Desistiment justificat, retard en el pagament del salari (4000411/2022)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000296/2023 ORIGEN: 4000411/2022 - 0

NIG: 5300542120220002185

PARTS:

Apel·lant: Varesc

Representant: Sra. Jover

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: Sra. Águila

Representant: Sra. Elías

Advocat: Sr. Recio

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Desistiment justificat, retard en el pagament del salari.

SENTÈNCIA 000012/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El mes d’octubre del 2020, la Sra. Águila iniciava una prestació laboral per compte de la societat Varesc, de la qual, per carta del 10-10-2022, desistia a l’empara de les previsions de l’art. 91.c) de la Llei de Relacions Laborals, sostenint que d’ençà de l’inici no se li pagava la nòmina en els terminis legalment previstos.

En aquest context, el 26-10-2022 formulava demanda jurisdiccional contra la societat demandada, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a pagar la quantitat de 4.459,42 € bruta, en concepte d’indemnització pel desistiment justificat; 482,10 € bruts pel salari de 10 dies treballats al mes d’octubre del 2022; interessos legals i, costes judicials, devent-se descomptar l’import net de 360 € per dues bestretes realitzades per la defenent i, finalment demanava declarar les referides quantitats a la CASS.

2.- El 2012-2022, la representació processal de la societat Varesc contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la demandant, articulant alhora demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda i, admetent la reconvencional, condemnant la Sra. Águila al pagament de la quantitat de 360 € en concepte d’avançaments de salari; 723,10 € en concepte de preavís; 1.472,19 € pels danys i perjudicis causats a la seva representada i; finalment al pagament de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d’advocat i de procuradora.

3.- La representació processal de la Sra. Águila contestava la demanda reconvencional articulada, oposant-se a la mateixa interessant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part que la promovia el pagament de les costes ocasionades.

4.- Celebrat el judici oral i evacuades per les parts les seves respectives conclusions, el dia 12-9-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

“PRIMER.- Estimar íntegrament la demanda formulada per part del Sr. Águila contra la societat Varesc.

SEGON.- Condemnar a la societat Varesc a satisfer a la Sra. Águila la quantitat de 4.459,42 € bruts en concepte d’indemnització pel desistiment justificat i, 482,10 € bruts en concepte d’havers laborals pendents no liquidats, juntament amb els interessos iguals al doble dels interessos legals vigents en el moment en què es va produir l’impagament (78.3 LRL), això és el 12 d’octubre del 2022 i fins a la seva total liquidació. Deduir de les esmentades quantitats l’import de 360 € net.

TERCER.- La quantitat bruta resultant d’aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 82 LRL i, 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social) i, això sense perjudici de que aquesta sentència- una volta esdevingui ferma- sigui comunicada d’ofici a la CASS (art. 290.4 del Codi de procediment civil.

QUART.- Imposar les costes del procés a la part vençuda, això és a la societat Varesc, inclosos honoraris d’advocat i de procurador derivats de la demanda principal, com de la reconvencional”.

5.- La representació processal de la societat Varesc formula recurs d’apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada, que desestimi la demanda articulada per la Sra. Águila i en el seu lloc estimi íntegrament la demanda reconvencional que en el seu dia va formular.

Considera per això que la conclusió assolida en la instància, no s’ajustava al principi de proporcionalitat, a la jurisprudència anterior de la Sala i tampoc valorava que l’actuació de la treballadora no era de bona fe.

D’altra part, posa de relleu que a partir del moment en què el desistiment articulat no es podia considerar justificat, la demanda reconvencional que el seu representat plantejava havia de prosperar, havent de condemnar-se la Sra. Águila a satisfer l’import de 2.555,29.- € i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instàncies.

6.- La representació processal de la Sra. Águila s’ha oposat al recurs articulat, destacant que la resolució dictada per la Batllia, resultava perfectament ajustada a dret, interessant la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’objecte de la present rau en determinar si el desistiment de la relació laboral realitzat per la Sra. Águila intervenia de manera justificada.

La Sentència dictada per la Batllia estima la demanda, considerant acreditat que el retard en el pagament dels salaris invocats per la treballadora van concórrer i que en aquesta eventualitat, el desistiment que va intervenir es justificava, condemnant la societat demandada a satisfer la indemnització corresponent, desestimant la demanda reconvencional del demandant quan reclamava el pagament del preavís, considerant que el desistiment de la relació laboral va ser justificat (art. 89 CRL).

I és contra aquest pronunciament que s’alça la representació processal de la societat Varesc, segons els motius que examinarem seguidament, en el mateix ordre en què han estat plantejats.

Segon.- Retard en el pagament del salari.

