Laboral - Desistiment justificat - Mobbing - Exigència treball diferent de l'estipulat (TSJC 498/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000498/2015 ORIGEN: 3001781/2013 - 00

NIG: 5300542120140002287

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vilar va presentar demanda laboral contra la societat Calatayud, SAU, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma de 19.800.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals, més la suma total de 12.000.-euros en concepte de pretium doloris i perjudici moral, si un total de 29.716,43.-euros un cop deduït la consignació judicial i la cotització a la CASS, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- La representació processal de la societat Calatayud, SAU, es va oposar a la demanda, interessant la seva total desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 18-11-2015, decidint "que estimant substancialment la demanda principal interposada per la Sra. Vilar contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "Calatayud, S.A.U.", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de divuit mil set-cents onze euros (18.711.- EUROS) en concepte d'indemnització per comiat injustificat, així com altres mil euros (1.000.- EUROS) en concepte de dany moral, augmentades dels interessos legals produïts d'ençà la data de contesta a la demanda, això és el vuit de gener del dos mil catorze, i fins que siguin íntegrament satisfetes, imposant les costes processals d'aquesta instància a la mercantil defenent segons s'ha establert en el III.- Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Calatayud, SAU, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant íntegrament les pretensions de l'agent, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Vilar demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que segons contracte del 12- 08- 2002, la Sra. Vilar va ser contractada per treballar com a telefonista i de manera indefinida en l'establiment comercial X., propietat de la societat Calatayud, SAU, pel salari brut de 751,27.-euros.

En data 01-01-2008, les parts van formalitzar un segon contracte laboral precisant que se la contractava per treballar com a administrativa a temps parcial pel salari brut de 953,28.-euros.

En data 01-02-2012, les parts van formalitzar un tercer contracte laboral passant l'assalariada a treballar com a recepcionista pel salari brut de 1.200.- euros.

En data 22-10-2013 va informar l'empresa que desistia de la relació laboral remetent la carta següent :

" Per la present, havent-me obligat la direcció de Calatayud, SAU. a reiterats canvis injustificats del meu horari de treball sense el meu consentiment, havent-me traslladat del meu lloc de treball de secretària administrativa a peó de magatzem i havent-me proferit de forma reiterada actes vexatoris així com conductes constitutives d'assetjament moral i sexual contra la meva persona per tal que desistís unilateralment del meu lloc de treball em veig obligada, a l'empara del que disposa l'article 97 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, a presentar el meu desistiment unilateral com a administrativa del seu negoci X. i per tant a rescindir unilateralment i sense preavís el contracte laboral que mantenia amb vostès.

Els anteriors incompliments de l'empresa establerts entre altres en els supòsits previstos en els paràgrafs b), e), g) i h) de l'article 97 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, em dona dret d'acord amb l'article 97.3 a exigir la corresponent indemnització per comiat justificat i les altres indemnitzacions previstes en la Llei...".

Es veu que l'empleada va invocar quatre motius de desistiment justificat:

b) L'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits ex- traordinaris o d'urgència.

e) L'incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

g) No donar ocupació efectiva a la persona treballadora.

h) En general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe.

El tribunal unipersonal, per donar lloc a la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals ha motivat que no quedava acreditat que s'hagi imposat un nou horari a la treballadora però sí que se li havia exigit un treball diferent de l'estipulat (pel fet de fer-la passar unilateralment de telefonista- recepcionista a peó de magatzem), però no s'ha pronunciat sobre els altres tres motius legals de desistiment ( e), g) i h) ) en particular sobre l'existència d'una situació de mobbing.

Tanmateix ha considerat que aquest tractament era vexatori i que li havia provocat un dany moral obrant dret a una indemnització per 1.000.-euros.

