Laboral, acomiadament disciplinari, discussió en presència de públic, termini per impugnar sancions disciplinàries (TSJC-032/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-032/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0215-6/2010, instades pel Sr. Morales contra la societat "Porras", en data 9 de novembre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Morales contra la societat Porras, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent els imports de 10.270'22 euros i 181'75 euros, que seran incrementats pels interessos legals comptadors a partir del dia 7 d'abril de 2.011, i fins al total pagament dels deutes, així com a cotitzar a la CASS els imports de 10.270'22 euros i 192'33 euros; imposant a la defenent el pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador".

II.- La societat "Porras" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la manca d'impugnació d'una sanció impedia la seva anul·lació i, per conseqüent, el retorn de la sanció imposada; la discussió que va mantenir en públic el treballador amb el seu superior jeràrquic (Sr. ENTITY_6) va ser sancionada una sola vegada, malgrat tractar-se de dues infraccions als articles 103.5 i 103.8 del Codi; el manteniment de la discussió constituïa un fet incontrovertit, element que negava la instància; la discussió davant del públic causava mala imatge per l'empresa; el testimoniatge de la Sra. Palomo no era parcial; el treballador no havia invocat cap manca de concreció dels fets, en relació amb la falta de l'article 102.13, comesa el 9 de setembre de 2010; els fets esmentats havien estat posats en coneixement de l'assalariat i tampoc eren objecte de debat; tres testimonis havien confirmat l'absència de signatura de la carpeta de comunicats entre els dies 6 i 9 de setembre de 2010; la normativa no exigia l'existència prèvia d'un reglament intern; l'empleat sabia com actuar en cas d'alarma important i rebia formació.

II.- La societat "Porras" (ara endavant "Porras") es dedica, pel compte del Govern d'Andorra, a la gestió, manteniment i explotació d'infraestructures interurbanes, entre elles diferents túnels del país. El Sr. Morales treballava al centre de control d'"Porras" (situat dins les dependències del Centre nacional de trànsit del Govern), actuant com a operador de consola, és a dir supervisant el bon funcionament del sistema d'informació. El contracte laboral va desplegar els seus efectes entre els dies 13 de setembre de 2006 i 11 de gener de 2011, data en què l'apel·lat va ser acomiadat per la comissió de tres faltes greus, les quals afegides, es van convertir en una falta molt greu.

La demanda de l'assalariat perseguia dos extrems: l'obtenció d'una indemnització per comiat il·legal més el pagament de salaris. El Sr. Morales ha obtingut satisfacció parcial, doncs la instància ha entès que només la rescissió contractual era contrària a dret.

La carta d'acomiadament contenia la motivació següent:

"1.- Per la present li comunico que la societat que represento Porras, ha decidit acomiadar-lo i extingir la relació laboral que manté amb vostè en mèrits d'allò que disposa l'article 93.1 de la Llei 35/2008, del Codi de Relacions Laborals.

Segons l'esmentat article l'empresari pot acomiadar al treballador sense necessitat de preavís, ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri alguna de les causes previstes a l'art. 104 del Codi de Relacions laborals. En el seu cas es dóna el supòsit previst a l'art. 104.11 del Codi de Relacions Laborals vigent.

2.- En data 18 d'agost del 2010, se li va comunicar la decisió de l'empresa de sancionar-lo per la comissió d'una falta lleu prevista a l'art. 102.13 del Codi de Relacions Laborals.

Posteriorment, en data 7 de setembre del 2010, se li va comunicar la decisió de l'empresa de sancionar-lo per la comissió de dos faltes greus, una d'elles prevista pels articles 103.5 i 103.8 del Codi de Relacions Laborals i una altra prevista per l'art. 103.15, consistent en la comissió d'una falta lleu (de l'art. 102.13), que en ésser reincident (per la falta notificada en data 18 d'agost del 2010) es va transformar en falta greu.

Finalment, en data d'avui se li ha comunicat la decisió de l'empresa de sancionar-lo per la comissió d'una falta greu prevista als articles 102.1, 103.5 i 103.12 del Codi de Relacions Laborals.

A major abundament sobre els motius que van motivar les sancions esmentades, i malgrat que en el seu dia se li va fer entrega i notificació degudament de les cartes mitjançant les quals se li comunicava la comissió de les sancions, adjunt a la present carta se li entrega novament copia de les mateixes.

