SEGURETAT SOCIAL - CASS Inadmissió de recurs d'alçada. Sol. benefici d'assistència jurídica gratuïta ho era per presentar demanda (1000069-2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000069/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000005/2022

SENTÈNCIA 39-2022

PARTS :

Apel·lant: Sra. Sevillano

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Ramirez

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Representant: Sr. Canales

Advocar: Ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de maig del 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000069/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Sevillano va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL de data 29/09/2020 per la qual es resolia no admetre el recurs de l'agent per haver-se presentat fora de termini.

2.- En la sentència número 5/2021, del 12/11/2021, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Sevillano.

3.- En el seu escrit d'apel·lació la part agent estima, en substància, que:

Tot i que l'assistència lletrada en les demandes contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL no és preceptiva, la tecnificació de la normativa obliga a que qui vulgui exercir una acció contra la parapública necessiti assistència lletrada.

El recurs administratiu és preceptiu i en aquest es determina el contingut de l'acció que posteriorment s'entaularà davant dels Tribunals, sense que es puguin al·legar motius diferents als al·legats en via administrativa, ço que comporta que l'actuació de l'agent sol·licitant el benefici d'assistència jurídica gratuïta abans d'interposar el recurs d'alçada fos diligent.

En aplicació del principi in dubio pro administrado, s'ha de considerar que el termini de recurs havia de quedar suspès.

Les patologies de la Sra. Sevillano no estaven consolidades en el moment de l'alta, tanmateix, en el cas que es considerés que sí, no s'està d'acord amb el percentatge d'incapacitat reconegut.

La part agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

4.- En la seva contesta la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL estima, en substància, que:

La sol·licitud del benefici d'assistència jurídica gratuïta ho va ser per interposar una demanda, però, en tot cas, no suspenia el termini per interposar el recurs administratiu.

Encara que es considerés que sí s'havia suspès el termini entre la data de la sol·licitud del benefici (09/07/2020) i la notificació de l'aute (12/08/2020), l'últim dia per interposar el recurs administratiu seria el 28/08/2020, per la qual cosa el recurs d'alçada, que es va presentar el 01/09/2020, seria també extemporani.

En quan al fons de la qüestió, l'alta atorgada és correcta i tots els informes mèdics ho corroboren.

No procedeix la percepció d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral, compte tingut que la part agent va assolir l'edat de jubilació el 24/06/2019, i el 22/07/2019 va sol·licitar la pensió de jubilació, que li fou reconeguda per carta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL del 23/07/2019, ço que comporta que en el moment de l'alta ja percebés la pensió de jubilació, per la qual cosa no procedia reconèixer una pensió d'invalidesa.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'art. 10 de la Constitució del Principat d'Andorra reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, i garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat. El mateix precepte també disposa que la llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta.

Així, el dret al benefici d'assistència jurídica gratuïta és un dret constitucional però de configuració legal.

L'art. 100 de la Llei Transitòria de procediments judicials disposa que la situació econòmica desfavorable o d'insolvència a l'efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d'ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant.

D'altra banda, l'art. 431.1.r) del Codi de Procediment Civil disposa que és objecte de la jurisdicció voluntària les sol·licituds del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes al marge d'un procés ja instat d'acord amb el que estableixen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei transitòria de procediments judicials i les normes reglamentàries corresponents.

I l'art. 26 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa del 15/11/1989 (LJA), encara vigent, estableix que, amb caràcter general, en tots els processos administratius és preceptiva la defensa i l'assistència tècnica prestades per un advocat, però que no obstant això, la intervenció de l'advocat és facultativa en els processos que se segueixen per contenciosos en matèria de seguretat social.

A l'últim, l'art. 25.1. del Reglament del 24 de març del 2021, del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades, disposa que la persona que sol·licita el benefici ha de demanar-lo al batlle o el tribunal coneixedor del procés en el marc del qual s'han de dur a terme aquesta defensa i assistència tècnica o, en cas que no s'hagi iniciat o incoat el procés, al batlle a qui per torn de jurisdicció voluntària correspongui. D'altra banda, l'art. 25.5 del repetit Reglament disposa que contra l'aute que arxiva o desestima la sol·licitud del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes es pot interposar un recurs en el termini i davant l'òrgan jurisdiccional que estableixi la legislació aplicable. A l'últim, l'art. 26.1 del Reglament del 24 de març del 2021, estableix que en els processos civils i administratius no es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a la part actora una vegada hagi interposat la demanda, llevat que en la sol·licitud acreditin que les circumstàncies vinculades a la situació econòmica desfavorable o d'insolvència han sobrevingut amb posterioritat.

Totes les disposicions citades es refereixen al benefici d'assistència jurídica gratuïta per poder defensar els interessos en el si d'un procés judicial, i no en la fase prèvia a aquest. De fet, la sol·licitud que va presentar l'agent ho va ser per presentar una demanda, i per aquesta finalitat se'n va concedir.

