Laboral-acomiadament per falta assistència a la feina sense justificar (0125/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 125/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vives va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Téllez, en reclamació de les quantitats de: 2.330,72 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent i injustificat, augmentada amb els interessos legals corresponents des del 14 d'abril del 2009; de 414,35 EUR en concepte de salari del mes d'abril del 2009, augmentada amb els interessos legals corresponents des del 14 d'abril del 2009; 348,88 EUR en concepte de vacances generades i no realitzades de l'any 2009, augmentada amb els interessos legals corresponents des del 14 d'abril del 2009; juntament amb la cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS i condemna del demandat a pagar la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Téllez va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que com la Sra. Vives havia estat 6 dies consecutius laborables sense acudir al seu lloc de treball, l'empresa va decidir resoldre el seu contracte en virtut de l'establert en l'article 72.7 de la Llei sobre el Contracte de Treball; va igualment formular una demanda reconvencional contra la Sra. Vives, en reclamació de la quantitat de 791,06 EUR en concepte de salaris avançats per l'empresa i no treballats.

III.- Per sentència de data 3 de març del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar substancialment la demanda de la part agent i íntegrament la demanda reconvencional, i operant la compensació, va condemnar a la societat Téllez a satisfer a la Sra. Vives la suma global de 1.713,60 EUR més els interessos legals devengats des de la data de fermesa de la resolució, i a declarar prop de la CASS les diferents quantitats indicades en els III i IV Considerants; sense fer especial pronunciament en relació a les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Téllez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que és d'aplicació en el present cas la Llei sobre el Contracte de Treball, i no el Codi de les Relacions Laborals, perquè les parts així ho han reconegut; que el fet de no haver-se personat la Sra. Vives a treballar el dia 18, ni el 19, ni el 20, és a dir 3 dies consecutius, ja constitueix per si sol com estableix l'article 72.7 l'acomiadament justificat del treballador; que en aquest període i aquestes dades estava vigent encara la LLei sobre el Contracte de Treball; que malgrat la Sra. Vives no fos donada de baixa de la CASS fins el dia 24, ella va renunciar al seu lloc de treball abans i sempre sota les prescripcions de l'encara vigent Llei sobre el Contracte de Treball, i de fet la disposició transitòria única del Codi de les Relacions Laborals exposa que els expedients incoats pel Servei d'inspecció de Treball, per fets ocorreguts abans de l'entrada en vigor d'aquest Codi s'han de tramitar d'acord amb les disposicions vigents en el moment de la presumpta infracció.

II.- La Sra. Vives va començar a treballar per compte de la societat Téllez el dia 9 de gener del 2008, en qualitat de cambrera de l'hotel Y., mitjançant un salari mensual de 1.099,69 EUR. El dia 24 d'abril del 2009 l'empresa va entregar a la treballadora una carta d'acomiadament en la qual exposava: " Al no haver-se presentat al seu lloc de treball durant 6 dies consecutius, amb data 18 d'abril de 2009, el seu contracte de treball ha quedat suspès d'acord amb el que estipula la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de Relacions Laborals en el seu article 104 apartat 1 i en conseqüència en el dia d'avui, l'hem donat de baixa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social". La Sra. Vives es va negar a rebre la referida carta, i l'empresa la va fer firmar per dos testimonis, Srs. Escudero i Vélez.

III.- La norma legislativa que regulava la relació laboral d'autes en el moment on la mateixa es va resoldre mitjançant la carta d'acomiadament, és el Codi de les Relacions Laborals que va entrar en vigor el dia 21 d'abril del 2009; i això ho va considerar l'empresa ja que en la dita carta d'acomiadament, la mateixa fa expressament referència al Codi de les Relacions Laborals i fonamenta la mesura de comiat de la Sra. Vives en les disposicions de l'article 104.1 del Codi esmentat, que estableixen que són faltes molt greus 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, deu faltes d'assistència en el període de 6 mesos, o 20 durant un any.

L'article 3 del Codi de les Relacions Laborals disposa que els drets i obligacions derivats de la relació laboral es regulen per les disposicions legals, i subsidiàriament, per la voluntat de les parts segons el contracte de treball sempre que el seu objecte sigui lícit i no estableixi, en perjudici de la persona treballadora, condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals o reglamentàries o als convenis col·lectius. Per tant no pertoca a les parts escollir la norma que reguli la relació laboral pactada entre les mateixes, sinó que la normativa legalment en vigor es d'obligatòria aplicació. A més a més, la societat Téllez que no pot anar ara contra els seus propis actes, va expressament en la carta d'acomiadament al·legar les disposicions del Codi de les Relacions Laborals i no de l'antiga Llei sobre el Contracte de Treball que era obsoleta a la data d'entrega de la dita carta.

IV.- Atès que no es negat per la part recurrent que l'avís de comiat no compleix amb els requisits de forma de l'article 94.1 del Codi de les relacions Laborals, per haver estat signat per dos testimonis tenint una relació de dependència amb l'empresa, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

V.- La desestimació del recurs imposa de condemna la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 de març del 2011 en tots els seus extrems; fent especial imposició de les costes processals de segona instància a la part que recorre.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.