Laboral - Acomiadament fet de forma indeguda - Contingut de la carta (TSJC 071/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000071/2016 ORIGEN: 4000538/2014 - 00

NIG: 5300542120140003730

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Farré va presentar demanda laboral en data 15-04-2014 contra el Sr. Téllez, en qualitat de titular administratiu del negoci P. demanant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma total de 15.352,91.-euros en concepte d'indemnització per comiat fet de forma indeguda i injustificat, més vacances i dies festius recuperables, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Téllez, es va oposar totalment a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 27-01-2016, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada en data 15 d'abril de 2014 pel Sr. Farré contra el Sr. ENTITY_5; condemnar a la defenent a satisfer a la demandant la quantitat de 15.352,91 EUR bruts, que haurà de ser declarada prop de la CASS, així com les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Téllez demanant la seva revocació, dictant-se una nova conforme a les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal del Sr. Farré demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges de la part recurrent són en relació amb la forma del comiat puix s'alça contra la consideració del primer jutjador segons la qual dit comiat es va fer de forma indeguda pel fet de no concretar suficientment la seva causa. Argumenta en essència que: 1) el tribunal només ha pres en consideració la carta de comiat aportada com a document 3 (foli 9) per considerar que no concretava suficientment la causa d'acomiadament, però dita carta porta la menció "veure tota la documentació adjunta" i s'hi ha d'afegir la carta de comiat que l'empresa ha aportat amb el seu escrit de contesta (foli 41-42) i que detalla les tres faltes greus; 2) l'empleat era coneixedor d'aquestes tres faltes i de la causa del seu comiat; 3) el tribunal no podia dubtar del fet que s'havia adjuntat a la carta la documentació que incorporava les causes concretes i específiques de l'acomiadament sobretot quan les dues cartes van ser notificades a l'empleat el mateix dia amb una diferència d'uns 30 minuts i 4) el tribunal s'equivoca en afirmar que les tres faltes greus no es van produir dins el termini de 6 mesos.

II.- Ha quedat acreditat en les actuacions que en virtut d'un contracte de treball del 12-06-2006, el Sr. Farré treballava com a agent de manteniment del negoci P., titularitat del Sr. Téllez.

A partir de l'any 2012, l'empresa el va començar a sancionar per diverses faltes, i finalment, la relació laboral es va acabar en data 18-02-2014 com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari.

La carta de comiat que la part empresarial defensa com a vàlid i eficaç és la següent : "Segons l'article 93 de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals, l'empresari pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica quan, concorri una de les causes previstes a l'article 104.

En el present escrit, l'empresa P. l'acomiada (sense preavís ni compensació econòmica- article 93 de dita Llei) seguint el punt c. De l'article 105 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals 6, referent al punt 11, de l'article 104 del mateix codi: "la comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat" (veure tota la documentació adjunta).

Així la relació laboral que l'uneix a l'empresa P. s'acaba avui, dimarts 18 de febrer de 2014."

Es veu a la simple lectura de la carta que no respecta les exigències formals legals. En efecte, com bé ho ha motivat el tribunal, la jurisprudència de la Sala és assentada en quant a les exigències formals del comiat i a la precisió mínima que la carta prevista per la llei ha de tenir.

Els articles 94 i 106 del Codi de relacions laborals preveuen que l'avís del comiat per causa disciplinària s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i els fets que la motiven.

No s'ha de perdre de vista que la matèria laboral disciplinària té certa coloració penal (vg. TC 2011-1-PI del 04-06-2012) i per tant l'exposició dels fets motivant la sanció, si bé no ha de ser necessàriament extensa, ha de ser prou concreta per permetre a l'empleat organitzar la seva defensa i al tribunal exercitar el seu control. S'han de poder identificar en la carta els fets reprotxats i situar-los en el temps, en particular per controlar la prescripció eventual.