3.- Donat que vostè ha estat sancionat per la comissió de tres faltes greus dintre del període dels últims sis meses, se li comunica que la societat que represento ha decidit sancionar-lo amb una FALTA MOLT GREU, prevista a l'art. 104.11 del Codi de Relacions Laborals:

Article 104.11. Faltes molt greus.

"La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat."

La sanció imposada per aquesta falta molt greu és l'ACOMIADAMENT DISCIPLINARI, tal i com està contemplat a l'article 93.1 i 105 de Codi de Relacions Laborals vigent.

D'aquesta forma, a partir d'aquest moment queda resolt el contracte laboral que mantenia amb Porras, sense que tingui dret a preavís ni compensació econòmica.

Igualment l'informo que en atenció a l'acomiadament que s'acaba de produir, és innecessari el compliment dels dies de sanció sense feina i sou indicats a la darrera falta greu amb la que ha estat sancionat.

Així mateix, l'informo que té a la seva disposició a les nostres oficines la quitança que li correspon pel període treballat. En el cas que no la reculli en el plaç de 5 dies naturals o en el cas que la refusi per discrepàncies sobre aquesta, la dipositarem a la Batllia" (folis 12- 13).

III.- El Tribunal a quo ha considerat que les faltes dels dies 18 d'agost (lleu) i 22 de desembre de 2010 (greu) estan constituïdes.

Per contra, l'esmentat òrgan jurisdiccional ha descartat la producció de la falta lleu del 6 de setembre de 2010, relativa a la manca de signatura de la carpeta de comunicats. L'Hble. Batlle ha estimat que la carta no concretava suficientment els fets denunciats, l'empresa no demostrava l'existència d'un reglament intern, instaurant l'obligació corresponent i, a més, els testimonis no eren idonis. El mateix refús judicial es reprodueix respecte de la falta greu del mateix dia, en entendre el jutjador que concorria doble pena, no es provava fefaentment que el treballador havia provocat o mantingut en públic una discussió amb el seu cap, Sr. Campillo, ni que l'apel·lat fes cas omís als ordres d'aturar la disputa.

La part recurrent s'alça contra la resolució de la instància, tota vegada que considera que l'Hble. Batlle no ha valorat correctament el material probatori que obra a les actuacions i ha interpretat massa rigorosament els termes de la llei.

IV.- Compte tingut que l'empleat no ha formulat recurs, ni discuteix seriosament els arguments desenvolupats per l'Hble. Batlle sobre la realitat de la falta lleu del 18 d'agost de 2010 i de la falta greu 22 de desembre de 2010, aquesta Sala entén que no existeix més controvèrsia al respecte. En qualsevol cas, aquest Tribunal fa seves les conclusions de la instància.

Per conseqüent, la revisió d'aquesta Sala consistirà en verificar la materialitat de les dues faltes del dia 6 de setembre de 2010.

La recurrent atribueix al Sr. Morales la comissió d'una falta lleu per no haver signat la carpeta de comunicats i això en base a l'article 102.13 del Codi de relacions laborals ("No complir les instruccions de l'empresa en matèria de servei, manera d'efectuar-lo o, si escau, no fer els informes de treball"). Segons l'apel·lant, aquesta signatura permetia assegurar la difusió de les instruccions donades per l'empresa al seus empleats. El treballador refusa els fets. És veritat que la negativa, continguda en l'escrit de demanda, només interessa, formalment, "les faltes greus" (foli 2) i, per tant, cap altra. Nogensmenys, el sentit de la frase, posat en relació amb la resta del document, permet deduir que es tracta d'un mer error formal i que el treballador combat ambdues graduacions. Es convé amb la societat "Porras" que l'omissió del treballador està correctament identificada en la carta sancionadora ("al moment de redactar la present (9 de setembre de 2010), s'ha comprovat que vostè continua amb la seva negativa a signar la carpeta de comunicats", foli 10) i que l'obligació de signar no es discuteix. La prova de l'empresari es sustenta en el testimoniatge de tres treballadors, tractant-se dels Srs. Elías (resposta 8, foli 206), Estany (resposta 11, foli 208) i Campillo (resposta 6, foli 214). El jutjador de la instància rebutja la prova testifical per raó del vincle laboral que mantenen els interessats amb la societat "Porras". L'existència d'un lligam professional no constitueix un motiu suficient per descartar la prova, perquè a banda de que és difícil cercar un testimoni aliè al lloc de treball, el Sr. Morales no els va tatxar en el decurs de la realització de la prova, ni ha explicat el motiu exacte dels seus dubtes. En efecte, malgrat l'apel·lat pugui tenir diferències amb el Sr. Campillo (a resultes de l'incident que estudiarem a continuació), no consten enlloc elements objectius per dubtar en la sinceritat del dos altres testimonis. Per conseqüent, essent la falta suficientment provada, escau revocar el raonament de la instància.

