Arres penitencials, legitimació activa i passiva

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Alcalá

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sra. LLA

Apel·lat: B, SL

Representant: Sr. ACR

Advocat: Sr. JRB

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Arres penitencials, legitimació activa i passiva

SENTÈNCIA 000103/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 30 de març del 2021, la Sra. Olmo, legal representant de la societat B, SL, actuant en nom i interès de la propietat i la Sra. Alcalá, en nom i presentació de la seva filla (Sra. Pombo) i la parella d'aquesta darrera (Sr. Gutierrez), atorgaven un contracte de promesa de compravenda en relació amb determinada unitat immobiliària ubicada a Sispony, pel preu de 325.000.- EUR. Quant a la forma de pagament del preu indicat es va preveure: "en aquest acte, la part prometent compradora, lliura a la part venedora, la quantitat de 32.500.- EUR, en concepte de paga i senyal (····). Pel que fa l'import pendent de pagament (242.500.- EUR) serà abonada (···) en el moment de la firma de l'escriptura pública de compra-venda, per davant d'un dels Notaris de les Valls".

Malgrat l'existència d'aquest contracte de promesa de compravenda, la propietat de la unitat immobiliària promesa vendre decidia fer-ho a un tercer, i en aquesta eventualitat, el dia 16-7-2021 s'ordenava en benefici de la Sra. Alcalá una transferència per import de 32.500.- EUR, restituint-se així la paga i senyal inicialment satisfeta.

2.- En aquesta situació, el dia 25 d'octubre del 2021, la representació processal de la Sra. Alcalá formulava demanda contra la societat B, SL, demanant es dictés Sentència condemnant-se la demandada a pagar la quantitat de 32.500.- EUR, més els interessos bancaris generats des del dia 30 de març i a pagar la totalitat de les costes ocasionades. Per a recolzar aquesta pretensió sosté, que les arres incorporades en el contracte de promesa de compravenda eren penitencials, i que havent-se deslliurat la societat demandada unilateralment de les obligacions contretes havia de ser condemnada a pagar l'import equivalent al doble de les arres inicialment satisfetes.

3.- La representació processal de la societat B, SL contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, articulant sengles excepcions de manca de legitimació activa i passiva, destacant en essència que les parts del contracte de promesa de compravenda que fonamentava la reclamació de la Sra. Alcalá, tant en el pol actiu com passiu de la relació obligatòria, no era cap de les que litigaven.

Demanava així es dictés Sentència acollint les excepcions articulades, o subsidiàriament desestimant la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

4.- Celebrada l'audiència prèvia i el judici oral, el dia 16 de novembre del 2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIXO: Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sra. Alcalá contra mercantil andorrana B, SLU. i condemnar la primera a pagar a la segona les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

Per això, l'òrgan "a quo" argumenta que en el contracte indicat, la Sra. Alcalá, actuava en nom de tercers i no per compte propi, i la societat B, intervenia en nom de la propietària de l'immoble. En aquesta situació considera que no concorria la necessària legitimació en els pols actiu i passiu del litigi iniciat.

5.- La representació processal de la Sra. Alcalá ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector.

Amb aquesta finalitat argumenta essencialment que no es podia qüestionar la seva legitimació activa, ja que va ser ella qui va lliurar i després va rebre els 32.500 EUR; que tot i actuar en nom de tercers, el perjudici econòmic l'havia patit personalment.

Quant a la legitimació passiva entén que recau en la demandada, que va gestionar tota l'operació i va retornar els diners, qüestionant la validesa del suposat mandat verbal entre la demandada i la propietària de l'immoble.

En darrer lloc, impugna la condemna en costes perquè entén que no hi ha hagut mala fe ni temeritat en la seva actuació processal.

6.- La representació processal de la societat B, SL s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo, confirmant la resolució de la Batllia i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

DECIDEIXO: Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sra. Alcalá contra mercantil andorrana B, SLU. i condemnar la primera a pagar a la segona les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

Per això, l'òrgan "a quo" argumenta que en el contracte indicat, la Sra. Alcalá, actuava en nom de tercers i no per compte propi, i la societat B, intervenia en nom de la propietària de l'immoble. En aquesta situació considera que no concorria la necessària legitimació en els pols actiu i passiu del litigi iniciat.

5.- La representació processal de la Sra. Alcalá ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector.

Amb aquesta finalitat argumenta essencialment que no es podia qüestionar la seva legitimació activa, ja que va ser ella qui va lliurar i després va rebre els 32.500 EUR; que tot i actuar en nom de tercers, el perjudici econòmic l'havia patit personalment.

Quant a la legitimació passiva entén que recau en la demandada, que va gestionar tota l'operació i va retornar els diners, qüestionant la validesa del suposat mandat verbal entre la demandada i la propietària de l'immoble.

En darrer lloc, impugna la condemna en costes perquè entén que no hi ha hagut mala fe ni temeritat en la seva actuació processal.

