Laboral -determinació salari real -costes (TSJC-031/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-031/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Toll va presentar demanda laboral contra el Sr. Roda i la Sra. Vara, demanant la condemna solidària dels defenents a pagar-li en concepte de liquidació laboral, l'import de 3.767,61.-euros, més els interessos legals a comptar del 12 d'abril de 2010, a cotitzar degudament a la CASS els salaris a raó de 1.800.-euros i no 1.200.-euros així com l'import de la liquidació laboral, més les costes processals incloent les d'advocat i de procurador.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 26-09-2012, decidint "Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Toll contra els Srs. Vara i Roda, condemnant aquests darrers solidàriament a pagar a l'agent l'import de 3.101'28, augmentat amb els interessos legals comptadors a partir del dia 9 de desembre de 2010 i a cotitzar a la CASS l'import de 3.281'78 euros i la diferència fins a l'import de 1.800 euros pels salaris dels mesos de desembre de 2.009 a març de 2.010, així com al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat."

III.- Contra aquesta resolució, per escrit de data 23-10-2012, el Sr. Toll va formular un recurs d'apel·lació condicionat a la presentació de recurs per part dels defenents, així com una demanda d'aclariment.

Per escrit de data 30-10-2012, el Sr. Roda va formular un recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari primerament analitzar la qüestió de procediment plantejada pel Sr. Toll i segons la solució aportada a aquesta, examinar els greuges del Sr. Roda després els del Sr. Toll i finalment el greuge comú a ambdues parts.

II.- El Sr. Toll sosté que el Sr. Roda no va presentar cap escrit de contesta i per conseqüent no pot interposar recurs d'apel·lació el qual ha de ser desestimat en bloc. És cert que el Sr. Roda no va presentar cap escrit de contesta i que és solament en els seus escrits de conclusions que va oposar-se a la demanda.

Dit això, el fet de no haver contestat a la demanda no impedeix interposar recurs contra una sentència que li perjudica.

Per conseqüent, el recurs no es pot desestimar per l'única raó que la part defenent no va contestar en el moment idoni a les pretensions de la part actora i s'han d'analitzar els greuges de la part apel·lant.

III.- El primer d'aquests greuges contra la resolució és que no s'ha provat suficientment que el salari del Sr. Toll era de 1.800.-euros i no de 1.200.- euros.

Ha quedat acreditat en autes que l'1 de desembre del 2009, el Sr. Toll va començar a treballar a l'hotel C. del qual els responsables van ser el Sr. B. i el Sr. Roda, la Sra. Vara essent la titular registral, i que la relació laboral va acabar-se el 11 d'abril de 2010, desprès de l'acomiadament de l'empleat pel Sr. Roda per carta de data 30-03-2010.

Ressurt del testimoniatge del Sr. Diez, gerent de l'hotel al moment en que l'empleat va ser contractat, que va contractar al Sr. Toll a la demanda del Sr. Roda i que el salari mensual pactat era de 1.800.-euros dels quals solament es declaraven 1.200.-euros a la CASS i que el salari era pagat en efectiu (foli 137).

Ressurt del testimoniatge del Sr. Gomila, company de feina del Sr. Toll, que l'empresa declarava a la CASS salaris més baixos del que percebien els treballadors (foli 109).

És cert que els testimoniatges dels Srs. Diez i Gomila s'han de considerar amb precaució atès el fet, non discutit, que tenen un plet amb el Sr. Roda Dit això, no se'ls hi pot denegar tot valor probatori. En efecte, els elements que aporten són coherents amb els altres elements de prova.

En efecte, aquests testimoniatges confirmen les asseveracions de l'assalariat segons les quals cobrava un salari de 1.800.-euros i que durant tres mesos se li va pagar l'import de 1.500.-euros, el Sr. Diez satisfent-li aleshores la diferència en efectiu.

El Sr. Diez ha confirmat que va redactar i remetre al Sr. Toll l'escrit (foli 15) del quin ressurt que se li ha pagat 300 euros de més, en efectiu, de desembre de 2009 a febrer de 2010, i això en concepte de salari i no d'hores extraordinàries com ho va pretendre el Sr. Roda

Endemés, es pot observar pel que fa al salari de gener de 2010 que el butlletí de salari indica un import de 1.500.-euros (foli 12) mentre que l'extracte de punts de la CASS indica una base imponible de 1.200.-euros (foli 14), extrem que confirma que les declaracions prop de la CASS podien ser diferents del salari veritable.

En fi, per valorar el testimoniatge del Sr. Diez, també s'ha de posar de relleu que en la seva confessió en judici, el Sr. Roda va manifestar que no sabia qui havia contractat al Sr. Toll (foli 119) mentre que en el seu escrit de conclusions va afirmar que era el Sr. Diez que ho havia fet (foli 128).