Poc importa el coneixement que l'assalariat pot tenir d'uns incompliments que se li han comentat o reprotxat, verbalment o no, anteriorment al comiat ja que la carta ha d'exposar amb una precisió suficient els fets que fonamenten la causa de comiat disciplinari invocada doncs és aquesta carta que fixa les causes del comiat, permet la defensa del treballador ( en particular que es faci assessorar útilment) i el control de l'òrgan jurisdiccional.

En el present cas, es dóna la circumstància que existeix una altra carta. En efecte, a banda de la carta que acabem d'analitzar, remesa a l'empleat el dia 08-04-20104 qui la va firmar a les 15h00, apareix que el mateix dia, l'empresa li va voler remetre una carta, que el Sr. Farré es va negar a firmar, però que li va ser notificada en presència de dos testimonis.

Dita carta és la següent " la direcció de P. marca 1 falta de tipus MOLT GREU i procedeix a l'acomiadament disciplinari del treballador Farré del departament de Manteniment segons el punt 11. De l'article 104 de la llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals: "la comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat."

Explicació:

En un primer moment, ja es va avisar al treballador Farré, al desembre de l'any 2012 (veure documentació signada conforme ha rebut dita informació) de la prohibició total de fumar en el recinte de l'hotel. El treballador Farré sabia perfectament que podia fumar en hores de treball a la part exterior de l'hotel (a la 3a planta, com tots els altres treballadors).

Posteriorment, el treballador Farré va rebre sancions disciplinàries per incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa en aquest aspecte (veure tota la documentació adjunta: falta greu del 04/06/2013 + falta greu amb suspensió de feina i sou de 10 dies del 06/07/2013 + falta greu del 31/12/2013.

El treballador Farré també va rebre una sanció disciplinària (de distinta naturalesa) en data 09/11/2013 (veure documentació adjunta: falta greu del 09/11/2013).

L'empresa P., en l'última sanció, ja va recordar per escrit al treballador Farré que no seria indulgent la propera vegada per 2 raons:

Primera raó: perquè ja havia sigut avisat suficients vegades.

L'empresa entén sinó que ni les faltes, ni les suspensions de feina i sou permeten canviar la seva actitud desafiadora,

Segona raó: perquè l'empresa no pot acceptar més aquesta falta greu de respecte i consideració tant cap als altres treballadors, com a la Direcció de l'empresa i a l'Estat: desafia les normes imposades tant per la Direcció de l'empresa, així com la Llei (tabac) d'Andorra.

Amb aquesta nova falta greu d'avui dimarts 18/02/2014 (veure 4 documentació adjunta) el treballador Farré ha demostrat una actitud rebel, i l'empresa li ha perdut totalment la confiança.

D'altra part, per respecte als altres treballadors l'empresa ha de ser dura amb la seva decisió i es veu obligada a sancionar amb màxim permès per la llei per ser justa, tot i sabent que aquesta decisió (en plena temporada d'hivern-Carnavals) es perjudicial per al funcionament del departament de Manteniment (i altres departaments indirectament implicats).

Així doncs, l'empresa P., per tot lo anteriorment esmentat, es veu obligada a procedir a un acomiadament disciplinari del treballador Farré, segons l'article 105 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals."

No es pot considerar amb la part recurrent que el tribunal només hauria analitzat una part dels documents referents a l'acomiadament del Sr. Farré, ja que, al contrari, va analitzar i citar in extenso en el fonament segon de la sentència les dues cartes objecte de la discussió, i va indicar quina s'havia de considerar com determinant.

III.- El que sosté finalment i fonamentalment la part recurrent en el present cas és que la carta de comiat estaria composta de dos documents, la reunió dels quals permetria considerar que les causes del comiat quedant suficientment concretades i que per tant s'han respectat les exigències legals.

Però, aquesta visió no es pot compartir per les raons següents.

En primer lloc, la llei es refereix a la carta de comiat. S'ha d'entendre com un document únic que val per si sol. Si es pot considerar la possibilitat d'adjuntar-li uns documents i justificatius precisant les causes concretades en ella, no es pot admetre que el treballador hauria de procedir a un esforç de construcció material i intel·lectual a partir de la lectura de diverses cartes per determinar quines són les causes del seu comiat.

