Desistiment per exigència de treball diferent, article 50-3 (TSJC 103/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000103/2015 ORIGEN: 5001908/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 5001908/2013, instades per la Sra. Durán contra la societat "Castilla, SL", en data 12 de gener del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 16 de desembre de 2013 per part de la Sra. Durán contra la societat Castilla,S.L. SEGON.- Condemnar a la part defenent, i per tant a la societat Castilla,S.L., a satisfer a la Sra. Durán 22.236,15EUR, nets, quantitat incrementada amb els interessos legals que es meritin a comptar del 31 de gener de 2014, havent de cotitzar i declarar prop de la CASS els imports corresponents d'acord amb l'establert al III Considerant. TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent".

II.- La societat "Castilla, SL" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Durán al pagament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: el tancament del negoci dedicat a granja-pastisseria constituïa un fet extraordinari en el funcionament de l'empresa; es va veure obligada a la clausura per preservar la viabilitat de l'obrador i la continuació dels altres contractes laborals; l'obrador no era obert al públic, de manera que l'assalariada no podia mantenir la feina anterior de dependenta; la seva voluntat era mantenir el contracte de treball de la Sra. Durán.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Durán va formular demanda laboral contra la societat "Castilla, SL", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals en motiu del seu desistiment justificat, més interessos legals, costes judicials així com l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. Segons la Sra. Durán, l'extinció de la relació laboral venia donada perquè "Castilla, SL" li exigia un treball diferent de l'estipulat, no li donava ocupació efectiva i es menystenia la seva dignitat. El Tribunal ha considerat ajustada a dret la dimissió del 3 de desembre del 2013 i, per tant, ha estimat la demanda.

Concretament, la carta de desistiment de la treballadora contenia la motivació que segueix:

"Per la present, li comunico que des d'avui dia 3 de desembre de 2013 desisteixo justificadament de la relació laboral que mantinc amb Vostè des del dia 15 de setembre de 1999 per incompliment de l'article 97, apartats b) e) g) i h) de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, això és:

?Incompliment greu del contracte per part de l'empresa per exigència de treball diferent de l'estipulat.

?Incompliment greu del contracte per no donar ocupació efectiva a la persona treballadora.

?Incompliment greu del contracte per actes vexatoris envers la meva persona, constitutius d'assetjament moral.

A continuació resumeixo els fets que motiven el present desistiment justificat:

En data de l'agost de 2012 aproximadament, la seva senyora i responsable del torn de dia a la pastisseria ORG_0, Sra. Daza, em va comunicar verbalment la intenció de tancar el negoci on jo treballo, al·legant qüestions econòmiques.

Arrel d'aquell moment, i com sigui que jo li vaig manifestar la meva intenció de continuar al meu lloc de treball fins que no se m'acomiadés, Vostè i la seva senyora van canviar la seva actitud envers la meva persona, realitzant actuacions que contradeien les actuacions dels previs anys i que anaven clarament encaminades a fer-me desistir de la relació laboral tals com:

?prohibir-me parlar amb els clients.

?prohibir que la meva família vingués a recollir-me al finalitzar la jornada laboral.

?desviar-me les trucades entrants a la pastisseria al seu telèfon mòbil.

?fer-me recuperar els 5 minuts que havia emprat en berenar.

?demanar-me múltiples feines que impossibilitaven sortir puntual a les 9 del vespre.

?posar-me una falta lleu per sortir 5 minuts abans de la feina.

Dites actuacions em van provocar un quadre d'ansietat i/o depressiu que va motivar el meu ingrés hospitalari i la meva baixa laboral durant els mesos de març a juny del 2013.

Transcorregut l'estiu, Vostè em va comunicar verbalment que tancaria el negoci per tot el 30 de novembre de 2013 i em va donar un document intitulat "novació contractual" datat el dia 3 d'octubre de 2013, dient-me que aniria a treballar com a dona de la neteja a l'obrador que tenen a Santa Coloma, i que signés dit document.

Havent revisat el mateix, en data de 11 d'octubre de 2013 li vaig enviar la meva contesta mitjançant burofax, segons la qual li comunicava que no estava d'acord amb el contracte de novació contractual, que no procediria a signar-lo i que Vostè cerqués una solució en dret al dit conflicte.

Adjunto assenyalats de document n° 1 i 2 respectivament, el document de novació contractual que em vaig negar a signar com la missiva enviada per mi en data 11 d'octubre de 2013.

El dissabte dia 30 de novembre, Vostè em va demanar les claus del local ORG_0, cosa que vaig fer malgrat tingut les claus del local des de feia catorze. Igualment, em va pagar en mà la nòmina del mes de novembre i em va dir verbalment que dilluns dia 2 em personés a treballar a l'obrador. Quan li vaig tornar a dir que no pensava anar a l'obrador i que m'havia de donar una carta de comiat i la pertinent quitança, Vostè em va respondre que no em donaria cap carta de comiat ni em satisfaria cap quantia.