6.- La representació processal de la societat B, SL s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo, confirmant la resolució de la Batllia i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a pronunciar-nos sobre la legitimació de la Sra. Alcalá i B, SL en relació amb la reclamació de condemna que s'articula en l'escrit de demanda respecte del complement que es demana a conseqüència de la ruptura unilateral del contracte de promesa de compravenda atorgat el dia 30 de març del 2021.

Segon.- En la nostra Sentència de 26 d'octubre del 2022 (rotlle TSJC-300/2021) ja vam tenir ocasió de precisar que el concepte de legitimació processal ha de ser entès com una relació d'adequació entre la titularitat jurídica que s'afirma i l'objecte jurídic que es pretén; i que aquesta relació ha de manifestar-se mitjançant una coherència interna entre la posició jurídica que hom invoca i els efectes jurídics que reclama dins l'àmbit d'un procediment concret.

Aquesta exigència de correspondència no és un simple requisit formal, sinó una condició material de viabilitat de l'acció: el dret substantiu que es fa valer ha de poder ser imputat jurídicament a qui actua com a part. En cas contrari, ens trobem davant una manca de legitimació que, com és sabut, pot ser tant activa com passiva, i que determina necessàriament la desestimació de la pretensió.

Aplicada aquesta doctrina al cas que ens ocupa, cal constatar que el contracte de promesa de compravenda en què es fonamenta la pretensió deduïda palesa amb claredat que cap de les parts signatàries no actuava en nom propi, sinó en representació de tercers. La Sra. Alcalá ho feia expressament per compte de la seva filla i de la seva parella sentimental, i la representant de B, SL actuava igualment com a mandatària de la propietat.

D'aquesta manera, la intervenció d'ambdues persones físiques i jurídiques no implica l'adquisició per part seva de cap dret ni de cap obligació derivats del negoci promès, atès que la representació -amb independència de la modalitat amb què intervé- no transforma el representant en part material del contracte. El principi de relativitat dels efectes contractuals, que exclou que un tercer pugui resultar afectat per un acord, s'imposa també aquí: els representants no poden ser tinguts per parts quan no ostenten la titularitat jurídica del dret ni han de suportar l'obligació corresponent.

Per tot plegat, i no tenint la Sra. Alcalá ni B, SL la condició de parts en el contracte, la decisió de la Batllia, lluny de poder ser considerada formalista, s'ajusta plenament al principi de legalitat i a la necessària correspondència entre subjecte processal i relació jurídica material.

Tercer.- En aquesta alçada, la part recurrent afirma que hauria estat ella mateixa qui va pagar les arres i que en conseqüència qui va patir el perjudici econòmic que fonamentaria la seva reclamació, el que al seu criteri li atribuiria la legitimació que afirma ostentar.

Aquest aparell argumental, però s'ha introduït per primer cop en aquesta alçada, sense que, per tant, es pugui admetre en mèrits de la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", en mèrits de la qual les parts no poden en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes oportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

Quart.- costes

Finalment, la representació processal de la Sra. Alcalá articula greuge envers la decisió judicial quan li imposa el pagament de les costes processals ocasionades.

Aquest motiu de recurs, però, no pot ser acollit. I és que en el cas present les condicions de legitimació -tant activa com passiva- apareixien d'una claredat meridiana, i, per tant, l'errònia constitució de la litis no pot ser objecte d'empara mitjançant criteris d'equitat ni permet invocar les excepcions clàssiques que el dret reconeix a fi de temperar l'efecte automàtic de la imposició de costes a la part vençuda.

En aquest sentit, cal recordar el principi general segons el qual la imposició de costes s'associa al principi del venciment objectiu que vol que les costes s'imposin al litigant que ha vist desestimades les seves pretensions, llevat que concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin la controvèrsia entre les parts. En aquest sentit, la doctrina clàssica recollida a la Novel·la 82, capítol X de Justinià, admet que no s'imposin les costes si concorre una iusta causa litigandi. Tal com l'interpretava el jurista Vinnius, aquesta justa causa podia derivar-se de la foscor del dret, de la incertesa sobre els fets o de l'existència de divergències doctrinals rellevants entre els autors, de manera que, malgrat el venciment, no resultava equitatiu castigar la part amb les despeses del procés.

Ara bé, aquesta doctrina -que per exemple desenvolupàrem en la Sentència de 9 d'abril de 2015 (TSJC-293/14)- no troba cabuda en el cas que ens ocupa. No ens trobem davant una qüestió jurídica complexa, ni en presència de fets obscurs, sinó en una situació on les condicions aferents a la legitimació dels litigants resultava molt clara des de l'origen, i per això no pot prosperar la pretensió de la part recurrent tendent a eludir la condemna en costes decidida per l'òrgan "a quo".

La desestimació del recurs comportarà que les costes causades en aquesta alçada, s'hagin d'imposar a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Alcalá contra la Sentència 86/2024 de 16 de novembre del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.