Aplanament costes (TSJC 076/2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000076/2015 ORIGEN: 2001958/2012 - 00

NIG: 5300542120140002291

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de febrer del 2013 la representació processal de la societat Ricart va formular demanda contra el Sr. Vara sol·licitant que es dictés sentència condemnant al defenent a abonar a la seva mandant la quantitat total de 2.854,66.- EUR, en concepte de les factures emeses per ella que la defenent havia deixat d'honorar, suma que s'hauria de veure incrementada amb els interessos legals procedents, tot i condemnant també a la defenent al pagament de la totalitat de les costes del judici, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Vara va presentar un escrit en data 5 de març del 2013 per mitjà del quin s'aplanava a la reclamació de l'adversa, malgrat què sol·licitava la no condemna en costes, i formulava alhora demanda reconvencional, sol·licitant que es dictés sentència condemnant a Ricart a pagar-li la quantitat de 3.711,58.- euros, més les costes extrínseques i intrínseques del plet, incloent els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits, a acreditar en execució de sentència.

III.- En data 19 de març del 2013 la representació processal de la societat Ricart va contestar la demanda reconvencional formulada contra ella sol·licitant la seva desestimació.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 11 de novembre del 2014 va decidir estimar en tots els seus extrems la demanda formulada per la societat Ricart contra el Sr. Vara i va desestimar la demanda reconvencional interposada per aquest darrer contra la primera, condemnant a aquest darrer a abonar a la primera la suma de 2854,66 euros, més interessos i costes.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Vara i, d'acord amb els arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que no li siguin imposades les costes de la demanda formulada contra ell, que s'estimi la seva demanda reconvencional i que se li imposin a l'adversa les costes de la primera i de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 19 de febrer del 2013 la representació processal de la societat "Ricart" va formular demanda contra el Sr. Vara sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar-li la suma de 2.854,66 euros, import que resultava de les factures emeses per la seva mandant com a conseqüència dels serveis de guarda i transport de maquinària prestats al defenent des del mes de febrer del 2011 fins aquella data i que sols li havien estat abonades en part, com es deduïa dels documents que acompanyava als folis 16 a 31 de les actuacions.

Consta igualment a les actuacions que el Sr. Vara va presentar en data 5 de març del 2013 un escrit aplanant-se a la demanda, excepte pel que fa a les costes judicials que demanava que no li fossin imposades, i en el què, mitjançant altressí, formulava demanda reconvencional sol·licitant que es condemnés a Ricart a pagar-li la quantitat de 3.711,58 euros, import que entenia li era degut com a conseqüència dels danys que havia patit la maquinaria de la seva propietat mentre estava dipositada, o era transportada per "Ricart".

La Sentència objecte del present recurs va estimar íntegrament la demanda formulada per la societat "Ricart" i va desestimar la reconvenció plantejada pel Sr. Vara, condemnant a aquest darrer a abonar a la primera la suma de 2854,66 euros, més interessos i costes.

II.- Contra l'esmentada resolució s'alça el Sr. Vara i, com a primer motiu del seu recurs, argumenta que, atès el seu aplanament a la demanda, no és procedent que se li imposin les seves costes, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, la jurisprudència d'aquesta Sala és constant en apreciar que quan el defenent s'aplana a la demanda no se li imposen les costes de la mateixa si amb anterioritat a ella no havia tingut coneixement del deute que se li reclamava. Així la Sentència d'aquesta Sala de data 29 de febrer del 2016 destaca que "és cert que en els supòsits en els què l'agent no ha requerit de pagament al deutor abans de presentar la demanda no es fa expressa imposició de les costes a cap de les parts litigants si el demandat s'ha aplanat a la mateixa, ja que no s'ha donat al deutor la oportunitat d'abonar voluntàriament el seu deute" i, en el mateix sentit la Sentència de 3 de setembre del 2013 posa de relleu que: "És cert que no existeix al dret andorrà cap norma que reguli a qui se li imposen les costes processal en cas que el defenent s'aplani a la demanda, no obstant, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en estimar que si abans de presentar-la l'agent ha requerit extrajudicialment al defenent per tal que compleixi les obligacions assumides és aquest qui ha de suportar el cost que ha suposat pel primer haver d'endegar un procediment judicial per veure satisfets els seus drets".

