Laboral - acomiadament il.legal - represàlia empresa - prova - candidat a delegat de personal TSJC 327/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-327/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0914-4/2011, instades pel Sr. Escolano contra la societat "Conde", en data 3 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada en data 8 de juny de 2011 pel Sr. Escolano contra la societat mercantil andorrana Conde.; havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen, tot el qual sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

II.- El Sr. Escolano ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita que es doni lloc a la seva demanda laboral, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: l'acomiadament no causal d'un candidat a delegat de personal constituïa un acte discriminatori; l'empresa va impedir l'elecció del treballador; la condició de candidat havia de conferir, per analogia, la mateixa protecció que gaudia el delegat de personal; els seus coneixements profunds de l'empresa haurien complicat les polítiques retributives i d'altres relacionades amb els drets dels treballadors; no existia cap motiu objectiu per procedir al seu comiat; la societat "Conde" havia interferit en el procés electoral; no es podia modificar unilateralment els criteris pactats per fixar el salari variable i menys quan res tenien a veure amb la productivitat del treballador i del grup; el salari variable no estava vinculat amb els resultats financers de "Conde" com sostenia l'Hble. Batlle.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre el Sr. Escolano i la societat "Conde", perfeccionat l'1 de setembre del 1992. El darrer lloc de treball del Sr. Escolano va estar el de cap del departament de control de gestió (folis 19 i 229-231).

És igualment pacífic que el treballador era candidat a les eleccions de delegat de personal de "Conde" i que havia obtingut el nombre suficient de signatures necessàries per avalar la seva candidatura (foli 21-22). Consta a les actuacions, una carta adreçada per l'interessat als seus companys de treball, contenint la promesa següent: "Us dic que si surto elegit, faré tot el necessari per tal que les nostres condicions laborals millorin" (foli 23).

En bell mig del procés electoral, puix va debutar el 18 de març del 2011 (foli 20), l'empresa va comunicar al treballador un comiat no causal mitjançant carta del 13 d'abril del 2011 (foli 16).

El Sr. Escolano sosté que el seu comiat constituïa una represàlia a la seva candidatura. El Tribunal a quo no ho ha considerat d'aquesta manera, doncs estima que el Sr. Escolano no podia beneficiar-se, per analogia, de les proteccions que el Codi de relacions laborals confereix als representants del personal. Per altra banda, l'Hble. Batlle ha refusat també la reclamació del salari variable de l'any 2010.

II.- El recurrent reclama, en primer lloc, una indemnització de 109.390,50 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i il·legal, més una altra quantitat pels danys i perjudicis morals i/o econòmics causats per l'acomiadament.

Com bé assenyala la part recorreguda, el Sr. Escolano no exigeix el seu reintegrament (qual cosa refusa expressament), de manera que només té dret, eventualment, a la indemnització de l'article 98.1 del Codi de relacions laborals i no a cap altre rescabalament, perquè la indemnització del perjudici ocasionat i la reparació de l'acte discriminatori de l'article 98.5 queden connectats exclusivament amb el reingrés a l'empresa. El fet de no sol·licitar el reingrés, en cap cas exclou la possibilitat de sol·licitar la indemnització esmentada.

La demanda de l'apel·lant es fonamenta, com s'ha esmentat amb anterioritat, en el fet que el seu comiat (no causal) disfressava un acte de discriminació per raó de la seva condició de candidat a delegat de personal.

És cert que l'article 90.3 del Codi prohibeix l'acomiadament no causal d'un representant dels treballadors -de conformitat amb el Conveni núm. 135 de l'OIT (article 1 especialment)- i que aquesta protecció no contempla, expressament, els candidats al càrrec.

Això no obstant, cal superar aquest obstacle literal i recercar les dues finalitats que persegueix la norma esmentada i la resta de l'ordenament jurídic, a saber: una elecció democràtica dels representants dels assalariats (títol IV del Codi de relacions laborals) i la promoció del lliure desenvolupament de la personalitat de la persona treballadora (article 74). Una elecció no és democràtica quan l'empresa s'ingereix, sense justificació raonable, dins el procés electoral, promocionant els candidats afins a la seva causa i/o posant obstacles a aquells no ho poden ser (veure també el Conveni núm. 98 de l'OIT sobre el dret d'organització i de negociació col·lectiva, article 2.1). La promoció del lliure desenvolupament de la personalitat de la persona treballadora no s'aconsegueix quan l'empresa posa límits al dret de representació col·lectiva -reconegut a l'article 109- i que persegueix la millora de les condicions laborals. Per conciliar i fer efectius aquests drets, la garantia que confereix l'article 98.5 s'ha de fer extensiva doncs als candidats i així evitar qualsevol ingerència patronal dins el procés de designació dels delegats de personal. La recomanació núm. 143 de l'OIT sobre els representants dels treballadors conforta aquesta interpretació: "La protecció prevista a l'apartat 5 d'aquesta recomanació s'hauria d'aplicar també als treballadors que han presentat candidatura ... per ser elegits o designats com a representants dels treballadors" (article III, 7.1). El dret comparat, especialment a França (Code du travail, article L 2411-7) i a Espanya (STC 38/1981 del 23 de novembre de 1981), contemplen igualment aquesta garantia, pròpia d'un Estat democràtic i social com el nostre i que proclama l'article 1.1 de la Constitució.

