Reclamació de legítima (2000202/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000062/2021 ORIGEN: 2000202/2018 - 00

NIG: 5300542120180001331

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vendrell

Representant: Sra. Alcalá

Advocat: Sra. Sainz

Apel·lat: Sr. Morillo

Representant: Sra. Romeu

Advocat: Sr. Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: reclamació de legítima.

SENTÈNCIA 142-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En 12-2-2019, la representació processal de la Sra. Vendrell, formulava demanda contra el Sr. Morillo, en sa qualitat d'hereu del difunt Sr. Sanç a través de la qual pretenia la seva condemna a satisfer la suma de 82.083,50.- euros, en concepte de llegítima en la successió del finat, sense perjudici de que en fase de prova es poguessin descobrir altres béns del causant col·lacionables a la reclamació, fent tanmateix condemna expressa dels corresponents interessos legals a comptar de la data de defunció del Sr. Sanç, i al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

2.- En data 5-3-2019, la representació processal del Sr. Morillo presentava escrit de contesta pel quin sol·licitava que es dictés sentència desestimant íntegrament la demanda instada, condemnant la part agent al pagament de les costes judicials, incloent els honoraris d'advocat i Procuradora que en el seu moment serien degudament acreditats.

3.- Les parts replicaven i duplicaven en temps oportú, reproduint les seves pretensions inicials.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerats pertinents amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 9-12-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Vendrell, en el sentit de quantificar la llegítima del Sr. Sanç a favor de la Sra. Vendrell en l'import de 46.942,24.- euros, i per tant, condemnar al Sr. Morillo al pagament de l'import de 1.765,34.- euros en concepte de suplement de llegítima a favor de la Sra. Vendrell, més els interessos legals generats per dita quantitat des del dia de la defunció del Sr. Sanç.

Segon.- No s'escau efectuar especial imposició de costes judicials, corresponent a cada part les pròpies i les comunes per meitats".

5.- La representació processal de la Sra. Vendrell articula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i mitjançant escrit de conclusions de data 12-4- 2021, interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti nova Sentència:

Considerant que el Sr. Morillo va renunciar a la legítima que li corresponia de l'herència de la seva mare;

En improbable cas de no considerar-se la renúncia del Sr. Morillo a la Ilegítima, que li corresponia de l'herència de la seva mare, considerant que l'import dels béns immobles havia de ser de 370.993'65EUR i no de 495.711'46EUR;

fixant l'import de la legítima de de la Sra. Vendrell en la suma de 87.110'375EUR, condemnant el Sr. Morillo al pagament de la dita suma, deducció feta de la quantitat dipositada en autes;

la suma pendent de pagament haurà de meritar interessos des de la data de defunció del Sr. ENTITY_10;

pel que fa als interessos legals, la suma de 45.176'90EUR consignada en data 20 de desembre del 2018 pel Sr. Morillo també ha de meritar interessos a comptar des de la data de la defunció del Sr. Sanç i fins el dia de la consignació;

Imposant al Sr. Morillo el pagament de les costes processals ocasionades a aquesta part, en ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

5.- La representació processal del Sr. Morillo s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada, imposant a la part recurrent el pagament de els costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la Sra. Vendrell reclama la llegítima en relació a l'herència del seu difunt pare, Sr. Sanç, al seu hereu, Sr. Morillo.

Aquesta darrer abans d'articular-se l'escrit de demanda consignava en el present procediment la suma de 45.176,90.- EUR en concepte de pagament de llegítima sol·licitant que aquesta fos oferta a la demandant.

En la demanda articulada, la Sra. Vendrell reclamava el suplement de llegítima considerant que la llegítima que li corresponia ascendia a la quantitat global de 82.083,50.- EUR, reservant-se però la possibilitat d'ampliar tal reclamació en l'eventualitat que en període de proves poguessin descobrir-se altres béns col·lacionables a la reclamació, a quin import havia de deduir-se la suma ja consignada per l'hereu.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull parcialment la demanda articulada, considerant que la llegítima que corresponia a la demandant ascendia a 46.942,24.- EUR, condemnant el Sr. Morillo a satisfer l'import de 1.765,34.- EUR en concepte de suplement de llegítima, import que havia d'incrementar-se amb els interessos legals des del dia de la defunció del causant i sense fer pronunciament en relació a les costes derivades del procediment seguit.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la Sra. Vendrell amb fonament als motius de recurs que s'exposen en l'apartat següent.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

En primer lloc sosté que la Sentència dictada incorrea en error en l'aplicació de la Llei, sostenint que la vigent Llei 46/2014 de successió per causa de mort no resultava d'aplicació a l'herència de la Sra. Farré.

