Interdictes de retenir i de recobrar la possessió (409/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-409/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment abreujat núm. B-1807-2/2009, instades per la Sra. Espada contra la Sra. Marti, en data 25 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Espada contra la Sra. Marti, pel que respecta a les pretensions interdictals de retenir la possessió exercitades, he de constatar i constato que la part actora s'ha vist pertorbada en la seva possessió del passadís que condueix des del XXXX, a la banda inferior dreta de Casa G., fins a Casa T., havent de condemnar a la part defenent a retirar la caldera de gasoil instal·lada al mig del passadís esmentat i les dues portes ignífugues mitjançant les quals s'ha creat una cambra separada, on es troba la caldera referida, al límit del passadís que transita per Casa T., a la fi de mantenir a la Sra. Espada en la possessió de què gaudeix, requerint finalment a la Sra. Marti per tal que s'abstingui de pertorbar i amenaçar dita possessió en el futur. Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

II.- La Sra. Espada i la Sra. Marti han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Començarem per enunciar els greuges que formulen les parts contra la sentència recorreguda.

La Sra. Espada discuteix aquests extrems: l'estimació de l'interdicte de retenir la possessió implicava el retorn de les coses al seu estat original, mentre que la sentència d'instància es limitava a ordenar només la retirada de la caldera i de dues portes ignífugues; la resolució recorreguda examinava el resultat de la pertorbació, enlloc de l'estat anterior del passadís; la retirada dels envans que separaven el passadís de l'habitatge de la Sra. Marti alterava substancialment la configuració dels llocs i la possessió de la recurrent; l'autorització anterior d'enderrocar la petita part d'un envà venia donada per les relacions de bon veïnatge i de la relació de parentiu existent amb la part adversa; el servei de cablejat existia en el passadís i va desaparèixer a resultes de les obres realitzades per la Sra. ENTITY_5; les costes judicials havien de ser a càrrec de la defenent en les dues instàncies.

La Sra. Marti combat la resolució del Tribunal a quo en base als arguments següents: les dues edificacions eren veïnes però separades per un callís; l'accés realitzat l'any 1986 per connectar els dos immobles va quedar en desús en tancar el local comercial situat a la planta baixa de "Casa T."; l'accés a "Casa T." es feia per la planta baixa de "Casa G."; es dipositaven anteriorment objectes que reduïen l'amplada de pas en el nou emplaçament de la caldera; la caldera no reduïa el pas ni pertorbava la possessió de la Sra. ENTITY_4; una de les portes ignífugues substituïa la porta de vidre col·locada pel Sr. L.M. en el passat; les dues portes eren sempre obertes i no disposaven de pany per tancar- les amb clau.

II.- La Sra. Espada (casa "T.") ha formulat demanda interdictal de retenir i recobrar la possessió contra la seva cosina Sra. Marti (casa "G."), sol·licitant es dicti sentència reconeixent la invasió de la possessió del passadís que va des del XXXX fins a Casa T. i que limita al costat esquerre entrant des del passatge ans esmentat amb Casa G., i al costat dret amb un local de Casa P. i amb Casa T., i condemnant la defenent a retornar aquest passadís en l'estat originari en què es trobava abans de l'inici de les obres no legítimes efectuades per la Sra. Marti, havent de retirar les instal·lacions, envans i portes que havia col·locat, i restituint l'envà que separava el passadís de Casa G., l'armari de comptadors, les portes existents al lloc on es trobaven i la línia d'intèrfon, enguixant, pintant i habilitant amb correcció el passadís, tal com es trobava amb anterioritat, i respectant aquesta possessió en un futur, tot el qual fent-li imposició de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

La sentència d'instància ha estimat parcialment la demanda, doncs només ha ordenat la retirada de la caldera de gasoil instal·lada al mig del passadís esmentat i de les dues portes ignífugues que permeten el seu accés, tot requerint a la Sra. Marti que s'abstingui de pertorbar i amenaçar novament la possessió.

Abans d'entrar en el fons del litigi, escau posar de relleu que la formulació conjunta dels interdictes de retenir i de recobrar la possessió esdevé aquí viable, tota vegada que esdevé molt difícil, abans de la fase probatòria, delimitar els actes merament pertorbadors de la possessió i que justifiquen la interposició de l'interdicte de retenir, d'aquells que consumen materialment la despossessió i que donen lloc a l'interdicte de recobrar la possessió. A més, aquesta acumulació queda també justificada pel fet de que ambdues accions s'han de tramitar pel procediment abreujat i que persegueixen el mateix objecte, és a dir la protecció de la possessió.

Això no obstant, els pronunciaments judicials són diferents puix l'èxit de l'interdicte de retenir suposa, amb caràcter principal mantenir el demandant en la possessió "inquietada" i ordenar a l'interdictat que s'abstingui de cometre nous actes pertorbadors, mentre que l'estimació de l'interdicte de recobrar, clou generalment amb la reposició de l'interdictant en la possessió anterior, amb clars efectes restitutoris.

La Sra. Espada formula "demanda d'interdicte de recobrar la possessió i d'interdicte de retenir la possessió" i contempla en el "Demano" corresponent: a) el reconeixement de la invasió de la possessió, b) la restitució del passadís al seu estat anterior a les obres realitzades a instància de la Sra. Marti, c) la condemna de la demandada a respectar la possessió en un futur i d) la condemna en costes de la part adversa (folis 21 i 22). Per conseqüent, els pronunciaments b i c no són compatibles, perquè si hi ha pèrdua de la possessió, procedeix donar lloc -totalment o parcialment- al punt b), mentre que si existeix pertorbació de la possessió, escau només ordenar la previsió del punt c).

