Laboral - responsabilitat solidària del administrador - acomiadament fet de forma indeguda - cálcul havers laborals TSJC 021/14

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-021/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Escolano va presentar demanda laboral contra la societat Palmer, i el Sr. Espada, demanant que es condemnés solidàriament els demandats, a satisfer-li la suma de 552,05.-euros en concepte d'havers laborals impagats i la suma de 64.391,11.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, a cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal dels demandats va formular excepció de manca de legitimació passiva respecte al Sr. Espada, i sobre el fons es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 09-01-2014, decidint "Que estimant la demanda formulada per la Sra. Escolano contra la societat Palmer i el Sr. Espada, he de condemnar i condemno, de forma solidària, a aquests darrers a pagar a la part actora les quantitats netes de 60.849,60.- euros i 521,69.- euros, així com a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social les sumes brutes de 64.391,11.- euros i 552,05.- euros en concepte de la indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i injustificada i d'havers laborals pendents de satisfer, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència. ".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Palmer, i del Sr. Espada demanant es dictés una sentència estimant l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la Sra. Escolano.

La representació processal de la Sra. Escolano demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes processals a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que la Sra. Escolano va començar a treballar per la societat Palmer, el dia 01-10-1999 en el marc d'un contracte de durada indeterminada. El Sr. Espada és l'administrador únic de la societat.

El dia 29-05-2012, l'empresa va enviar a l'empleada una carta d'acomiadament, redactada de la manera següent: "Benvolguda Sra. Escolano,

Per causa de rebuig del treball (teníem de fer ahir una transferència bancària i no ha estat completada i avui no ha vingut vostè al seu lloc de treball) em veig obligat a terminar la nostra relació laboral immediatament.

Com vostè em deu diners d'un préstec, vostè podrà decidir si em torna els diners o bé si treballa durant el temps fins arribar a saldar l'esmentat préstec.".

II.- El primer motiu de recurs és en relació amb l'excepció de manca de legitimació passiva respecte al Sr. Espada ja que, al seu parer, és de manera errònia que el Tribunal Unipersonal ha considerat que els estatuts de la societat vulneren els preceptes de la llei de societats. Sosté que per conseqüent no es podia fer entrar en joc la responsabilitat personal de l'administrador de la societat. Argumenta en essència: 1) que el sol fet que el capital social consti en pessetes en els estatuts i no en euros no constitueix una contravenció a la Llei doncs el capital social supera amb escreix el mínim exigit per la llei del 2007; 2) que els motius argumentats per la resolució d'instància són formalismes que no conculquen la legislació vigent.

La disposició transitòria primera de la Llei 20/2007 del 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada, disposa que, en el termini d'un any, les societats han d'adaptar els seus estatuts a aquesta Llei quan contradiguin els seus preceptes, i que transcorregut aquest termini, els administradors de les societats que no hagin adaptat els seus estatuts, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor de la Llei i fins a la inscripció en el Registre de Societats de l'adaptació estatutària.

No nega la part apel·lant que, com això queda acreditat pel certificat emès pel M.I Govern d'Andorra, mai l'adaptació dels estatuts socials a la llei 20/2007 es va realitzar ni inscriure al registre de societats.

A més del fet que els estatuts de la societat estableixen el capital social en pessetes quan l'article 14 de la llei disposa que ha de ser en euros, dits estatuts preveuen de destinar a la reserva un 10% del benefici net de l'exercici quan l'article 76 de la llei exigeix que les societats han de deduir un deu per cent del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta assoleixi un import igual al vint per cent del capital social.

No es tracta d'un punt formal, ja que la reserva, destinada a compensar les pèrdues, és una disposició essencial per a la protecció de la capacitat financera de la societat.

En aquestes condicions, queda acreditat que la societat Palmer, no ha adaptat els seus estatuts amb les prescripcions de la Llei, dits estatuts trobant-se en contradicció amb dita Llei.

