No pot homologar-se un conveni de separació quan no existeix acord de les parts amb aquesta finalitat (3000110/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000031/2021 ORIGEN: 3000110/2020 - 00

NIG: 5300542120200000502

PARTS:

Apel·lant : Sr. Campillo

Procurador : Sr. Raya

Advocat : Sr. Pérez

Apel·lat : Sr. Álvarez

Advocat : Sr. Martin

SENTÈNCIA 101-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 1-7-2020, la representació processal del Sr. Campillo formulava demanda de divorci contra la Sra. Álvarez, sol·licitant es dictés Sentència declarant la dissolució del matrimoni contret entre els litigants el 4-9-2004, confirmant les mesures de separació acordades en la Sentència de data 29-3-2011, a excepció dels pactes 4rt a 9è en referir-se a la liquidació del règim econòmic matrimonial i acordant la inscripció de la Resolució dictada al Registre Civil.

Segon.- El dia 5-8-2020, la Sra. Álvarez contestava la demanda articulada sol·licitant es dictés Sentència declarant el divorci de les parts convalidant però íntegrament les mesures inserides en el conveni de separació de 28- 2-2011 o, subsidiàriament, declarant el divorci entre les parts.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 2-12-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que estimant la demanda de divorci formulada pel Sr. Campillo contra la Sra. Álvarez, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, a efectes civils, el matrimoni canònic celebrat entre els mencionats en data 00 de setembre del 2004 a la Parròquia d'Ordino (Principat d'Andorra), fent-se menció que s'han d'homologar els pactes quart a novè del Conveni regulador de separació matrimonial que els darrers assoliren prop del Servei de Mediació Familiar de Govern el 28 de febrer del 2011 de conformitat amb el IV.- Considerant, i que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància a cap d'ells, procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma".

Quart.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Campillo, sol·licitant per escrit de conclusions articulat en aquesta alçada el dia 1-3-2021, la seva revocació parcial en la part que pronuncia la ratificació dels pactes patrimonials del conveni en el seu dia atorgat, imposant a l'adversa el pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, de segona instància.

Cinquè.- La Sra. Álvarez s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància, amb imposició a la part apel·lant de les costes generades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada ja no es discuteix la decisió adoptada per l'òrgan judicial d'instància quan pronuncia la dissolució, amb efectes estrictament civils, per divorci del matrimoni contret entre els litigants.

La controvèrsia que suscita la part recurrent intervé en relació als efectes de la regulació d'aquesta nova situació, quan el Batlle homologa íntegrament els pactes continguts en el conveni de separació de data 28- 2-2011.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

Sustenta en primer lloc que la decisió impugnada incurria en incongruència "ultra petita" i contravenia el principi dispositiu doncs contenia pronunciaments que les parts no havien sol·licitat, o si més no, no ho havien estat en el tràmit processal oportú.

D'altra part considera que la sentència dictada no valorava suficientment les circumstàncies i fets concurrents i tanmateix efectuava una incorrecta aplicació de la norma vigent quan homologava els pactes de caire patrimonial d'un Conveni de separació signat 9 anys abans, i que havien estat rebutjats per la sentència de separació. En aquest sentit recorda que en els procediments de separació, nul·litat i/o divorci, només es poden dirimir els assumptes personals i els referents als fills, però no els relatius a la liquidació del règim econòmic matrimonial, que havien de ser analitzats en un procediment declaratiu a part tal i com encertadament havia posat de relleu el Batlle coneixedor del procés de separació previ.

En un altre ordre d'idees destacava que existia altre procediment judicial on es discutien els aspectes patrimonials i econòmics que afectaven les parts litigants. En aquesta eventualitat i en mèrits de la doctrina d'aquesta Sala (TSJC-294/2019) defensa que l'òrgan judicial d'instància no podia pronunciar-se de manera prejudicial al seu respecte, màxim quan en aquest segon procediment es discutia l'eficàcia dels pactes inclosos en el conveni de separació.

Tercer.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions suscitades, resulta imprescindible recordar que en data 28-2- 2011 els litigants atorgaven un conveni de separació matrimonial en que al marge de precisar-se la ubicació dels domicilis respectius i de deixar constància que s'havien repartit el mobiliari i pertinences de la llar familiar, inserien tot un seguit de pactes (del 4rt al 9è) en que s'adoptaven diferents acords liquidatoris al respecte del patrimoni comú.

Aquest conveni era presentat a homologació judicial i per Sentència de 29-3-2011 es declarava la separació matrimonial dels consorts, la dissolució del seu règim econòmic matrimonial, aprovant-se el conveni atorgat amb aquesta finalitat pels consorts, a excepció dels pactes quart a nové, en considerar que aquests eren propis a la liquidació del règim econòmic matrimonial, raonant que aquesta pretensió no podia ser tutelada en el procediment de crisis familiar, "sense perjudici de la validesa i eficàcia que aquests pactes puguin tenir entre aquells que l'han acordat".

