Desistiment injustificat, article 97.1.h, acte vexatori (TSJC 099/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000099/2015 ORIGEN: 5000510/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 5000510/2014, instades pel Sr. Arnau contra la societat "P,S.L.U.", en data 2 de febrer del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 7 d'abril de 2014 per part del Sr. Arnau contra la societat P,S.L.U. SEGON.- Condemnar en costes a la part agent".

II.- El Sr. Arnau ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució". La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància, l'estimació de seva demanda i la condemna de part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la discussió del dia 20 de febrer del 2014 va començar per l'empenta del Sr. Martin (gerent de l'empresa) i després va proferir-li els termes exposats per la Sra. Miró davant el Servei de Policia; el Tribunal a quo feia una interpretació de la prova "pro empresari".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball verbal entre el Sr. Arnau i la societat "P,S.L.U.", com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta del 13 de març del 2014, amb motiu de l'actitud de menyspreu mostrada per un responsable de l'empresa.

El demandant va reclamar, en primera instància, el pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals (29.580,19 EUR), la cotització de l'import esmentat i les costes judicials.

El Tribunal a quo ha desestimat la demanda per manca de prova.

II.- El recurrent s'alça contra la resolució judicial.

Cal estar al contingut de la carta de desistiment del treballador:

"Els fets que justifiquen aquesta situació no són altres que d'ençà al darrer any, el Sr. Martin, que actua com a responsable de l'empresa i que és el seu marit, ens tracta (tant a mi com a la resta de companys) amb menyspreu evident i falta al respecte de forma diària i contínua. Situació aquesta que vostè ha consentit i mai ha intentat canviar, en perjudici dels treballadors. He suportat aquesta situació per absoluta necessitat, però el proppassat dia 20 de febrer, vers les 9,45h, la situació es va convertir en insostenible quan, a banda d'ofendre'm, escridassar-me i amenaçar-me, em va empentar fins que vaig marxar del lloc de treball, cursant la pertinent denúncia policial, quina còpia adjunto de document núm. 1 (vid. folis 22-23). Així doncs, i per tot l'exposat, m'he vist obligat a procedir a la resolució del contracte laboral que ens uneix amb caràcter immediat" (folis 25-26).

La rescissió del contracte de treball es fonamenta en base a l'article 97.1.h del Codi de relacions laborals: "qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe".

Com bé assenyala el Tribunal a quo, les actuacions del Sr. Martin (marit de l'accionista única de la societat "P,S.L.U.") del darrer any no queden detallades en la lletra de desistiment, de manera que la fiscalització del Tribunal s'ha de cenyir només als fets ocorreguts el dia 20 de febrer del 2014.

És pacífic que ambdós es van empènyer mútuament i possiblement escridassar, segons resulta de les denúncies creuades entre ells. En qualsevol cas, els suposats maltractaments van ser arxivats per la secció d'instrucció de la Batllia per manca de prova i mínima intervenció del dret penal (foli 231).

L'article 97.1.h del Codi de relacions laborals és gairebé idèntic a l'article 75 de la derogada Llei sobre el contracte de treball "el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:...7) en general qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui greument vexatori per al treballador o ofengui la seva dignitat com a persona". L'esmentada disposició ha estat interpretada anteriorment per aquesta Sala en el sentit següent: "Per a la interpretació d'aquesta norma, s'ha de tenir en compte no tant sol els fets imputats a l'empresari, sinó el nombre i la reiteració dels mateixos. És cert que en el marc del seu poder de direcció, l'empresari té la facultat d'organitzar el treball, dictar reglaments interns, ordres i instruccions que no convenen sempre als treballadors. Però mai l'empresari ha d'abusar del seu dret, i utilitzar-lo per humiliar o perjudicar un empleat per raons personals" (sentència 359/07 del 27 març del 2008).

Els testimoniatges de dos antics treballadors de la societat "P,S.L.U." no resulten rellevants. En efectes, malgrat posin de manifest que l'actitud del Sr. Martin era "insuportable" (Sr. Peña, resposta 4, foli 243) o "no massa correcta" (Sra. Amorós, resposta 4, foli 244), desconeixem com es traslladava aquest comportament vers el recurrent.

Com a element mínimament objectiu, disposem només de la declaració d'una treballadora que va presenciar l'incident del 20 de febrer del 2014. En aquest sentit, la Sra. Miró va explicar que el Sr. Martin s'havia dirigit al Sr. Arnau amb les paraules següents: "te hablo como me sale de la punta de la polla" i "igual el perro se merece que le hable con más educación que a ti, que venís al trabajo a pasar el tiempo" (foli 217). Això va tenir lloc poc després d'una observació del Sr. Martin en relació amb el treball del recurrent. Força és de constatar que aquests termes ofensius -que condemna severament aquesta Sala- no es poden encabir, en el cas que ens ocupa, dins el supòsit de l'article 97.1.c. En efecte, per una banda, manca la reiteració en el temps, de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala. I, per altra banda, no es pot deixar de banda el fet que ens trobem en presència de dos homes d'edat similar (40 i 44 anys), que es coneixen des de fa temps (el Sr. Arnau va admetre treballar per l'empresa des de feia 12 o 13 anys, foli 211), que es van empentar mútuament, posteriorment a l'incident verbal, sense cap resultat de lesions i que les paraules eventualment emprades el dia 20 de febrer del 2014 no tenen l'entitat suficient, a defecte de proves més concloents, per impossibilitar la continuació de la relació laboral.

III.- Malgrat la desestimació del recurs del Sr. Arnau en el fons, els dubtes fàctics que envolten aquest litigi aconsellen no efectuar especial condemna en costes judicials de primera i segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 2 de febrer del 2015, llevat la condemna a satisfer les costes judicials; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.