Reclamació d'inspector CASS. Esdevenen funcionaris (0046/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0034-2/04 TSA: 75/05

S E N T È N C I A NÚM. 46-2006

PARTS:

Apel·lant: Blasco i Gaya

Representant: Tamarit

Advocat. Téllez

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Castrillo

Advocat : Raya

Apel·lada: CASS

Representant: Briones

Advocat: Ruiz

Apel·lada: Ricart i altres

Representant: Tamarit

Advocat. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0034-2/2004.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-125, de 2 de novembre de 2005, va desestimar l demanda interposada pels Srs. Ricart,Blasco i Gaya, i va declarar que la resolució del Govern de 25 de març de 2004 que desestimava el recurs interposat contra la d'11 de febrer anterior son ajustades al Dret, en tant que van desestimar la sol·licitud formulada el 14 de novembre de 2003 de que se'ls declarés que tenen la condició de funcionaris.

2.- Contra la sentència esmentada han interposat un recurs d'apel·lació els Sr. Blasco i Gaya en el que a més d'indicar que la denegació d proves en primera instància els genera indefensió, consideren que la sentència vulnera l'article 25 de la Constitució, sobre el dret d'accedir als càrrecs públics i la interpretació errònia del Decret dels veguers de 30 d'abril de 1971.

3.- Les representacions del Govern i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han contestat l'apel·lació demanant la confirmació de la sentència en considerar que els demandant són treballadors de la parapública i no tenen ni poden tenir l'estatus de funcionari públic.

4.- El dia 24 de maig de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resoldre sobre si als apel·lants se'ls ha de reconèixer o no la condició de funcionari cal partir del fet de que el Sr. Blasco va ser nomenat inspector de la Seguretat Social pels Veguers el 8 de juliol de 1985 en aplicació del Decret de 30 d'abril de 1985 i el Sr. Gaya va ser contractat pel consell d'administració de la CASS com ajudant d'inspecció el mes de desembre de 1993, i no s'ha qüestionat que els inspectors de la CASS són pagats per la parapública, no tenen cap dependència funcional dels altres poders públics i mai han estat enquadrats orgànicament en l'estructura de l'Administració general.

La sentència del Tribunal de Batlles confirma les resolucions del Govern que denegaven als sol·licitants la seva condició de funcionaris argumentant, d'una banda, que la condició de funcionari no s'adquireix per la naturalesa de les funcions que es desenvolupen sinó per un conjunt d'actes successius, entre els quals destaca el nomenament conferit per l'autoritat competent (article 27 de la Llei de la funció pública); d'una altra banda que el jurament prestat davant el Cap de Govern va ser un acte de naturalesa protocol·lària i, finalment, que sempre han estat enquadrats en l'estructura orgànica i funcional de la CASS, tot i que els demandants no han aportat cap prova sobre les tasques concretes que duen a terme.

Tercer.- Els apel·lants denuncien que la sentència vulnera els preceptes constitucionals que prescriuen un accés a la funció pública en condicions d'igualtat (article 25), però el que novament vertebra el seu argument és l'aplicació del Decret dels veguers de 30 d'abril de 1971, que en el marc del reglament contenciós de la CASS de 29 de desembre de 1967, que els encarregava de la seva aplicació, van crear un departament d'inspecció i de control que havia de funcionar prop dels batlles i per llur delegació, anant les despeses del seu funcionament a càrrec de la pròpia CASS.

Amb independència de que aquest Decret és incompatible, pel que fa a la dependència funcional que estableix, amb la Constitució andorrana -que circumscriu les potestats dels òrgans jurisdiccionals a la d'administrar Justícia i sotmet els actes de l'Administració pública al control judicial- el cert és que també s'ha de considerar derogat per la Disposició derogatòria de la Llei de la funció pública per la qual cosa no pot emparar les pretensions dels demandants.

Quart.- Tanmateix, i partint del sistema actualment vigent, la Llei de la funció pública exclou expressament del seu àmbit aplicatiu (article 3.2.d) les entitats parapúbliques dependents del Govern, els treballadors de les quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia, preveient (Disposició transitòria desena) que abans del 31 de desembre de 2002 s'aprovi la normativa relativa al personal que sigui necessària pel funcionament de les entitats parapúbliques, que en el cas de la CASS -no havent-se aprovat aquesta normativa- ve constituïda pel Reglament d'aplicació número 1 sobre l'estatut del personal i per les normes de la relació laboral, avui dia interpretades a la llum de la Llei 8/2003, de 12 de juny, sobre el contracte de treball.

Per tant, la normativa reguladora de la funció pública no permet atribuir al personal contractat per la CASS la condició de funcionari.

En conseqüència de tot el que s'exposa, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència recorreguda.

Cinquè.- En aquesta segona instància, els apel·lants denuncien vulneració del dret a la jurisdicció per la negació indeguda de proves en primera instància, la pràctica de les quals demanen novament, però aquesta pràctica s'ha de denegar per tal com se circumscriu a aportar a les actuacions la documentació relativa al seu acte de jurament, per extreure'n de la mateixa que el Govern els va reconèixer la condició de funcionaris, quan, com bé diu la sentència del Tribunal de Batlles, aquest va ser un acte protocol·lari que no te cap valor a l'hora de definir la naturalesa de la relació dels recurrents amb el Govern o amb l'Administració general de l'Estat.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Ricart,Blasco i Gaya contra la sentència de la Secció Administrativa 2005-125, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament especials obre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.