LABORAL: Acomiadament justificat per comissió falta molt greu prevista article 99.1.a) Llei 31/2018 (2000376/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000203/2021 ORIGEN: 2000376/2020 - 00

NIG: 5300542120200001546

PARTS:

Apel·lant: Carretero Representant: Sra. Gálvez Advocat: Sra. Izquierdo

Apel·lat: Sr. Bonet

Advocat: Sr. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: Acomiadament justificat per comissió falta molt greu prevista article 99.1.a) Llei 31/2018

SENTÈNCIA 086-2022

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de juny de 2020, el senyor Bonet va interposar demanda pel procediment laboral contra la societat Carretero (ENTITY_4), tot sol·licitant que l'esmentada societat fos condemnada a satisfer-li les quantitats de 100,05 EUR bruts en concepte de salari fix de gener 2020, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 4 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute; 1.396,07 EUR bruts en concepte de quitança i pels conceptes salarials detallats en la seva demanda, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 19 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute; 1,13 EUR, essent els interessos legals de 714,87 EUR, des del dia 19 de febrer de 2020 i fins el dia 18 de març de 2020; i 27.457,44 EUR bruts corresponents a la indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals d'ençà de la data de la contesta i fins a la total liquidació del deute. Així mateix també sol·licitava la condemna de la demandada a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats esmentades, excepte les corresponents a interessos legals i les que ja s'haguessin declarat i cotitzat i també al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- El dia 4 d'agost de 2020, la representació processal de la societat Carretero (ENTITY_4) contestava la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició a l'agent les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perit i saig.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 7 d'abril de 2021 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria :

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Bonet contra la societat Carretero en el sentit de condemnar aquesta darrera al pagament de les quantitats següents:

.- 100,02.- euros bruts en concepte de salari fix de gener 2020, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 4 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute.

.- 1.396,07.- euros bruts en concepte de quitança i pels conceptes salarials detallats en l'escrit de demanda, més els interessos legals de la predita quantitat a comptar del dia 19 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute.

.- 1,13.- euros, essent els interessos legals de 714,87 EUR, des del dia 19 de febrer de 2020 i fins el dia 18 de març de 2020.

.- 27.457,44 EUR bruts, corresponents a la indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals d'ençà de la data de la contesta i fins a la total liquidació del deute.

Segon.- Condemnant a la societat Carretero a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats dalt ressenyades i les recollides en la quitança, excepte les corresponents a interessos legals i les que ja s'haguessin declarat i cotitzat.

Tercer.- Condemnant a Carretero al pagament de les costes judicials del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."

4.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Carretero (ENTITY_4) en base, en síntesi, a què l'empresa va haver d'acomiadar al treballador per no haver desenvolupat durant més de tres dies laborables i sense justificació la nova tasca laboral que se li havia encomanat, consistent en la vigilància de control d'aforament en una entitat bancària, tot i haver-la adequat al seu estat de salut amb el vist-i-plau mèdic i haver-li-ho comunicat a través de la direcció; tot sol·licitant en conseqüència la revocació de la sentència d'instància i la seva condemna a satisfer les costes judicials generades en ambdues instàncies, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, el senyor Bonet sol·licitava la confirmació de la resolució d'instància i la condemna de la societat recurrent al pagament de les costes generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en base, en síntesi, a què considerava que els informes mèdics, sobre tot el segon, eren incomplerts, tot negant que per part de l'empresa se l'hagués informat degudament i sostenint que se li imposaven uns horaris laborals il·legals.

6.- En data 29 d'octubre de 2021 dictàrem Sentència amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Carretero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 7 d'abril de 2021, en el sentit de considerar l'acomiadament del senyor Bonet justificat i imposant al senyor Bonet les costes generades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Segon.- NO FER especial imposició de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada."

7.- Per Sentència del M.I. Tribunal Constitucional de data 14 de febrer de 2022 es disposava:

"1.- Estimar parcialment el recurs d'empara 2021-94-RE interposat per la representació processal del Sr. Bonet.

2.- Declarar que s'ha vulnerat parcialment el seu dret fonamental a la jurisdicció en el seu vessant del dret a una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l'article 10 de la Constitució.

