat.

Tota la qüestió era de dir si, en tals paràmetres, aquesta patologia és d'origen professional i si es pot imputar al darrer empresari, doncs com ressurt dels antecedents de fet, la Sra. Ramirez té una llarga vida professional a Andorra.

Al respecte, compartim també la conclusió del tribunal que no ha quedat acreditada la relació causal directa entre les tasques laborals que realitzava la treballadora com a cap de botiga des del 2007 pel compte de B, SA, i les patologies diagnosticades.

Quant a la determinació de l'origen de les patologies, la part agent i ara apel·lant ha donat una especial importància a l'informe pericial emes a petició seva pel Dr. Araujo, especialista en medicina del treball.

Si bé és l'únic que diu que les patologies tenen una causa laboral, doncs considera que la discopatia cervical ocupacional té com a factors causals l'estrès laboral i les postures inadequades, i que en el cas de la Sra. Ramirez amb jornades laborals de 12 hores amb càrrega física, ho diu però de manera clara :

"De haberse realizado las medidas protectoras y preventivas previstas en lprl, estas y otras patologías no se habrian producido".

Però la lectura d'aquest informe permet constatar que aquesta afirmació tan contundent no té prou fonament.

Si bé l'informe del Dr. Araujo permet entendre com, de manera general, les tasques laborals que descriu poden originar una patologia com la que pateix la Sra. Ramirez, no permet acreditar que ha sigut el cas pel que fa a aquesta darrera. No dona suficient explicació concreta de com ha pogut arribar a aquesta conclusió pel que fa al determinat cas de la Sra. Ramirez.

Així, considera que les postures forçades i sobrecàrrega de la columna vertebral es produeixen com a conseqüència de la seva ocupació laboral, però ho fa en relació a tasques d'operària que no corresponen a les tasques de cap de botiga de la Sra. Ramirez, i al respecte, queda sorprenent la seva afirmació que "manipula constantemente durante toda la jornada laboral cajas en ritmo de unas 10 a la hora y cajas pequeñas de 2 kgs...también apila la cajas en torres" per poder vincular tals tasques a una nomenclatura predeterminada, el tot sense tenir en compte els altres elements, siguin de la vida personal, siguin de la vida professional anterior, que han pogut intervenir en l'aparició de la patologia.

D'altra banda, els altres metges que han tractat a la Sra. Ramirez o han conegut del seu cas no diuen que la causa de la malaltia és professional i imputable al darrer empresari.

No ho diu el ja citat Dr. Bernat qui explica que al 2013, al diagnosticar la malaltia, li va comentar que hauria d'estar de baixa laboral però que ella va voler seguir treballant fins al 2015. El fet que, per causa de la malaltia que pateix, hagi de deixar de treballar per no haver de realitzar cap esforços no significa que és el seu treball que va causar la malaltia.

No ho diu el Dr. Ribes, psiquiatra.

No ho diu el Dr. Carretero, de la clínica CORACHAN.

No ho diuen els informes dels metges de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Tampoc ho diu la CASS que va considerar la seva patologia com a malaltia comuna, i la jurisdicció administrativa no va contradir aquest punt.

La repetida afirmació contrària de la part agent que la seva malaltia és professional no és suficient per rebatre aquesta realitat.

I a més, l'informe del Dr. Araujo queda contradit per un altre perit, designat per la part defenent, la Dra. Sainz, especialitzada en peritatges medico-jurídics, la qual és veritat no va examinar la Sra. Ramirez, però va poder estudiar tots els informes establerts pels metges que tracten a la pacient, apuntant el caràcter degeneratiu de les patologies, l'edat de l'empleada i els vuits anys a treballar en una perruqueria, i concloent que el treball de la Sra. Ramirez prop de B no justificava ni la patologia cervical ni tampoc la patologia bilateral del canal carpia.

Finalment, no s'ha interessat cap pericial judicial i la valoració conjunta de tots els elements mèdics en autes, segons els criteris de la sana crítica, no permet confirmar el plantejament de la part agent.

Quant al fet que la Sra. Ramirez tenia jornades de treball de 12 hores, s'ha establert en autes que si això bé havia pogut passar, era de manera excepcional (operació V) però que, per la resta, les hores eren les 8 hores diàries i organitzades pel conveni firmat entre l'empresa i els treballadors.

Quant al fet que haurien existit baixes laborals que haurien degut portar l'empresari a ser més vigilant, apareix que durant tota la relació laboral, l'empleada es va trobar de baixa mèdica només al 2012 entre el març i el juny i que fou per "reparació de dit del peu de martell" (Hallus Valgus) que a priori no té res a veure amb el problema cervical, i una altra vegada vuit dies al novembre del 2014, per un dolor abdominal.

Per tant, aquestes baixes no poden servir per afirmar la Sra. Ramirez hauria estat de baixa laboral de manera intermitent des de l'any 2013 per culpa de les patologies d'autes, ni per retreure a l'empresa que hauria ignorat la patologia cervical de l'empleada i no hauria adequat el lloc de treball.

A més no hi ha prova que l'empleada en va informar l'empresa. L'únic element al respecte és la declaració feta per la cap de recursos humans per davant dels inspectors del treball que la treballadora li va comentar una setmana abans de la baixa que el seu desig era de plegar de la botiga o de passar a mitja jornada, sense cap referència a una problemàtica mèdica.

En conclusió, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Cinquè.- Pel que fa a les costes de primera instància, després d'haver escollit el procediment ordinari i haver-se oposat a l'excepció d'inadequació del procediment formulada per la part defenent que considerava que el procediment adient era el laboral, la part apel·lant sosté ara que ens trobem en un procediment laboral.

De tota manera, ha vist les seves pretensions totalment desestimades i sigui quin sigui el procediment seguit, en tal supòsit, s'imposa la condemna en costes de la part vençuda. I no existeix cap element suficient per considerar que existia una iusta causa litigandi.

Sisè.- L'article 354.2 del CPC disposa que "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant".

Per tant, escau imposar a la Sra. Ramirez les costes processals de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Ramirez en contra de la sentència de la secció civil del Tribunal de Batlles de data 03-10-2022 que confirmen íntegrament.

Segon.- Imposar a Sra. Ramirez les costes processals de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.