Com sigui que no havia rebut cap carta de comiat, l'endemà diumenge dia 1 de desembre em vaig personar a les 8 hores del matí (hora d'entrada els diumenges) a la pastisseria, constatant que estava tancada. Vaig telefonar al Servei de Policia, que va fer arribar una patrulla, la qual va constatar dits fets. Ahir dilluns dia 2 de desembre tampoc vaig poder accedir al negoci pel mateix motiu.

Atesos els fets exposats, he de concloure que Vostè està actuant de mala fe doncs m'està exigint per la via dels fets i verbalment que accepti un canvi de condicions laborals, consistent en anar a netejar l'obrador, quan Vostè és coneixedor fefaentment de la meva negativa a acceptar dit canvi de condicions laborals. Dit fet suposa que Vostè (art. 97.b) de la Llei 35/2008) m'exigeix un treball diferent al estipulat al contracte verbal de data 15 de setembre de 1999 i que a data de 1 de desembre 2013 era plenament vigent: encarregar-me de la Pastisseria ORG_0. Entenc que dit fet també implica un incompliment greu del contracte per part de l'empresa, atès l'objecte de dit contracte de treball (art.97.e) de la norma legal).

D'altra banda, el fet de tancar el negoci sense resoldre prèviament la relació laboral suposa per part seva un greu incompliment de la relació laboral, doncs no em dóna ocupació efectiva segons la meva categoria professional (art.97.g) de la norma laboral.

I tot el referit, amb la seva conducta i la de la seva esposa, tendents a fer-me desistir de la relació laboral de forma voluntària, mitjançant constants actuacions i maniobres que impliquen assetjament moral envers la meva persona, en el sentit de l'article 97.h) de la Llei laboral.

Per tot el descrit, he decidit rescindir unilateralment i sense cap preavís el contracte de treball en data d'avui" (folis 43-45).

La recurrent s'alça contra la resolució de la instància perquè malgrat admet la seva intenció de modificar el tipus de treball de la Sra. Durán, entén que la seva decisió s'encabia dins el supòsit extraordinari de l'article 50.3 del Codi de relacions laborals.

II.- És pacífic que la Sra. Durán va ser contractada com a dependenta de la granja-pastisseria de la societat "Castilla, SL" i que, a resultes del seu tancament, l'empresa pretenia canviar la seva activitat, passant a realitzar tasques de neteja en un obrador.

L'article 97.1.b del Codi de relacions laborals disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas d'exigència de treball diferent de l'estipulat. És per aquest motiu que els paràgrafs 3 i 4 de l'article 50 veden el canvi no consentit de classe o categoria de treball. Força és de constatar que la Sra. Durán es va trobar en aquell supòsit. En efecte, existeix una diferència important entre les feines de dependenta i de neteja, doncs la primera està socialment més valorada i exigeix menys esforç físic. Per tant, el canvi que pretenia imposar l'empresa constituïa un incompliment greu del contracte de treball i un acomiadament disfressat, perquè la treballadora no tenia cap altra més alternativa que acceptar la novació del contracte o abandonar l'empresa.

La societat "Castilla, SL" estima que no podia fer altrament perquè, en tancar la granja, només podia donar feina a l'empleada en el seu obrador. I que l'article 50.3 del Codi de relacions laborals recolzava la seva actuació: "No es pot canviar la classe de treball sense el consentiment exprés de la persona treballadora, excepte en supòsits extraordinaris o d'urgència". El tancament del primer negoci per motius econòmics no constitueix, per se, cap mena de supòsit extraordinari com es va determinar en la sentència d'aquesta Sala TSJC-194/13 del 29 d'octubre de 2013.

A més abundantment, cal afegir que la demostració sobre la necessitat imperativa de clausurar el negoci de granja-pastisseria tampoc resulta convincent. La prova que aporta "Castilla, SL" es limita als balanços de pèrdues i guanys dels anys 2012 i 2013 (folis 75-76) que no ofereixen cap mena de garantia sobre la seva fidelitat. De fet, ni tan sols sabem si van ser dipositats al Registre de societats mercantils. A banda d'aquesta consideració formal, es constata que una de les dues treballadores de la granja (a més de la Sra. ENTITY_4) resulta ser sòcia i secretària de "Castilla, SL" (Sra. Daza, folis 29 i 30), la qual percebia un salari mensual de 2.491,35 EUR (resposta 8, foli 198). Aquest import equival, ni més ni menys, al 37% de totes les despeses anyals d'explotació de l'exercici 2012. Per tant, la situació de crisis del comerç també participa de les faltes comeses pels propis dirigents de l'empresa, doncs van acordar unes retribucions excessives en relació amb el volum de negoci generat.

A més, el caràcter extraordinari de l'article 50.3 del Codi de relacions laborals s'enllaça, entre altres, amb la irresistibilitat de l'esdeveniment exterior. I res demostra que la recurrent hagi fet el màxim possible per continuar amb l'explotació del negoci. En aquest sentit, ni tan sols s'explica per quina raó el volum de negoci va reduir-se en un 25% entre els anys 2012 i 2013.

Per acabar, l'evolució de la conjuntura econòmica fa part del risc mercantil i aquest ha de ser assumit per tota empresa ("Ubi commoda, ibi incommoda").

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Castilla, SL" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Castilla, SL"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 12 de gener del 2015; condemnar la societat "Castilla, SL" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.