II.- Els arguments revocatoris de la part empresarial són en essència que: 1) el tribunal s'ha basat en un únic testimoni, el del Sr. Calatayud, sense cap referència als altres mitjans de prova; 2) no es pot donar a aquest testimoniatge el sentit que li va donar el tribunal ; 3) el tribunal no ha tingut en compte els testimoniatges que contradiuen el del Sr. C.; 4) el tribunal no ha pres en compte que el contracte de treball preveu la mobilitat de l'empleada i 5) no s'ha acreditat cap perjudici pel fet d'haver sofert un canvi vexatori de treball i els testimonis demostren que la Sra. Vilar sí que patia un estat depressiu i d'ansietat anterior.

Aquesta Sala no pot més que constatar amb la part recurrent que el tribunal ha motivat l'existència de l'exigència d'un treball diferent de l'estipulat només sobre la anàlisis de les manifestacions del Sr. Calatayud, l'encarregat del magatzem.

S'entén que el tribunal ha donat especial importància a aquest testimoniatge tota vegada que efectivament en ressurt clarament que l'empresa va decidir unilateralment traslladar a la Sra. Vilar, del seu lloc de treball de telefonista-recepcionista a peó de magatzem sota els ordres directes del Sr. Calatayud, qui li va fer efectuar tasques de càrrega i descàrrega de caixes, retirada de genero caducat, neteja de neveres i del magatzem, sense que aquesta decisió fos justificada per una situació extraordinària o una urgència.

Dit això, hom pot lamentar que el tribunal hagi recolzat la seva motivació només referint-se a un testimoniatge quan existeix un material probatori important i que les parts van sol·licitar, entre altres mitjans, un total de 23 testificals o confessió en judici.

Per tant, per tal de donar una resposta complerta al recurs, considerem que s'imposa procedir a una anàlisi més detallada dels elements de prova obrant en autes.

III.- L'anàlisi dels testimoniatges dels membres del centre X. que han comparegut permet distingir esquemàticament dues series. D'una banda, els testimoniatges dels empleats i responsables que encara treballen pel supermercat. D'altra banda, els dels empleats que han deixat de prestar els seu serveis per l'empresa.

Els primers s'han centrat a manifestar, de manera resumida, i amb certes contradiccions entre ells, d'una part, que mai s'havia assetjat a la Sra. Vilar qui segons ells tenia problemes personals independentment del treball, i que com a més existien problemes d'entesa amb companys no imputables a l'empresa, i d'altra part, que no se li havia imposat un canvi d'horari ni canviat el lloc de treball, i fins i tot, per certs d'ells, que no les constava que havia anat a treballar a magatzem (Sr. Coll, administrador únic de la societat demanda, Sra. Escudero, ajudant de direcció, Sra. Cañellas, cap del personal, Sra. Escolano, secretària de direcció, Sra. Ramirez, administrativa, Sra. Sandoval, telefonista).

En aquesta categoria s'ha de destacar el testimoniatge del Sr. Calatayud, ja evocat abans, i el de la Sra. Carnero, qui va explicar que li havia passat quelcom semblant a la Sra. Vilar, doncs era administrativa i al retorn d'una baixa mèdica, se li havia imposat anar a treballar al magatzem. Va precisar que sí que la Sra. Vilar havia estat promocionada al departament de compres i posteriorment havien treballat juntes al magatzem on feien tasques de neteja i arranjament de mercaderia. Es veu que aquestes manifestacions confirmen les del Sr. Calatayud

La segona sèrie de testimoniatges, és a dir la dels antics empleats, aporten una altra visió de les relacions laborals viscudes per la Sra. Vilar.

Es tracta de la Sra. Ribes, de la Sra. Julián i del Sr. Morillo, així com de la Sra. Pombo.

Els dos primers són parella. Si el Sr. Morillo no va aportar cap element concret en relació a la Sra. Vilar sinó que va denunciar de manera general els mètodes dels responsables de X., la Sra. Julián va explicar que la Sra. Vilar era en punt de mira de la direcció i havia patit tots tipus de maltractaments perquè deixes la feina; que la Sra. Escolano la amenaçava i insultava, i que com no renunciava se li va imposar tasques físiques.

Quant a la Sra. Ribes, era responsable del departament RRHH de juny del 2011 fins al març del 2013, moment on va desistir.

