Arrendament financer. Reclamació de quantitat. Quotes impagades i resta de capital vençut anticipadament d'una de les pòlisses. No consumidors. Interessos legals

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000018/2026

ORIGEN: 7000250/2024 - 0

NIG: 5300542120240002878

SENTÈNCIA 000073-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000018/2025

Nig : 5300542120240002878

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00073

SENTÈNCIA 000073/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Eduard, i

ORG000

Representant: Sra. Pau

Advocat: Sr. Octavi

Apel·lat: ORG001

Representant: Sra. Albina

Advocat: Sr. Narcís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Arrendament financer. Reclamació de quantitat. Quotes impagades i resta de capital vençut anticipadament d'una de les pòlisses. No consumidors. Interessos legals.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11/12/2024, la part agent va formular demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment ordinari, en què sol·licitava que fos dictada sentència amb els següents pronunciaments:

"(...) dictar sentència que els condemni solidàriament a satisfer a la meva manant:

La quantitat de TRENTA-CINC MIL CENT QUARANTA-SET EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS (35.147,24.-€), en concepte de suma de quotes retornades impagades de les tres operacions de préstec i/o lísing, juntament amb els interessos moratoris des de la data del venciment de cada quota.

La quantitat de CENT QUATRE MIL SET-CENTS VUIT EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS (104.708,35.-€), en concepte de capital pendent de la suma de les tres operacions de préstec i/o lísing, juntament amb els interessos moratoris des del dia en que la meva manant va procedir a la resolució dels tres contractes per correu certificat amb acusament de recepció, això va ser en data 16/09/2024.

La totalitat de les costes processals causades i els honoraris dels advocats i procuradors i de pèrits si fos necessari."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 18/12/2025 amb la següent part decisòria :

"Estimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana ORG001 contra la també mercantil andorrana ORG000, i el Sr. Eduard i condemnar aquests darrers solidàriament, a pagar la suma total reclamada de 124.891,59 €, més els interessos legals segons allò disposat al FD Vuitè de la present decisió, i fins a total liquidació del deute, així com a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

3.- La representació processal del Sr. Eduard, i de la societat ORG000 ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

"(...) per considerar que la Sentència recorreguda incorre en un error en la valoració de la prova i en una incorrecta aplicació del Dret, particularment en allò que respecta a la condició de consumidor dels meus representats, la consegüent anàlisi de l'abusivitat de les clàusules contractuals i la valoració de l'entitat de l'incompliment contractual".

A l'efecte demana es vulgui dictar una nova resolució per la qual, revocant íntegrament la Sentència d'instància, es desestimi íntegrament la demanda interposada per la ORG001, amb expressa imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part adversa.

4.- La representació de la ORG001 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

L'objecte del recurs consisteix en impugnar la decisió de la Batllia que ha condemnat a pagar als defenents els quotes impagades i vençudes al termini de la vigència contractual dels compromisos d'arrendament financer (denominats Multiopció) de 13/07/2021 (vehicle AND-XXXX amb vigència al juliol de 2024 i quotes impagades des d'abril a juliol 24 ambdós incloses) i d'11/11/2022 (vehicle AND-PPPP i vigència fins al mes de novembre de 2024 per quotes pendents dels mesos entre abril i setembre de 2024, ambdós inclosos), i del compromís de contracte de Leasing de 27/12/2022 (vehicle AND-NNNN vigència fins al mes de desembre de 2024, amb quotes pendents de dels mesos entre abril i setembre de 2024, ambdós inclosos), així com el capital pendent de venciment al mes de setembre de 2024 dels dos darrers contractes per import de 104.708,35€. Tot això més els interessos legals segons hem transcrit amunt.

La part defenent insisteix en aquesta alçada en els mateixos arguments adduïts en la instància. La part agent s'oposa al recurs.

Segon.- Finalitat del recurs d'apel·lació

Ja hem dit en reiterades ocasions (TSJC 046/2002; TSJC 060/2006; TSJC 024/2010, TSJC 273/2015 i TSJC 354/2016, entre d'altres) que quan la part recurrent insisteix en els mateixos arguments que ha fet servir en la instància sense aportar cap nova argumentació contrària a les que han fonamentat la decisió del Tribunal d'instància, ja és motiu suficient per desestimar el recurs i confirmar la decisió impugnada.

I aquest criteri troba el seu suport original en el Codi (7,62,39,1 De Appelationibus et Consultationibus) que ja havia recollit el Jutge d'Apel·lacions Sr. OBIOLS quan consagra la no repetició, la concreció i la no ampliació supèrflua dels escrits de greuges (sentències de 09/07/1962; 01/07/1963 i 10/06/1965) i aquesta Sala ja va fer seves en la TSJC de 10/04/1997 (TSJC 156/1996) o la de 31/05/2012 (TSJC 415/2011) quan qualifica d'abús processal la no repetició, la concreció i la no ampliació supèrflua dels escrits de greuges. La sentència de 10/04/1997 ho expressa així:

"I.- Com reiteradament ha pronunciat aquest Tribunal (Ss. de 09/03/1995, 06/04/1995, 14/09/1995 i 10/10/1996) .." la simple reiteració d'arguments correctament analitzats i rebutjats en la sentència objecte del recurs d'apel·lació és un comportament que per si mateix el desmotiva, en conculcar i desconèixer la constant linia jurisprudencial que determina i imposa la "no reiteració ni l'ampliació supèrflua en els corresponents escrits de conclusions, dels mateixos arguments ja oposats en la contestació a la demanda i en la resta d'al·legacions , per quan , aquesta tècnica o tàctica , el que veritablement configura és una clara com refutable i improcedent situació d'abús processal, que desconeix i desvirtua el procés , buidant-lo tant de la seva transcendent com permanent competència, com de la seva essencial funció d'ésser un instrument de realització de Dret i de Justícia..."; des d'aquesta perspectiva s'ha de pronunciar la inoperància del recurs , per quan la seva argumentació, és pràcticament una repetició de les al·legacions de la primera Instància, no aportant contra el correcte i procedent contingut de la sentència , coherent amb el conjunt probatori dels autes, cap fet nou, ni la més mínima objecció o raonament consistent, que pugui motivar una revocació de la sentència del Tribunal de Batlles, demostrant una errònia interpretació i valoració del material instructori del judici."

I això és el que ha esdevingut en el present cas en que els recurrents segueixin reiterant els mateixos arguments de la instància (que la sentència recull amb precisió en el Fonament de Dret cinquè). Aquest fet doncs, ja és suficient per desestimar el recurs que amaga un ànim dilatori.

Només com argument de reforç i amb l'ànim d'exhaurir al màxim la finalitat de persuasió que tota decisió judicial ha de perseguir hem de dir que els arguments contingut en el FD setè els compartim plenament.

La part recurrent no qüestiona ni els conceptes reclamats ni els seus imports recollits en la sentència derivats de les tres facilitats creditícies d'arrendament financer per a l'adquisició de tres vehicles BMW adquirits amb reserva de domini entre el juliol de 2021 i el mes de desembre de 2022, els quals vencien tots en 2024. A la vista de l'impagament general de quotes dels tres contractes i a la manca de devolució dels vehicles, la part agent va instar un requeriment extrajudicial a la part contrària en el dia 16/09/2024, els quals ni va ser recollits per la part contrària.

Tercer.- No condició de consumidors dels defenents

Cal aclarir aquesta qüestió que ja respon la sentència d'instància en el sentit negatiu, doncs ens trobem davant d'una societat mercantil que adquireix amb reserva de domini uns vehicles sota l'empara d'un contracte d'arrendament financer i que les dites operacions venen avalades pel seu administrador únic. Les parts varen pactar que, en cas d'impagament total o parcial de quotes mensuals, la part prestamista podria demanar el cobrament i instar el venciment anticipat del contracte o bé, només reclamar els imports endeutats i seguir remetent les quotes successives (pacte Tretzè, folis 12; 29 i clàusula novena, foli 46). Els deutors van desaparèixer dels seus domicilis en el mes de setembre de 2024 quan es va intentar notificar el requeriment extrajudicial i no van retornar els vehicles, tal i com certifica el Servei de correus. Aquesta conducta suposa una flagrant infracció dels pactes Dissetè i Divuitè dels contractes "Multiopció" i de la clàusula 6.1 del contracte de Leasing.

La part recurrent va argumentar que tenia la condició de consumidor perquè l'adquisició d'aquests vehicles ho era per una finalitat aliena a l'activitat de la societat unipersonal del Sr. Eduard. Però no ha ni intentat demostrar-ho. Es desconeix quina era l'activitat aliena a l'empresarial d'acord amb l' article 2 lletra f) de la Llei 13/2013 del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor

(o "la gestió del patrimoni propi", com es defineix part de l'objecte social molt difús, foli 95 revers) que precisés de tres vehicles BMW i si li va interessar fer-ho a traves d'una societat i no en nom propi, l'aplicació del principi Ubi est commodum, ibi esse debet incommodum (Digest 50-17,10) ara el vincula. També ha posat de relleu la seva voluntat rebel al pagament quan està il·localitzable per la part contrària doncs ha marxat dels domicilis expressats en els contractes, així com el no oferiment de posar els vehicles a disposició de la prestamista. Aquesta conducta descarta la possibilitat d'un impagament fortuït per algun error en la gestió. La voluntat d'impagar es manifesta de manera clamorosa i justifica perfectament l'aplicació de les clàusula del venciment anticipat.

En definitiva, no pots cercar la protecció d'un consumidor quan no ho és en aquestes contractacions.

La quantitat líquida a pagar ja ha estat perfectament precisada per la sentència i no ha estat impugnada pels recurrents.

Finalment, els interessos de demora del 18% cal recordar que la sentència fixa els interessos legals i no els reclamats de la llei de 22/2013 (art.5 ) i aquest extrem no ha estat impugnat per la part agent, per la qual cosa la Sala no pot entrar ja en aquesta pretensió. Una simple lectura de la sentència recorreguda, hauria advertit a la part recurrent de l'error d'aquest argument en aquesta segona instància.

Es desestima el recurs i es confirma la sentència d'instància.

Quart.- Costes

En aplicació del que disposa el darrer incís de l' article 354.2 del CPC , cal imposar les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Eduard, i de la societat ORG000 contra la sentència de 18/12/2025 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.