3.- Anul·lar, en la part corresponent, la Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 29 d'octubre del 2021.

4.- Retrotreure les actuacions al moment processal immediatament anterior al pronunciament de la sentència d'apel·lació, procedint a dictar la decisió degudament fonamentada en Dret que resolgui totes les peticions en el seu moment formulades per la part agent.

5.- Declarar que no és procedent una expressa condemna en costes.

6.- Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra".

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La present resolució porta causa de la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional en data 14 de febrer de 2022 que anul·lava parcialment la nostra Sentència de data 29 d'octubre de 2021.

Segon.- ANTECEDENTS D'INTERÈS PER LA RESOLUCIÓ

El senyor Bonet va iniciar la seva relació laboral amb Carretero el dia 10 de març de 1994, formalitzant-la per escrit en data 21 de febrer de 2008. La seva activitat laboral englobada de forma genèrica en la de vigilant de seguretat es centrava en l'àmbit del transport, fent de xofer o d'acompanyant de xofer, transportant bosses de diner i portant clients.

En data 21 de febrer de 2018 el senyor Bonet inicià la seva baixa mèdica (incapacitat temporal) i en base a una revisió mèdica efectuada en data 9 de desembre de 2019, els metges de la CASS consideraren que el seu estat de salut s'havia consolidat i li van reconèixer la invalidesa de Grau 1. Aquesta resolució de la CASS de data 24 de desembre de 2019 li fou notificada en data 2 de gener de 2020, havent-la lliurat a l'empresa el senyor Bonet en data 13 de gener de 2020, segons ell mateix afirma.

En data 10 de gener de 2020, el senyor Bonet s'havia de reincorporar al seu lloc de treball, una vegada finalitzada la seva baixa mèdica i reconeguda una invalidesa del Grau 1 per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, però per recomanació de l'empresa es sotmeté a un examen de salut laboral quines conclusions obren en el certificat emès en data 15 de gener de 2020 pel Dr. Sanz, metge especialista en medicina del treball (f. 18), pel qual se'l considera NO APTE PER AL SEU TREBALL HABITUAL per causa d'haver-se de restringir: la manipulació manual de càrregues superiors a 5 Kg., i postures forçades del raquis lumbar; esforços mantinguts; treballs a torns o nocturnitat; conducció, manipulació d'armes de foc; tasques en solitari i la càrrega mental.

Posteriorment, en data 28 de gener de 2020, Carretero envià un informe al Dr. Sanz proposant un nou lloc de treball adequat a les circumstàncies del treballador (f. 78), on el mateix efectuaria 23 hores setmanals repartides de manera que els dilluns faria de 7h00 a 15h00 i de 17h00 a 20h00 i de dimarts a divendres, de 17h00 a 20h00, consistint la seva tasca en controlar i donar accés al personal autoritzat d'una entitat bancària, recepció de trucades telefòniques, trobant-se sempre acompanyat de més personal de l'empresa i duent arma de foc reglamentària (f. 78).

En mèrits d'aquest informe, en data 30 de gener de 2020 el Dr. Sanz efectuà un certificat intitulat "de seguiment medicolaboral" (f. 75), pel qual considerà que el senyor Bonet era APTE per dur a terme aquesta nova tasca, tenint en compte les restriccions mencionades en el seu primer informe i la tutela de l'empresa.

Des de l'alta mèdica del senyor Bonet i fins el dia 10 de febrer en què s'havia de reincorporar a la feina, el mateix d'acord amb Carretero va efectuar 28 dies de vacances, va gaudir d'un permís retribuït per operació d'un familiar i d'un dia de festa. El mateix dia 10 de febrer es va entrevistar amb el senyor Pombo en la seva qualitat de directiu adjunt de Carretero, lliurant-li aquest les planificacions de serveis setmanals que obren acompanyades als autes (f. 18 a) a 18 g) i explicant-li la nova feina i horaris que havia d'efectuar de conformitat amb el resultat de les proves mèdiques efectuades, i lliurant-li el contracte que havia de regir la seva relació (folis 20 a 22).

