Prestanom TSJC 0270/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-270/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Narváez, SA va interposar demanda, de data 6-06-2012, envers els Srs. Águila, Machado i Giner, segons la qual sol·licitava que es condemnés els defenents solidàriament a satisfer la suma de 16.373,08 euros, amb més les costes processals.

La representació processal dels Srs. Águila i Machado es van aplanar a la demanda interposada en data 26-09-2012.

La representació processal del Sr. Giner va oposar- se a la demanda, per escrit de data 26-09-2012, i va demanar que desestimés la demanda, amb de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 10-07-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Narváez, SA" contra els Srs. Águila, Machado i Giner, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera la quantitat de setze mil tres-cents setanta-tres euros amb vuit cèntims (16.373,08.- EUROS),incrementada dels interessos previstos contractualment i produïts d'ençà el dia vint-i-dos de novembre del dos mil onze -data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal del Sr. Giner va interposar recurs contra la sentència d'instància i així, en data de registre 18-09-2013, va interposar escrit de conclusions, en virtut del qual i en consonància amb els arguments que manifestava, demanava la revocació parcial de la sentència.

La representació processal de la part agent va presentar, en data 8-10-2013, escrit de contesta a les conclusions, segons el qual demanava que es desestimés el recurs interposat i amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència d'instància s'equivoca tant en la apreciació i valoració de la prova com en la seva fonamentació. Així, manifesta que el jutge a quo equipara la responsabilitat dels titulars reals del comerç amb el recurrent, com a titular administratiu, quan el Sr. Giner mai fou part contractant de la pòlissa de crèdit, no s'ha pogut vincular el funcionament del comerç amb la sol·licitud del crèdit, l'entitat bancària sempre ha conegut la condició del recurrent com a titular administratiu del comerç i només es va adreçar la reclamació extrajudicial contra els titulars reals i no contra l'administratiu. Afegeix que s'ha aportat un conveni privat entre el recurrent i el Sr. Machado i si aquest no és oponible a l'entitat bancària, tampoc la pòlissa de crèdit ho ha de ser respecte del recurrent.

Així no és just ni raonable que la responsabilitat assumida pels signants de la pòlissa abasti a un tercer que no és part i més si es té en compte que a la data d'atorgament de la pòlissa de crèdit (3-05-2011) l'explotació del negoci era inexistent, com ho ha reconegut el Sr. Machado. En segon terme, sosté que quan es va interposar la demanda, el Sr. Giner no figurava com a titular administratiu, de manera que hauria d'haver prosperat l'excepció de manca de legitimació passiva. I, en darrer terme, sustenta que la sentència s'aparta de la doctrina jurisprudencial recaiguda sobre la figura del prestanoms. Així, l'Aute de 26-04-2007 exclou la responsabilitat del prestanoms si la reclamació deriva d'un préstec atorgat al titular real.

II.- El primer dels greuges que ha de ser analitzat és el relatiu a l'excepció de manca de legitimació passiva. La manca de legitimació ad causam té a veure amb l'absència d'idoneïtat de la persona demandada en relació a l'objecte litigiós. El Sr. Giner ha estat el titular administratiu o prestanoms del negoci Bar Restaurant l'A. des del dia 25-02-1997 fins el 17-01-2012, mentre que el contracte d'obertura del compte corrent per part de Narváez, SA i la Sra. Águila va tenir lloc el dia 21-10-2009 i, en data 3-05-2011, es va atorgar una pòlissa de crèdit a la mateixa, essent el Sr. Machado fiador de la Sra. Águila. Consegüentment, la qualitat de titular administratiu del comerç comporta el reconeixement de la legitimació passiva per a ser destinatari de la pretensió instada pel creditor que, segons reiterada jurisprudència, pot adreçar-se contra els titulars reals i els administratius, els quals responen solidàriament. I sense que pugui ésser cap obstacle que en la data d'interposició de la demanda no fos el defenent ja el titular administratiu, atès que la responsabilitat pels deutes de l'activitat pròpia i ordinària del negoci es derivaria dels negocis perfeccionats l'any 2009 i 2011.

