Extinció dret d'aliments, improcedència. Caràcter justificat de la demora en iniciar formació superior per part de l'alimentista.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sr. Mena

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sra. Andrade

Apel·lat: Sra. Plana

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sra. Conde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000079/2024 ORIGEN: 4000785/2020 - 0

NIG: 5300542120200003544

OBJECTE: Extinció dret d'aliments, improcedència. Caràcter justificat de la demora en iniciar formació superior per part de l'alimentista.

SENTÈNCIA 000143/2024

Andorra la Vella, a 8 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 4-2-2021, la representació processal del Sr. Mena, articulava demanda contra la seva filla Sra. Plana, en demanda de modificació de les mesures paternofilials existents, sol·licitant es dictés Sentència declarant l'extinció de la pensió d'aliments que fins a la data sufragava o subsidiàriament, acordant rebaixar-la fins a l'import de 300.- EUR mensuals, establint una data d'extinció de l'obligació de pagament, fixant-la com a màxim el dia 30-6- 2021.

2.- El 4-3-2021, la representació processal de la Sra. Plana, contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions del demandant, interessant es dictés Sentència desestimant la demanda, mantenint la pensió d'aliments mentre es continués formant amb aprofitament i subsidiàriament, en cas de preveure's un límit en el seu pagament, es fixés en 5 anys, imposant les costes a l'adversa.

3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el 22-2-2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Desestimar la demanda presentada pel Sr. Mena a l'atenció de la Sra. Plana en data 4 de febrer del 2021.

SEGON.- Imposar les costes del procés al Sr. Mena, inclosos honoraris d'advocat i, procurador".

4.- La representació processal del Sr. Mena s'alça contra aquesta decisió, sol·licitant en aquesta alçada que es dicti nova Sentència que revocant la d'instància declari extingit el dret a pensió de la Sra. Plana, amb efectes immediats. Subsidiàriament, sol·licita que es fixi un límit temporal a l'obligació de pagament de la pensió que no havia d'anar més enllà de la data de finalització del present curs acadèmic (30-6-2024) o tota altra que es consideri més convenient.

Considera que la Sentència dictada per la Batllia no valorava adequadament que la Sra. Plana, que en l'actualitat tenia 26 anys havia iniciat fins a 4 formacions superiors, sense que resultés admissible que 8 anys després d'haver iniciat estudis universitaris, pogués continuar-se formant acadèmicament. En aquest context, considera que la resolució de la Batllia ni s'ajustava a la jurisprudència d'aquest Tribunal ni a les circumstàncies del cas concret que s'examinava, destacant en tot cas, que la mateixa resolució en què la Batlle es fonamentava (TSJC-162/2019) preveia un límit temporal a l'obligació d'aliments.

5.- La representació processal de la Sra. Plana s'oposava al recurs d'apel·lació articulat, defensant que la resolució dictada ho havia estat en atenció a les circumstàncies concretes que envoltaven el litigi. En aquesta eventualitat, interessa la desestimació del recurs articulat amb confirmació de la Sentència dictada, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment versa sobre la petició d'extinció del dret d'aliments de què gaudeix la Sra. Plana respecte del seu pare Sr. Mena.

La resolució d'instància s'inclina per mantenir els aliments, mentre la demandada continuï amb aprofitament la seva formació acadèmica i és contra aquesta resolució que s'alça la part recurrent.

Segon.- Antecedents d'interès.

La Sra. Plana naixia el 23-8-1998 de la relació haguda entre el Sr. Mena i la Sra. Talavera, sense que el pare la reconegués voluntàriament. La seva paternitat va ser declarada per Sentència de la Batllia de 15-4-2002 confirmada per decisió d'aquesta Sala d'11-11-2002, preveient el dret de la llavors menor a anomenar-se amb el cognom patern i fixant a càrrec del pare una pensió d'aliments de 150.000.- ptes mensuals (actualment ronda 1.250.- EUR mensuals) i un règim de contactes.

