Interessos bancàris (0024/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 024/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de maig del 2009 la representació processal de l'entitat "Esteban" va formular demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Jover, sol·licitant que es condemnés al defenent a pagar a la seva mandant la suma de 293.041,53 euros per les quotes pendents del préstec concedit al Sr. Jover i que aquest no havia abonat, més la de 384.369,14 euros, import del ròssec deutor d'un contracte de crèdit en compte corrent pactat en el seu dia entre les parts, més la de 328.426,83 euros per les quotes impagades d'un préstec amb garantia hipotecària que també li va ser concedit al defenent, tot això augmentat amb els interessos de demora acordats que s'haguessin meritat fins aquell moment i els que s'anessin generant fins la liquidació del deute, més les costes del procediment.

II.- El Sr. Jover va contestar a la demanda en data 10 de juny del 2009 reconeixent deure la quantitat principal que se li reclamava, però oposant-se al pagament dels interessos que també se li exigien per considerar-los abusius, sol·licitant la imposició de les costes del procediment a l'adversa.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i finalment de conclusions defensant els propis arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 de novembre del 2009 estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat "Esteban" contra el Sr. Jover i condemnant a aquest darrer a pagar a l'agent la suma de 1.005.837,50 euros, més els interessos de demora pactats a comptar del dia 2 d'abril del 2009 fins a la total liquidació del deute, imposant-li a més les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Jover i, en virtut dels arguments que defensa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'absoldre'l del pagament dels interessos de demora i altres comissions que se li reclamaven, sense efectuar condemna en costes en cap de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic argument per tal d'oposar-se al pagament dels interessos meritats per les quantitats de les que el recurrent es reconeix deutor, com a conseqüència de diversos préstecs concedits per l'agent i un contracte de crèdit en compte corrent pactat per les parts, argumenta el Sr. Jover, reiterant el que ja manifestava al contestar a la demanda, que si bé és veritat que la seva situació econòmica personal res té a veure amb que els interessos que se li reclamen siguin, segons el seu parer, abusius, el que sí mostra la mala fe de l'agent és que, atès el seu historial de persona complidora dels seus compromisos, tenint en compte la situació de crisi general que es travessa i les repercussions que aquesta ha comportat per ell, l'agent reclami unes comissions i uns interessos que el tornen a situar amb un préstec superior al concedit en un inici.

II.- El recurs formulat pel Sr. Jover es podria desestimar sols pel fet que en ell no fa altre cosa que reiterar el que ja defensava a la instància, sense que es pugui admetre que els recursos es fonamentin exclusivament en els arguments en els quals es basava la oposició a la demanda, que ja han estat examinats i refusats per l'Hble. Batlle, sense posar de relleu el motiu pel qual la seva decisió es considera errònia. En tot cas, encara que només sigui per deixar encara més clar, si això és possible, el criteri que defensa la Sentència d'instància cal posar de relleu que si la situació econòmica del defenent no acredita que els interessos reclamats per l'agent siguin abusius, tampoc prova aquest fet el que el Sr. Jover hagués estat anteriorment un bon complidor, ni que la suma resultant sigui tant alta que dificulti que se'n pugui fer càrrec, ja que aquestes circumstàncies adverses, malgrat siguin molt tristes, en res exoneren del compliment dels pactes als què les parts van arribar en el seu moment.

El fet que s'hagi produït una crisi com l'actual no obliga als Bancs a modificar les condicions en les què es van pactar uns determinats préstecs o contractes, sense que els Tribunals tinguin facultats per moderar-les per aquesta causa, ja que el pacte sobre interessos o comissions no es pot identificar amb la clàusula penal, com es dedueix de la mateixa Sentència d'aquesta Sala de 22 de setembre del 2000 que la recurrent va aportar amb la contesta a la demanda, ja que es mantenen amb independència del fet que el creditor no hagi patit cap dany com a conseqüència de l'incompliment del deutor i sols es poden reduir si són usuraris. La crisi que ens afecta és, a més a més, una circumstància que la podien preveure tant les entitats financeres com els particulars, i més encara si són comerciants com és el cas, ja que en major o menor mesura es produeix cíclicament, i si els Bancs es poden titllar en ocasions de temeraris al concedir determinats préstecs a persones que no ofereixen suficients garanties, més encara s'ha de donar aquesta qualificació als que els demanen arriscant-se més allà del que és prudent amb l'ambició d'obtenir uns guanys sempre més alts, sense calibrar el risc en el què incorren que ells més que ningú poden valorar.

Ateses aquestes consideracions, els interessos que se li reclamen al defenent sols es podrien reduir si aquest demostrés que eren abusius en el moment en el què es van pactar, cosa que ni prova ni intenta provar, i el que no es pot acceptar és que ho siguin com a conseqüència d'una crisi econòmica sobrevinguda, que és el que defensa el recurrent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Jover contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de novembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.