Subrogació en les obligacions d'un tercer (TSJC-082/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-082/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M. I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de gener del 2011 la representació processal de l'entitat bancària "Farré" va formular demanda contra els Srs. Rius i Giner, així com contra la Sra. Morillo, propietària i titular administrativa del negoci "G.", sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 54.061,10 euros en concepte del ròssec deutor que obrava en data 22 d'octubre del 2010 en el compte bancari número 1XXXXXXXX obert a la seva entitat, més els interessos que hagués devengat la citada quantitat a partir del dia 31 de maig del 2010 -data del darrer moviment registrat en el compte bancari- i els que es devenguessin fins a la liquidació del ròssec deutor, més les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- Els Srs. Rius i Giner, no van comparèixer per escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citats i van ser declarats en rebel·lia processal.

III.- La representació processal de la Sra. Morillo, sense contestar al fons de la demanda, va formular excepció dilatòria de manca de legitimació passiva de la seva mandant, raó per la qual sol·licitava que s'estimés la citada excepció, es desestimés la demanda formulada contra ella i s'imposessin a l'adversa les costes del procediment, la representació processal de la societat "Farré" s'hi va oposar i l'Aute de 24 d'octubre del 2011 la va desestimar, condemnant a la part que l'havia plantejat al pagament de les costes del procediment.

IV.- La representació processal de la Sra. Morillo va formular excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la seva mandant i va contestar i es va oposar al fons de la demanda en data 19 de desembre del 2011, sol·licitant que s'estimés la dita excepció o, subsidiàriament, que es desestimés la demanda formulada contra la seva mandant, imposant en qualsevol dels casos a l'agent les costes del procediment.

V.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 30 d'octubre del 2012 acordant:

Primer: estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal de la Sra. Morillo a la demanda de "Farré" absolent-la de les pretensions de l'agent i imposant a la demandant les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar i fixar en període d'execució en què es produiria compensació pels crèdits respectius entre els present i aquell derivat del pronunciament relatiu a les costes contingut en l'Aute de 24-10-2011.

Segon: estimar íntegrament la demanda formulada per "Farré" contra els Srs. Rius i Giner, condemnant-se a aquests darrers, en rebel·lia processal, a satisfer a l'agent la suma de 54.061,10 euros la qual s'haurà de veure incrementada dels interessos bancaris des del dia 31-05-2010 i fins al seu total pagament i a pagar la totalitat de les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat bancària "Farré" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i l'estimació integra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 5 de maig del 1998 els Srs. Rius i Giner, van signar un contracte de compte corrent amb l'entitat "Farré" indicant com a referència a G. (foli 63) i que el dia 31 de maig del 2010 el citat compte presentava un ròssec deutor de 54.061,10 euros (foli 67).

No es discuteix tampoc que el citat negoci va ser donat de baixa en data 11 d'agost del 2009 i que es va donar novament d'alta el dia 9 de febrer del 2010 (folis 75, 80 i 110 a 114), ni que el seu titular administratiu en la data de baixa era el Sr. Arcos, mentre que els seus titulars reals eren els Srs. Rius i Giner, i en el dia en què es va donar d'alta ho era la Sra. Morillo. Atès que en un i altre cas el nom del negoci era el mateix, es trobava ubicat en la mateixa adreça i gaudia del mateix fons de comerç, la part agent en aquest procediment va formular la demanda que li dóna origen contra els Srs. Rius i Giner, i contra la Sra. Morillo, considerant que aquesta darrera s'havia subrogat en el lloc d'aquells i per tant responia solidàriament dels seus deutes i la Sentència que és objecte del present recurs va estimar l'excepció de manca de legitimació passiva formulada per la Sra. Morillo i va estimar exclusivament la presentada contra els Srs. Rius i Giner, condemnant-los al pagament de la suma que se'ls hi reclamava.

