Laboral - Desistiment justificat (TSJC 023/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000023/2016 ORIGEN: 6001179/2012 - 00

NIG: 5300542120150001596

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 26-07-2012, la representació processal de la Sra. Narváez va presentar demanda laboral contra la Sra. Puga, en qualitat de titular del negoci de perruqueria "E.", demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 17.524,09.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat i havers laborals impagats (vacances i hores d'alletament treballades), a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Sra. Puga, es va oposar a la demanda, invocant la seva manca de legitimació passiva, i sobre el fons, sostenint que el desistiment no era justificat i subsidiàriament que existia un acomiadament disciplinari.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 29-10-2015, decidint "Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Narváez contra la Sra. Puga, i condemnar aquesta darrera a pagar la suma neta de 15.833,21.euros en concepte de la indemnització de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i altres imports nets de 289,98 i 773,28.-euros en concepte de les vacances dels anys 2011 i 2012, i altra suma de 87,84.- euros en concepte de les hores d'alletament no efectuades, ni abonades.

Segon.- Condemnar a la Sra. Puga a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els imports bruts objecte de condemna.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials i extrajudicials ocasionades a la part defenent, de conformitat amb el que disposa el V.- CONSIDERANT de la present resolució judicial."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Puga demanant la seva revocació, dictant-se una nova fent dret a l'excepció de manca de legitimació passiva i subsidiàriament, sobre el fons, desestimant la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Narváez demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes d'abril del 2005, la Sra. Narváez treballava com a perruquera pel negoci "E." d'Andorra la Vella, sense que es formalitzi cap contracte de treball.

La propietària i titular administrativa del referit negoci era la Sra. Puga, i la Sra. Sevillano, germana de la primera, qui també és perruquera i assegurava el funcionament diari del negoci.

A partir del 27-04-2012, l'assalariada es va trobar de baixa mèdica per a malaltia.

En data 16-05-2012, va denunciar prop del servei d'inspecció de treball retards i manques en el pagament del seu salari, i el 29-05-2012 es va tornar a presentar davant del mateix servei per a denunciar que no se li havia pagat tots els seus havers i que el negoci es trobava tancat sense poder localitzar a la Sra. Sevillano.

L'alta mèdica li va ser donada el 11-07-2012, i el 12-07-2012, l'empleada va enviar una carta de desistiment, adreçada a la Sra. Puga, en la seva qualitat de titular administrativa, i una dirigida a la Sra. Sevillano, en la seva qualitat de gerent.

Les cartes exposen, mutatis mutandis, el següent :

"(...) En aplicació de les disposicions de l'article 97 de la vigent Llei 35/2008 del Codi de Relacions Laborals de data 18 de desembre, li comunico que em veig en la obligació de rescindir unilateralment i sense preavís la relació laboral abans referida. Els motius que justifiquen aquesta decisió són els següents. Val a dir primer que poc abans de la data d'inici de la meva baixa per malaltia a finals del mes d'abril del 2012, els meus havers laborals no es trobaven al dia de pagament. En aquell moment, em va proposar comprar el negoci E. en pagament dels referits havers, insinuant-me que si no acceptava aquest tracte, la perruqueria tancaria i no cobraria res. Per raons que em són pròpies, no vaig acceptar comprar el negoci.

El dia 27 d'abril del 2012 va iniciar-se la meva baixa per malaltia. Ahir dia 11 de juliol del 2012, al moment de reincorporar-me a la feina, em va manifestar que havia tancat la perruqueria i que no pensava tornar-la a obrir, no oferint-me cap ocupació ni cap solució alternativa. Aquestes actuacions són els motius pels quals desisteixo justificadament del meu lloc de treball en base a l'article 97 abans referit, més precisament:

l'apartat 1.e) incompliment greu del contracte per part de l'empresa; l'apartat 1.g) no donar ocupació efectiva a la persona treballadora i; l'apartat 1.h) qualsevol.acte.de.l'empresari.o.dels.seus

representants que de qualsevol manera suposi una conducta d'assetjament moral."

La Sra. Narváez va remetre aquestes cartes a un Notari per tal que les lliuri a les seves destinatàries però, al trobar la porta de local tancat amb un cartell dient "Es traspassa aquesta peluquería. Preu : 6000.-euros", el Notari les va dipositar per sota de la porta del mateix.

En data 16-07-2012, la Sra. Puga va enviar a la Sra. Narváez una carta d'acomiadament fonamentat sobre l'article 91.c del Codi de relacions laborals (la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció), i invocant la situació econòmica insostenible de l'empresa hagin provocat el seu tancament.

És en aquestes condicions que va ser formulada la demanda laboral.