S'infereix de les actuacions practicades que el Sr. Mena no ha desenvolupat cap mena d'interrelació amb la seva filla, limitant-se a satisfer la pensió d'aliments establerta pels òrgans judicials. En aquest sentit, convé posar en relleu que la Sra. Plana va assajar d'establir una comunicació amb el seu progenitor quan tenia 10 anys a través d'un emotiu correu electrònic on evidenciava la voluntat de conèixer-lo i l'estimació que li professava, sense però que s'establís cap mena de contacte. La següent interrelació intervé quan la Sra. Plana complia 18 anys, on comunicava la voluntat d'iniciar estudis superiors i que li passaria el seu número de compte per poder abonar la pensió d'aliments proposant-li d'enviar-li les notes que anés obtenint. La tercera interrelació significativa entre els avui litigants intervé el dia 31-10-2017, quan la Sra. Plana comunica la defunció de la seva mare a conseqüència de la malaltia que patia. En aquesta ocasió el Sr. Mena responia "Hola. T'acompanyo en el sentiment per aquesta pèrdua tan important. Una abraçada". A partir de mitjans del 2019, es produeixen diferents intercanvis entre les parts respecte de vicissituds que van anar sorgint en el pagament de la pensió d'aliments.

Segons manifesta la Sra. Plana, la seva mare era l'única referent familiar de què disposava, no tenint ni avis, ni família extensa amb qui d'ençà de la defunció de la seva mare hagi pogut conviure, llevat del qui anomena el seu padrí, Sr. Querol.

Des d'una perspectiva acadèmica, la Sentència dictada destaca sense que ningú ho discuteixi que, la voluntat de la Sra. Plana sempre ha estat la de cursar medecina i que com que no va obtenir inicialment la nota de tall suficient, el mes de setembre del 2016 va matricular-se a ciències ambientals a Barcelona, a la facultat de Biologia. Després d'assolir una mitjana ponderada de 6,5 per al curs 2015-2016, Sra. Plana va matricular-se a CFPS documentació i administració sanitàries (LOE) per al curs 2017-2018 i, 2018-2019, obtenint la certificació d'estudis de tècnica superior per a l'accés a estudis universitaris amb una qualificació del cicle formatiu de 9,62. Els següents cursos 2019-2020 i, 2020-2021 la Sra. Plana va iniciar estudis en humanitats -amb excel·lents resultats-, procedint posteriorment a la seva inscripció a la carrera de Medicina, obtenint la validació de certes matèries anteriorment cursades i, una nota mitjana ponderada pels tercer curs de medecina de 7,4, segons la darrera certificació de notes a data 26 de juliol del 2023 (5 aprovats, 10 notables i 3 excel·lents).

Tercer.- En aquest context, la representació processal del Sr. Mena considera que la resolució d'instància no efectuava una valoració adequada de les circumstàncies concurrents, posant especial èmfasi en l'edat de la filla (26 anys) i en el fet que la mateixa hagués iniciat diferents formacions superiors, disposant així de la formació escaient per a incorporar-se al mercat laboral, sense perjudici que si volia continuar estudiant, fos ella mateixa qui n'assumís el cost. També argumenta que na Plana disposava de certs estalvis.

Respecte d'aquestes darreres indicacions, convé ressaltar que els estalvis que gaudeix la Sra. Plana són d'uns 8.000.- EUR provinents del romanent que conserva de la successió de la seva mare (va obtenir uns 16.000.- EUR). Aquesta quantitat modesta, no li permet per si sola subvenir a les seves necessitats, sense que, per tant, pugui justificar l'extinció del dret d'aliments com es pretén.

