Honoraris professionals. No s'acredita l'existència d'un encàrrec (2000542/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000010/2021 ORIGEN: 2000542/2019 - 00

NIG: 5300542120190003329

PARTS:

Apel·lant : Sra. Farré

Procurador : Sra. Barba

Advocat : Sra. Luís

Apel·lat : Ruiz

Procurador : Sr. Tejera

Advocat : Sra. Diez

SENTÈNCIA 097-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 29 d'octubre de 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Desestimar en tots els seus termes la demanda presentada en data 26 de novembre de 2019 per la representació processal del Sr. Farré contra la societat Ruiz, absolent a aquesta darrera de quantes pretensions en ella s'hi formulaven.

Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici, a la part agent inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del Sr. Farré va interposar recurs d'apel·lació.

En data 3 de març de 2021, la representació processal del Sr. Farré presenta l'escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana la revocació en tots els seus termes de la sentència d'instància i que la condemna de l'altra part al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- El 30 de març de 2021, la representació processal de la societat Ruiz aporta el seu escrit de contesta a les conclusions sol·licitant la confirmació de la sentència recorreguda i la condemna de la part recurrent al pagament de la totalitat de les costes judicials en ambdues instàncies, incloent honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'agent va formular demanda en reclamació de quantitat contra la defenent, per l'import dels seus honoraris professionals meritats per l'aixecament dels plànols as built o de fi d'obra i la corresponent valoració, respecte de la rehabilitació de l'edifici E, ubicat a l'XXXX.

La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, ha desestimat íntegrament la referida demanda. En base a la documentació incorporada a les actuacions, la Batllia ha conclòs que l'agent havia estat contractat per la propietat de l'immoble, a fi d'exercir la direcció facultativa de les obres de rehabilitació, però no mantenia cap relació jurídica amb l'empresa constructora, de manera que aquesta no estava obligada a satisfer l'import que reclama el demandant.

En el seu recurs d'apel·lació, la part agent al·lega que s'ha produït un error en la valoració de la prova. En la seva versió dels fets, els honoraris reclamats no deriven únicament del pressupost elaborat el 24 de maig de 2017 (foli 16), sinó també de la factura d'11 d'octubre de 2019 (foli 23), adreçada a la mercantil defenent. Segons argumenta, el recurrent va rebre efectivament l'encàrrec de la propietat d'assumir la direcció facultativa de les obres de rehabilitació de l'immoble, però també va rebre un segon encàrrec professional per part de la contractista, a fi de formular i/o adequar els plànols detallats d'execució de l'obra, ja que la constructora estava obligada, segons el pacte 12e del contracte per a l'execució del projecte de rehabilitació, a lliurar els plànols "obra feta", els quals, un cop aprovats per la direcció facultativa, havien de ser aprovats també per la propietat.

Per la seva part, la demandada sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència, ja que no va fer cap encàrrec a l'agent, que exercia únicament la direcció facultativa per compte de la propietat de l'immoble. Posa de relleu que existeix una important diferència entre l'import del pressupost i el de la factura reclamada i al·lega que els plànols as built no els havia de fer la mateixa direcció facultativa. Considera finalment que, havent-se emès el certificat de final d'obra i havent-se certificat el cent per cent de la mateixa, aquesta ha quedat totalment saldada i liquidada.

Segon.- Segons el contracte signat entre la propietat de l'immoble i l'empresa contractista (folis 54 i següents), que tenia per objecte l'execució del projecte de rehabilitació de l'edifici litigiós, la primera havia contractat a l'agent per tal de desenvolupar les funcions de la direcció facultativa de l'obra (pacte 4.1). D'altra banda, segons el pacte 12 (plànols d'obra), el contractista es comprometia, entre d'altres extrems, a lliurar el conjunt de plànols "obra feta" que havien de recollir totes les definicions i modificacions del projecte. Aquests plànols, un cop aprovats per la direcció facultativa, requerien l'aprovació final de la propietat i havien de ser lliurats en dos exemplars en paper i un en format digital.