En lloc però de donar compliment a l'acordat, el senyor Bonet es posà en contacte amb el seu advocat i aquest remeté un correu electrònic al senyor Pombo (f. 23) -el mateix dia, però a les 21h02 i que el senyor Pombo llegí al matí següent-, posant de relleu una sèrie de defectes que, al seu criteri es derivaven del contingut tant del certificat de seguiment medico laboral abans referit, com del contracte que li fou tramès i, sobre tot posant de relleu que havia interposat recurs contra la decisió de la CASS en considerar que el senyor Bonet no podia treballar ni fent de vigilant ni fent cap altre treball, i afirmant que ja el 15 de gener de 2020 amb el primer informe del Dr. Sanz, Carretero havia d'haver acomiadat al senyor Bonet amb els corresponents pagaments i posant-se a disposició per arribar a un acord amistós.

El dia 13 de febrer el senyor Pombo va trucar al treballador per a què es reincorporés al seu lloc de treball i per recollir la quitança, no presentant-se el senyor Bonet.

En data 17 de febrer de 2020, l'empresa va efectuar un dipòsit judicial a favor del treballador per import de 668,40 EUR, que el mateix acceptà a títol d'acompte, adjuntant la quitança i la carta de comiat, que el treballador va rebre al dia següent, 18 de febrer.

El senyor Bonet considera que la manca d'assistència a la feina estava justificada per motius mèdics i que l'empresa no el podia reubicar en una altra feina, l'havia d'haver acomiadat per causa objectiva.

Tercer.- La Sentència d'instància entén que la manca d'assistència del treballador és justificada, per quant la modificació de les condicions de treball se li comunicaren el mateix dia 10 de febrer en què s'havia de reincorporar i la seva reubicació no es va dur a terme de la forma deguda per la manca de concreció i d'informació sobre el seu nou lloc de treball, concloent que l'acomiadament efectuat és injustificat i condemnant a Carretero a abonar al senyor Bonet les sumes per ell reclamades.

Contra la mateixa s'alça la representació processal de la societat Carretero (ENTITY_4).

Quart.- Tot i que certament l'article 59.3 del Codi de relacions laborals, al que es refereix la resolució del Tribunal a quo sense invocació prèvia per les parts, estableix que "els assalariats han de ser informats de manera clara i amb un mínim de set dies naturals d'antelació, excepte en els supòsits de torns per causa de baixa d'assalariats o altres causes de força major, de qualsevol modificació d'horaris, de manera que se'n respecti la vida privada i familiar", caldrà comprovar si el mateix resulta aplicable al supòsit analitzat.

Al respecte, cal constatar que aquest article es troba inclòs en la Secció Tercera del capítol Sisè, intitulada "jornada de treball i còmput", referint-se a la planificació horària i compte d'hores que les empreses han de respectar pels treballadors en general, sense fer cap referència als supòsits de reincorporació laboral després d'una suspensió del contracte de treball per causa d'una incapacitat temporal, i menys encara als supòsits -com el que ens ocupa- en què la reincorporació requereix una reubicació laboral per causa de l'estat de salut del treballador. O dit d'altra manera, en el supòsit d'autes la modificació horària porta causa de la necessitat de reubicació del treballador per causa del seu estat de salut, per tant, l'exigència prevista en aquest article no s'avé amb la finalitat cercada pel mateix.

Noti's que en el cas del senyor Bonet l'empresa havia de valorar si es podia reincorporar al seu lloc habitual de treball -vigilant de seguretat en l'àmbit dels transports-, pel qual va resultar ser no apte, segons criteri mèdic emès el dia 15 de gener de 2020 i, en aquest cas, si el podia reubicar, cosa que va fer emparada també per criteri mèdic del mateix metge, emès en data 30 de gener de 2020. Reubicació que evidentment comportava una modificació del seu horari laboral, adequat a la nova feina que al seu torn es trobava condicionada per l'estat de salut del treballador.

Sense obviar que en tot cas el senyor Bonet es limita a afirmar que no pot treballar, que l'empresa l'havia d'haver acomiadat de forma objectiva i que pretenia que treballés més d'11 hores diàries, tot criticant també el contingut dels certificats mèdics obrant als autes.