La societat recurrent incorpora en el seu escrit de recurs una taula de la qual s’infereix que entre els mesos de novembre del 2020 i octubre del 2022, el salari a la treballadora es va pagar sempre amb retard, oscil·lant aquest entre 1 dia (3 cops), 2 dies (2 cops); 3 dies (3 cops), 4 dies (8 cops), 5 dies (2 cops), 6 dies (3 cops), 7 dies (1 cop) i 9 dies (1 cop).

Malgrat que la societat recurrent admet aquesta realitat, s’oposa a la conclusió assolida per l’òrgan “a quo” sostenint que el desistiment de la treballadora no es podia considerar ni proporcional ni tampoc de bona fe, argument aquest, però que no podem compartir per les raons següents.

El salari ostenta una triple dimensió. Des d’una perspectiva social, suposa la principal –sovint única- font d’ingressos del treballador a través de la qual assegura la seva subsistència i de la seva família; també té una connotació econòmica perquè correspon al valor que s’assigna al treball. En darrer lloc, i des d’una perspectiva jurídica, suposa la contraprestació a càrrec de l’empresari derivada d’una prestació de treball. I és aquesta configuració especial el què permet entendre que la manca de pagament del salari, també el seu pagament amb retard, no es pot assimilar a una situació de mora clàssica en el dret de crèdit, sinó que en atenció a les seves particularitats i en tractar-se del peculi que permetrà al treballador i família, desenvolupar-se en la societat de manera digna, l’eventual incompliment per part de l’empresari a les seves obligacions en aquest àmbit resulta especialment rellevant.

En aquest sentit, hem tingut ocasió d’establir que “l’obligació per part de l’empresa de pagar puntualment el salari constitueix el deure cabdal de l’empresari que no se’n pot exonerar de cap manera, llevat del cas de força major” (Sentència de 29-11-2011, rotlle TSJC-237/11), doctrina que hem mantingut de manera constant al llarg del temps (vegeu Sentència de 30- 11-2020, (rotlle TSJC-250/2020), o fins i tot en la Sentència de 27-9-2022 (rotlle TSJC-113/22), quan indicàvem que “el salari és de naturalesa vital pel treballador i forma part de la seva dignitat personal, la seva protecció derivada de la Llei i dels Convenis internacionals, constitueix un dret indisponible d’ordre públic, no podent les parts disposar convencionalment del termini de 3 dies ( )” que preveu la Llei per a satisfer-lo.

Si aquestes previsions es cohonesten amb els retards en el pagament del salari que amb anterioritat hem pogut descriure, l’incompliment de l’empresari a les seves obligacions legals resulta injustificable. En efecte, no tan sols el mateix s’ha perllongat durant tota l’extensió de la prestació de treball, sinó que fins i tot resulta de les actuacions practicades en la instància, que l’assalariada es va queixar, almenys en una ocasió dels esmentats retards, sense que l’empresari els reconduís. En aquesta situació, s’ha de considerar que la conducta de la Sra. Águila quan desistia del contracte de treball era de bona fe i resultava proporcional en atenció a l’incompliment concurrent.

En tot cas, com hem tingut ocasió d’apuntar anteriorment, que només la concurrència d’un supòsit de força major seria de naturalesa a justificar el retard de l’empresari en el compliment de l’obligació descrita. En el present supòsit, però cap prova la societat defenent ha proveït amb aquesta finalitat.

En darrer lloc, i respecte de la referència a la Sentència dictada en el rotlle TSJC-462/2016 realitzada en el seu escrit de recurs que sustentaria les seves pretensions revocatòries, tampoc podem admetre aquest argument. Es tracta d’un supòsit molt concret i específic en què l’incompliment en el termini de pagament va ser ocasional, i en què es va poder apreciar que la conducta del treballador desistint quan mai s’havia queixat a l’empresari d’aquest extrem, no resultava de bona fe ni el desistiment resultava justificat per desproporcionat. Aquest no és el cas en el supòsit que s’examina per les raons que anteriorment hem pogut precisar.

El primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.

Tercer.- Respecte de la demanda reconvencional

A través d’aquesta la societat recurrent pretenia la condemna de la treballadora demandant a satisfer una indemnització per manca del preavís i la retribució dels pagaments efectuats a la bestreta a l’assalariada. L’estimació d’aquest motiu del recurs es sustentava necessàriament en el caràcter injustificat del desistiment. Això no obstant, en haver-se considerat que la decisió extintiva de la Sra. Águila s’ajustava a dret, la pretensió reconvencional articulada ha de ser desestimada.

Quart.- En atenció als termes de l’art. 354.2 CPC, escau imposar a la societat recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació articulat per la representació processal de la societat Varesc contra la Sentència 98/2023 de data 12-9-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.