Laboral-acomiadament disciplinari-excepció de caducitat TSJC 0097/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-097/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1381-1/2011, instades pel Sr. Morell contra la societat "Gutierrez" i el Sr. Expósito, en data 22 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar l'excepció de caducitat de l'acció interposada per la representació processal del Sr. Expósito i Gutierrez a la demanda d'indemnització per acomiadament injustificat formulada pel Sr. Morell, i alhora estimar la demanda articulada per aquest darrer contra els primers en concepte de paga extraordinària de desembre 2010 i vacances pendents condemnant-se els defenents a satisfer a l'actor la suma de 23.178,16.- EUR més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

El Sr. Morell sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de deixar sense efecte el pronunciament relatiu a la caducitat de l'acció i d'estimar la seva pretensió relacionada amb la regularització de les cotitzacions salarials no declarades.

Els arguments revocatoris són els següents: el treballador estava en situació de baixa mèdica (depressió i angoixa) quan va tenir realment coneixement de la voluntat de l'empresari d'acomiadar-lo; l'empresari era coneixedor de la causa de la baixa mèdica i, especialment, del fet que la seva esposa vivia i treballava a Barcelona; res l'impedia d'instal·lar-se a Barcelona durant la baixa; els seus metges li van recomanar de no romandre sol a casa; l'empresa sabia que no es trobava al seu domicili d'Andorra i havia d'esperar l'alta mèdica o la seva recuperació abans d'adoptar la decisió de procedir al comiat; l'empresa havia d'informar-se sobre el seu parador; va ser fora d'Andorra durant aquell estiu; les visites a Andorra per anar al metge van ser esporàdiques i sense passar pel domicili; no va tenir coneixement del comiat fins a meitats del mes de setembre quan va tornar a residir al país; el Tribunal a quo no valorava aquests elements; tenia coneixement de la documentació bancària per raó de la seva professió de comptable i de les noves tecnologies; les tres trucades del bufet d'advocats de la part contrària eren per verificar si estava assabentat de l'extinció del contracte de treball.

La societat "Gutierrez" i el Sr. Expósito tampoc es mostren d'acord amb la sentència de la instància i en demanen la revocació.

Els arguments són els següents: el treballador havia percebut la paga extraordinària de Nadal 2010 i així ho confirmava, tàcitament, el pèrit que havia revisat la comptabilitat; l'assalariat no tenia dret a vacances doncs va estar de baixa més de quatre mesos durant l'any 2011; subsidiàriament, només tindria dret a tres mesos, és a dir a l'import de 3.802,65 EUR; l'estimació molt parcial de la demanda no podia donar lloc a la seva condemna a satisfer les costes judicials de primera instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Morell va formular demanda laboral contra la societat "Gutierrez" i el Sr. Expósito, sol·licitant la seva condemna solidària al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, més la paga extraordinària de Nadal del 2010, les vacances del 2011 (20 dies), interessos legals, costes judicials i l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats i els salaris dels anys passats. L'Hble. Batlle ha estimat parcialment la demanda, tota vegada que ha refusat la indemnització esmentada per raó de caducitat de l'acció, però ha donat lloc a la percepció de la paga extraordinària i de les vacances.

II.- Començarem pel recurs formulat pel Sr. Morell.

No és negat que els Srs. Morell i Expósito són cunyats i que, aquest darrer, juntament amb la societat familiar "Gutierrez", van materialitzar el comiat disciplinari del treballador mitjançant carta del 21 de juny del 2011.

L'interessat s'alça contra l'estimació de l'excepció de caducitat plantejada per la societat "Gutierrez" i el Sr. Expósito, en relació amb la reclamació de la indemnització per acomiadament irregular. L'article 8 del Codi de relacions laborals estipula que "la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així". La instància justifica la seva solució, al·legant substancialment que la carta de comiat va ser posada a disposició del treballador en dues ocasions (25 de juny i 26 de juliol de 2011) i que l'empresa desconeixia que l'assalariat havia traslladat temporalment el seu domicili a la ciutat de Barcelona. Afegeix dos arguments suplementaris. El primer que durant l'estiu del 2011, el Sr. Morell va venir a Andorra en diverses ocasions per acudir al metge i que era poc versemblant que no passés pel seu domicili d'Andorra la Vella. I el segon, que els seus fills residien al país i que no podien ignorar el contingut de la bústia.

Cal confirmar el criteri de la instància. Aquesta Sala ha tingut anteriorment l'ocasió de pronunciar la validesa de carta d'acomiadament enviada segons les previsions legals però no recollida pel seu destinatari (per exemple TSJC 242/04 del 19 de maig del 2005 i, més recentment, TSJC 031/14 del 27 de maig d'enguany).