D'altra part sustenta que a partir del moment en que el Sr. Morillo acceptava pura i simplement l'herència del seu pare sense fer constar l'existència de cap deute, renunciava a reclamar els drets legitimaris que en relació a l'herència de la seva mare li corresponien.

En tercer lloc discrepa de la valoració realitzada al respecte de l'herència del Sr. Sanç. Pel que es refereix al passiu insisteix en que la manca de precisió del deute legitimari al respecte de la successió de la mare en l'acceptació de l'herència del seu pare, suposava la renúncia del legitimari i per tant, res es podia detreure de la successió del Sr. Sanç per aquesta raó. Al marge refereix que segons es desprenia del testament, el finat ostentava un crèdit per la suma de 87.380.- EUR front un tercer que havia de ser comptabilitzat en el relictum. S'alça tanmateix al respecte de la valoració dels béns immobles que integraven l'herència i que el demandant no justificava haver satisfet el llegat que el difunt establia en el testament a favor de la Sra. Ferreras.

També impugna la decisió adoptada en relació als interessos considerant que la suma consignada també en mereixia des de la data de defunció del causant (25-1-2017) i fins el 20-12-2018 (data de la consignació).

En darrer lloc considera que les costes en la instància havien de ser imposades al demandat.

Tercer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

El Sr. Sanç moria el dia 25-1-2017, deixant en vida dos fills: la Sra. Vendrell i el Sr. Morillo. Quan intervenia la seva defunció, el causant era vidu de la Sra. Farré que el premoria el 9-12-2007.

La successió de la Sra. Farré es regia pel testament atorgat en data 26-11- 2001 en mèrits del qual instituïa hereu universal de tots els seus béns el seu espòs, qui en data 24-10-2013 acceptava pura i simplement l'herència deferida. Entre els béns que la conformaven es trobava un pis situat a la planta 0 porta 0 de l'XXXX i dues places d'aparcament (0 i 00) ubicades en el mateix. En el document d'acceptació de l'herència el Sr. Sanç indicava "que la llegítima corresponent al fill de la causant serà satisfeta de conformitat amb el dret andorrà", sense però que el causant hagués efectuat cap mena de pagament per aquest concepte al Sr. Morillo.

El dia 11-11-2016, el Sr. Sanç atorgava testament obert en mèrits del qual "llega al seus legitimaris el que per legítima els hi correspongui, i si es demostra la seva filiació i/o paternitat, li llega a la senyora Vendrell, la part que per llegítima li correspongui" (clàusula segona). Tanmateix llegava a la Sra. Ferreras la suma de 100.000.- EUR "en agraïment de les atencions prestades durant la malaltia del testador" (clàusula 3ª) i finalment instituïa hereu universal el seu fill Morillo.

Aquest darrer acceptava l'herència del seu pare en data 16-5-2017, i formalitzava el lliurament de llegat atorgat en favor de la Sra. Ferreras (folis 58 i ss). Posteriorment, el dia 19-12-2018 consignava en favor de la demandant la quantitat de 45.176,90.- EUR en concepte de legítima del seu difunt pare. Per això considera que el cabdal relicte de l'herència de la sua mare ascendia al moment de la seva defunció a 862.765,10.-EUR de tal manera que els seus drets legitimaris es situaven en 215.691,27.-EUR. Quant al cabdal relicte del pare aquest es situava en 586.358,48.-EUR, import al qual descomptava la legítima de la seva mare, i 7.175,51.-EUR en concepte de despeses de sepeli, despeses de peritatges i notarials així com despeses comunitàries, de tal manera que el saldo sobre el qual havia de calcular-se la legítima de la demandant era de 361.415,21.- EUR corresponent-li l'import que consignava.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull substancialment els arguments del Sr. Morillo, considerant no obstant que les sumes de 1.025,79.- EUR i de 543,40.- EUR derivades de les despeses d'acceptació de l'herència i de valoració de béns, no podien ser imputades com a crèdits de l'herència sinó que es tractava de despeses personals de l'hereu, considerant així que el patrimoni hereditari net del causant ascendia a 375.537,92.- EUR, de manera que la legítima que a l'actora corresponia era de 46.942,24.- EUR, acollint la reclamació articulada en concepte de suplement de legítima a alçada de 1.765,34.- EUR suplementaris.