De fet, es veu en el present cas, que la carta que segons l'empresari permet concretar les causes del comiat no ho fa puix en cap moment detalla la falta greu del 18-04-2014 (la tercera falta) sinó que també es remet a la formula "veure documentació adjunta" (es deu tractar de la tercera carta del 18-02-2014 marcant una falta greu pel fet d'haver fumat al taller, folis 39-40).

Així les coses, no són 2 sinó 3 cartes que el treballador hauria tingut d'adjuntar per saber quins fets concrets fonamentaven el seu comiat.

En segon lloc, no ha quedat acreditat quina era "tota la documentació adjunta" a la qual es refereix la carta de comiat i finalment és impossible determinar quina és la documentació adjuntada

Si la part defenent sempre ha afirmat que l'empleat no havia produït tota la documentació adjuntada a la carta de comiat, res permet acreditar que així fos i del seu costat l'empresa no ha provat quins documents acompanyaven la carta.

De fet, la carta no menciona ni llista els documents que l'acompanyen.

Al contrari, a la qüestió 13 de contestar com és cert "que la carta especifica anar acompanyada de documentació, la qual també va ser signada pel treballador", la Sra. J.S., responsable RRHH i filla del defenent, va manifestar que sí és cert. Justament, sabem que el Sr. Farré no va firmar la carta o les cartes suposadament adjuntada/es a la carta de comiat.

No és perquè els documents es van notificar a poc de temps d'interval que s'hauria de presumir que els primers anaven adjunts al segon.

De fet, no s'ha aclarit perquè el Sr. Farré no va firmar les primeres cartes i perquè va firmar l'altra.

Així les coses, contràriament al que sosté la part recurrent, sí que el tribunal podia dubtar del fet que s'havia adjuntat a la carta la documentació invocada per ella.

Aquesta confusió i aquests dubtes provoquen indefensió al treballador i no poden aprofitar a l'empresari.

IV.- En aquest ordre d'idees, determinar precisament quins fets precisos i quines faltes greus fonamenten el comiat tenia una importància especial en el cas del Sr. Farré per poder comprovar que l'empresa no havia exhaurit el seu poder disciplinari.

En efecte, pretén l'empresari que les 3 faltes greus en qüestió serien les del 09-11-2013, 31-12-2013 i 18-02-2014.

Precisament, apareix que :

en data 09-11-2013, l'empresa el va sancionar amb una amonestació, per haver el mateix dia, comés la falta greu de l'article 103.11 per fer olor a alcohol després de dinar (no observar les obligacions derivades de les normes de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que siguin aplicables a la feina que es realitza i en particular en totes aquelles sobre protecció i prevenció de riscos laborals),

En data 09-01-2014, el va sancionar amb una amonestació per la falta greu comesa el 31-12-2013 per haver fumat al taller; 103.5 (incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives), aquesta carta precisa que degut a l'existència de tres faltes greus en el període de sis mesos l'empresa també li "marcarà" una falta molt greu, i efectivament,

el mateix dia 09-01-2014, el va amonestar ( la carta s'acaba amb la menció "amonestació rebuda per l'empleat el dia 09 de gener de 2014") per una falta molt greu per haver comés 3 faltes greus en el període de 6 mesos, sense precisar quines però invocant les faltes greus dels 04-06-2013, 06-07- 2013, 09-11-2013, 31-12-2013 i 09-01-2014.

Donat que en data 09-01-2014, les faltes de juny i juliol es trobaven fora del termini de 6 mesos, és necessàriament en base a les faltes greus de novembre, desembre i gener que es va pronunciar dita amonestació del 09-01-2014.

Així les coses i atès la sanció anterior del 09-01-2014 per la falta molt greu d'haver comes tres faltes greus en el període de 6 mesos, es podia plantejar la qüestió si, el dia 18-02-2014, l'empresa podia tornar a invocar les faltes greus de novembre i desembre per pretendre fonamentar una nova falta molt greu, quan un treballador no es pot sancionar dues vegades pels mateixos fets.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Téllez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 27-01-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Téllez, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.