Va manifestar que la cap de la Sra. Vilar la cridava en públic; que se li va canviar l'horari només per pressionar-la i perjudicar-la perquè s'havia negat a fer un torn de nit que se li havia requerit sense antelació; que ella mateixa va rebre instruccions directes per a que empleats presentin la seva dimissió enlloc d'acomiadar-los; que feia temps que la Sra. Vilar "estava en el punt de mira de la direcció" i es va agreujar quan es va negar a treballar els caps de setmana vestida de medieval sense cobrar i que aleshores va patir tots tipus de maltractaments per tal que presentes la seva dimissió fins i tot per part de la Sra. ENTITY_9; que és per això que se li va canviar l'horari encara que l'empresa no en tregui cap benefici organitzatiu; que se la va acusar injustament per les factures; que com no renunciava, se la va enviar a magatzem obligant-la a realitzar treballs físics i treballs de neteja i d'arranjament de mercaderia i exigir tasques que no podia acabar.

En aquest ordre d'idees, és molt significatiu el testimoniatge de la Sra. Pombo, tota vegada que si va ser sol·licitat per la part empresarial, al moment de practicar-lo, dita Senyora no feia més part de l'empresa per haver desistit de la relació laboral, i va dir que no recordava haver trobat en un calaix la factura no cobrada que havia motivat la sanció de la Sra. Vilar, i repreguntada pel lletrat de la part agent, va poder manifestar que en realitat tot el personal que no tenia càrrec era maltractat, i que pel que fa a la Sra. Vilar, ho era per part de la Sra. Escolano, i que se li havia canviat l'horari malgrat conèixer els seus problemes per organitzar-se.

A l'hora de valorar totes aquestes manifestacions, és evident que s'ha de prendre en consideració que la primera sèrie de testimonis tenen un interès directe en la societat demandada o es troben en situació de dependència amb ella, i que en la segona sèrie ha manifestat una certa simpatia per la Sra. Vilar i tenen cert greuges envers l'empresa i la seva gestió dels recursos humans.

Per tant, aquesta valoració s'ha de fer amb la deguda cautela, sempre valorant-los en el seu conjunt i seguint els criteris de la sana crítica.

Així les coses, considerem que els testimoniatges permeten acreditar l'existència d'un canvi unilateral del lloc de treball.

Cal recordar que en la matèria s'ha de prendre en compte la noció de classe a professional. Ja hem pogut precisar que s' havia de distingir entre una simple modificació de les condicions de treball i una modificació del contracte : "el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit." (TSJC 23/13 i 168/13).

En el present cas, malgrat subsisteix certa confusió sobre la promoció que la Sra. Vilar hauria rebut per anar al "departament de compres", resta clar, com ressurt en particular de la successió de contractes, que aquesta va beneficiar d'una certa progressió en l'empresa i fou contractada com a telefonista-administrativa-recepcionista. Va desenvolupar aquestes tasques arribant a un cert nivell de responsabilitat. De fet, si en data 12-09-2012 se la va sancionar per no haver registrat factures pendent d'abono, és que desenvolupava aquestes tasques de caire administratiu.

El fet de passar de aquestes funcions a fer de peó de magatzem constitueix una clara degradació de la seva classe professional.

Així és inútilment que l'empresa invoca ara la clàusula de mobilitat del contracte, ja que si bé existeix tal clàusula que permet a l'empresa afectar l'empleat a un altre servei o funció (apartat segon.- "classificació laboral" del contracte), és evident que la mateixa només es pot aplicar si es respecten els termes de l'article 50 del codi de relacions laborals relatiu al sistema de classificació professional i categoria professional dels treballadors, i si correspon a una necessitat objectiva i s'aplica de bona fe.

IV.- Però hi ha més, ja que l'altre aspecte de la problemàtica és la qüestió de la qualificació de l'actuació de l'empresa i de les seves conseqüències sobre la salut de l'empleada. I considerem que els elements recollits avalen la versió d'aquesta darrera.