Quart.- Pel que es refereix a l'error en la selecció de la norma de dret que regula la successió de la Sra. Farré.

És cert que la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles aborda la noció de la legítima des de la perspectiva que ofereix la Llei 46/2014 de la successió per causa de mort, i que aquesta no resultava d'aplicació a la successió de la Sra. Farré en haver ocorregut el seu òbit l'any 2007, sota imperi de la Llei relativa al Dret successori del Principat de 31-7-1989. Aquesta precisió té aquí però una incidència pràctica nul·la: en ambdós règims la quota legitimària resulta idèntica (una quarta part del valor net de l'herència) i idèntica també és la consideració segons la qual la renúncia a la legítima no pot ser presumida sinó que ha de resultar d'una manifestació de voluntat expressa, pura i simple que en definitiva són les úniques qüestions que aquí interessen.

Cinquè.- Sustenta la recurrent que a partir del moment en que el Sr. Morillo acceptava pura i simplement l'herència del seu pare, sense fer constar el crèdit legitimari que disposava al respecte de l'herència de la seva mare, hi havia renunciat.

La legítima es configura jurídicament con un dret de crèdit del legitimari davant de l'hereu i la seva renúncia sols pot admetre's una volta el dret associat ha nascut i és que, ja en l'anterior règim aplicable a la successió de la Sra. Farré, la renúncia al dret a la llegítima no nascuda en vida del testador es configura com un pacte successori prohibit per la Llei (Codi 3, 28, 35 i Codi 6, 20, 3). En tot cas, la renúncia a la mateixa mai es pot presumir i tant sols pot ser fruit d'una declaració de voluntat expressa, pura i simple per part del seu titular.

En el supòsit que s'examina en cap moment el Sr. Morillo va renunciar a la llegítima materna, i pretendre que aquesta realitat davallaria del fet de no haver fet constar en l'acceptació de l'herència del seu pare l'existència del gravamen esmentat en relació a l'herència materna, suposa recórrer a una regla de presumpcions no autoritzada en el nostre ordenament.

En tal situació, el Sr. Morillo ostentava envers el seu pare un dret de crèdit per aquesta raó, i un cop ocorreguda la defunció del seu progenitor, aquest crèdit s'ha mantingut i havia de ser contemplat, com la resolució judicial impugnada ho ha fet, com un passiu que ha de ser imputat al relictum a l'hora de determinar la legítima global.

El primer motiu del recurs es veurà per tant abocat a fracassar.

Sisè.- El següent motiu de recurs intervé en relació a la composició del cabdal relicte i la seva valoració.

En primer lloc refereix que en el propi testament el causant mantenia ostentar un crèdit per import de 87.380.- EUR contra la societat S, SL. Es tracta però d'un argument que ha estat introduït per primer cop en aquesta alçada i que per tant no podrà ser valorat en atenció a la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", en mèrits de la qual les parts en la segona instància del procés no poden sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatoria. En tot cas, el Sr. Morillo defensa que l'esmentat crèdit va ser cobrat en vida pel seu pare, de tal manera que el crèdit resultava inexistent i no podia ser valorat amb el benentès que la invocació tardana de la seva existència ha impedit la part demandada acreditar la realitat de les seves afirmacions.

La recurrent també discrepa del valor en que es taxava l'immoble inicialment propietat de la Sra. Farré als efectes de determinar la llegítima del seu fill. El demandat sosté que el valor de l'immoble de constant referència a la data de defunció de la seva mare ascendia a 495.711,46.- EUR i intervé amb fonament a un dictamen pericial emès en data 30-5-2018 (folis 82 i ss). La part recurrent considera que el seu valor però és inferior (370.993,65.- EUR) fonamentant-se en el resultat de la prova pericial practicada pel Tribunal de Batlles.

