D.major lesions doloses Art.113.2. D.menor amenaces no condicionals. C.penal vexacions lleus. TSJP-42/12

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP-42/12 Causa núm. TC-002-3/11 Sentència núm. 13-2013

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, vint-i-quatre de maig del dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada dels Srs. Ricart i Benítez, contra la sentència de data 2 d'octubre del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior, un delicte menor d'amenaces no condicionals i una contravenció penal de vexacions lleus. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal, i el Sr. Escudero. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 2 d'octubre del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem com a responsables penalment en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

Ricart d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys.

Benítez d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys.

Condemnem ambdós processats al pagament solidari de les despeses processals causades.

Com a responsables civils condemnem:

Ricart a indemnitzar:

a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de 1.597,29 euros a Escudero en la quantitat de 11.406 euros solidàriament Ricart i Benítez a indemnitzar a Escudero en la quantitat de 2.000 euros".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que el dia 25 de maig del 2010 vers les 11.15 hores, el processat Ricart, nascut el 7 de gener de 19XX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle Jeep Grand Cherokee matrícula andorrana XXXX, propietat de MACP, per la carretera general núm. 1 en direcció de Santa Coloma vers Andorra La Vella i, portant de passatger al també processat Benítez, nascut el 25 de juliol de 19XX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, quan, una volta passada la rotonda del restaurant "Bon Racó", tingué un accident amb Escudero que conduïa el vehicle Volvo, matrícula andorrana XXXX pel mateix indret, en la mateixa direcció que el processat S, produint-se un fregament entre els laterals d'ambdós vehicles, motius pels quals el processat S i M aturaren els seus respectius vehicles uns metres més enllà, havent el Sr. S avançat al vehicle del Sr. M per la dreta per encreuar-se i obligar-li a aturar-se.

Acte seguit, s'inicià una discussió entre el processat S i Escudero respecte de l'intercanvi de dades, en el decurs de la qual S propinà a M un cop de puny al rostre a l'alçada de l'orella esquerra, agafant seguidament M el seu telèfon mòbil per avisar al Servei de Policia, moment en què el processat S li donà un altre cop de puny a la mà fent-li caure el mòbil al terra, tot dient-li a fi d'atemorir-lo: "que sé on vius, que sé on treballés", afegint aleshores el també processat A sempre a fi d'atemorir a M:"sé molt de tu, conec els teus viatges, sé qui és la teva família, et mataré a tu i a la teva família, o aquí, o a Espanya.", insultant-lo també ambdós processats amb expressions tals com: "fill de puta, maricón de merda"," xulo asqueros", personant-se instants després dos Agents del Servei de Policia a requeriment del processat S.

A conseqüència de l'agressió, Escudero patí, entre altres, cervicàlgia per contractura muscular paravertebral i àlgia a la palpació de regió auricular esquerra amb acúfens, havent requerit el port de collaret cervical tou així com la presa d'antiinflamatoris, relaxants musculars i fisioteràpia, per les quals ha exercit les accions al seu abast.

La C.A.S.S. reclama l'import de 1.597,29 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades al perjudicat".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Ricart sol·licitant: pel que fa al delicte major de lesions doloses la lliure absolució del seu defensat, o subsidiàriament que se li apliqui la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l'art. 27.1 del Codi Penal pel fet d'haver actuat en defensa pròpia, o que, més subsidiàriament que la quantia màxima de les indemnitzacions que Ricart hagi de pagar al Sr. M sigui d'un import de 500 EUR en concepte de pretium doloris.

pel que respecta al delicte menor d'amenaces no condicionals i la contravenció penal de vexacions lleus, la lliure absolució del processat.

Manifesta que:

No hi ha ni un sol testimoni que hagi vist cap tipus d'agressió. Els agents de policia (PO207 i PO367) manifesten que no van constatar en el Sr. M, cap marca d'agressió.

Benítez va negar davant de la Batlle instructora que Ricart donés un cop de puny a la cara del Sr. M.

El metge de capçalera, que té una relació d'amistat amb el Sr. M, sols constata l'existència de lesions en el pacient sense que pugui provar qui les va causar.

La metgessa forense Cepeda no va ser testimoni presencial de les agressions i recull una lesió a l'ull esquerre i a l'orella esquerra que no estaven recollides en el certificat del metge de capçalera.

Escudero va mentir al Tribunal de Corts quan va dir que la culpa de l'accident havia estat del Sr. S i que volia aturar-se per intercanviar les assegurances.

