Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998

La Llei d'ordenació del sistema financer, de data 27 de novembre de 1993, en el seu article 16, preveu que el Consell General, mitjançant una regulació específica, ha de fixar les xifres de capital social mínim exigit a cada entitat, en virtut de la seva pertinença als diferents grups o subgrups establerts en la legislació.

Amb aquest mateix horitzó, la disposició transitòria quarta de la Llei de regulació de les reserves en garantia de dipòsits i d'altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de data 11 de maig de 1995, preveu que el desenvolupament de l'esmentat article s'efectuarà un cop el Consell General hagi aprovat les regulacions de determinades matèries, especificades en la mateixa disposició transitòria, que havien de complementar l'esquema legislatiu bàsic de l'àmbit financer.

La referida previsió legislativa ha culminat, pel que fa al sector bancari, amb l'aprovació de la Llei de creació de noves entitats bancàries de dret andorrà.

En l'exposició de motius d'aquesta darrera Llei s'exposen les circumstàncies i raons que han portat, en aquesta darrera fase legislativa, a fer un tractament separat del sector bancari del que agrupa les entitats financeres no bancàries.

En la Llei d'ordenació es preceptua que les entitats enquadrades en el sistema financer han de disposar d'un capital adequat a la naturalesa de la seva activitat.

Per traduir aquest precepte en xifres concretes, el Consell General ha considerat que el factor fonamental a tenir en compte és el de contribuir a la seguretat dels usuaris dels serveis de les entitats financeres, i que aquest component d'exigència d'un capital mínim, juntament amb els altres requisits professionals i econòmics, han de tendir a assegurar la capacitat de prestar els seus serveis en condicions satisfactòries, i a donar una imatge, interna i externa, de solidesa empresarial i sectorial.

Aquestes consideracions expliquen l'evidència que la norma de capital mínim fixat per a les societats en general no és adequada per a ser aplicada a les entitats financeres, i molt en particular a les entitats bancàries.

En el camp financer, per la seva naturalesa, el nivell d'exigència és de tot un altre ordre i ha de ser major com més ampli sigui el camp d'acció de l'entitat, i com més importants siguin els compromisos econòmics que pot adquirir.

Els punts de referència són les condicions que regeixen en el nostre entorn, amb el benentès que una actitud d'especial defensa de la solidesa del sistema financer andorrà ha portat a tendir, des d'un punt de vista comparatiu, a l'elevació de la xifra mínima exigida.

D'altra banda, l'exigència d'uns nivells elevats de capital social mínim pot dificultar les possibles aspiracions empresarials d'alguns ciutadans pel que fa a l'exercici de l'activitat bancària.

Si aquesta mesura s'establís per protegir un sector enfront de la proliferació de competidors, ens trobaríem davant d'una situació discriminatòria.

Però l'objectiu és un altre: el que es tracta de protegir no és un sector sinó els interessos generals del país i els dels usuaris dels serveis de les entitats bancàries.

Tanmateix, el fet que el referit condicionant econòmic s'estableixi en defensa del bé comú no eximeix el legislador de preservar, i actualitzar en funció de l'evolució de les circumstàncies, aquelles mesures que, en el marc general de la regulació del sistema financer, estan orientades a afavorir l'equitat col.lectiva, des d'una perspectiva global.

Per aquest motiu, l'aplicació d'altres exigències, econòmiques i tècniques, com a inherents a l'autorització d'exercir una activitat en l'àmbit financer, ha de tenir una clara repercussió en benefici del conjunt dels ciutadans.

Atesos els raonaments precedents, el Consell General aprova la present Llei.