Resta per analitzar l'altre incident que va enfrontar els Srs. Morales i Campillo aquell mateix dia. L'empresa relata que la disputa succeeix desprès de que el Sr. Campillo (Cap del departament d'explotacions i superior jeràrquic de l'apel·lat) recriminés al seu subordinat la manca de signatura de la carpeta de comunicats. "Porras" va sancionar l'actuació de l'assalariat per dos motius: a) la producció d'una discussió en presència de públic (article 103.8) i b) el refús de cessar l'altercació malgrat les ordres del Sr. Campillo (103.5). El Sr. Morales admet que es van discutir, tot negant la presència de públic (foli 2). El Sr. Salas (Cap d'àrea de mobilitat del Govern d'Andorra), quin despatx es troba al costat del centre de control de "Porras", va "sentir la discussió quan estava al seu despatx i llavors va sortir i els va veure i els hi va dir que paressin, que estaven a les dependències del Govern i que arreglessin les coses d'una altra manera" (resposta 4, foli 195).

El Sr. Morales va ser sancionat per "provocar i/o mantenir discussions o baralles amb altres treballadors en presència del públic o que transcendeixin al públic". En tractar-se d'una falta greu, la producció de l'article 103.8 exigeix que la discussió sigui escandalosa i que els clients se'n assabentin. En efecte, la sanció persegueix la defensa de la imatge i bon nom de l'empresa, qual cosa requereix que els clients siguin deixats al marge dels conflictes interns. La discussió va ser, versemblantment, pujada de to, tota vegada que el Sr. Salas se'n va adonar i per això va haver d'intervenir. Nogensmenys, la norma requereix que el "públic" en tingui coneixement. El terme "públic" és sinònim de conjunt o grup de persones, essent excessiu estendre aquest qualificatiu a un sol individu, com és el cas del Sr. Salas. Per tant, la falta està incorrectament qualificada.

L'altre greuge consisteix en imputar al treballador el fet d'"Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives". La carta sancionadora estableix que: "Donat que vostè no obeïa a raons, el Cap del Departament d'Explotacions ha tractat d'aturar la discussió fent servir la seva posició jeràrquica donant ordres directes. Fins a tres cops se li ha indicat que la conversa havia conclòs, que no era lloc ni moment per parlar d'aquells temes i que es segués i continués treballant, però vostè ha fet cas omís a les indicacions i ha continuat l'enfrontament, desobeint les instruccions d'un superior jeràrquic" (foli 9). El Sr. Salas ha confessat no recordar el succeït (resposta 5, foli 195). Curiosament, el Sr. Campillo no va ser interrogat al respecte. Només la treballadora Sra. Palomo (resposta 7, foli 210) ha confirmat el desacatament. Aquest testimoniatge aïllat no constitueix prova suficient de càrrec i més quan el propi Sr. Torija va asseverar que la discussió va tenir lloc "en presència de més gent" (resposta 4, foli 214), sense que altres persones hagin confirmat la versió de l'empresa.

Finalment, no hi ha lloc a revocar el pronunciament de la instància, relatiu al retorn de l'import de 181,75 EUR nets i de la cotització de la suma bruta. En efecte, aquesta quantia resulta de la sanció greu del 6 de setembre de 2010, de manera que si el Tribunal conclou en l'absència de falta, la sanció queda mancada de fonament. És cert que el Codi de relacions laborals no regula expressament els terminis per impugnar les sancions laborals, llevat l'acomiadament disciplinari, doncs la llei preveu "excepcionalment" un termini de caducitat de 60 dies. Per tant, a defecte de previsió concreta, escau fer aplicació del termini general de l'any que institueix l'article 8. Per conseqüent, totes les sancions van ser impugnades en el termini que marca la llei.

Per tot l'exposat, cal desestimar el recurs d'apel·lació perquè la suma de les infraccions atribuïdes a l'empleat no assoleix la comissió d'una falta molt greu, cosa que dóna dret al pagament de la indemnització de l'article 98.

V.- La desestimació del recurs interposat per la societat "Porras" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Porras"; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 9 de novembre de 2012; condemnar la societat "Porras" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.