És obvi que l'expedició de la lletra a una adreça errònia constitueix, per regla general, un procediment irregular. Ara bé, no succeeix el mateix quan l'empresa tramet la carta a una direcció postal on no hi viu més l'empleat, temporalment o definitivament, sense que aquell darrer ho hagi comunicat prèviament a l'empresa i no l'inrevés. La bona fe que inspira l'execució del contracte de treball així ho exigeix i més quan un canvi d'adreça resulta d'una iniciativa personalíssima de la persona treballadora. En el cas que ens ocupa, és pacífic que la carta va ser adreçada al domicili personal del Sr. Morell a Andorra. El recurrent argumenta que no en va tenir coneixement fins a meitats del mes de setembre quan va tornar a residir al país, tota vegada que va romandre -per motius mèdics- els mesos anteriors al pis de la seva esposa que viu i treballa a Barcelona. A banda del fet que cap certificat mèdic avala la necessitat de deixar el país entre els mesos de juny i part de setembre (existeixen dos certificats que ho aconsellen però de data molt ulterior, folis 300 i 310), força és de constatar que la carta es tramet al domicili conegut per l'empresa i que res prova que la societat "Gutierrez" i el Sr. Expósito tinguessin coneixement de l'estada del recurrent a Barcelona. La relació de parentesc existent entre els Srs. Morell i Expósito -no gaire bona segons flueix de les actuacions- no prova que el Sr. Expósito fos coneixedor d'aquesta circumstància. A més, com bé assenyala l'Hble. Batlle, és molt dubtós que els fills del Sr. Morell no informessin el seu pare sobre la presència a la seva bústia, d'un rebut de correus, informant sobre l'existència d'una missiva en provinença d'un bufet d'advocats (25 de juny del 2011: foli 154) o de la carta de comiat introduïda per un Notari (26 de juliol del 2011: foli 158). Per tant, aquesta Sala conclou que l'assalariat no podia ignorar el seu comiat a comptar del dia 25 de juny del 2011, de manera que la seva acció havia caducat quan va interposar la present demanda laboral (28 de setembre del 2011). Aquesta excepció s'ha d'aixecar d'ofici i doncs esdevé intranscendent la seva eventual denominació incorrecta per part de l'empresari.

Cal afegir dues remarques suplementàries. En primer lloc, que cap prova mèdica acredita que l'estat de salut mental del Sr. Morell resultava incompatible amb la recepció de la carta i l'entaulament immediat de l'acció legal corresponent. I en segon lloc, malgrat les parts admeten que els advocats de l'empresa van posar-se en contacte telefònic amb l'empleat durant aquell estiu, es desconeix absolutament el contingut de la conversa mantinguda.

Per acabar, el recurrent persegueix, també, la condemna de l'altra part a cotitzar salaris passats. Escau refusar aquest petició vaga i mancada de suport probatori.

Així les coses, es desestima el recurs del treballador, tot imposant-li les costes judicials per la regla del venciment.

III.- Pel que fa el recurs de la societat "Gutierrez" i del Sr. Expósito, aquests pretenen la revisió de la condemna de la instància a satisfer la paga extraordinària de l'any 2010, com també les vacances de l'exercici següent.

Quant al primer punt, els interessats només invoquen el seu pagament però sense aportar cap prova concloent. El peritatge comptable que figura a les actuacions en cap moment es pronuncia al respecte.

En relació a les vacances, força és de constatar que l'empresa no va efectuar cap especial oposició en primera instància, raó per la qual l'Hble. Batlle va condemnar els defenents, doncs no havien demostrat la seva realització. És en aquesta alçada que introdueixen nous arguments basats en l'article 35.b del Codi de relacions laborals (manca de computació, a efectes de meritar vacances, del període de baixa superior a quatre mesos) que no poden ser analitzats per vulneració del principi "pendente appellatione nihil erit innovandum".

En darrer lloc, els apel·lants es queixen de la seva condemna a satisfer les costes judicials de primera instància. Aquest greuge no es pot acceptar, perquè reiterada jurisprudència d'aquesta Sala ha establert que l'estimació parcial de la demanda del treballador, dóna lloc a la condemna en costes de la part adversa.

Per tot l'exposat, aquest recurs tampoc pot prosperar, essent les costes judicials a càrrec dels seus promotors segons la doctrina del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; desestimar aquell de la societat "Gutierrez" i del Sr. ENTITY_6; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22 de gener del 2014; imposar a les parts recurrents, les costes judicials derivades dels seus respectius recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.