Acomiadament displinari improcedent, article 104.2 i 104.3 ( TSJC 017/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000017/2015 ORIGEN: 3000432/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 3000432/2011, instades pel Sr. Ruiz contra la societat "Benitez", en data 3 de desembre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant molt parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Ruiz contra la societat mercantil andorrana per accions "Benitez", ha de condemnar i condemna a la segona a pagar al primer la suma neta de cinc-cents euros (500.- EUROS), la qual haurà de merèixer la corresponent regularització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, imposant les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució".

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

* El Sr. Ruiz sol·licita la revocació de la sentència adoptada pel Tribunal Unipersonal del Batlle, en el sentit de condemnar la part adversa a satisfer una indemnització per acomiadament injustificat, més els 500 EUR descomptats indegudament del finiquit i les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: es desconeixia qui havia desconnectat l'alarma; havia accedit a les instal·lacions de l'empresa anteriorment; les claus es trobaven a la bústia de l'empresa; havia anat a netejar el camió fora d'horari laboral en moltes altres ocasions; comptava amb l'acord tàcit de la direcció; l'acomiadament disciplinari amagava una reestructuració de personal.

* La societat "Benitez" tampoc es mostra d'acord amb la resolució de la instància i persegueix la desestimació de la demanda, més la condemna de l'adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: el Sr. Ruiz i altres dues persones eren les darreres persones filmades abans de la desconnexió manual de les càmeres de seguretat; cap d'elles va denunciar a l'empresa qui havia inutilitzat el sistema; en la sentència ferma recaiguda dins la causa B-0562-1/2011, s'havia considerat provat que l'empresa avançava diners per les despeses de viatge.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Ruiz i la societat "Benitez", com tampoc la decisió de l'empresari d'acomiadar-lo, per motius disciplinaris, per carta del dia 3 de gener del 2011. La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball complia els requisits de forma i de fons que imposa el Codi de relacions laborals, raó per la qual ha desestimat substancialment la demanda laboral promoguda pel Sr. Ruiz.. En efecte, la instància només ha acceptat el retorn dels 500 EUR descomptats per l'empresa de la liquidació laboral, en motiu que aquesta no provava el seu lliurament al treballador.

La missiva litigiosa contempla el següent: "Benvolgut Sr.Ruiz.

Per la present li comunico que de conformitat amb l'article 93 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del codi de relacions laborals, he decidit extingir la relació laboral que ens uneix segons comiat disciplinari.

En efecte, l'esmentat article 93 de la Llei 35/2008 estableix el següent (sic):

"1. L'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104."

Aquesta part ha pogut constatar, mitjançant les càmeres de seguretat instal·lades a l'interior de l'empresa que el diumenge passat, dia 26 de desembre de 2010, vostè i dos treballadors més de l'empresa varen entrar a les instal·lacions de F.SA.

Aquesta entrada resulta improcedent atès que cap de vostès tenia autorització de la Direcció ni tan sols havia avisat a cap responsable de l'empresa. Cal esmentar que de la filmació de les càmeres de seguretat, es pot apreciar que vostè i els seus companys varen entrar, fins i tot, al despatx de Direcció.

Igualment s'observa de dita filmació que, posteriorment accedeixen a l'espai on s'hi troba el sistema de video- filmació i, tot seguit, es desconnecten les càmeres.

El dia 30 de desembre, aquesta part va poder comprovar la falta de gravació. De seguida, l'empresa encarregada de la seguretat d'aquestes instal·lacions, V., va poder informar a Direcció que la desconnexió del dia 26 de desembre es deu a una manipulació manual i no pas a altres raons.

Aquests fets suposen un abús de confiança envers l'empresa i la Direcció, així com un ús fraudulent i indegut de mitjans de l'empresa.

Així doncs, vostè ha comés faltes molt greus tipificades a l'article 104 de la Llei 35/2008 (sic):

"2.- Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta ...

3.- Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris o documents de l'empresa.

En conseqüència, a dia d'avui, finalitza la relació laboral i se li fa lliurament de la quitança per tots els havers laborals pendents" (foli 13).

