Acomiad Disciplinari càlcul indemnització i de les vacances es fa a partir del salari brut (TSJC-41/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-041/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-2042-1/2010, instades per la Sra. Ribes contra la Sra. Vilar, en data 16 de desembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Ribes contra la Sra. Vilar, condemnant-se aquesta darrera, a satisfer a la primera les sumes de 176,84.- EUR i de 538,35.- EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament; a declarar i cotitzar prop de la C.A.S.Izquierdo les indicades quantitats pels conceptes indicats en la present Resolució i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'agent a acreditar en període d'execució de Sentència".

II.- La Sra. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la part agent no havia mai al·legat anteriorment cap manca de concreció dels incompliments contemplats en la carta de comiat; la sentència recorreguda era per tant incongruent, cosa que l'havia situat en indefensió en no poder res al·legar al respecte; no havia pogut objectar ni ministrar prova en relació amb la negada manca de concreció; també invocava indefensió en relació amb la manca de pronunciament sobre el caràcter justificat o no de l'extinció del contracte de treball; la Sra. Ribes havia llogat vehicles a menors de 23 anys (concretament als Srs. Salas i ENTITY_7), tot coneixent les normes contràries de l'empresa, com també arrendat un vehicle a un particular (Sr. ENTITY_8) sense cobrar prèviament el lloguer corresponent; la franquícia d'un vehicle no fou cobrada i en una altra ocasió, fou inferior als 700 EUR (Sr. ENTITY_9); la carta va ser lliurada personalment a l'empleada; el salari de la Sra. Ribes era de 1.100 EUR i no de 1.164,02 EUR.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte verbal de treball entre la Sra. Ribes i la Sra. Vilar, com tampoc la decisió de l'empresària d'acomiadar-la, per motius disciplinaris, el 28 d'octubre de 2010, el mateix dia de seva reincorporació laboral desprès d'una baixa mèdica.

La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball no compleix els requisits de forma que imposa el Codi de relacions laborals, raó per la qual ha donat lloc a la indemnització laboral sol·licitada per la Sra. Ribes.

La carta que figura al foli 16 contempla el següent: "Jo Vilar, en qualitat de propietària i gerent de la empresa X., decideixo rescindir el contracte de la Sra. Ribes, per incompliment del reglament de l'empresa, durant la prestació dels seus serveis en qualitat d'administrativa. Per aquest motiu en la data 18 d'octubre del 2010, en concepte de liquidació de tots els havers laborals pendents prestats, fins el dia 16 d'octubre del 2010, comprenent vacances i dies treballats del mes corrent, el import de 354,83 EUR (tres-cents cinquanta-quatre euros amb vuitanta-tres cèntims) mitjançant taló d'Y. donant totalment per saldat i finiquitat, renunciant a res més reclamar per aquest concepte.

Detallem faltes greus i molt greus:

-Art. 103- 2 Incomplir les ordres Art. 103 i les instruccions de l' empresa.

Deixant pendent a compte d'un client un deute que ascendeix a 491,35 EUR, sense poguer recuperar el import i deixant-lo a càrrec de l'empresa.

Llogant vehicles sense autorització de l'empresa a menors de 21 anys.

Llogant vehicles amb franquícies inferiors a el import pactat amb l'assegurança, havent de fer- se càrrec l'empresa de la diferència" (foli 16).

L'Hble. Batlle considera així que l'esmentat document no satisfà les condicions formals, tota vegada que no concreta suficientment els motius del comiat.

La recurrent s'alça contra aquesta solució per manca de congruència, doncs la Sra. Ribes no havia mai invocat l'esmentada mancança.

Aquest argument s'ha de refusar perquè d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, sempre que no s'alterin les pretensions o la causa petendi. En el cas que ens ocupa, el Tribunal a quo no ha modificat la pretensió inicial de la Sra. Ribes, perquè aquesta sempre ha perseguit la condemna de la part adversa a satisfer una indemnització per acomiadament indegut i injustificat. Tanmateix, el repetit jutge, no ha introduït en el debat fets constitutius mai invocats anteriorment, car és la pròpia recurrent que sustenta el comiat en la carta més amunt esmentada, de manera que aquesta no pot sostenir la causació d'una indefensió i més quan és ella que no ha respectat un manament imperatiu segons l'article 4 del Codi ("Els manaments del Codi són imperatius i, llevat d'indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris"). Respecte a la causa petendi, que es pot definir com el conjunt de fets jurídicament rellevants i que constitueix la base del dret reclamat, si bé és cert que la demanda es basava en la perpetració d'un acomiadament verbal (reduint-se la carta més amunt esmentada a una mera liquidació laboral) i doncs realitzat en forma indeguda, no obsta que és la pròpia Sra. Vilar qui ha defensat la correcció formal de la rescissió laboral mitjançant el document de constant referència. Per conseqüent, la sentència apel·lada no pot ser titllada d'incongruent, a criteri d'aquesta Sala, perquè ha respectat el petitum de la demanda i alhora s'ha fonamentat en un fet substancial introduït en el debat per la mateixa empresària, és a dir la consumació de l'extinció del contracte de treball mitjançant una carta que el Tribunal d'instància considera insuficient quant a l'especificació de eventuals les infraccions comeses per l'assalariada.

La recurrent invoca també que no havia pogut objectar ni ministrar prova en relació amb la negada manca de concreció. Aquest argument és clarament desestimable car la carta d'acomiadament "cristal·litza" els motius del comiat als efectes de fer efectiu el dret a la defensa de la persona treballadora, de manera que l'empresari no pot suplir aquestes mancances en seu judicial. Malgrat sigui cert que almenys la primera infracció ("Deixant pendent a compte d'un client un deute que ascendeix a 491,35 EUR, sense poguer recuperar el import i deixant-lo a càrrec de l'empresa") pot ser eventualment identificada per la treballadora, la missiva litigiosa no podria mai donar lloc a un comiat disciplinari, reservat exclusivament a la comissió de faltes moltes greus (article 104 del Codi de relacions laborals), doncs el repetit escrit es refereix expressament a l'article 103 que concerneix només les faltes greus.

Per acabar, la recurrent discuteix el muntant de la indemnització acordada, com també dels havers laborals reconeguts en la sentència d'instància. A efectes de retribuir la indemnització i les vacances, l'Hble. Batlle quantifica el salari diari en 38,80 EUR i que resulta de dividir per 30 el darrer salari mensual (1.164,02 EUR). La recurrent estima que aquesta variable s'ha de fixar en 36,67 EUR puix el sou mensual net era de 1.100 EUR. Escau ratificar el criteri judicial perquè parteix del salari brut i obliga la Sra. Vilar a cotitzar el muntant corresponent, de conformitat amb l'article 97 i concordants de la llei de la seguretat social. Quant al pagament dels 4,5 dies treballats del mes d'octubre de 2010, l'Hble. Batlle parteix novament del salari brut per determinar el salari diari, operació correcta segons el raonament anterior. Tot plegat, amb el benentès de que la Sra. Vilar podrà deduir de la quantitat principal (715,19 EUR), la suma que hagi efectivament liquidat a la CASS en concepte d'aportació de la treballadora.

III.- La desestimació del recurs de la Sra. Vilar condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16 de desembre de 2011; condemnar la Sra. Vilar a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.