Divorci amb custòdia compartida, liquidació de despeses ordinàries i extraordinàries, i ampliació de la pensió d'aliment

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

SENTÈNCIA 000011-2026 DE 16/01/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 16/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000216/2025

Nig : 5300542120250000443

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00011

SENTÈNCIA 000011/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ricart

Representant: Sra. Badía

Advocat: Sra. Tejada

Apel·lat: Sr. Araujo

Representant: Sr. Viñas

Advocat: Sra. Esteban

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Divorci. Custòdia compartida. Repartiment despeses ordinàries i extraordinàries. Liquidació en sentència. Principis de seguretat i de previsibilitat.

Andorra la Vella, 16 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 25/02/2025, la representació processal del Sr. Araujo, sol·licitava que en el seu dia es dictés sentència en la qual es decretés el divorci dels esposos i la liquidació del règim econòmic.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 22/09/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Araujo, i molt substancialment la demanda reconvencional presentada per la representació processal de la Sra. Ricart i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Araujo i Ricart.

Declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial a comptar del mes de novembre del 2022.

Declarar que l'autoritat parental dels menors s'exerceixi conjuntament entre els seus pares.

Establir un règim de guarda i custòdia compartida, amb intercanvis els divendres a la sortida de l'escola o de l'activitat extraescolar, durant tot l'any (sigui període lectiu o vacacional) a excepció feta de repartiments quinzenals durant les vacances, a manca d'altre acord entre els progenitors. En les celebracions en dates d'aniversaris dels fills, els fills romandran amb el progenitor a qui correspongui la seva companyia segons calendari. Si bé l'altre podrà realitzar una curta visita per lliurar un detall al celebrant.

Atribuir l'ús de l'habitatge familiar a la Sra. Expósito.

Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare en l'import de 300.- euros mensuals, pagadors dins del cinc primers dies de cada mes, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'IPC publicat pel M.I. Govern, fins als divuit anys.

Establir que el pare es farà càrrec del 80% de les despeses extraordinàries dels menors, i la mare del 20%.

Cas que els fills efectuïn estudis superiors a partir dels 18 anys, aquest serà el percentatge a assumir per cadascun dels progenitors respecte les despeses d'estudi i manteniment fins a la seva finalització (sempre amb normal aprofitament) o màxim fins als 23 anys.

Liquidació del règim econòmic matrimonial de la següent manera:

o El vehicle ORG_1 S-Max ha de ser adjudicat a la Sra. Expósito i el dret d'ús del Mercedes GLE i del seu contracte de leasing a l'espòs, sense que procedeixi cap compensació addicional entre les parts.

o procedir a repartir l'excés de 3.000.- euros existent en el compte bancari conjunt el dia de la liquidació en la proporció 80%-20% entre els progenitors (80% a favor del Sr. Marti i 20% a favor de la Sra. Expósito), en atenció a les aportacions efectuades per cadascun.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Araujo i Ricart.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Aquesta sentència de data 22/09/2025 fou rectificada per dos autes.

El primer afegia en data 02/10/2025 al seu DECIDEIX :

"-Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare en l'import de 300.- euros mensuals, per cadascun dels fills del matrimoni, pagadors dins del cinc primers dies de cada mes, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'IPC publicat pel M.I. Govern, fins als divuit anys".

El segon de data 06/10/2025 rectificava "d'ofici l'Aute de data 02/10/2025 en el sentit de allà on diu en l'apartat segon dels antecedents de fet "(...) la representació processal del Sr. Araujo(...)" ha de dir "(...) la representació processal de la Sra. Ricart(...)".

3.- En data 10/10/2025, la part apel·lant ha presentat un escrit de recurs contra la Sentència dictada el 22/09/2025, amb el qual sol·licita, en síntesi, el manteniment d'un compte bancari comú i concret per a vehicular tota la despesa ordinària acadèmica, activitats extraescolars, assegurances privades i complementàries, així com la despesa extraordinària, amb percentatges d'aportacions paterna/materna a raó del 80/20 respectivament i aportacions inicials mensuals concretes per la despesa ordinària i tota l'extraordinària, devent el progenitor satisfer a la mare 500EUR mensuals per cada nen en concepte de pensió d'aliments complementària. Subsidiàriament, de 400EUR. l en tot cas revisables segons IPC. Protecció material que es mantingui durant tota la formació els fills. Subsidiàriament fins els 25 anys, sempre amb demostrat aprofitament i si mantenen la dependència econòmica. Demana la inscripció al Registre Civil tot sense fer condemna en costes.