L'informe elaborat a instància de part per la Dra. Escolano contradiu d'una part les conclusions de la Dra. Cepeda, observant que no hi ha una relació entre l'agressió, les lesions descrites i les seves conseqüències; Que la cervicàlgia i la lumbàlgia no deriven de l'agressió, i d'altra part l'avaluació del perjudici corporal presentat pel Dr. Caro.

Pel que respecta al delicte menor d'amenaces no condicionals i a la contravenció penal de vexacions lleus, el Tribunal de Corts ha donat un valor absolut a les afirmacions del Sr. M sense que aquest aporti un sol testimoni i ha obviat totalment les denegacions dels processats.

IV.-RESULTANT: que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Benítez

sol·licitant que es dicti sentència declarant l'absolució del seu defensat, i subsidiàriament que es fixi la indemnització en concepte de responsabilitat civil solidària en una quantitat no superior a 100 EUR.

Observa que :

No hi ha cap testimoni dels fets.

El perjudici moral que forma part del pretium doloris, està indemnitzat dues vegades pel Tribunal de Corts.

La síndrome depressiva post traumàtica va ser produïda com a conseqüència de l'agressió en general.

Les expressions qualificades de vexacions lleus, pel Tribunal de Corts, consisteixen de fet en insults.

El Tribunal de Corts ha vulnerat el principi "in dubio pro reo".

V.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa als recursos formulats en base als següents raonaments:

Ricart ha reconegut durant la vista oral que mantingué un contacte físic amb Escudero les declaracions del qual reiterades i concordants han estat confirmades pels informes mèdics.

El dictamen pericial aportat pel recurrent i elaborat per la Dra. Duque no es pot admetre pel seu caràcter extemporani.

Durant la vista oral de primera instància foren practicades diverses proves amb entitat suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència.

VI.- RESULTANT: Que la representació lletrada del Sr. Escudero també s'oposa als recursos, contestant punt per punt tota l'argumentació desenvolupada pels recurrents i observant particularment que l'informe mèdic de la Dra. Duque és extemporani i no pot ser admès, i que la petició que s'apliqui la circumstància excloent de la responsabilitat penal pel fet d'haver actuat en defensa pròpia no pot ser acollida donat que no va ser feta en primera instància.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: sobre el delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat a l'art. 113.3, actualment 113.2 del Codi Penal, que la participació del Sr. Ricart en resulta dels elements següents:

Les afirmacions rotundes i constants del perjudicat, el qual ha reiterat i, particularment, en l'acte de la vista oral, que Ricart era l'autor dels cops rebuts al costat esquerre de la cara.

El processat S ha admès que havia empentat Escudero amb la palma de la mà oberta per separar-lo, reconeixent així un contacte físic amb el perjudicat.

Benítez, que no tenia cap raó de mentir sobre aquest punt al servei de policia, ha declarat, abans de retractar-se en la seva declaració (foli 64), "encara ens amenaçava amb la presència de la policia, aquest fet va provocar que en S donés una bufetada amb la mà oberta a la galta esquerra d'aquest home". Cal apuntar, que Benítez no ha remarcat l'absència de validesa de les seves declaracions davant del servei de policia, i que aquestes són precises i circumstancials, les reaccions dels protagonistes i els fets que les han suscitat hi són clarament exposats.

L'absència de testimonis del cop dut a la víctima s'explica, tal i com ho indica el Tribunal de Corts, per la rapidesa del desenvolupament del altercat.

Els agents de policia PO207 i PO267 van arribar al lloc després dels fets. Tot i constatant que "el Sr. M estava molt nerviós i no parava de tremolar", certament no van detectar cap tipus de lesions ni signes aparents d'haver estat agredit, cosa que es pot explicar pel fet que els hematomes conseqüents d'un cop no apareixen immediatament.

Els fets d'autes es van produir el 25 de maig de 2010 sobre les 10h30. El mateix dia, abans de les 12h el metge de capçalera el Dr. Tur va datar un certificat constatant particularment una tumefacció i àlgia a la regió de l'articulació temporomandibular esquerra i una cervicàlgia per contractura muscular paracervical,

recomanant el port de collaret cervical i la presa d'antiinflamatoris i relaxants musculars.

Aquestes lesions coincideixen amb les declaracions del perjudicat i és inversemblant que el Sr. Escudero s'hagi autolesionat el 25 de maig de 2010, entre les 10h45 (hora de la intervenció de la policia) i les 12h (hora de la seva visita al metge).

