FUNCIÓ PÚBLICA. Creació del pla de pensions de la funció pública. No afecta drets adquirits dels funcionaris, que mantenen una relació estatutària amb l'Administració. (1000074/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000074/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000141/2018

SENTÈNCIA 59-2019

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tejera

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Peña

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Calderón

Advocada: Sra. Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000074/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 16 d'octubre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'agent contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 10 de maig de 2017, desestimatòria del recurs interposat contra una prèvia resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 31 de gener de 2017, mitjançant la qual es va reconèixer a l'interessat la situació administrativa de jubilat voluntari, amb efectes del dia 1 de febrer de 2017 i amb les conseqüències econòmiques que enunciava la pròpia resolució, a l'empara de la disposició transitòria 3ª de la Llei 23/2014, de 30 d'octubre.

2.- Disconforme l'agent amb aquesta sentència, ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha produït un tractament desigual i discriminatori, ja que havia vingut realitzant aportacions al règim de jubilació que estava vigent amb anterioritat, de manera que no tenia una mera expectativa de dret, sinó un dret consolidat que s'havia de respectar.

La Llei 23/2014 s'aplica de forma retroactiva a les situacions consolidades i els seus efectes suposen una manca de proporcionalitat.

Les mesures introduïdes per la Llei 23/2014 incorren en vici d'arbitrarietat, ja que no responen a l'interès general.

El càlcul de la paga extraordinària ha de correspondre a la dotzena part íntegra del salari i no es pot veure afectada per les mesures de contenció de la despesa pública que va introduir la Llei 2/2012, de 15 de març.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret. Afirma que les qüestions que planteja l'agent ja van ser examinades en la sentència d'aquesta Sala núm. 33-2018, de 20 d'abril, en què es basa la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El recurrent va sol·licitar acollir-se a la jubilació voluntària amb efectes del dia 1 de febrer de 2017, que va ser acceptada per la resolució impugnada de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 31 de gener de 2017.

Tanmateix, l'interessat es manifesta disconforme amb els efectes econòmics d'aquesta nova situació, ja que considera que s'han de respectar els drets que considera consolidats, segons la normativa anterior a la Llei 23/2014, de 30 d'octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.

Tercer.- Aquesta Sala ja ha examinat anteriorment la problemàtica derivada de l'entrada en vigor d'aquesta darrera Llei. Entre d'altres, en la sentència núm. 33-2018, de 20 d'abril, que la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles transcriu extensament, ja es va desestimar el plantejament d'un procés incidental d'inconstitucionalitat respecte del contingut de la referida Llei 23/2014, en considerar-se que no hi havien elements de judici que permetessin pensar que la mateixa infringia la Constitució. Com que la Batllia ha reproduït bona part d'aquella sentència, i en conseqüència les parts la coneixen a bastament, resulta innecessari tornar a reproduir aquí la fonamentació jurídica de la mateixa.

De tota manera, com que el recurrent insisteix aquí en els arguments relatius a que tenia una situació consolidada segons la normativa anterior, i sol·licita que se li calculi la prestació per jubilació voluntària d'acord amb la mateixa, és a dir, segons la Llei 8/2004, s'ha de reiterar allò que es va dir en la sentència de 20 d'abril de 2018, segons la qual:

"En conseqüència, els recurrents no tenien un dret adquirit a jubilar-se en les condicions vigents en el moment en què van accedir al Cos, sinó una mera expectativa, de manera que el Consell General pot modificar aquestes condicions de cara al futur, en l'exercici de les seves potestats legislatives".

També s'ha de tenir en compte que el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d'empara que van interposar els agents contra l'esmentada sentència. En el seu aute de 12 de novembre de 2018, afirma que:

"3.7. Sobre els principis de no retroactivitat, de confiança legítima i de seguretat jurídica, cal recordar que els funcionaris estan en una situació legal i reglamentària, és a dir, que no estan en un àmbit contractual, sinó en una situació jurídica determinada per endavant per la llei i pel reglament (veg. p. ex. l'aute del 12 de juny del 2017, recaigut en la causa 2017-17-RE).

Per tant, aquesta situació legal i reglamentària implica que pugui ser modificada per les lleis sense que els funcionaris puguin oposar-s'hi.

Així mateix, ja que aquesta situació jurídica es basa en la idea que l'interès general ha de prevaler sobre els interessos particulars dels funcionaris, una modificació legal i reglamentària és necessàriament d'aplicació immediata sota reserva, com és el cas aquí, que s'hagin previst unes disposicions transitòries.

Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser desestimat".

En conseqüència, s'han de desestimar les pretensions de l'agent, que pretèn que la seva prestació de jubilació es calculi segons la normativa anterior, ja derogada. Resulten plenament aplicables els mateixos fonaments en què es va basar la sentència referida de 20 d'abril de 2018, ja que el recurrent, en realitat, no fa sinó reproduir les al·legacions que ja van ser examinades llavors.

Quart.- Quant a la pretensió relativa a la forma de càlcul de la paga extraordinària, s'han de confirmar els raonaments de la sentència apel·lada, que considera que es tracta d'un petició prematura, ja que no va ser objecte de l'acte administratiu impugnat.

Sens perjudici d'això, s'ha de fer referència a que la sentència d'aquesta Sala núm. 27-2019, de 27 de març, ja ha resolt en el fons aquesta qüestió, afirmant que:

"Resulta clarament de la combinació d'aquests texts (la normativa específica del Cos de Policia, la Llei de la funció pública i la Llei 2/2012) que la "paga extraordinària" prevista en la disposició transitòria quarta de la Llei qualificada del Cos de Policia segueix el mateix règim que una prima d'antiguitat. Els criteris d'aplicació són els mateixos, "...quan hagin assolit vint anys de servei al Cos".

Per conseqüent, aquesta "paga extraordinària" té la naturalesa d'una prima d'antiguitat i, per tant, l'article 6 de la llei 2/2012 li és aplicable".

En conseqüència, també per aquesta raó procediria desestimar la demanda en aquest punt, la qual cosa comporta que s'hagi de confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tejera contra la sentència dictada el 16 d'octubre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.