En conseqüència, la manca de notificació prèvia al treballador de la seva reubicació no pot justificar la seva manca d'assistència al treball, com afirma la Sentència d'instància.

Cinquè.- Considera també la Sentència apel·lada que l'empresa no va donar la suficient informació al treballador sobre el seu nou lloc de treball on se l'havia reubicat, i que aquestes mancances justifiquen la seva absència del lloc de treball.

La reubicació laboral del senyor Bonet comptava amb el vist-i-plau del metge especialista en medicina del treball, Dr. Sanz que 15 dies abans havia visitat i valorat al senyor Bonet. En relació al contingut del seu informe mèdic -criticat per la presentació lletrada del senyor ENTITY_7- cal dir que és en base al mateix que el seu defensat és considerat no apte per la seva feina habitual, desprenent-se de l'apartat "restriccions" que el metge va valorar degudament el treball que el mateix desenvolupava. En tot cas, la representació lletrada del senyor Bonet no concreta quin extrem de l'informe s'hagués hagut de modificar si el mateix gaudís de la informació que ell afirma que no conté.

Altrament i pel que fa al segon certificat mèdic emès el dia 30 de gener, tot i ser cert que en el mateix no es concreta quina tasca ha valorat el metge, del contingut del document que obra al foli 78 queda clar que ha valorat la informació tramesa per l'empresa i que consisteix en la reducció horària proposada de fins a 23 hores setmanals i el servei de vigilància des d'una recepció, per controlar el personal i gestió de trucades telefòniques.

Al respecte dels comentaris que efectua la part apel·lada en relació a què de l'horari imposat es deriva que la feina no es pot correspondre amb la de control des de la recepció d'una entitat bancària, cal posar de relleu que en una entitat bancària l'horari d'entrada del personal és molt variable, podent perfectament començar a les 07h00 del matí, a l'igual que les trucades telefòniques.

Tornant al segon certificat mèdic, cal tenir present que el metge havia visitat al pacient 15 dies abans i que per tant, podia gaudir de tota la informació necessària per valorar la seva adequació a les noves condicions laborals proposades per l'empresa, havent tingut en compte totes les restriccions per ell imposades, no essent estrany que dugués arma ja que en aquell nou destí difícilment l'hauria de manipular, estant sempre en companyia d'altres vigilants amb la mateixa feina.

Altra cosa és la informació que el senyor Bonet afirma que l'empresa i, concretament el senyor Pombo, li va transmetre en relació a la seva reubicació laboral.

I en aquest sentit cal considerar acreditat que al moment de l'entrevista amb el senyor Pombo, se li va explicar que faria de vigilant en la recepció d'una entitat bancària amb descripció de la feina i l'horari, lliurant-se-li el nou contracte i les planificacions horàries. Així es deriva de la resposta a la 6a. pregunta de l'interrogatori practicat al senyor Pombo i de la resposta a la 6a. pregunta de la confessió en judici practicada al senyor Bonet, on ell mateix diu que va considerar que eren masses hores diàries per la seva malaltia. Per tant, és evident que el senyor Bonet gaudia de tota la informació en relació a la seva reubicació i a la nova funció que hauria de dur a terme, dins l'àmbit de la seva condició de vigilant.

Sisè.- De tot l'exposat la Sala conclou que l'absència del treballador del seu lloc de treball no es troba justificada. No es troba mèdicament justificada perquè l'equip mèdic de la CASS considera que pot treballar i el metge especialista en medicina de treball donà el seu vist-i-plau a la nova reubicació del treballador.

Cosa diferent és que el senyor Bonet consideri que no pot treballar i que hagués impugnat la resolució de la CASS, però això de cap manera no justifica la seva absència al seu lloc de treball i, doncs, no converteix el seu acomiadament en injustificat. De les seves pròpies manifestacions es deriva que l'únic que pretenia aconseguir era un acomiadament en base a les seves pròpies condicions, que de cap manera no es corresponen amb les constatades objectivament. Altrament, de tenir els dubtes que afirma va patir, els podia haver transmès a l'empresa per intentar almenys poder complir amb la seva obligació laboral.