En efecte, si la part defenent va intentar acreditar, mitjançant els testimoniatges dels empleats i responsables citats abans, que la Sra. Vilar era una persona inestable i fràgil anteriorment i independentment de la relació laboral, qui com a més hauria patit problemes relacionals amb companys de feina, aquesta darrera ha desplegat una activitat probatòria densa i eficaç per establir que el seu trastorn depressiu va ser provocat per les pressions rebudes a la feina.

Així, apareix que va patir un trastorn depressiu-ansiolític amb crisis d'angoixa precisant tractament antidepressiu i psicoteràpia. Conseqüentment a una crisis d'angoixa, va ser de baixa del 09-04-2013 fins al 18-07-2013, i novament, com a conseqüència d'una nova crisis d'angoixa, a partir del 23-09- 2013, però el 21-10-2013 va demanar l'alta voluntària al seu metge, i l'endemà va presentar el seu desistiment.

La realitat dels símptomes és innegable i ressurt de les manifestacions dels professionals de salut que la van atendre a partir del 2012 (Sra. Palau, Sra. Palau i Sra. ENTITY_18) els quals, si bé no poden assegurar "al cent per cent" que el trastorn patit fos única i exclusivament per l'assetjament que referia que vivia a l'empresa, no indiquem tampoc haver mai notat que la causa fos una altra.

Quant als pèrits de part, el Sr. Araujo, va concloure que els seus problemes d'ansietat i depressió han estat secundaris a la seva mala situació laboral i que els fets d'assetjament que va patir li van fer perdre l'autoestima. Va precisar que aquest quadre entraria dins de la depressió reactiva anomenada "mobbing" i que aquests li van provocar un dolor moral de 3/7. El mateix va ratificar les seves conclusions davant del Batlle precisant que les seves conclusions eren "lògiques".

Pel que fa a la Sra. Cepeda, es tracta d'una psicòloga i pèrit forense, i cap element permet dubtar de la seva professionalitat o imparcialitat, sobretot quan apareix que va procedir a diverses entrevistes de la Sra. Vilar durant un total de 6 hores i la va sotmetre a uns tests específics del mobbing (Heinz Leyman i Iñaki Piñuel), i establir un informe molt detallat i motivat. Va ratificar les seves conclusions davant del Batlle i precisar que les entrevistes i els tests practicats l'han conduit a considerar el testimoniatge com a veraç i precisament la intensitat de dita veracitat l'ha permès assegurar que la Sra. Vilar ha patit mobbing i assetjament laboral, afegint per acabar que la fiabilitat era elevada.

Ja hem donat una definició de l'assetjament moral a la feina com essent constituït per "aquelles conductes executades de forma prolongada en el temps i que atempten greument contra la dignitat i la salut d'un treballador, ja sigui pel desprestigi causat a la pròpia persona, com pel descrèdit a la feina per ella ocupada" (TSJC 363/11 del28/02/2012), i apareix que aquesta definició pot perfectament correspondre al tractament rebut per la Sra. Vilar en particular quan comparem el testimoniatge de la Sra. Ribes i l'informe de la Sra. Cepeda detallant el test de Heinz Leyman que descriu 45 accions hostils per definir l'assetjament laboral que queda constituït segons aquest autor quan una o vàries d'aquestes 45 accions es repeteixen almenys una vegada a la setmana durant almenys 6 mesos.

Al final, després de valorar totes les proves obrant en autes, hem d'arribar a la conclusió que el desistiment va ser justificat i havia de donar lloc a la indemnització de l'article 98, doncs apareix que, com era la seva obligació, la demandant ha provat que se li havia exigit un treball diferent de l'estipulat i que l'empresa li havia imposat un tracte que correspon a la definició de l'article 97 h) del codi de relacions laborals.

En aquestes condicions, també queda justificada la condemna per dany moral.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Calatayud, SAU, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18-11-2015 i confirmar la seva part decisòria ;

IMPOSAR a la societat Calatayud, SAU, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.