Per tant, aquesta Sala conclou que cal reconèixer als candidats, per raó d'una interpretació teleològica i sistemàtica de la norma, les garanties legals que envolten la figura dels delegats de personal.

III.- En qualsevol cas, la societat "Conde" no demostra que el comiat del treballador sigui aliè a la condició de candidat del Sr. Escolano i que no representa, en realitat, cap mena de represàlia. El principal argument de la part apel·lada consisteix en mantenir que havia adoptat la decisió d'extingir el contracte de treball molt abans de l'inici del procés electoral. Subsisteixen massa dubtes entorn a aquesta qüestió i que no poden beneficiar a l'empresa, perquè sobre ella recau la prova de que l'acomiadament no guarda cap relació amb la candidatura de l'empleat, especialment qualificat professionalment i, per tant, ben situat per exigir millores socials degut a la seva antiguitat i coneixement del funcionament intern de la societat.

En efecte, la societat "Conde" ha sostingut en el decurs del procés que havia encomanat a una empresa externa (tractant-se de la societat espanyola "T."), la recerca d'un nou cap del departament de control de gestió (folis 101-104) a principis del mes de gener del 2011 i que havia de reemplaçar al Sr. Escolano.. La directora de "T." va explicar que l'encàrrec, documentat per contracte de l'1 de febrer del 2011 (folis 87-90), es va deixar sense efecte al cap d'uns 10-15 dies perquè "Conde" tenia un candidat a Andorra (resposta 7, foli 35 d'aquest rotlle). Aquesta persona resulta ser el Sr. Capellà, però no va ser contractat fins el dia 9 de maig del 2011 (foli 233), és a dir molt després del comiat litigiós. És veritat que el Sr. Capellà va explicar que va mantenir una entrevista de treball amb representants de "Conde" entre octubre i novembre del 2010 (resposta 4, foli 331). Això no obstant, si "Conde" havia trobat el substitut del recurrent a la tardor del 2010, no s'explica perquè va sol·licitar els serveis de "T." més de dos mesos després o perquè va trigar sis mesos en procedir a la seva contractació que, cal precisar, va finalitzar sobtadament al mes de juliol del 2011. Afegeix encara més confusió a l'assumpte, el testimoniatge del Director de RRHH de "Conde", que va testificar que "T." no va captar cap professional perquè "es va canviar el perfil de la persona i del càrrec" (resposta 10, foli 320).

Per tot l'exposat, aquesta Sala estima que l'acomiadament del Sr. Escolano obeïa majoritàriament a la seva candidatura per al càrrec de delegat de personal i, per aquest motiu, l'extinció del contracte de treball va ser il·legal. I diguem il·legal doncs el treballador no ha sol·licitat la nul·litat de l'acomiadament i el cas d'autes no queda expressament tipificat en el Codi. Hagut compte que el quantum de la indemnització no es discuteix, procedeix la condemna de "Conde" al pagament de l'import reclamat de 109.390,50 EUR, més interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda (14 de juliol de 2011) i a cotitzar l'esmentat import a la CASS.

IV.- El segon greuge del Sr. Escolano interessa el refús de concedir-li 2.680,57 EUR en concepte de salari variable de l'exercici 2010. L'interessat ha explicat que l'empresa havia deduït, per primera vegada, del resultat net del grup, unes partides (indemnitzacions per acomiadament, reducció de vendes de tabac, recuperació de provisió i despeses financeres extraordinàries) que minoraven la retribució variable. La instància ha denegat aquesta petició en base a una doble motivació: a) les referides deduccions constitueixen criteris objectius i b) la manca d'acreditació del càlcul defensat pel treballador. Com bé apunta l'Hble. Batlle, es desconeix com el treballador efectua el seu càlcul. Però, a més, el recurrent no explica, amb precisió, en què consistia el salari variable. Ni aporta el seu contracte ni, encara menys, la prova del contingut d'un eventual pacte assolit posteriorment amb l'empresa o d'un ús establert per aquella. Si la prima variable fos funció del resultat net del grup, aleshores, com bé remarca el Tribunal a quo, la presa en consideració de les disminucions més amunt esmentades no apareix mancada de fonament objectiu. Per conseqüent, es confirma el pronunciament denegatori de la sentència apel·lada.

V.- L'estimació parcial del recurs aconsella no efectuar especial condemna al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Tampoc procedeix reformar la no imposició de costes de la instància, compte tingut de l'estimació parcial de la demanda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 d'octubre del 2013 en el sentit de condemnar la societat "Conde" a satisfer l'import de 109.390,50 EUR, més interessos legals a comptar del 14 de juliol del 2011 i a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS; sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.