Laboral- hores extraordinàries- noció de càrrec de confiança (3001906/2011)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000199/2023 ORIGEN: 3001906/2011 - 0

NIG: 5300542120180001909

PARTS:

Apel·lant: Sr. Jover

Advocat: Sr. Gomila

Apel·lat: B Pina

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sra. Soriano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral- hores extraordinàries- noció de càrrec de confiança

SENTÈNCIA 000003/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte del 12-04-2010, el Sr. Jover va iniciar una relació laboral per compte de la societat B, Pina.

Dita relació es va extingir en data 25-10-2011 com a conseqüència del seu acomiadament no causal de data 05-10-2011.

El 05-12-2011, el Sr. Jover va formular una denúncia prop del Servei d'inspecció de Treball.

2.- En el procediment laboral 3001906/2011 instat al desembre del 2011 pel Sr. Jover, i que fou suspès entre el 24-07-2012 i el 19-09-2018 per raó de prejudicialitat penal com a conseqüència de les respectives denúncies i querelles formulades per les parts, el Tribunal Unipersonal del Batlle va decidir el 30-05-2023 :

"Primer.- Estimar en part la demanda laboral formulada pel Sr. Jover conta la societat B, Pina.

Segon.- Condemnar a la societat B ENTITY_6:

al pagament de l'import de 642,44.- EUR nets, quantitat incrementada amb els interessos legals meritats a comptar del dia 26.10.11;

a declarar prop de la CASS els imports bruts mencionats al Considerant V.;

a regularitzar prop de la CASS totes les cotitzacions dels salaris del demandant del període comprès entre 12.04.10 i el dia 25.10.11, declarant la diferència entre l'import del salari declarat i fins arribar a 1.800.- EUR bruts.

Tercer.- Desestimar la demanda reconvencional presentada per la societat B, Pina contra el Sr. Jover, i absoldre a aquest de totes les pretensions dirigides en la seva contra

Quart.- Imposar a la societat B, Pina la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- En contra d'aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació el Sr. Jover demanant la seva revocació parcial únicament pel que fa al punt 4. del fonament jurídic III en relació a les hores extraordinàries, en el sentit de declarar que no es compleixen els requisits de l'article 57.2.a) de la llei interpretada de conformitat amb la seva jurisprudència per considerar que les funcions exercides pel Sr. Jover en el sí de B, es poden encabir en el supòsit d'exclusió de jornada legal ordinària, i condemnar a B a pagar en concepte d'hores extraordinàries l'import de 40.040,11.-EUR degudament incrementats amb els interessos legals produïts des de la contesta i a declarar i cotitzar aquest import per davant de la CASS.

Subsidiàriament, en cas que el tribunal ho consideri oportú, sol·licita el retorn dels autes al tribunal de primera instància perquè resolgui, únicament pel que fa a l'apartat impugnat de la sentència, respecte a les hores extraordinàries, tenint en compte que no es compleixen els requisits de l'article 57.2.a), d'exclusió de jornada legal ordinària.

Fonamenta el seu recurs en un error de valoració de la prova.

Argumenta per l'essencial que si bé va ser contractat com a encarregat d'obra i que disposava de facultats decisòries molt amples, no obstant, la seva llibertat d'actuació es trobava lluny de la d'un càrrec de confiança o de les pròpies del personal que forma part de la direcció d'una empresa, com ho demostren l'estudi de l'horari i de les funcions, com la remuneració.

D'altra banda, afirma que la documentació aportada, les proves documentals requerides i les testificals practicades han degudament provat la realització d'hores extraordinàries per part seva, de conformitat amb la jurisprudència de la Sala al respecte.

4.- La representació processal de la societat B, Pina demana confirmar íntegrament la referida resolució, fent imposició de la totalitat de les costes processals causades, incloent els honoraris d'advocat i de procurador que s'acreditaran en el moment processal oportú.

Sosté en substància que l'anàlisi del contracte de treball com de la prestació laboral i de la remuneració confirmen que el tribunal ha efectuat una correcta valoració de la prova.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sigui sota l'imperi del Reglament Laboral (STJC 239/04 del 14-04- 2005), de la Llei sobre el contracte de treball (TSJC 277/08 del 12-02-2009), o sota l'imperi de l'article 57.2 a) CRL aplicable a la relació d'autes, o sota l'imperi de l'actualment vigent article 54.2 a) LRL, sempre els càrrecs de confiança s'han vist exclosos del règim legal de còmput de les hores de la jornada de treball.

L'article 57.2 a) CRL disposava :

"2. Exclusions

Resten exclosos del règim de jornada legal establert, de les jornades especials en còmput anyal de l'article 58, de les obligacions de control que disposa l'article 63 i del règim de descans diari de l'article 64:

a) Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Han de respectar, però, el descans setmanal mínim d'una jornada completa.

