Laboral - acomiadament disciplinari injustificat- articles 104-2 i 104-4, proporcionalitat TSJC 024/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-024/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1270-6/2012, instades per la Sra. Macias contra la societat "Nuñez", en data 9 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Macias contra la societat Nuñez, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat neta de 6.868,85.-euros, en concepte de la indemnització corresponent per acomiadament injustificat, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 18 d'octubre del 2012, així com a declarar i cotitzar la suma bruta de 7.268,63.- euros prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Nuñez" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Macias al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: l'import que faltava a la caixa corresponia al canvi que havia lliurat la treballadora al client de la pastisseria; la Sra. Macias no havia introduït el bitllet de 10 euros a la caixa; no quedava acreditat perquè el calaix de la màquina registradora era obert; el Tribunal a quo errava quan afirmava la manca d'intencionalitat; l'acomiadament era justificat per la comissió d'un furt; era impossible saber quantes vegades l'assalariada s'havia quedat amb els diners; havia perdut la confiança en l'empleada; no podia traslladar-la a cap altre lloc del negoci; l'acomiadament es va realitzar una setmana després dels fets per no cometre cap error.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Macias va formular demanda laboral contra la societat "Nuñez", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament improcedent, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que ha corregit lleument el càlcul de la treballadora. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 16 de desembre del 2011.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"Serveixi la present per a comunicar-li que l'empresa Nuñez ha decidit imposar-li una sanció qualificada com a FALTA MOLT GREU en base a l'establert a l'article 104.2 de la Llei del Codi de Relacions Laborals que diu: "actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades,..." i l'article 104.4 de la mateixa llei: "el robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l'empresa".

En efecte, el passat dimarts dia 26 de juny del 2012, vers les 16 hores i 40 minuts, la senyora Bermudez, gerent de l'empresa, va arribar a la botiga al mateix temps que sortia un client habitual amb una bossa de productes per a celíacs. Aleshores la senyora Bermudez va comprovar que la venta no havia estat registrada. Preguntada a vostè per la Sra. Bermudez sobre aquest fet, va manifestar que creia que havia fet el tiquet i que el client havia efectuat el pagament en efectiu, trobant-se els diners a la caixa. El client ha confirmat que va efectuar la compra, que va pagar en efectiu i que no va rebre cap tiquet. Posteriorment a l'oficina es va poder comprovar que no es va registrar cap tiquet que coincidís amb l'hora i els productes venuts. Al final de la jornada es va fer el tancament de caixa, davant la seva presència i es va constatar que no va sobrar l'import de la venda de referència (7,70EUR).

Així doncs, tenint en compte que la vostra actitud és constitutiva d'una falta molt greu i que l'empresa no pot continuar confiant en la vostra honestedat en tant que persona que teniu accés a la caixa de l'establiment, havent abusat de la confiança que us teníem dipositada i en base a l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'empresa ha decidit imposar-li una sanció consistent en un acomiadament disciplinari. En conseqüència deixareu de prestar els vostres serveis a l'empresa en aquest mateix moment, en que se us fa entrega de la quitança que us correspon" (foli 8).

La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

No es discuteix que un client (Sr. ENTITY_7) de la pastisseria "Nuñez" va comprar un parell de productes el dia 26 de juny del 2012, vers les 16.40 hores i que la venedora (Sra. ENTITY_4) no va registrar la transacció a la caixa (foli 70). El preu de la transacció es va elevar a 7,70 EUR. A la fi de la jornada, l'arqueig de caixa va donar un resultat negatiu de -4,79 EUR (foli 44). La societat "Nuñez" en dedueix que l'assalariada s'havia apoderat de l'import lliurat pel client i que el canvi que se li va retornar provenia de la caixa de l'empresa. El Sr. Castrillo va testificar que "creu recordar que va donar 10 euros en metàl·lic per la compra" (resposta 11, foli 86). Per tant, en el pitjor dels cassos, el furt s'elevaria a 14,79 EUR (10+4,79). No consta la producció de cap altre fet similar anteriorment.

Una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena i aquesta s'ha de regir pel principi de proporcionalitat. En qualsevol cas, si hi va haver furt, el comiat hauria exigit una entitat mínima que no s'assoleix en el cas que ens ocupa, com bé apunta el Tribunal a quo. Per tant, no queda constituïda la falta molt greu de furt de l'article 104.4 del Codi de relacions laborals.

L'empresa recrimina també la falta molt greu d'abús de confiança en les gestions encomanades de l'article 104.2. Aquesta falta queda subsumida en l'anterior i malgrat l'actuació de la treballadora podia malmetre greument el crèdit de l'empleada, la decisió de la recurrent va ser excessiva i podia ser objecte d'altres mesures disciplinàries menys dràstiques. Tampoc queda constituïda aquesta falta molt greu per via de conseqüència.

III.- Malgrat la desestimació del recurs de la societat "Nuñez", no es farà especial condemna en costes judicials de segona instància per raó dels dubtes fàctics que envolten el litigi (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Nuñez"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener del 2014; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.