MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Dissolució i liquidació del règim econòmic matrimonial (0099/11)

Resolució
Sentència · 19/07/2011
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 194/2011
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2011:194
Recurs
99/11
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil Família i successions
Descriptors
DIVORCI RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL LIQUIDACIÓ DEL RÉGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL DECLINATÒRIA BATLLE PROCEDIMENT ORDINARI RECURS D'APEL·LACIÓ
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Oller contra la sentència del Tribunal Unipersonal que declarava la dissolució del matrimoni i del règim econòmic matrimonial, sense establir cap pensió compensatòria. La Sra. Oller argumentava que la liquidació del règim econòmic havia de ser resolta en un procediment ordinari, però el tribunal considera que la dissolució del règim econòmic és una conseqüència directa de la declaració de divorci i que la liquidació posterior és un tema diferent. El tribunal també imponeix les costes del recurs a la part recurrent, considerant que el recurs és temerari.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-099/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de setembre del 2010 la representació processal del Sr. Macias va formular demanda contra la Sra. Oller, sol·licitant que es declarés la dissolució per divorci del matrimoni contret pel seu mandant amb la Sra. Oller, es considerés igualment dissolt el règim econòmic matrimonial dels consorts i es declarés que no hi havia lloc a establir pensions compensatòries.

II.- La Sra. Oller va formular aplanament parcial a la demanda pel que fa a la dissolució del matrimoni i va plantejar excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, o declinatòria, pel que fa a la petició de dissolució del règim econòmic matrimonial i a la de que no es donés lloc a una pensió compensatòria, entenent que el procediment adient per resoldre aquestes qüestions era el de liquidació del règim.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència el dia 26 de gener del 2011 estimant la demanda promoguda pel Sr. Macias contra la Sra. Oller, declarant dissolt per causa de divorci el matrimoni contret per aquests en data 11 de juliol del 1998, declarant igualment la dissolució del règim econòmic matrimonial, sense establir cap pensió compensatòria i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Oller i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit d'estimar la inadequació del procediment pel que respecta a la petició de liquidació del règim econòmic del matrimoni.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Oller reitera en el seu recurs els arguments que ja exposa en la seva contesta a la demanda per oposar-se a ella, en el sentit que no era procedent resoldre la liquidació del règim econòmic de la parella en el procediment de divorci, ja que, no havent-hi acord sobre aquesta, calia resoldre el litigi en un procediment ordinari.

Els arguments de la recurrent no es poden admetre, per un cantó, perquè aquesta no fa més que reiterar els que ja exposava en la instància i que van ser examinats i rebutjats per l'Hble. Batlle no sols en aplicació d'allò que disposa la Llei Qualificada del Matrimoni, sinó també de la jurisprudència d'aquesta Sala, sense manifestar per quina raó considera errònia aquesta decisió, raó que seria més que suficient per desestimar aquest recurs.

Per un altre, les Sentències que cita la resolució d'instància, i fins i tot aquelles a les què fa referència la mateixa recurrent, deixen meridianament clar que una cosa és la dissolució del règim econòmic del matrimoni, que deriva ineludiblement de l'article 55 LQM que disposa que "la Sentència ferma de separació, de nul·litat o de divorci, determina la dissolució del regim econòmic del matrimoni" i un altre la seva liquidació que, quan no hi ha acord entre les parts, s'ha de resoldre en el procediment ordinari que per la quantia dels béns correspongui, cosa que ningú discuteix.

No obstant, en el cas present el que demana el Sr. Macias i el que concedeix la Sentència d'instància que declara el divorci dels cònjuges no és la liquidació del règim econòmic del què fins aquell moment gaudien, sinó la seva dissolució, de tal manera que a partir d'aquell moment ja no es pot considerar existent un règim econòmic entre els antics consorts, sense perjudici de que posteriorment es liquidi la situació que existia anteriorment, de tal manera que el que es demana i concedeix no és més que la conseqüència de l'estimació de la demanda de divorci formulada pel Sr. Macias i a la què la Sra. Oller no s'oposa.

II.- La desestimació del recurs, el fet de que es tracti d'un litigi familiar però de contingut estrictament econòmic i l'absoluta temeritat de la seva formulació comporten que s'entengui procedent imposar a la part recurrent les costes que aquest hagi generat, de conformitat amb la regla que recull el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Oller contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 26 de gener del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora