Laboral-desistiment justificat-canvi del lloc de treball-temps de treball TSJC 0034/14

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-034/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Pombo va presentar demanda laboral contra el Sr. Mena, titular administratiu del negoci "A.B.", demanant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma total de 13.595.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 14-01-2014, decidint "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 24 de desembre de 2012 per part de la Sra. Pombo contra el Sr. Mena (A.B.).

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Pombo, demanant la seva revocació íntegra i que s'estimés la seva demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies al Sr. Mena.

La representació processal del Sr. Mena, demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes processals a la part apel·lant.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 22 maig 2014, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Pombo mitjançant l'escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació consistent en què per a millor proveir es requereixi a l'adversa per tal que aporti a la causa el full 3 del document N°10 aportat pel defenent amb el seu escrit de proposició de proves.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Prèviament, pel que fa la qüestió de la prova sol·licitada i refusada en aquesta alçada, la part recurrent sosté que mancaria el full 3 a la resolució del Ministeri de Justícia i Interior (document 10 dels aportats pel defenent).

Però, l'estudi d'aquest document (folis 70 a 73) demostra que no manca cap fulla ja que està constituït de quatre pàgines, les quatre aportades a les actuacions. Apareix que aquest document va ser enviat per fax i que la pàgina 4 porta el número 3/4 quan la pàgina 3 porta el número 4/4, però aquesta numeració que només correspon a l'ordre que tenien les fulles en el fax no significa que manca una fulla.

II.- En relació al fons, ha quedat acreditat que la Sra. Pombo va començar a treballar com a dependenta pel Sr. Mena, el dia 10-02-2005, en el marc d'un contracte de durada indeterminada, sense que les parts estableixin cap escrit.

El dia 30-11-2012, l'empleada va remetre a l'empresa una carta de desistiment, redactada de la manera següent:[...]

III.- El recurs de l'empleada es fonamenta substancialment sobre els arguments següents: 1) ha quedat acreditat que va ser canviada de lloc de treball sense el seu consentiment i l'empresa va ser sancionada per aquesta infracció; 2) ha quedat acreditat que l'empresa no incrementava el temps de descans compensatori de les hores extres de les treballadores, modificava els torns i els horaris del personal sense advertir-los amb una antelació de 8 dies, no li va fer firmar el compte d'hores ni tenia el pla de treball en un lloc visible, tampoc no li va fer firmar un contracte de treball malgrat ho hagués demanat; 3) l'empresa va ser sancionada pel Ministeri de Justícia i Interior i 4) la Sentència d'instància permet a les empreses no respectar la normativa laboral.

La part recurrent, sense explicar en quina mesura el primer jutjador no hauria valorat correctament les proves d'autes, dona una especial transcendència a la resolució presa en base a l'informe realitzat com a conseqüència de la denúncia formulada per la Sra. Pombo després del seu desistiment. En efecte, en data 28-01-2013, el Ministeri de Justícia i Interior va resoldre imposar al defenent:

una multa de 501.-euros per una infracció greu a l'article 51 per imposar unilateralment el canvi de lloc de treball a la Sra. Pombo,

una multa de 501.-euros per una infracció greu a l'article 62, per no haver incrementat el temps de descans compensatori de les hores extraordinàries realitzades per les treballadores,

una multa de 50.-euros per una infracció lleu a l'article 63, per no haver signat les treballadores de la botiga el compte d'hores en mostra de conformitat.

Però, no pot la treballadora invocar de manera general uns mancaments al nivell de l'empresa sinó que ha d'acreditar els fets que van justificar el seu desistiment. La resolució administrativa no vincula a l'òrgan jurisdiccional i l'existència d'una sanció administrativa no constitueix automàticament la prova d'un incompliment per part de l'empresa en relació a un treballador en particular.

Al contrari, el control jurisdiccional consisteix, tenint en compte tots els elements i no solament l'informe administratiu, en destriar i determinar si els mancaments invocats pel treballador en la seva carta de desistiment s'han produït efectivament i corresponen als supòsits de l'article 97.1 del Codi de relacions laborals.

Al respecte, són quatre els motius de desistiment invocats per la treballadora.

El primer és fonamenta sobre l'article 97.1 b) del Codi de relacions laborals quin disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas d'exigència de treball diferent de l'estipulat.

Força és de constatar que la Sra. Pombo no es va trobar en aquell supòsit com s'exposarà seguidament.

No és controvertit que l'empresari és propietari d'un grup de botigues i que, després d'haver treballat en la botiga del XXXX, l'assalariada va ser traslladada a la botiga situada a l'XXXX, fins al mes de setembre del 2009, moment on se li va canviar el lloc de treball per una altra botiga situada també a l'avinguda Meritxell, i finalment, en el decurs del mes d'octubre del 2012, l'empresa va decidir traslladar-la a la botiga "A. 16", situada a la mateixa avinguda, i això a partir del final de les seves vacances, el dia 1 de novembre del 2012.

Havent manifestat per telèfon la seva disconformitat amb aquest canvi i exigint la seva notificació escrita, per carta de data 25-10-2012, l'empresa li va voler notificar el canvi, però la Sra. Pombo es va negar a rebre la comunicació de dita carta.

El dia 30-10-2012, es va presentar al seu lloc habitual de treball sense poder treballar.

El dia 1 de novembre del 2012 va anar al metge el qual li va donar una baixa laboral.

És cert que l'article 51 del Codi de relacions laborals disposa que llevat de pacte escrit i exprés, el lloc de la prestació és fix, excepte en els contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i també en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local.

En la seva confessió en judici, la part agent va manifestar que fins ara havia acceptat voluntàriament els canvis de lloc de treball, usuals entre tot el personal que integra les botigues del grup.

Del testimoniatge de la Sra. Arcos, testimoni de la propi part agent, en ressurt que aquesta darrera no es va negar al trasllat sinó que en volia discutir les condicions.

No existeix prova de l'asseveració de la treballadora segons la qual anar a treballar a la botiga Nº 16 hauria comportat una reducció de la seva retribució ni un augment dels seus horaris laborals.

Hem de constatar en aquestes condicions que no existeix cap canvi de les tasques laborals de la treballadora, i l'únic canvi consistint en passar de treballar d'una botiga a una altra botiga de la mateixa avinguda, no constitueix un canvi prou significatiu com per justificar el desistiment de la treballadora.

El fet que l'autoritat administrativa hagi sancionat l'empresa per haver imposat unilateralment a la treballadora el canvi de lloc de treball, infringint el referit article 51 del codi de relacions laborals, no és constitutiu del mancament definit per el article 97.1 b).

El segon motiu de desistiment és l'incompliment greu, o lleu però reiterat de les mesures de seguretat i salut en el treball previst per l'article 97.l a) del Codi de Relacions Laborals.

Però, no podem fer més que constatar amb el primer jutjador que en cap moment s'ha concretat quin incompliment es pot reprotxar a l'empresa, quan pertoca al treballador precisar i provar quines mesures de seguretat l'empresa hauria infringit.

El tercer motiu és l'incompliment greu del contracte de treball tal com ho recull l'article 97.1 e) del Codi de relacions laborals.

Com s'ha dit abans, potser el canvi imposat del lloc de treball en el marc de l'exercici del poder directiu i organitzatiu de l'empresari, sí que constitueix una infracció administrativa per la infracció a l'article 51 del Codi però en el cas d'autes, fora de tot abús per part de l'empresari i de cap degradació laboral, no constitueix una infracció greu al contracte en el sentit de l'article 97.1 e).

Pel que fa el segon aspecte de la qüestió, és a dir l'incompliment de les obligacions en matèria de temps de treball. No s'ha acreditat cap violació en relació a la Sra. Pombo. En particular no s'ha acreditat que l'empresa hagi violat els seus drets en matèria de temps de treball i els testimoniatges aportats per ella de la Sra. Escolano i de la Sra. Sandoval (folis 90 i 93) són massa generals i imprecisos al respecte, sense aportar cap element pel que fa a la Sra. Pombo.

S'ha de recordar que aquesta mateixa va reconèixer que la quitança establerta per l'empresari és correcta i que és ella que endeuta l'import de 392.-euros.

No s'ha acreditat tampoc que hagi compel·lit ni tan sols demanat a l'empresari firmar un contracte com ho preveu l'article 12 del Codi de relacions laborals i el fet de no formalitzar un contracte escrit no constitueix una causa de desistiment.

L'últim motiu de desistiment és el de l'article 97.1 h) del Codi de Relacions Laborals (qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe). Sosté la Sra. Pombo que s'ha sentit vexada pels representants de l'empresari, ofenent la seva dignitat com a persona.

Però si ha quedat establert que quan la Sra. Pombo va anar a la botiga i es va negar a rebre la comunicació escrita del canvi de botiga, es va posar nerviosa, i que després va trucar a la policia per que assistís, cap element permet considerar que l'empresa o els seus representants han tingut un comportament vexatori o ofensiu.

IV.- El segon aspecte del recurs és en relació amb les costes de primera instància, doncs al seu parer el seu intent de trobar una solució amistosa al litigi així com els incompliments a la normativa laboral per part de l'empresa, fent que s'hagi d'exercitar una acció judicial, són elements que justificaven l'aplicació de l'excepció de la Novel·la 82, Cap X.

És cert que la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat de declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes.

Això, pot ocórrer quan si es pot determinar, per exemple, si era raonable i justificada l'oposició dels defenents vençuts a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, la iusta causa litigandi.

En el cas d'autes, és el desistiment injustificat de l'assalariada que va generar l'acció judicial i considerem que no existeix cap element justificant l'aplicació de l'esmentada excepció.

V.- La desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sra. Pombo contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-01-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Pombo, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.