III.- La persona que articula un interdicte possessori, tractant-se aquí dels interdictum unde vi i uti possidetis, ha de provar un estat possessori previ i la realització per part de l'interdictat, mitjançant "animus spoliandi", de veritables actes despossessoris o d'actes pertorbadors en el lliure exercici de la possessió. Endemés, la possessió de l'interdictant ha de ser justa, en el sentit de no derivar de violència o de clandestinitat, ni provenir de concessió graciosa o de la mera tolerància del possessor real. Per tant, la possessió de l'interdictant ha de ser "nec vi, nec clam, nec precario". En el cas que ens ocupa, l'Hble. Batlle ha donat lloc parcialment a la demanda interdictal promoguda per la Sra. Espada, doncs considera que la construcció - per part la Sra. ENTITY_5- d'un recinte per aïllar una caldera de gasoil ha pertorbat la possessió de la demandant en trobar-se al bell mig d'un passadís utilitzat lliurement i anteriorment per la Sra. Espada. Per aquesta raó, el Tribunal a quo ha ordenat -com ja hem dit anteriorment- l'eliminació de la caldera i de les dues portes ignífugues i requerit a la Sra. Marti que s'abstingui de pertorbar i amenaçar dita possessió en el futur.

L'anàlisi del recurs passa obligatòriament per verificar si les condicions exigides pel triomf de la demanda interdictal queden aquí reunides.

No es discuteix que les propietats de les litigants són veïnes i que es pot accedir a casa "T." (o "G.") per un passadís soterrani -que comença a partir del Passatge X.- que connecta ambdós immobles des de mitjans dels anys 1980. Cal remarcar que casa "T." només disposa d'accés a peu pla pel XXXX (l'entrada principal es fa per unes escales que parteixen del carrer Z.) i que, per tant, el transport d'objectes pot resultar més còmode per la Sra. Espada per aquell indret. La configuració del passadís ha quedat sensiblement modificada a resultes de les obres iniciades per la Sra. Marti al mes de març de 2009, com és de veure en els croquis dels folis 119 i 120, confeccionats precisament a instància de la mateixa. Aquesta darrera discuteix l'absència de qualsevol dret sobre el corredor de constant referència per part de la Sra. Espada, excepció feta d'un dret de pas -a precari- per omplir el dipòsit de gasoil que es troba a la planta baixa de "Casa G.". Ara bé, en l'àmbit dels actes tolerats, escau distingir entre aquells de mera condescendència que són esporàdics, puntuals, intermitents o aïllats i que, per via de conseqüència, queden exclosos de la protecció interdictal, d'aquells altres que són continus, estables i permanents. Només aquests darrers creen una relació estable de fet amb la cosa posseïda i susceptible de ser protegida mitjançant la tutela judicial possessòria.

Això no obstant, en el cas d'autes, ni sabem on es troba exactament el dipòsit de gasoil que alimenta "Casa T.", ni si les obres efectuades a instància de la Sra. Marti pertorben el seu ompliment, ni tampoc -i sobretot- si la Sra. Espada ha gaudit lliurement i contínuament del passadís des de fa anys per accedir al seu domicili. Aquesta prova era totalment al seu abast i més si resulta ésser cert que hi transita des de l'any 1993. Força és de constatar que només ho assevera el Sr. Montenegro (resposta 5, foli 275) que resulta ser el germà de la interdictant, quina prova mereix molta cautela, sobretot a defecte d'altra prova complementària. El Tribunal a quo considera, però, suficientment provada la possessió, tota vegada que la Sra. Espada gaudeix d'una clau d'accés al passadís, es presumeix que la Sra. Marti no podia ignorar el trànsit de la seva cosina en compartir corredor i perquè les conduccions d'aigua, de clavegueram i la línea de telèfon transcorren pel repetit passadís. Aquesta Sala no comparteix aquests arguments ja que la possessió de la clau -sense tampoc acreditar-se el seu origen- pot ser un indici de la possessió fàctica, però no suposa necessàriament un ús continu del passadís per accedir a la vivenda de la Sra. Espada. El coneixement que ha pogut tenir la Sra. Marti dels desplaçaments de la seva cosina no eximeix aquesta darrera de la prova que li corresponia aportar i que ha negligit. Per acabar, l'existència de determinats serveis que discorren sota la galeria no constitueix cap prova determinant en ordre a evidenciar el "corpus" sobre el corredor. Per tot l'exposat, escau revocar la sentència de l'Hble. Batlle per manca de corroboració plena i indiscutible de la possessió prèvia. Aquesta mancança fa innecessari verificar la concurrència dels demés requisits que fan viables l'estimació d'un interdicte possessori.

IV.- L'estimació del recurs de la Sra. Marti suposa no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10), mentre que la desestimació del recurs de la Sra. Espada comporta la seva condemna al pagament de les costes processals de segona instància (arg. codi 7, 51, 5). Respecte a les costes de primera instància, hagut compte que es revoca la sentència emesa per l'Hble. Batlle, les costes processals són a càrrec de la Sra. Espada (arg. codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. ENTITY_4; ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Marti contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 25 d'octubre de 2011 i revocar la seva part dispositiva, declarant que procedeix desestimar la demanda interdictal plantejada per la Sra. Espada i conseqüentment absoldre la Sra. Marti de les pretensions de la part adversa; condemnar la Sra. Espada a satisfer les costes processals de primera instància i aquelles derivades del seu propi recurs d'apel·lació; no efectuar especial condemna en costes processals respecte del recurs d'apel·lació de la Sra. Marti.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.