II.- El primer greuge de la part recurrent és en relació amb l'excepció de manca de legitimació passiva tota vegada que considera que el Tribunal ha fet una errada aplicació del dret. Argumenta en essència que: 1) la treballadora tenia perfecte coneixement de que la Sra. Sevillano era la explotant real del negoci mentre que la Sra. Puga només n'era la titular administrativa

; 2) és la treballadora que no pot anar en contra dels seus propis actes ; 3) la jurisprudència del Tribunal Superior és que el titular administratiu d'un negoci no pot tenir cap responsabilitat enfront de tercers sempre i quan aquells tinguin coneixement que es tracta d'una mera titularitat administrativa i no d'una propietat real de l'empresa i 4) la carta de comiat no pot tenir cap efecte perquè és posterior a la carta de desistiment i fou estesa perquè se li havia enviat a ella personalment la carta de desistiment.

Però cap d'aquests arguments es poden estimar.

En primer lloc, considerem que el tribunal ha invocat amb encert la doctrina dels actes propis per reconèixer la legitimació passiva de la Sra. Puga atès que, pel fet per part d'aquesta darrera d'enviar la carta d'acomiadament, va fer creure a la treballadora que li havia d'adreçar a ella la seva demanda judicial.

En efecte, es desprèn de la carta d'acomiadament del 16-07-2012 que és la pròpia Sra. Puga qui va pretendre acomiadar la treballadora, i això sense cap referència que permeti deixar dubtar que era ella l'empresari en el sentit i a efectes del Codi de relacions laborals.

És bastant paradoxal que la defenent vulgui negar tot efecte a la carta de comiat que va enviar, essent recordat a més que pretenia en primera instància que al moment d'enviar-la desconeixia la carta de desistiment (foli 85). De totes maneres, el fet que l'empleada hagi adreçat la seva carta de desistiment anteriorment a la carta d'acomiadament és del tot indiferent, ja que és de manera totalment conscient i clara que la Sra. Puga va voler acomiadar a la treballadora, essent recordat que segons va indicar en el seu escrit de contesta pretenia practicar un acomiadament disciplinari.

En primer lloc cal recordar que en la matèria, i en virtut del principi de bona fe contractual contemplat en l'article 4 del codi de relacions laborals, l'empresari ha de donar al treballador perfecte coneixement de la persona jurídica amb qui contracta, i si existeix confusió al respecte, aquesta no ha de tenir conseqüències pel treballador.

Justament, es veu que si la treballadora va enviar dues cartes de desistiment és perquè existia cert dubte sobre qui era realment l'empresari i tal incertesa només pot perjudicar a aquest darrer i de cap manera a l'assalariat.

Fins i tot, considerem que existeix una forma de mala fe en el fet de pretendre personalment acomiadar un assalariat, i pretendre en un segon temps negar ostentar cap mena de legitimació passiva front a les demandes laborals del mateix treballador.

Però hi ha més, ja que si és ben cert que és la Sra. Sevillano qui, com a perruquera present en el negoci, es preocupava del dia a dia del mateix i fins i tot constava com a "persona autoritzada" enfront de la CASS, també és cert que existeix una sèrie d'elements que conforten que la Sra. Puga tenia la qualitat d'empresari. Així, apareix que :

el projecte de contracte de compravenda i traspàs del fons de comerç d'abril 2012 està redactat al nom de la Sra. Puga, actuant en qualitat de propietària i titular administrativa del negoci, i preveu en el seu article primer que la compradora renúncia a res reclamar a la Sra. Puga com a conseqüència de la relació laboral existent fins a la data

és la Sra. Puga qui, desprès de la denúncia realitzada per la treballadora davant del servei d'inspecció de treball, es va presentar davant d'aquest servei com la responsable de l'empresa exposant amb detall la posició i l'argumentació de la mateixa (el correu del 31-07-2012);

és la Sra. Puga que el ministeri d'interior va sancionar per haver infringit l'article 84 del codi de relacions laborals relatiu al pagament del salari de la Sra. ENTITY_4;

en la seva confessió en judici, la Sra. Narváez, tot i reconeixent el rol de la Sra. Sevillano, va explicar que pensava que la Sra. Puga es preocupava de la gestió i de la comptabilitat, i cap element permet contradir que la treballadora podia tenir legítimament aquesta convicció.

Per tant, no ens trobem en el marc de la jurisprudència invocada per la part defenent, és a dir el cas de prestanoms amb un titular administratiu i un explotant real en el qual el fet per un tercer de conèixer la realitat de la situació li impedeix reclamar en contra del titular formal amb qui no ha contractat. En el present cas ens trobem front a un assalariat qui dirigeix la seva demanda laboral enfront de qui apareix i es presenta com el seu empresari.

En aquestes condicions, la Sra. Puga tenia perfecta legitimació passiva, i aquest aspecte de la resolució s'ha de confirmar.