La metgessa forense Cepeda va constatar el 27 de maig de 2010, una equimosi al marge exterior de l'ull esquerre i a la regió molar esquerre, una cervicàlgia per contractura muscular particularment, observant que les lesions efectuades presenten un mecanisme de producció compatible amb el mecanisme referit per la persona explorada. Aquestes constatacions no són incompatibles amb les del metge de capçalera, consultat immediatament després de l'agressió, del moment que les conseqüències complertes d'un cop rebut no apareixen de manera instantània.

Aquestes constatacions coincideixen amb els hematomes perceptibles a la fotografia de la víctima (foli 38).

Finalment, és tanmateix inversemblant que Escudero s'hagi autolesionat, un cop més, entre el 25 i el 27 de maig de 2010.

l'informe mèdic de la Dra. Escolano aportat juntament amb l'escrit del recurs és extemporani, del moment en que podia haver estat aportat en primera instància i discutit contradictòriament a l'acte de la vista oral. A més a més, un informe de part, efectuat per una doctora que no ha visitat el perjudicat afirma "possibilitats", i no pot en cap cas prevaler sobre l'informe judicial establert a demanda de la Batlle instructora.

L'excloent de legítima defensa, no mencionat en primera instància, no es pot retenir en virtut de l'aplicació de l'art. 199.2 del Codi de Procediment Penal. Se'n dedueix que les crítiques sostingudes pel recurrent seran apartades i la sentència confirmada en aquest punt.

II.-CONSIDERANT: sobre el delicte menor d'amenaces no condicionals tipificat a l'art. 143 del Codi Penal i la contravenció penal de vexacions lleus tipificada a l'art.478 del mateix codi: que la sentència recorreguda ha exactament retingut la culpabilitat d'Ricart i Benítez, detallant que:

Escudero ha mantingut les seves afirmacions fins a l'acte del judici oral, reproduint exactament les amenaces i vexacions proferides, precisant que estava "totalment atemorit", i va adoptar mesures de seguretat de cara a la seva casa, canviant panys i donant directius a la seva família.

Els dos agents de policia van constatar com el Sr. M tremolava i estava nerviós, el que no seria comprensible si no hagués estat injuriat i amenaçat o agredit.

No és la primera vegada que els dos processats s'han trobat implicats en el decurs d'un problema derivat de la circulació. Ricart (foli 13 i 16) fou denunciat en data 28-10-1998 i Benítez en data 16-09-2008 per amenaces i insults.

Finalment aquesta sala considera que constitueix una vexació en el sentit de l'art. 478.1 del Codi Penal, lesionant l'autoestima, el fet de sentir-se tractat de "fill de puta, xulo asquerós i maricon de merda".

La sentència recorreguda, contràriament al que pretén el recurrent Sr. A, no ha fet una inversió del principi "in dubio pro reo", ans al contrari ha fonamentat la condemna sobre els elements de prova obrant en autes, que justament ha enunciat.

III.-CONSIDERANT: sobre la responsabilitat civil que el Dr. Caro conclou a la vista del seu peritatge mèdic:

Un temps de baixa mèdic laboral de 35 dies.

Una IPP del 3%.

Un quantum doloris moderat de 3/7.

Un perjudici de lleure de 2/7.

Ricart contesta l'existència d'aquests perjudicis limitant-se a afirmar que no hi ha fractures ni seqüeles. Aquesta argumentació serà apartada sense necessitat de passar-hi temps, degut a la falta de serietat. El Tribunal de Corts ha avaluat els diferents perjudicis de conformitat amb la jurisprudència dels tribunals del Principat, la pèrdua d'ingressos estimada a 4906 EUR, resultant de l'ITT, essent justificada per la documentació aportada pel perjudicat.

En referència a les al·legacions de Benítez, és evident que el perjudici moral resultant d'amenaces i de vexacions no pot ser inclòs en el pretium doloris a resultes dels cops rebuts pel perjudicat. Segons l'informe del Dr. Castilla el quantium doloris es descriu bàsicament com el que resulta de l'agressió física patida. El perjudici moral, particularment generat per les amenaces proferides a l'encontra del perjudicat i dels seus pròxims ha estat exactament avaluat pel Tribunal de Corts.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda que ha pronunciat penes adaptades a la gravetat dels fets, a la personalitat dels processats i a la necessitat d'evitar la reiteració d'aquells comportaments delictius, serà totalment confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Sr. Ricart i pel Sr. Benítez.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 2 d'octubre del 2012 en la causa TC-002- 3/11.

3.- Condemnar ambdós recurrents al pagament solidari de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.