Uns nou anys més tard, el Sr. Campillo formulava la demanda de divorci que originava el present procediment, i pel que es referia a la regulació d'aquesta nova situació personal, interessava la ratificació de les mateixes mesures que ja havien estat aprovades en la Sentència de separació. En la seva contesta a la demanda, la Sra. Álvarez no s'oposava a la declaració del divorci sol·licitada. Quant a la seva regulació però, articulava una reconvencional implícita en què demanava l'homologació íntegra dels acords adoptats per les parts en el seu conveni de separació.

L'òrgan judicial d'instància en la decisió dictada pronuncia el divorci dels litigants i aprova íntegrament el conveni de separació

Quart.- Els diferents motius de recurs que la part planteja, atesa la seva connexitat poden ser examinats conjuntament.

Per això començarem per recordar que en l'Aute de 29-5-2018 (TSJC- 41/2018), reprès per l'Aute de 30-11-2020 (TSJC-36/2020) sosteníem el següent: "Des de la Sentència dictada el 15-4-1999, aquesta sala ha mantingut de manera constant que el procediment escaient per fer la liquidació del règim econòmic dels esposos quan no hi ha acord entre ells, no és l'abreujat de separació, de nul·litat o divorci, sinó el declaratiu ordinari que per la quantia correspongui; i que quan la quantia ultrapassa els 12.020,24.- EUR (equivalent a 2.000.000 de les antigues pessetes), la competència no era del Batlle Unipersonal, sinó del Tribunal col·legiat de Batlles (en aquest sentit vegi's entre altres les Sentències de 20-5-1999, 10-6-1999, l'Aute de 22-6-1999, la Sentència TSJC-99/11 ····). No obstant, com s'ha indicat l'abast d'aquest pronunciament s'ha de circumscriure a aquells procediments en que existeix controvèrsia al respecte dels indicats aspectes patrimonials però no pot concernir aquells altres en que les parts, han assolit una entesa sobre els mateixos i que han pogut inserir en el conveni regulador de la separació o el divorci.

El conveni regulador és un negoci jurídic de dret de família que s'atorga en ocasió de la crisis matrimonial. Si bé el mateix i segons resulta de l'article 61.1 de la LQM (que s'aplica via directa en cas de separació o per via de remissió de l'art. 43.2 en cas de divorci) ha de regular imperativament els aspectes previstos en els articles 52 a 57 de la LQM, aquesta disposició intervé en concepte de mínims, de tal manera que res obsta que, a l'empara de l'autonomia de la voluntat, les parts puguin regular en el conveni de manera integral (això és incloent-hi els aspectes patrimonials) les conseqüències derivades de llur crisis matrimonial. En aquesta situació, segons l'at. 61.1 de la LQM, correspon a la jurisdicció civil "vetllar perquè els drets d'ambdós cònjuges i els dels fills restin suficientment protegits", podent si es considera que no és el cas convidar els seus atorgants per tal de que estableixin un nou conveni que inclogui les estipulacions que la jurisdicció indiqui d'acord amb la Llei o fins i tot rebutjar-lo. No obstant, una volta el conveni és aprovat el mateix s'incorpora a la Sentència que declara la separació o el divorci, gaudint d'eficàcia de cosa jutjada".

L'abast d'aquest pronunciament en que la jurisdicció d'instància ha fonamentat la seva decisió, s'ha de circumscriure a aquells procediments en que concorri acord entre els litigants no tant sols al respecte de la pretensió de separació o divorci estrictament configurada, sinó també al respecte de l'aprovació del conveni que necessàriament s'ha de proposar per a regular jurídicament aquesta situació (cfr. articles 61 o 43.2 de la LQM).

Aquesta doctrina però no esdevé d'aplicació al supòsit aquí examinat doncs malgrat ambdós litigants s'acordin en relació a la petició de divorci plantejada, discrepen quant a la seva regulació: el Sr. Campillo pretén la ratificació de les mesures acordades en la Sentència de separació i en canvi la Sra. Álvarez l'homologació íntegra del conveni de separació. I en tal supòsit, la decisió d'instància no resultava ajustada a dret i és que en defecte d'acord global dels litigants sobre l'aprovació del conveni, la liquidació del règim econòmic matrimonial no podrà intervenir en el procediment de separació o divorci, sinó que haurà d'intervenir el procediment posterior que amb aquesta finalitat s'interposi, sense perjudici de l'eficàcia que en el mateix, les previsions del conveni atorgat pugui tenir.

Cinquè.- En aquesta eventualitat, i sense que sigui necessari examinar els restants motius de greuge plantejats, haurà d'estimar-se el recurs d'apel·lació articulat i revocar-se parcialment la Sentència dictada quan homologa els pactes 4rt a 9è del conveni de separació, disposant en el seu lloc que ha de ratificar-se les mesures acordades en la Sentència de separació de 29-3-2011 tal i com la part demandant ho interessava en el seu escrit rector.

Sisè.- Atesa la naturalesa familiar del present litigi i l'èxit del recurs articulat, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Campillo contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 2-12-2020 que es revoca parcialment quan homologa els pactes 4rt a 9è del conveni de separació, disposant en el seu lloc que ha de ratificar-se les mesures acordades en la Sentència de separació de 29-3-2011, confirmant-se per la resta la seva part dispositiva.

I sense fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-