Pel que fa el testimoniatge de la Sra. Bueno, és insuficient per contradir aquests elements.

Certament s'ha de considerar que és ella que realitzava la gestió de les nòmines, però ho feia a partir de les indicacions dels responsables de l'hotel.

Contràriament al que pretén el Sr. Roda, la Sra. Bueno no ha negat que el salari era de 1.800.-euros sinó que ha explicat d'une banda que no sabia el que cobraven de nòmina els treballadors i d'altra banda que s'havia assabentat que existien divergències referent als salaris entre els treballadors i els que portaven el negoci, precisant que tota la gestió la portaven els Srs. Roda i Diez

Per tots aquests elements, queda establert que, com ho ha jutjat el tribunal a quo, el salari real de l'empleat era de 1.800.euros i no de 1.2000.-euros.

IV.- El segon greuge del Sr. Roda rau en el fet que el Tribunal a quo s'hauria equivocat en els càlculs de la liquidació. Més concretament sosté que per obtenir el salari corresponent a 11 dies del més d'abril s'havia de dividir el salari base per 30 i multiplicar-lo per 11. Però, en aplicació de l'article 82.2 del codi de relacions laborals "En els supòsits en que s'ha pactat un salari mensual, el salari per hora efectiva de treball correspon a l'import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores.".

És la formula que va aplicar el tribunal i per conseqüent no existeix cap error.

V.- El primer greuge del Sr. Toll és que el primer jutjador no podia desestimar parcialment les seves demandes relatives a les hores extraordinàries, en primer lloc perquè els defenents no van oposar-se degudament als imports reclamats, i en segon lloc perquè s'havia acreditat suficientment la existència de dites hores mitjançant l'aportació de la planificació horària.

Encara que la Sra. Vara no s'hagi oposat a dita demanda en el seu escrit de contesta i que és solament en el seu escrit de conclusions que el Sr. Roda va oposar-se a la demanda, és de jurisprudència reiterada que la prova de les hores extraordinàries recau sobre l'empleat i en el present cas força és de constatar que la única prova són les còpies de cinc plannings mensuals de desembre a abril, el primer essent anomenat "Planificació horària 2009 HOTEL C." i els altres sense cap títol (folis 16 a 20). Aquests documents, no porten cap signatura de cap part. Per definició un Planning és un document previsor per planejar els horaris i sense cap altre element per acreditar-los no poden constituir una prova suficient.

S'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi també.

VI.- El segon greuge del Sr. Toll és que en aplicació de l'article 99.1 del codi de relacions laborals, els interessos de les sumes degudes s'havien de comptar a partir del dia en que s'haguessin hagut de fer efectives (el 12 d'abril de 2010) i no a partir de la data de contesta a la demanda.

L'article relatiu a la quitança estipula en el seu apartat 1 que, resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals, però no conté cap disposició relativa a la qüestió del punt de partida dels interessos i no ha instituït cap excepció al principi "Litis Contestata, usure currunt", principi que la part agent cita en els fonaments de dret de la seva demanda. Així, sense una reclamació prèvia, el demandant no pot reclamar interessos anteriors a la contesta a la demanda.

VII.- Els últims greuges de les parts són relatius a les costes.

El Sr. Roda considera que no s'havia d'imposar les costes als co-demandats.

El Sr. Toll sosté que s'ha de modificar la part dispositiva de la sentència atès que la seva demanda d'aclariment no fou resolta pel tribunal a quo i que dita demanda es fonamentava en el fet que el tribunal en el VII.-Considerant de la sentència imposa les costes a l'adversa "inclosos honoraris d'advocat i procurador" però en la part dispositiva solament fa esment dels honoraris d'advocat.

És clar que el fet que la part decisòria de la sentència no faci referència a les costes de procurador resulta d'un mer error material que aquesta Sala pot subsanar.

En tot cas, tenint en compte l'estimació parcial encara que substancial de la demanda i amb raó del caràcter laboral de la matèria i de la situació d'insolvència del Sr. Toll, era escaient la condemna dels defenents al pagament de les costes processals de primera instància, amb la precisió que inclouen els honoraris d'advocat i de procurador.

VIII.- La desestimació del recurs de l'empleat, la desestimació del recurs de l'empresari justifiquen per raó d'aquesta matèria la condemna de l'empresari a satisfer les costes judicials d'ambdós recursos, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Roda,

DESESTIMAR el recurs del Sr. Toll,

ACLARIR que les costes processals de primera instància inclouen els honoraris d'advocat i de procurador,

CONDEMNAR el Sr. Roda a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.