La diferència de valoració entre ambdós dictàmens obeeix a la data en que aquesta operació era practicada: en la primera es valorava el bé a data 2007 (defunció de la Sra. ENTITY_11) i en canvi la pericial judicial valorava el bé el dia 25-1-2017.

La valoració del relictum ha d'intervenir a la data de l'obertura de la successió atès que és el moment en que neix el dret a reclamar la llegítima i en aquest sentit ja s'ha pogut pronunciar reiteradament aquesta Sala (Cfr. Sentències de 12-1-1995, rotlle TSJC-170/94; 6-4-1995, rotlle TSJC-301/94; 27-7-1995, rotlle TSJC-078/95; 26-10-1995, rotlle TSJC- 064/95 i 22-1-1998, rotlle TSJC-069/97).

La sola valoració dels béns immobles de constant referència a la data de la defunció de la Sra. Farré correspon a aquella incorporada per la part demandada en la seva consignació de llegítima i si bé la mateixa és substancialment superior d'aquella realitzada amb data valor l'any 2017, no podem obviar que la diferència entre ambdós imports (pràcticament un 30%) s'ajusta a la correcció inaudita que el sector immobiliari va conèixer fruit de la crisis econòmica de l'any 2008, el que no permet dubtar de les seves indicacions.

Per tant també aquest motiu del recurs haurà de ser rebutjat.

Al respecte d'aquest motiu del recurs, la recurrent qüestiona també el pagament per part de l'hereu del llegat a la Sra. Ferreras que es contempla en el testament. No obstant, la seva certesa s'infereix de l'acta d'acceptació d'herència i pagament de llegat en que compareixia la agraciada i feia constar haver rebut la suma llegada.

Setè.- Altre motiu del recurs intervé en relació als interessos.

La Sentència impugnada reconeix interessos exclusivament però en relació a la suma en que fixa el suplement de legitima que admet (1.765,34.- EUR) però res indica en relació a la quantitat consignada, i això malgrat en la demanda es reclamessin des de la data de la defunció del causant.

La resolució d'aquest motiu del recurs, i en defecte de previsió expressa en el testament per part del causant, ha d'intervenir des de la perspectiva que ofereix l'art. 275.2 de la Llei successòria vigent que preveu: "A manca de previsions del causant, la llegítima merita l'interès legal des de la seva mort, llevat que el legitimari convisqui amb l'hereu o l'usufructuari universal de l'herència i a càrrec d'aquest".

En aquesta situació escaurà estimar aquest concret motiu del recurs articulat disposant que al marge dels interessos contemplats pel Tribunal de Batlles, la quantitat consignada judicialment devengarà interessos legals des del 25-1-2017 (data de la defunció del Sr. ENTITY_10) i fins el dia 19- 12-2018.

Vuitè.- El darrer motiu del recurs intervé en relació a la decisió assolida quant a les costes.

El tribunal de Batlles considera que l'estimació de les pretensions de la part demandant resultava parcial i en tal context, no efectua pronunciament al seu respecte, criteri aquest que compartim.

En efecte, en el seu escrit rector la reclamació articulada per la Sra. Vendrell es quantificava en uns 82.000.- EUR quan la llegítima a que tenia dret ascendia a uns 48.000.- EUR, extrem aquest que a totes llums suposa una estimació parcial de la demanda, lluny del paràmetre del 80% en que hem situat la qualificació de l'estimació substancial (cfr. Sentència de 24-7- 2018, rotlle TSJC-117/2018 i Sentència de 17-12-2019, rotlle TSJC- 198/2019).

Tampoc la conducta del demandat pot ser considerada de mala fe, atès que tant bon punt se l'intimava jurisdiccionalment per a satisfer la legítima que en dret corresponia, s'alliberava de la seva obligació abans fins i tot de que en les presents actuacions es presentés la demanda que originava el procediment.

Novè.- Atesa l'estimació encara que mínima del recurs articulat, no escau fer pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR mínimament el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Vendrell contra la Sentència 132/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 9-12-2020, afegint que el Sr. Morillo haurà de satisfer els interessos legals devengats per la quantitat de 45.176,90.- EUR en el període comprès entre els dies 25-1-2017 i fins el dia 19-12-2018, tot i confirmant-se per la resta la seva part dispositiva.

I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.