II.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de l'entitat bancària "Farré" argumenta que el mer canvi de la titularitat administrativa del negoci no exonera a la Sra. Morillo de respondre de les obligacions assumides pels Srs. Rius i Giner, ja que les dates de baixa i alta del negoci sols estaven separades pel transcurs de sis mesos, es va mantenir la mateixa denominació i es va seguir gestionant a la mateixa adreça, de tal manera que cal presumir la subrogació d'aquella en les obligacions d'aquests i, per tant, procedeix condemnar solidàriament a uns i altres a satisfer les sumes degudes a la seva mandant.

Malgrat els arguments de la part recurrent, cal posar de relleu que la subrogació en les obligacions d'un altre no es pot presumir i que, per tant, la prova correspon a aquell que l'al·legui i en la certificació de data 23 de maig del 2012 els apoderats de la part agent reconeixen que no en tenen cap (foli 207). És cert que un tercer difícilment pot tenir coneixement dels pactes privats en els quals no ha intervingut, de tal manera que sovint aquests sols es poden provar per indicis, però aquests han de ser clars i concloents perquè tampoc es pot obligar al defenent a provar un fet negatiu com és la seva inexistència.

En el cas present, el fet que entre la baixa i l'alta del negoci transcorreguessin sis mesos és sens dubte un indici contrari a les pretensions de la recurrent, ja que en cas d'un acord entre les parts, el més habitual és que es produeixin de manera simultània o, com a molt, en un breu espai de temps. És cert que consta a les actuacions un document signat pel Sr. Salcedo, Coordinador del Sector de Restauració del Ministeri d'Economia i Finances, en el que s'informa favorablement la sol·licitud d'alta del negoci perquè es pogués procedir al canvi de titular administratiu, que a partir d'aquell moment correspondria a la Sra. Morillo (foli 124) però el fet que es parli de canvi de titular no significa l'existència d'un traspàs, ni pot suposar una subrogació en els obligacions del primer titular, encara que hauria estat més precís fer referència a una nova titularitat, ni, en tot cas, un organisme del Govern pot saber quins eren els pactes existents entre les parts, ni si aquests van arribar a tenir lloc.

D'altra banda, el Sr. Arcos, fill del propietari de l'edifici a on es troba radicat a G. que és qui porta la gestió dels negocis familiars (foli 153 en relació al 105) manifesta que, quan el Sr. F. el va donar de baixa, el negoci va estar tancat durant sis mesos i que a finals de gener del 2010 van trobar un nou arrendatari i se'l va autoritzar expressament a utilitzar el nom comercial G. sota la titularitat de la Sra. Morillo, que no li consta que existís cap pacte entre aquesta senyora i que els Srs. Rius i Giner, que van marxar a corre cuita entregant-li a ell les claus sense pagar les rendes i aquest testimoni s'ha de tenir especialment en compte. És cert que la recurrent afirma que aquest testimoni té interès en beneficiar a la Sra. Morillo, però ni prova aquestes afirmacions, ni en el seu moment el va tatxar, de tal manera que s'ha de considerar que, malgrat el Sr. M. no tenia perquè conèixer si va existir o no un pacte entre els defenents, i menys encara el seu contingut, sí que podia saber si es van donar les circumstàncies adequades per tal de que s'hi hagués pogut arribar i si la defenent va continuar o no l'activitat que es desenvolupava al local de la seva propietat, o si la va reiniciar.

III.- Pel que a la identitat entre el nom i la ubicació del negoci gestionat pels Srs. Rius i Giner, i aquell del qual és titular la Sra. Morillo, cal posar de relleu que el mateix Sr. M. afirma en les seves declaracions que van ser els propietaris de l'immoble els que van autoritzar la utilització del nom G. tant al primer titular com a l'actual i que el fons de comerç pertany igualment a la família, de tal manera que no van ser els anteriors titulars qui va cedir a la Sra. Morillo la utilització d'aquests elements, sinó el seu propietari.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat bancària "Farré" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data trenta d'octubre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.