S'entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l'àmbit de l'activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d'actuació, la plena responsabilitat i la remuneració.".

La jurisprudència de la Sala ( veure TSJC 17/14 del 27-05-2014, 46/2018 del 29-05-2018, 369/18 del 24-01-2019, 59/19 del 27-09-2019, 247/2020 del 22-12-2020, i 378-21 del 04-03-2022) ha pogut precisar que els dos criteris rectors que són l'autonomia i el salari són cumulatius (si bé en la ja citada sentència del TSJC 277/08 del 12-02-2009 es va precisar que un salari moderat s'havia de confrontar amb la talla de l'empresa i en la del 24- 01-2019 que s'havia de comparar amb els altres salaris de l'empresa) ; que els òrgans judicials havien de determinar la real natura de la tasca desenvolupada sense limitar-se a les qualificacions donades per les parts ; que les facultats decisòries plenes impliquen el poder de prendre decisions de les quals es pot derivar obligacions per l'empresa ; que un cert marge d'autonomia no era equivalent al fet de gaudir de facultats decisòries plenes; que l'autonomia i la llibertat d'actuació immediata no eren contradictòries amb la supervisió o control posterior d'un superior ; que en certes condicions que l'obligació de fitxar no era contradictòria amb la llibertat organitzativa, finalment que no és l'extensió horària exigida per l'empresa sinó la qualitat i la naturalesa de l'activitat duta a terme que són determinants

Segon.- En el present cas, el primer que cal explicar és que, en primera instància l'assalariat va reconèixer que les seves funcions eren les pròpies d'un encarregat i que disposava de marge d'autonomia.

No obstant, va precisar que les funcions d'encarregat es limitaven a supervisar la feina dels assalariats i va negar que gaudís de facultats decisòries plenes en el seu ram d'activitat.

Però la seva funció era la d'encarregat, de medicions i de control d'obres, i els seus butlletins de salari ho reflectien amb la menció "encarregado".

Al respecte, aquesta funció d'encarregat no es limitava a l'organització i al seguiment de les obres, aspecte de les seves funcions que els altres assalariats han confirmat, sinó que comportava un real poder de direcció del negoci i d'engatjar l'empresa com ressurt dels testimoniatges dels representants de les societats amb qui tractava.

Així el Sr. Gomila, de l'empresa C, qui va explicar que el Sr. Jover sempre havia sigut el seu únic contacte per a representar l'empresa, i Sr. Calatayud, de l'empresa D, va manifestar que sempre tractava amb el Sr. Jover com a representant de l'empresa tant per la contractació dels treballs, pressupostos i preus dels mateixos, com pel seguiment i facturació.

És veritat que, al davant de l'inspector de Treball, l'empresa l'ha qualificat d'encarregat i no pas d'encarregat general. Però això no canvia la realitat de la relació laboral ni que l'empresa va mantenir davant del mateix inspector que la posició del Sr. Jover era la d'un càrrec de confiança.

A més, no hem de perdre de vista el contracte que vincula les parts estipula:

"Degut al càrrec del treballador, i segons les exclusions de l'article 57 de la llei sobre el treballador serà l'encarregat i responsable de la medició i control de les obres. Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a un estricte limitació de la jornada han de respectar però els descans setmanal mínim d'una jornada completa.

Per tant el treballador no podrà deixar el seu lloc de treball després de les 19h30 si la feina que està desenvolupant en aquell moment així ho requereix".

De fet, a la diferència dels altres treballadors de l'empresa, no apareix mai cap hora extraordinària als butlletins de salari del Sr. Jover.

Si bé el salari que el Sr. Jover sosté que percebia en realitat, de prop de 2.000 euros, no és molt important, el criteri determinant al respecte (cfr. Sentències ja citades) és que, com ho ha apuntat la Sra. Batlle, dit salari era superior al salari dels restants treballadors de l'empresa que justament no exercien funcions de responsabilitat (manobres, paleta, ... ).

A més, disposava d'un cotxe amb targeta pel gasoil i un telèfon mòbil.

Per consegüent, no s'advera cap error en la valoració de la prova ni cap incorrecta aplicació de la jurisprudència, i arribem a la mateixa conclusió que la Sra. Batlle : en el present cas, es compleixen els requisits de l'article 57.2.a) CRL.

Per tot l'exposat escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Tercer.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part apel·lada vençuda.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs del Sr. Jover en contra de la sentència del 30-05-2023 que confirmem íntegrament.

Segon. Imposar al Sr. Jover les costes processals de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio