Interdicte possessori-legitimació activa TSJC 0050/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-050/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions núm. B-0789-1/2011, seguides segons el procediment abreujat i instades pels Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart contra la Sra. Escolano, en data 11 de novembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa oposada per la representació processal de la Sra. Escolano en relació a la demanda interposada pels Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart, absolent la primera de les pretensions dels segons i imposant als actors els costes processal causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

II.- Els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials i extrajudicials.

Els arguments revocatoris són els següents: el terreny objecte de l'interdicte (hort de Cal LH) no té accés, si no és travessant la finca Cort i Era de Casa LH, quina possessió era ostentada pels recurrents; eren els únics en poder disposar d'aquell espai i recollir herba pels animals; eren responsables de la situació personal i dels terrenys de casa LH; posseïen el terreny en nom propi i del propietari Sr. Oller (finat al mes de desembre del 2009); exercien el domini sobre la resta de la propietat des de feia 45 anys; se li exigia la producció d'una prova diabòlica; la Sra. Escolano havia reconegut anteriorment la possessió dels recurrents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart van formular demanda interdictal, de recobrar ("unde vi") i de retenir la possessió, contra la Sra. Escolano, en relació amb l'hort de Casa "LH". La demandada, Sra. Escolano, s'hi va oposar, tot formulant excepció de manca de legitimació activa, negant un previ estat possessori per part dels agents. L'excepció ha estat estimada per l'Hble. Batlle.

Els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart han interposat recurs d'apel·lació.

II.- En el seu escrit de demanda interdictal, els germans C.T. (de "Cal C.") es presentaven com a posseïdors dels terrenys de "Cal LG" en mèrits de la "cessió de possessió" efectuada quaranta-cinc anys enrere pel seu propietari Sr. Oller. Els demandants explicaven que la Sra. Escolano s'havia apoderat il·lícitament del terreny conegut com l'hort, el qual havia fitat i conreuat. I prosseguien negant cap títol de propietat a la Sra. Escolano, en relació amb les terres posseïdes.

La Sra. Escolano va contestar, dient que els agents- arrendataris no havien mai posseït aquell bocí de terreny, tota vegada que l'hort no els hi havia mai estat arrendat. En efecte, l'hort havia estat sempre conreuat pel seu germà Sr. Oller i això fins la primavera del 2009, doncs morí el 5 de desembre del 2009. I desprès, havia estat a l'erm fins que ella el va ocupar, en la seva condició de propietària, el 9 d'abril del 2011. La interessada afegia que el contracte d'arrendament dels agents no els hi atribuïa cap ús exclusiu del camí que transcorria per la propietat.

III.- Com és de veure en el plànol topogràfic del foli 146, l'hort litigiós té una superfície de 80,81 m2 i es troba implantat al bell mig de la propietat de "Cal LG" (o "LH"), situada al terme del Forn de Canillo.

L'hort és a vora de la casa pairal.

Com s'ha exposat en el primer Fonament de Dret, la instància ha estimat l'excepció de manca de legitimació activa dels Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart perquè no han acreditat la seva condició de possessors de l'hort per compte propi i que, per contra, un testimoni (Sr. ENTITY_9) havia confirmat, fins i tot, la versió de la Sra. Escolano.

IV.- Com molt bé indica l'Hble. Batlle, aquest procediment no resulta idoni per discutir sobre la propietat de l'hort litigiós o el dret definitiu a posseir. Per contra, esdevé indispensable que la persona que articula un interdicte possessori, provi un estat possessori previ i això de manera "plena i indiscutible" com es recorda en la sentència d'aquesta Sala TSJC-409/11 del 30 d'abril del 2012. No es tracta de cap prova diabòlica, com objecten els apel·lants, sinó de fàcil obtenció per part del possessor, no podent-se basar en mers indicis, com ara la possessió de les terres que envolten l'hort pretesament usurpat. Força és de constatar que els avui recurrents no acrediten aquest requisit fàctic. En efecte, les proves subministrades per ells es limiten a la localització dels llocs, a la producció d'un extracte del cadastre comunal on es relacionen les finques de "Cal LH" i a d'altres documents públics relacionats amb la propietat de la finca litigiosa, irrellevants però per resoldre aquesta causa. També van proposar la confessió en judici de la Sra. Escolano, que es va celebrar el dia 10 d'octubre del 2011, en la qual va reiterar que el seu germà (mig germà) va cultivar l'hort "fins que va caure malalt, fins farà dos anys" (resposta 6, foli 123).

No només l'esforç probatori dels recurrents ha resultat insuficient, sinó que la prova desplegada per la part contrària ha reforçat la manca de legitimació dels avui apel·lants. En efecte, un veí de la zona (Sr. ENTITY_9) va confirmar que el difunt Sr. Oller cultivava exclusivament l'hort, que hi anava (juntament amb la seva esposa) dos o tres cops per setmana i que ningú ho feu després de la seva mort (respostes 3 i 5, foli 125).

El fet que l'accés a l'hort es faci pel terreny arrendat o cedit pel Sr. Oller no exclou que el darrer es reservés un dret de pas i bona prova és el cultiu pacífic de l'hort per part del traspassat.

Els recurrents al·leguen, extemporàniament, que posseïen l'hort en nom del propietari Sr. Oller. A banda d'aquesta circumstància que exclouria, a limine, el seu examen, escau afegir, per millor resolució, que el servidor de la possessió està privat de legitimació activa perquè la seva condició de mer instrument de la possessió fa que no tingui interès en la defensa del bé.

Per acabar, els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart fan valer que la Sra. Escolano havia reconegut la possessió dels recurrents, en base al contingut de la carta que els hi va adreçar el 30 de novembre del 2010 (foli 61). Es tracta d'un correu destinat a formalitzar les obligacions recíproques. Ara bé, no es desprèn de la seva lectura que la Sra. Escolano hagi reconegut expressament la tinença de l'hort per part dels recurrents.

Per tot l'exposat, cal concloure que els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart no han gaudit de la possessió de l'hort sobre el qual s'ha projectat la pertorbació denunciada, ni en nom propi o del Sr. Oller i, per conseqüent, no estaven legitimats per promoure l'interdicte possessori objecte d'apel·lació.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Nuñez, Cepeda i ENTITY_6; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 11 de novembre del 2013; condemnar els Srs. Nuñez, Cepeda i Ricart al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.