D'altra banda, malgrat que la Sra. Plana té 25 anys i ha pogut seguir diferents formacions superiors, no podem ometre que la seva voluntat sempre ha estat la de cursar medecina, i si bé inicialment no obtenia les notes de tall escaients, s'orientava cap a altres activitats formatives que li permetien convalidar més endavant algunes matèries en la carrera que en l'actualitat cursa. En tot cas, la manca d'assoliment inicial de les notes exigides, ha de ser valorada en atenció al context concret en què na Plana es va trobar quan les proves indicades es desenvoluparen: la seva mare que era l'única referent familiar que tenia (no disposa d'altra família extensa) era alcohòlica, patia una malaltia mental i havia realitzat diferents temptatives d'autòlisis. Alhora es trobava greument malalta (l'any posterior va morir d'un càncer) havent patit diferents intervencions quirúrgiques per aquesta raó. Aquesta situació emocionalment complexa per a una persona tot just major d'edat es veu agreujada pel diagnòstic de síndrome de Lynch (es tracta d'una predisposició genètica a determinats càncers especialment de còlon) que pateix la demandada. Aquest conjunt d'elements permet entendre que les condicions en què es va trobar fins i tot abans de ser major d'edat, no van ser les més idònies per a reeixir l'accés a la universitat i així i tot assolia amb èxit el baccaulauréat i les altres activitats formatives que ha pogut seguir de manera destacable que li han permès inscriure's a Medicina a la ORG_0, que segueix amb un rendiment que s'ha de qualificar d'adequat.

Tampoc es pot sostenir que res impedeix a la Sra. Plana de treballar. Resulta públic i notori que la formació en medicina en una universitat pública com és la ORG_0 és molt exigent quant a dedicació, sense que la possibilitat de combinar-ho amb una activitat professional aparegui exigible en atenció a la capacitat econòmica del seu pare, que en tot cas, és molt superior d'aquella que en el seu escrit inicial pretenia fer creure quan es presentava com una persona jubilada atès que els seus emoluments són substancialment superiors sense que tampoc el seu ritme de vida segon s'infereix de l'extracte del compte bancari que s'ha incorporat s'ajusti als ingressos que obté de la CASS.

En atenció a tot el que hem pogut destacar, s'ha de considerar que 1) la demora que ha pogut experimentar la Sra. Plana a l'hora de seguir la formació superior en medicina que cursa es troba perfectament justificada i obeeix a raons serioses i fonamentades; 2) que la Sra. Plana mostra una plena dedicació a totes les activitats que ha pogut realitzar obtenint un rendiment destacable; 3) que la seva actitud resulta seriosa i es troba als antípodes d'aquell parasitisme social que la part demandant denuncia en el seu escrit rector i 4) que no disposa dels mitjans econòmics per a poder-se sustentar per si mateixa.

Per tot el que s'ha exposat, escaurà confirmar la Sentència dictada quan considera que no concorren les condicions necessàries per a l'extinció del dret d'aliments que reclamava el Sr. Mena, si bé completant la Sentència dictada, escau fixar que la Sra. Plana haurà de justificar al seu pare a cada fi de curs acadèmic, els resultats assolits.

Quart.- D'altra part, el progenitor sol·licita que es fixi un límit temporal al pagament de la pensió d'aliments.

Tampoc aquest pronunciament pot prosperar. En efecte, la Llei no fixa un límit objectiu relacionat amb l'edat de l'alimentista que extingeixi ipso iure el dret d'aliments. En tal situació, i a manca d'entesa entre les parts, correspondrà al Tribunal verificar en cada ocasió, les circumstàncies concurrents.

En tot cas, no podem perdre de perspectiva que a Espanya el grau de medicina té una durada de 6 anys al marge de posteriors especialitzacions i que la Sra. Plana iniciarà el quart any. En aquesta eventualitat, els aliments cessaran quan aquests hagin acabat, sempre que concorrin prop de la referida els requisits que la facin tributària del dret d'aliments.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Mena contra la Sentència de data 22-2-2024 que es confirma íntegrament, completant-la en el sentit que a cada fi de curs acadèmic, la seva filla haurà de justificar els resultats assolits al seu progenitor.

Sisè.- Quant a les costes, escau imposar a la part recurrent el pagament d'aquelles que han estat ocasionades en aquesta alçada atesa la desestimació del recurs formulat (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Mena contra la Sentència de data 22-2-2024 que es confirma íntegrament, completant-la en el sentit que a cada fi de curs acadèmic, la seva filla haurà de justificar els resultats assolits al seu progenitor.

SEGON.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.