En conseqüència, procedeix considerar l'acomiadament justificat, no havent-hi lloc a la pretesa indemnització interessada per la part recorreguda, havent-se de revocar aquest extrem de la resolució d'instància.

Setè.- Pel que respecta a la resta de quantitats reclamades pel senyor Bonet i estimades per la Sentència del Tribunal a quo, cal dir que tot i que la part recurrent sol·licita la íntegra revocació de la resolució recorreguda, no efectua, en canvi, cap oposició específica sobre aquest extrem de la Sentència que en aquests aspecte haurà de ser confirmada per trobar-se, a més, les quantitats reclamades degudament calculades per la part agent.

Pel que fa a la suma de 100,05 EUR majorada dels interessos al tipus legal a comptar del dia 4 de febrer de 2020 i fins a la total liquidació del deute, aquesta es fonamenta en l'article 76.3 de la Llei de relacions laborals, que preveu el càlcul a efectuar als efectes de retribució de les vacances, tenint en compte que els 22 dies que reclama es trobava efectuant vacances degudes, dels 28 que manifesta que la societat defenent i recurrent li va dir de realitzar.

Com sigui que la societat recurrent no nega la realitat d'aquest extrem i que el càlcul efectuat s'avé amb el realitzat per la representació processal del senyor Bonet, procedeix donar lloc a la seva pretensió, així com als interessos al tipus legal reclamats.

En relació a la suma de 1.396,07 EUR, que es troba integrada pels següents imports:

333,66 EUR, que deriva dels 6 dies de vacances del mes de febrer, que juntament amb els 22 del mes de gener abans referits, integren els 28 dies que va efectuar a petició de la part recurrent. El seu càlcul s'ha efectuat de conformitat amb el contingut de l'article 76.3 de la Llei de relacions laborals, i per tant, és conforme a dret.

529,54 EUR, derivats dels 11 dies de salari del mes de febrer, en haver rebut la carta d'acomiadament el 17 de febrer.

50,49 EUR derivats de 17 dies de prima.

189,60 EUR corresponents a 48 dies de paga extraordinària.

1.007,65 EUR corresponents a 18,12 dies de vacances generats pel treballador, segons el detall que obra a l'escrit de demanda i dels quals només n'havia efectuat 28 entre els mesos de gener i de febrer, segons anteriorment hem referit.

La societat recurrent no ha discutit cap d'aquests conceptes ni tampoc els imports als que els mateixos han donat lloc limitant-se -com hem dit- a efectuar una oposició genèrica a les pretensions de l'agent.

Els imports reclamats ascendeixen a la suma global de 2.110,94 EUR, de la que la part recorreguda en dedueix 714,87, que foren consignats per la societat recurrent, restant en conseqüència per abonar la quantitat reclamada de 1396,07 EUR bruts. Import al que efectivament cal sumar els 1,13 EUR quant a interessos legals generats per l'import consignat de 714,87 EUR, de conformitat amb assentada jurisprudència d'aquesta Sala, en no constar que previ a la seva consignació s'hagués ofert al senyor Bonet (Aute TSJC-173/03).

Procedeix, en conseqüència, mantenir la condemna de la societat Carretero a abonar al senyor Bonet les esmentades sumes que hauran de ser objecte de cotització prop de la CASS, així com les recollides en la quitança, excepte les corresponents a interessos legals i les que ja s'haguessin declarat i cotitzat.

Vuitè.- Tractant-se de matèria laboral, l'estimació parcial de la demanda comporta mantenir la condemna en costes de la instància a la societat Carretero, de conformitat amb assentada jurisprudència de la Sala.

I pel que fa a les costes generades en aquesta alçada, tot i l'estimació substancial del recurs d'apel·lació interposat per la societat Carretero, en tractar-se de matèria laboral, procedeix també la seva condemna al pagament de les mateixes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Carretero, en el sentit de considerar justificat l'acomiadament per ella efectuat, sense haver-hi lloc al pagament de cap indemnització per causa del mateix, tot mantenint la resta de pronunciaments de la resolució d'instància.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.