4.- La representació de la part apel·lada s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es dicti sentència desestimant el recurs, excepció feta de la contribució dels progenitors a raó del 80-20 de les despeses ordinàries, en els termes indicats a l'apartat cinquè del seu escrit d'al·legacions, confirmant en conseqüència la resta de pronunciaments de la sentència d'instància.

5.- El Ministeri Fiscal per informe de data 24/11/2025 no s'oposa a què s'estableixi el repartiment de les despeses ordinàries fixes a raó del 80% pel pare i 20% de la mare, amb aportacions regulars de 1.100 EUR el pare i 275 EUR que s'hauran d'adaptar en funció de les despeses ordinàries fixes dels menors.

Respecte a fins a quan s'ha de mantenir el percentatge de l'assumpció de les càrregues econòmiques respecte dels fills si cursen estudis superiors més enllà de la majoria d'edat, entén que caldria fixar-la fins a la finalització dels estudis sempre i quan siguin de profit. I si s'imposa un límit, en tot cas, entén com ho al·lega la part recurrent que hauria de ser als 25 anys, doncs no resultaria extraordinari que els fills no haguessin acabat els estudis amb 23, i en cas que no fossin de profit decauria l'obligació, endemés no s'oposa a què s'augmenti la pensió fins l'import de 400 EUR per fill mensualment.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment de divorci els progenitors de tres fills de 12 anys (Lucia) i els dos bessons de 9 anys (Yago i Pablo) han consensuat diverses mesures definitives però mantenen discrepàncies puntuals en els extrems que ara, en la segona instància, cal resoldre.

La primera fa referència al pagament de les despeses ordinàries i la seva quantificació mensual adaptable a les circumstàncies de les activitats i despeses dels menors; la segona fa referència al manteniment del compte comú existent actualment per canalitzar les contribucions de cada progenitor; la tercera al pagament d'una pensió alimentària a càrrec del pare com a complement a les despeses de sosteniment dels fills, atesa la diferent capacitat econòmica de cadascun; finalment, la darrera és una referència a la durada de la manutenció repartida del 80%-20% quan els fills siguin majors d'edat i continuïn la seva formació amb aprofitament acadèmic amb limitació dels 23 anys de cada fill.

Segon.- Despeses ordinàries. Necessària liquidació mensual

Estan conformes els progenitors en mantenir una guarda i custòdia compartida per setmanes. Aleshores en aquests casos el que resulta habitual és que les despeses ordinàries siguin satisfetes per meitats, però això no impedeix que hi hagin casos que si la capacitat econòmica és desproporcionada entre els progenitors, calgui que les despeses ordinàries siguin compartides de manera proporcional entre els progenitors. En aquest cas, aquests han expressat el seu acord en que les despeses ordinàries siguin a càrrec del pare en el 80% del seu cost i la resta la mare. Ara bé, la discrepància entre ells era si calia fer una assignació fixa mensualment o bé si calia deixar que cada despesa sigui quantificada en el moment de la seva producció i abonada en aquella mensualitat. La sentència d'instància en bon criteri considera que per raons de seguretat i de previsibilitat sigui més aconsellable quantificar-la de manera fixa sense perjudici que si varien les despeses dels fills, sigui adaptada la suma a pagar per cada progenitor en el compte comú en baser aquella proporcionalitat 80%-20%. Però el cas és que malgrat aqueta afirmació, la sentència en la part dispositiva no fa la liquidació mensual a aportar per cada progenitor. I atès que aquesta distribució en el moment actual seria -segons les parts la que indica la recurrent i coincideix el Ministeri Fiscal, en l'import de 1.100EUR mensuals el pare i 275EUR la mare, imports que cal fixar amb efectes de la sentència d'instància. S'estima el motiu.