III.- El segon greuge del recurs recau sobre la qüestió de la valoració de les proves quant al fons del desistiment ja que considera la part apel·lant que les conclusions de la sentència no s'ajusten a les proves obrant en autes. Sosté en resumit que: 1) no és cert que la Sra. Puga volia tancar el negoci i el tancament provisional provocat per la baixa de la Sra. Narváez no té res a veure amb el tancament definitiu ; 2) L'empleada es va voler reincorporar sense avisar, i en cap moment se li va dir que el negoci s'havia de tancar ni es va voler acomiadar-la ; 3) no podia el tribunal considerar que el negoci estava tancat de manera definitiva i és la treballadora qui es va negar a treballar.

Malgrat el tribunal no s'hagi pronunciat al respecte i que la part apel·lant no hi fa cap referència, cal recordar que el primer motiu que fonamenta el desistiment és el fet que a finals del mes d'abril del 2012, els seus havers laborals no es trobaven al dia de pagament. Tot i així, l'assalariada va invocar l'apartat 1.e) de l'article 97 del Codi de relacions laborals (incompliment greu del contracte per part de l'empresa) i no l'article 97.1 c), és a dir la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

S'ha de recordar que l'article 84 del Codi de relacions laborals disposa que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a màxim dins dels tres dies naturals següents a la fi del període considerat.

En el present cas, ressurt del correu del 31-07-2012 enviat per la Sra. Puga al servei d'inspecció de treball on indica que seria la precària situació econòmica del país i totes les peripècies amb la Sra. Narváez que van provocar el mal estat econòmic de l'empresa i que es va acordar el pagament del salari en dos pagaments mensuals.

Però, tal acord no ha quedat provat i tampoc es pot presumir, tractant- se d'una obligació tan essencial com la del pagament del salari. Al contrari queda provat que quedaven pendents 10 dies de vacances de l'any 2011 més les vacances corresponents a l'any 2012, així com 10,5 hores d'alletament.

El segon motiu que fonamenta el desistiment és el fet que al moment de reincorporar-se, això és en data 12-07-2012, la treballadora es va trobar amb la perruqueria tancada.

La part empresarial ha sostingut que aquesta situació seria imputable a la demandant ja que:

d'una part, era l'única treballadora i que la seva baixa havia comportat el tancament del negoci però que si s'hagués reincorporat i prevenint de la seva data de reincorporació amb suficient antelació, el negoci hauria pogut tornar a funcionar i,

d'altra part, es tractaria en realitat d'una maniobra de l'assalariada que era interessada en provocar el tancament del negoci per tal de poder obrir un altre al mateix lloc.

Quant al primer aspecte de la qüestió, compartim totalment les consideracions del primer jutjador segons les quals no és acceptable l'argument que la baixa d'un assalariat hauria de provocar la cessació de l'activitat quan existeix la possibilitat de substituir-lo (a més, la part recurrent admet en el seu escrit de greuges que existia un segon lloc de treball, el de la Sra. ENTITY_6), i que són més aviat les dificultats econòmiques del negoci i la voluntat de traspassar-lo que expliquen el seu tancament.

Sigui com sigui, l'empresari no podia tancar el negoci sense respectar els drets laborals de l'empleada quan pertany a l'empresa la responsabilitat d'organitzar-se i donar les directives necessàries per a complir la seva obligació legal consistent en donar ocupació efectiva al treballador, sense situar-lo en una posició on es troba abocat a desistir per assegurar el respecte dels seus drets.

Quant a la pretesa maniobra, apareix que les dificultats de l'empleat per a comunicar oficialment amb l'empresari han quedat acreditades.

D'altra banda, és veritat i reconegut per la part demandant que se li va oferir adquirir el negoci i que per això es va preparar un projecte de contracte i es va organitzar una reunió per negociar les condicions del traspàs. Però, també ha quedat acreditat que el referit negoci es trobava en una situació econòmica difícil i tenia deutes de lloguer.

Així, és del tot coherent que la Sra. Narváez no hagi volgut adquirir-lo amb el corresponent risc d'haver de fer front a uns deutes en cas de considerar que es continuava el mateix negoci (i així es preveu en el contracte, en particular l'article Quart que indica que la compradora es fa càrrec de totes les despeses i factures pendents a la data de la compravenda). Del testimoniatge del propietari del local, que permet confirmar aquests elements, ressurt clarament també que és ell, un cop resolta la relació d'arrendament amb la Sra. Puga, qui va prendre la iniciativa de contactar la Sra. Narváez per proposar-li el local.

És en aquestes condicions que el nou negoci va ser obert per la Sra. Narváez al mateix lloc i no queda establerta la maniobra invocada.

Pretén la part empresarial que és la treballadora qui va decidir el dia 11-07-2012 no desenvolupar les seves tasques laborals però a més de no quedar acreditat tal extrem, resulta molt sorprenent, si fos el cas, que la carta de comiat del 16-07-2012 no es refereixi a l'abandó del lloc de treball sinó a la causa de l'article 91.c relativa a l'amortització dels llocs de treball per raons econòmiques objectives.

Així les coses, és amb bon criteri que el tribunal ha considerat que el desistiment quedava justificat.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Puga contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 29-10-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Puga les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.