És evident que aquesta obligació del contractista no comportava necessàriament la confecció dels plànols per part del director facultatiu, sinó que només es requeria la seva aprovació, prèvia a la final de la propietat.

Segons el pacte 4.1 del contracte, l'agent va assumir la direcció facultativa per compte de la propietat de l'immoble i, en conseqüència, no mantenia en principi cap relació jurídica amb l'empresa constructora. Ara bé, la qüestió debatuda consisteix en determinar si, al marge de la vinculació entre el propietari de l'edifici i l'arquitecte, aquest darrer va rebre també l'encàrrec de realitzar els plànols as built per part de la contractista, que era l'obligada a presentar-los a la propietat, prèvia aprovació del director facultatiu.

Davant la negativa de l'empresa constructora, s'ha de concloure, com ho ha fet la sentència apel·lada, que no existeixen en les actuacions elements de prova que justifiquin aquest encàrrec de la contractista. Només s'han presentat documents elaborats unilateralment per l'agent, com són un pressupost datat el 24 de maig de 2017 i una factura girada a càrrec de la demandada l'11 d'octubre de 2019. A més, existeix una notable diferència entre els respectius imports de l'un i de l'altra, ja que el primer ascendeix a un total de 34.936,86 EUR, mentre que la factura importa només 4.859,26 EUR, sense que s'hagi justificat la disminució, que la demanda atribueix a una rebaixa.

S'ha de considerar que, en l'àmbit de les relacions professionals, la comesa de prestar un determinat servei es documenta habitualment a través d'un full d'encàrrec o bé de l'acceptació del pressupost, mentre que en aquest cas no s'aporta cap tipus de justificació documental, ni tampoc s'ha acreditat que existís una comanda verbal.

En aquestes circumstàncies, no es pot apreciar l'error en la valoració de la prova que denuncia la part apel·lant.

Tercer.- Encara que l'agent no ha exercitat aquesta acció, es podria plantejar hipotèticament l'existència d'un enriquiment injust, en la mesura en què l'arquitecte hagués elaborat efectivament els plànols de final d'obra i aquesta actuació hagués pogut beneficiar la contractista, que, com abans s'ha dit, estava obligada a presentar-los a la propietat en el moment de finalitzar els treballs de rehabilitació.

Com es deia en la sentència d'aquesta Sala de 28 d'abril de 2016 (TSJC- 222/2015):

"Aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per està previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè es equitatiu naturalment que ningú es faci més ric amb perjudici d'altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contrària a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en las "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171)".

Ara bé, l'èxit d'aquesta acció exigiria en aquest cas acreditar la confecció dels plànols i la presentació i aprovació dels mateixos per part de la propietat, circumstàncies que haurien eximit la contractista de realitzar-los al seu propi càrrec. Tanmateix, cap d'aquestes circumstàncies consten en les actuacions, ja que ni s'han aportat els plànols l'import dels quals es reclama, ni existeix cap constància de que els mateixos hagin estat aprovats pel propietari, que d'aquesta manera tindria per complerta l'obligació que pesava sobre la contractista, d'acord amb el pacte 12e del contracte de 7 de juliol de 2016.

No es poden apreciar, doncs, les circumstàncies que podrien conduir a estimar per aquesta via les pretensions de l'agent.

Quart.- El recurrent discuteix en segon lloc el pronunciament relatiu a les costes processals, però aquest motiu ha de decaure igualment, ja que procedeix imposar-les al vençut, segons la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5), i no s'aprecia cap circumstància en el present supòsit que pugui conduir a modular aquesta prescripció.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Cinquè.- La desestimació del recurs determina la imposició a l'apel·lant de les costes d'aquesta alçada, segons el mateix Codi 7, 51, 5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Farré contra la sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 29 d'octubre de 2020, que es confirma en els seus propis termes, amb imposició al recurrent de les costes causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Farré contra la sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 29 d'octubre de 2020, que es confirma en els seus propis termes, amb imposició al recurrent de les costes causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.