Tercer.- Pel que fa al segon motiu, la mare recurrent demana que el compte comú sigui mantingut com fins ara a efectes de canalitzar els pagaments alimentaris. Cal oposició aixeca el pare i, per tant, cal resoldre expressament que ambdós han de mantenir un compte comú i que actualment fa aquesta funció el que la té la següent numeració XXXX.

Quart.- Com ja recordàvem en la nostra TSJC 169/2024, ja es doctrina consolidada que en el casos de guarda i custòdia compartida pugui exigir-se a un progenitor una major contribució econòmica a fi de que els fills puguin gaudir d'unes mínimes possibilitats similars a les que gaudien abans de la crisi familiar i que no comportin una situació notablement inferior segons els pertoqui viure amb un o amb l'altre progenitor.

En el cas present, ja està d'acord el progenitor en que a més de fer-se càrrec del 80% de les despeses ordinàries i de les extraordinàries, en satisfer una pensió d'aliments complementària. La sentència la xifra en 300EUR mensuals i la mare en reclama 500EUR, i subsidiàriament 400EUR. Però la pretensió no pot prosperar i cal confirmar la decisió de la Batlle doncs ja consta la desproporció quantitativa del pare en les despeses ordinàries (1.100EUR mensuals i 275EUR la mare) i en no concorre cap despesa especial per a cap dels fills.

Cinquè.- En darrer motiu es centra en si l'obligació del repartiment de les despeses ordinàries de 80%-20% quan els fills siguin majors d'edat i cursin amb aprofitament estudis universitaris es manté amb la limitació d'edat de 23 anys. Estima la recurrent que aquesta limitació d'edat és arbitrària i contraria a la doctrina legal i jurisprudencial.

En efecte, ja hem tingut ocasió en nombroses ocasions de que a partir dels 18 anys ja no ens trobem davant d'una obligació derivada de la potestat parental la qual s'extingeix en arribar a la majoria d'edat (d'aquí que la pensió complementària d'aliments establerta en 300EUR mensuals la sentència ja preveu la seva extinció en arribar als 18 anys de dada fill) sinó que ara la raó del manteniment de la formació del fill després dels 18 anys cal buscar-la en la solidaritat familiar a la qual ja es poden imposar condicions en el seu manteniment i que com ja hem dit (TSJC 004/2016; TSJC 451/2016; TSJC 162/2019, entre d'altres) les condicions són: 1) que el beneficiari no tingui independència econòmica i 2) que els estudis que realitzi sigui aprofitats acadèmicament i en funció de les possibilitats de l'estudiant o les circumstàncies que l'envoltin. Així en la TSJC 079/2024 dèiem, respecte d'imposar un límit d'una edat determinada, que: "....En efecte, la Llei no fixa un límit objectiu relacionat amb l'edat de l'alimentista que extingeixi ipso iure el dret d'aliments. En tal situació, i a manca d'entesa entre les parts, correspondrà al Tribunal verificar en cada ocasió, les circumstàncies concurrents.".

La llei 30/22 qualificada de la persona i de la família ja incorpora aquesta previsió per als fills majors d'edat en l'article 230.1.

A la vista d'això, cal estimar el motiu i revocar el límit de l'edat de 23 anys que preveu la sentència d'instància quan diu "o màxim als 23 anys".

Sisè.- En conclusió, cal estimar parcialment el recurs i no fem imposició de les costes d'aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ricart contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22/09/2025, que revoquem parcialment en el sentit de:

El repartiment de les despeses ordinàries pel manteniment dels tres fills es liquida amb el pagament de 1.100EUR mensuals a càrrec del pare i de 275EUR mensuals a càrrec de la mare que hauran d`ingressar en el compte comú existent entre ells XXXX o el que el substitueixi.

El sosteniment de la formació dels fills quan siguin majors d'edat no es limita fins als 23 anys d'edat;

Mantenim la resta del pronunciament.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.