Malgrat aquesta asseveració, caldrà analitzar si en el present cas, amb l'examen dels altres motius del recurs interposat, s'ha de mantenir o no la condemna solidària del titular real del comerç en el present supòsit.

III.- La jurisprudència d'aquesta Sala és reiterada en el sentit que dels deutes contrets dins de l'activitat pròpia i ordinària d'un negoci, inclosos els salaris i cotitzacions dels treballadors del mateix, han de respondre, de manera solidària, tant els titulars reals com els titulars administratius, i això degut a l'aparença creada front tercers i pel respecte a la seguretat del tràfic (cfr. SSTSJA 29-06-2000 i 22-07-2004 i ATSJA de 26-04-2007). En canvi, si el deute no s'origina com a conseqüència de l'activitat habitual i pròpia del negoci o comerç sinó en interès exclusiu del titular real, no s'hauria d'establir la responsabilitat del titular administratiu.

Consegüentment, cal analitzar si en el present cas el deute s'ha d'entendre que s'ha originat per l'activitat pròpia o habitual del negoci Restaurant. Consta a les actuacions que la pòlissa de crèdit amb un límit de 15.000 euros fou concedida en data 3 de maig de 2011 i que la mateixa estava vinculada al compte corrent, titular de la Sra. Águila, aperturat el 21-10-2009. També ha aportat el recurrent un document, de data 30-06-2011, amb el Sr. Machado de resolució del contracte d'arrendament de negoci en marxa i de reconeixement de deute, en el qual es produïa el lliurament de les claus al Sr. Giner. I si bé la confessió en judici del Sr. Machado (foli 119) indicaria que mesos abans de la signatura del document de resolució, el negoci no funcionava, existeixen moviments als mesos de maig a juliol que semblen respondre al comerç (cfr. Folis 62 i 63).

Des d'aquesta òptica, i en atenció a la prova practicada no es pot entendre que el deute derivat de la pòlissa de crèdit pugui ésser entès com un deute propi o habitual del negoci, tota vegada que en el supòsit que ens ocupa la relació arrendatícia i el retorn de les claus s'efectua entre els titulars reals i l'administratiu el dia 30 de juny de 2011; és a dir, menys de dos mesos des de la concessió de la pòlissa de crèdit, sense que s'hagi acreditat despeses pròpies o habituals del comerç més enllà del mes de juny o juliol del 2011, ni, per tant, que la disposició del numerari s'hagi canalitzat per a l'explotació del negoci; ans al contrari, de la escassa prova que es troba a les actuacions la convicció que obté la Sala és diversa a la del jutjador a quo i consisteix en entendre que el deute derivat de la pòlissa de crèdit de 3-05-2011 no va constituir un deute derivat de l'activitat pròpia o habitual del negoci, no solament perquè l'activitat o havia cessat en els mesos anteriors (confessió del Sr. ENTITY_6) o bé, com ressurt d'algunes despeses del comerç carregades al compte en els mesos de maig i juny, va cessar en els mesos immediatament següents a la concessió del préstec, de manera que aquest deute, derivat de l'impagament a l'entitat bancària per l'incompliment de la pòlissa de crèdit per la Sra. Águila, de la que era fiador el Sr. Machado, espòs de la primera, no pot ésser exigit al titular administratiu, que no ha estat part en aquesta pòlissa de crèdit, tota vegada que de la prova practicada no resta acreditat que el mateix pugui ésser conceptuat, en el cas concret i en atenció a les circumstàncies ressenyades, com derivat de l'activitat pròpia o ordinària del comerç, a diferència del que succeeix, a títol d'exemple, amb els subministres, deutes de proveïdors, salaris de treballadors o cotitzacions a la CASS.

Les consideracions anteriors justifiquen l'acolliment del recurs i la revocació parcial de la sentència d'instància.

IV.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Giner contra la sentència, de data 10- 07-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit d'absoldre el Sr. Giner dels pronunciaments instats en la seva contra per la part agent, mantenint la resta de pronunciaments respecte dels defenents Srs. Águila i Machado. No procedeix efectuar pronunciament de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.