En el cas que l'acció judicial que es vulgui exercir estigui sotmesa a termini, la sol·licitud del benefici comporta la suspensió d'aquest, com ha declarat de forma reiterada aquest Tribunal Superior (sentències de la Sala Civil núms. 468/15, del 29/04/2016, i 124/2021, del 20/07/2021).

Tercer.- En el cas que ens ocupa, la cronologia dels fets és la següent:

08/01/2018 la Sra. Sevillano pateix un accident laboral

23/06/2020 es notifica a la part agent la carta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL que li atorga l'alta mèdica amb efectes del 13/07/2020

09/07/2020 la Sra. Sevillano sol·licita el reconeixement del benefici d'assistència jurídica gratuïta per presentar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

12/08/2020 es notifica a l'agent l'aute que reconeix el benefici sol·licitat

01/09/2020 la part agent interposa recurs d'alçada contra la carta que estableix la seva alta mèdica

29/09/2020 la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL inadmet el recurs d'alçada per extemporani

09/11/2020 la Sra. Sevillano interposa demanda contra la decisió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL d'inadmetre el seu recurs d'alçada

12/11/2021 el Tribunal unipersonal de la Batllia desestima el recurs a l'entendre que el recurs d'alçada era certament extemporani

Com sigui que la sol·licitud del reconeixement del benefici d'assistència jurídica gratuïta per l'inici d'una acció processal no suspèn els terminis per interposar recurs administratiu -només els de l'acció judicial-, la sol·licitud presentada el 09/07/2020 per la part agent no pot tenir l'efecte suspensiu pretès, és a dir, suspendre el termini per interposar el recurs administratiu. En qualsevol cas, encara que s'hagués entès així, el recurs d'alçada seria igualment inadmissible per extemporani, compte tingut que la notificació de l'aute es va produir el 12/08/2020, moment el que es va tornar a comptar els dies que mancaven del termini per interposar el recurs administratiu, però aquest recurs no es va interposar fins el 01/09/2020.

D'altra banda, a la carta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL del 19/06/2020 per la qual es declarava l'alta de la Sra. Sevillano amb efectes del 13/07/2020, s'indicava amb claredat que el recurs que havia d'interposar era un recurs administratiu, i no una demanda judicial.

Endemés, si bé el recurs administratiu és preceptiu, en cas de ser desestimat, els motius que es podran al·legar en la demanda no tenen que coincidir amb els esgrimits en via administrativa, com defensa la representació de la part agent. En efecte, l'article 34 de la LJA actualment vigent estableix que el procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s'iniciarà mitjançant l'escrit de demanda, escrit que comprendrà la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ. És a dir, les pretensions de la demanda s'han d'ajustar a les formulades en el recurs administratiu previ. Aquesta previsió legal ha estat interpretada de forma reiterada per aquesta Sala Administrativa. Així, a la sentència 4/2021 dictada en el rotlle TSJA-0000051/2020, per citar alguna de les més recents, es deia:

"Doncs bé, com s'ha dit, les dues apel·lants consideren que la demanda és incongruent amb el recurs administratiu previ. Tanmateix, com ja es va dir a la sentència 98/2017 d'aquesta Sala Administrativa, l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (en endavant LJAF) estableix que el procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s'iniciarà mitjançant l'escrit de demanda, escrit que comprendrà la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ. Ara bé, la congruència es predica de les pretensions o peticions, però no de les al·legacions en les què es pot fonamentar el recurs.

En efecte, cal tenir en compte que el referit article estableix que l'escrit de demanda comprendrà, entre d'altres exigències, l'exposició de fets i dels fonaments de dret, i, en un altre apartat del mateix precepte es diu que la demanda també contindrà "la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la que es demana el pronunciament de l'òrgan jurisdiccional".

No hi ha dubte, doncs, que la congruència ve referida a les pretensions, però no als fonaments de dret o al·legacions en els quals les parts fonamenten aquelles pretensions.

De fet, aquesta previsió és del tot lògica si es repara en la dada que per interposar un recurs administratiu no és preceptiva la intervenció d'advocat, mentre que sí que ho és en el recurs en via jurisdiccional. Per això, no és infreqüent que el recurs administratiu l'interposi l'interessat sense intervenció d'un professional del Dret, mentre que si desitja acudir a la via jurisdiccional haurà menester d'un advocat que podrà afegir les al·legacions que consideri oportunes, sense modificar, però, la pretensió que l'interessat hagués formulat en el recurs administratiu."

(els subratllats no són de l'original)

En definitiva, el fet que el benefici d'assistència jurídica gratuïta es prediqui només dels processos judicials i no de la via administrativa prèvia, es conforme amb la Constitució i en cap cas es pot considerar que comporti una limitació del dret de defensa en el procés judicial posterior.

Per això, cal confirmar la sentència apel·lada.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Sevillano.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL de data 29/09/2020 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.