Per conseqüent, essent la responsabilitat solidària del Sr. Espada en la seva qualitat d'administrador, un efecte de la llei, és amb raó que el primer jutjador va desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva.

III.- El segon aspecte del recurs rau en la qüestió de l'acomiadament. Sosté que la carta lliurada a l'empleada era suficientment clara i explícita; que el Sr. Espada no parla ni escriu correctament el català; que el rigorisme formal mai pot prevaldre davant el comportament intolerable d'un treballador; que la treballadora coneixia els fets reprotxats i el redactat de la carta no li ha causat cap indefensió; que malgrat no constin totalment explicats en la carta d'acomiadament, els motius del comiat són justificats.

Però, els articles 94 i 106 del codi de relacions laborals preveuen que l'avís del comiat per causa disciplinària s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven.

Hom no ha de perdre de vista que l'ofici del jutge en matèria disciplinària, és de verificar la realitat dels fets invocats i l'adequació entre aquells fets i la qualificació que els hi va donar l'empresari per a motivar la sanció. Així, el fons i la forma de la sanció són indissociables, ja que de la mateixa manera que la correcta concreció de les causes de la sanció ha de permetre al treballador defensar-se, també ha de permetre al jutge constatar que aquestes eren justificades en el moment de pronunciar dita sanció.

Ara bé, força és de constatar amb el primer jutjador que la carta de comiat no respecta aquests preceptes doncs fa referència a un "rebuig del treball", als fets de no haver realitzat una transferència bancària i de no haver- se presentat un dia al seu lloc de treball.

Aquesta imprecisió és incompatible amb les exigències legals i el fet, invocat però no provat, que la treballadora conegui els fets reprotxats és totalment insuficient al respecte.

L'afirmació que el Sr. Espada, malgrat viure al Principat d'Andorra des de més de 40 anys, no parla ni escriu correctament el català no pot alliberar l'empresa de les seves obligacions.

A més, cap dels elements apuntats en la carta pot fonamentar un acomiadament disciplinari.

És solament en l'escrit de contesta que l'empresari va explicar els motius que al seu parer justifiquen el comiat, reprotxant a la Sra. Escolano la seva desobediència greu i la seva deslleialtat, tot i invocant les disposicions de l'article 103.5 del Codi de relacions laborals relatiu a la falta greu d'incomplir les ordres, i no les disposicions de l'article 104, quines són les úniques que poden fonamentar un comiat disciplinari.

Així, queda establert que l'acomiadament va ser realitzat de forma indeguda, el que dona dret a la treballadora a percebre la indemnització prevista pel article 98 del Codi de relacions laborals. Per conseqüent, no cal entrar en l'examen dels motius de comiat al·legat per l'empresa.

IV.- El tercer greuge del recurs és en relació amb el càlcul dels havers laborals ja que sosté que la quitança contempla tots els conceptes deguts a la Sra. Escolano, i que aquesta darrera els ha cobrat sense fer cap menció de la seva disconformitat.

Però, si la part defenent torna a afirmar que ha pagat tot el degut, força és de constatar que no motiva perquè el Tribunal s'hauria equivocat.

Al contrari, el càlcul del primer jutjador és correcte doncs ha considerat que la relació laboral s'havia extingit al dia 11 d'agost del 2012, dia de la recepció de la carta de comiat, quan la quitança contempla només 6 dies de treball del mes d'agost. Per conseqüent, s'havia de condemnar la part defenent a satisfer la suma de 521,69.-euros corresponent als 5 dies impagats.

Pel que fa a l'argument segons el qual la treballadora no ha mostrat la seva disconformitat amb els imports de la quitança, s'ha de recordar que els drets dels treballadors són irrenunciables. El fet de cobrar els imports de la quitança per part del treballador no implica la seva renúncia a percebre la totalitat dels seus havers laborals.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part apel·lant a pagar les costes de primera instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Palmer, i del Sr. ENTITY_6;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-01-2014 en tots els seus pronunciaments;

IMPOSAR a la societat Palmer, i al Sr. Espada les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.