II.- Començarem pel recurs del treballador i que persegueix la declaració d'un comiat injustificat, quin extrem ha estat denegat en la sentència objecte d'aquest recurs.

L'acomiadament del Sr. Ruiz, xofer de professió, esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri, segons el seu plantejament, que l'assalariat va actuar amb abús de confiança i realitzar un ús fraudulent i indegut de mitjans de l'empresa. El Tribunal a quo ha considerat provada només la primera infracció: "compte tingut que aprofitant que un company treballador tenia la clau del magatzem, va entrar a les seves instal·lacions sense el permís corresponent i en una data en què l'empresa estava tancada". Segons la jurisprudència d'aquesta Sala, l'abús de confiança en les gestions encomanades (article 104.2 del Codi de relacions laborals) es pot definir com un mal ús, per part del treballador, de les facultats confiades amb risc o lesió pels interessos de l'empresa (STSJC 284/13 del 17 de desembre de 2013). A més, la sanció disciplinària requereix una intenció d'ocasionar danys a l'empresa (STSJC 0082/11 del 30 de juny de 2011). En el cas que ens ocupa, malgrat quedi provat que l'interessat es va introduir en els locals de l'empresa un dia festiu, es desconeix quin tipus de perjudici ha pogut crear a l'empresa. Les actuacions penals subsegüents fins i tot han absolt l'interessat de qualsevol delicte, fins i tot aquell de violació d'establiment fora dels horaris d'obertura al públic (veure la sentència de la Sala Penal del M.I. Tribunal de Justícia del dia 23 de gener del 2014, folis 375-381). Tampoc s'explica quina gestió encomanada hauria defraudat l'empleat. I sobretot, el mancament recriminat al Sr. Ruiz constitueix, en realitat, un incompliment de les instruccions de l'empresa (article 103.5 del Codi de relacions laborals) que constitueix una falta greu i que, aïlladament, no autoritza cap acomiadament. La falta invocada no queda, per tant, constituïda.

La societat "Benitez" reitera en aquesta alçada que el treballador hauria també realitzat "un ús fraudulent i indegut de mitjans de l'empresa". Ara bé, aquesta infracció no queda connectada raonablement amb l'article 104.3 del Codi de relacions laborals: "Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa". És només en contestar la demanda que l'empresa explica que la sanció venia donada per la desconnexió de l'alarma instal·lada en una nau industrial. Ara bé, com bé afirma l'Hble. Batlle, cap prova concloent acredita que l'autor va estar el Sr. Ruiz..

Per tant, escau concloure en la producció d'un comiat injustificat i que dóna dret a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, quin import (22.510,17 EUR) no es discuteix.

III.- El recurs de la societat "Benitez" versa sobre la seva condemna a retornar els 500 EUR que va descomptar de la liquidació del treballador. En efecte, la recurrent manté que li havia lliurat 500 EUR l'any 2007 per fer front a les despeses durant els desplaçaments i que cada setmana li eren reposats segons les despeses acreditades.

La instància ha ordenat el seu retorn perquè no es provava la data del seu lliurament, el seu import exacte i desplaçament concret. Tampoc podem estar conformes amb aquest argumentari, tota vegada que el document del foli 31 conté aquesta informació, en tractar-se d'una carta signada pel treballador en data 22 de juny del 2007 i on consta el lliurament d'un xec de 500 EUR "en concepte d'avenç de despeses de viatge". Endemés, es precisa que "en el moment en què es deixi de prestar els seus serveis a l'empresa, aquests diners hauran de ser retornats en la seva totalitat a la Direcció de F., sa". El deute queda doncs plenament acreditat, malgrat ho negui, sense fonament, el Sr. Ruiz.

III.- L'estimació d'ambdós recursos aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, la imposició de les costes judicials de primera instància a la societat "Benitez" es manté degut a l'estimació molt substancial de la seva demanda.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar els recursos del Sr. Ruiz i de la societat "Benitez"; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 3 de desembre del 2014, en el sentit de condemnar la societat "Benitez" a satisfer al Sr. Ruiz l'import de 22.510,17 EUR, revocar la condemna a pagar i cotitzar la suma de 500 EUR, mantenir els pronunciaments restants; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.