En el cas present, consta a les actuacions que des del mes de febrer del 2011 fins el de juny del 2012 l'agent va fer arribar a la defenent diferents correus electrònics reclamant-li repetides vegades el pagament de les factures que anaven quedant pendents (folis 50 a 64), de tal manera que el Sr. Vara no pot defensar que no coneixia ser deutor de diverses quantitats fins que no es va presentar la demanda que dóna origen al present procediment, que l'agent es va veure obligada a formular per tal de veure satisfets els seus interessos davant de la passivitat del deutor.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, el recurrent al·lega que ha quedat acreditat a les actuacions que els danys i perjudicis que va patir la maquinària de la seva propietat van ser conseqüència del transport i la indeguda manipulació i/o emplaçament de les mateixes en el magatzem de "Ricart" i com a prova d'això fa referència a les manifestacions dels testimonis Srs. Ruiz i Ferreras, mentre que el Sr. Calderón afirma en les seves declaracions que la maquinària estava en perfecte estat quan es va dipositar als magatzems de la demandada reconvencional.

No obstant, cal tenir en compte, per un cantó, que quan "Ricart" reclamava al Sr. Vara el pagament de les factures pendents aquest mai va argumentar que la maquinaria que havia transportat, o tingut dipositada la creditora hagués patit danys com a conseqüència d'aquestes activitats, ni tampoc consta a les actuacions que protestés en cap moment per aquest fet, ni tant sols quan el Banc li va retornar impagada una de les factures, ja que el que es sol·licita llavors és un ajornament del pagament (foli 31), de tal manera que és realment estrany que aquesta al·legació sols hagi sorgit quan se li reclama al recurrent el pagament de les quantitats que devia.

IV.- Per un altre cantó, és cert que el Sr. Ferreras manifesta en les seves declaracions que la maquinària es trobava emmagatzemada de forma incorrecta al magatzems de "Ricart" amb risc de resultar malmesa i que presentava diversos desperfectes (foli 164 en relació al 73), però el citat senyor reconeix ser client del Sr. Vara, raó per la qual el seu testimoni s'ha de valorar amb la deguda cautela. És igualment veritat que el Sr. Ruiz fa unes afirmacions semblants (foli 166 en relació al 72), però també aquest testimoni s'ha de valorar amb cura, ja que manifesta ser treballador a compte del Sr. Vara.

D'altra banda, aquestes declaracions han estat contradites pel legal representant de la mercantil "Ricart", el Sr. Ricart, en la seva confessió en judici (foli 168 en relació al 75), pel Sr. Sanç, que treballa per "Ricart" (foli 169 en relació al 67) i pel Sr. Gibert, igualment treballador de l'agent i demandada reconvencional (foli 173 en relació al 68), de tal manera que no es pot donar total credibilitat ni als testimonis de l'agent, ni als de la defenent, perquè tots ells estan vinculats a la part que els proposa. Finalment, el Sr. Calderón, amb domicili laboral a la caserna de bombers, afirma que quan la maquinària va sortir d'aquelles dependències no hi havia danys, però que no és cert que el Sr. Vara es queixés de que els operaris de "Ricart" l'havien fet malbé.

V.- Cal destacar igualment que, com a prova de les seves afirmacions, el Sr. Vara aporta a les actuacions unes factures de l'empresa "V.", altres de l'empresa "S." i diverses fotografies que no se sap a quina maquinària es refereixen (folis 36 a 43), però les primeres són de data 25 d'octubre del 2010, és a dir, molt abans de que el citat senyor deixés de pagar les factures que li reclamava "Ricart" (folis 17 i 50) i les segones de dates 2 de maig i 3 de gener del 2013, sense que es pugui saber pel que fa a la primera a quina maquinaria es refereix i sent la darrera un peritatge.

Pel que fa al certificat de l'empresa "V.", en el sentit que durant el mes d'octubre del 2010 se li va fer arribar diversa maquinària per la seva reparació, cal dir, en primer lloc, que aquest certificat és també de data anterior a la primera factura que se li reclama al defenent i, en segon lloc, que si bé el representant d'aquesta empresa manifesta que els desperfectes que aquesta presentava eren conseqüència del trasllat de les mateixes per part de "Ricart" deixa constància de que aquesta darrera circumstancia li va ser referida al declarant pel Sr. Vara.

Finalment, és cert que del document de l'empresa "P.", que consta al foli 77 de les actuacions, es dedueix que aquesta va recollir diverses màquines en mal estat, amb vidres trencats, "chasis" de plàstic foradats i panys de claus trencats i forçats, però, a més que no s'acredita que aquests danys s'haguessin produït als magatzems de la demandada reconvencional, cal tenir en compte que aquests són danys típics conseqüència dels actes vandàlics que a vegades es produeixen en relació a màquines subministradores i que consta a les actuacions una denúncia presentada pel Sr. Vara per aquests fets (foli 174).

Per totes aquestes raons valorades en el seu conjunt i d'acord amb el criteri de la sana crítica considerem que la recurrent no ha acreditat que els desperfectes que pogués haver patit la maquinària de la seva propietat fossin conseqüència del transport i/o el dipòsit de la mateixa per part de "Ricart" i, per tant, cal desestimar aquest motiu del recurs.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vara contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 11 de novembre del 2014 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.