Determinació de l'empresari TSJC 003/14

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-003/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Galván va presentar demanda laboral contra la societat Guerrero, demanant que es condemnés la defenent a satisfer-li la suma de 30.860,10.-euros en concepte d’indemnització per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d’advocat i de procurador i taxes judicials.

II.- La representació processal de la societat Guerrero, va formular excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i subsidiàriament, va contestar oposant-se a la demanda.

III.- L’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-12-2013, decidint “que desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Galván contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions “Guerrero”, ha d’absoldre i absol a la darrera de tots i cadascun dels pediments de contrari, i tot això amb imposició de les costes d’aquesta instància a la demandant segons disposa el darrer Considerant.”.

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Galván, demanant es dictés una sentència estimant íntegrament la seva demanda, amb imposició de les costes d’ambdues instàncies a la societat Guerrero.

La representació processal de la societat Guerrero, demanda la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda amb imposició de les costes processals a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és controvertit que des del mes d'abril de l'any 2002, la Sra. Galván treballava en diferents establiments hotelers del Principat gestionats per la societat defenent.

El dia 15-06-2012, se li va remetre pel compte de la societat ORG_0, una carta d’acomiadament no causal, firmada pel Sr. Machado, i redactada de la manera següent: “La Direcció d'aquesta Empresa, li comunica per mitjà de la present que, en base a les facultats que a la mateixa li reconeix l'Article 90. Comiat no causal de la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals, sobre la rescissió del contracte de treball, ha pres la decisió de notificar-li la fi de la relació laboral.

Ambdues parts acorden que, la data de finalització del contracte laboral serà el 28/07/2012, abonant amb la liquidació de Quitança, la compensació econòmica tal i com indica la llei .

Per tant, a partir del proper dia 30/07/12, pot passar a recollir per les nostres oficines, en horari laboral, la liquidació de les quantitats que li corresponen. Cas contrari, ens veurem obligats a dipositar aquesta quantitat a la Batllia d'Andorra.”.

II.- El motiu del recurs rau en essència en el fet que és fent una insuficient valoració de la prova i en base a una motivació incomplerta que el Tribunal Unipersonal ha considerat que el patró de la Sra. Galván, no era la societat Guerrero sinó la societat ORG_0, sense reconèixer l'antiguitat real de la treballadora. Argumenta que: 1) el procediment de la societat Guerrero, consistint en fer treballar els assalariats en qualsevol dels hotels que gestiona sense respectar els seus drets en relació al preavís i a l’acomiadament és un frau a la Llei; 2) que el fet que els hotels on ha treballat la Sra. Galván són titularitat de societats amb una personalitat diferent de la societat Guerrero no pot contradir la realitat de la relació laboral i existeix una coincidència i vinculacions importants entre els socis de totes aquestes societats i 3) la treballadora va signar l’addenda invocada per la defenent perquè per ella significava que aquest document reconeixia la seva antiguitat des del 2002.

Es desprèn de la sentència d'instància que el primer jutjador entén que entre abril del 2002 i juliol del 2008, la treballadora va treballar per diferents hotels gestionats per la societat Guerrero, però sense vincle contractual laboral entre aquesta darrera i la Sra. Galván, i que a partir de juliol del 2008 va ser empleada per 3 hotels de la mateixa propietat (la societat ORG_0,) gestionats per la societat Guerrero, la qual té legitimació passiva en la seva qualitat d’entitat de gestió dels referits hotels.

Però s'ha de revocar la sentència d'instància doncs considerem que queda establert en autes, que, com ho havia plantejat la demandant, ha existit des de l’any 2002 una relació laboral única entre ella i la societat Guerrero.

Aquesta conclusió es fonamenta en tres sèries de consideracions.

En primer lloc, hem de constatar que els elements de prova en relació a la realitat material del desenvolupament de la relació laboral acrediten la unicitat i la continuïtat d'aquesta entre les dues parts.

En efecte, en data 17-04-2002, la Sra. Galván va començar a treballar com a recepcionista en el XXXX.

Entre el 17-04-2002 i el 28-07-2012, va treballar, sense interrupció, en el marc de 15 períodes diferents del punt de vista de les declaracions prop de la CASS, en 9 establiments hotelers, tots gestionats per la societat Guerrero.

A partir del mes de juliol del 2008, va treballar, alternativament o acumulativament, per els hotels «C.», «M.E.», i «G.H.F.», propietats de la societat ORG_0.

Ressurt de les actuacions que l'interlocutor de la Sra. Galván sempre ha sigut la societat Guerrero, la qual establia els butlletins de salari al seu nom (folis 64 a 77 butlletins posteriors a febrer del 2009).

Sobretot, la tasca de la treballadora es va desenvolupar de manera contínua sense cap dia d'interrupció entre la data de baixa en un hotel i la data d'alta en un altre. No existeix en autes la prova que els períodes de treball de la Sra. Galván en els diferents establiments gestionats per la societat Guerrero, s'hagin finalitzat per un acomiadament, un desistiment o una rescissió per acord mutu esmentat en la quitança obligatòria.

Al respecte, els únics documents aportats per acreditar el contrari són la fitxa de baixa a la CASS i una quitança ( folis 192 a 194) establint que del 01-06-2007 al 15-06-2008 la treballadora va ser declarada prop de la CASS per la societat V.H. SA (H.E.). Però de la mateixa quitança ressurt que no se li va satisfer cap preavís ni cap compensació.

Ara bé, s'ha de posar de relleu que, salvat el contracte inicial del 2002, apareix que les parts no han firmat mai cap contracte escrit i que si la persona jurídica declarant l’assalariada a la CASS va canviar al llarg dels anys, no s'ha formalitzat mai cap contractació ni cap acomiadament. Com s’explicarà més tard, la societat defenent es refereix a un contracte de treball del 2008 però aquest no s’ha aportat en autes.

Aquesta manera de procedir amb la treballadora ressurt també del testimoniatge de la Sra. Esteban la qual va explicar (folis 63-232) que va treballar per la societat defenent com a cap de cuina de gener del 2006 al setembre del 2012, treballant en primer lloc en el XXXX abans de ser traslladada al XXXX i M. Esqui. Afegeix que a l’igual que la Sra. Galván rebia les seves ordres de la societat Guerrero, amb quina discutia de tots els extrems de la relació laboral, i no amb l'establiment en el qual treballava. Precisa que quan la societat Guerrero, la va canviar de lloc de treball, passant a treballar per un altre negoci gestionat per dita societat, mai li van donar una carta d'acomiadament i mai li van satisfer cap preavís ni cap compensació econòmica.

En segon lloc, aquesta realitat del desenvolupament de la relació de treball no és contradita per l’existència de les relacions contractuals entre la societat Guerrero, i les societats titulars dels hotels.

És cert que la societat Guerrero, està especialitzada en la gestió d'establiments hotelers i va firmar amb un seguit de societats propietoris d'establiments hotelers uns contractes de gestió per a l’execució de totes les tasques d’administració i gestió pròpies a tal establiment, i entre elles la contractació i l'acomiadament dels treballadors com ho recull en detall la sentència d'instància (Societat Esteban SA, per l'A.P.H., societat V.H. SA, per l’ORG_4, ORG_2 i ORG_11, societat O. per l’ORG_4, societat S. per l’ORG_12, societat ORG_0 per els HOTELS C. (M. MASSANA, ORG_14 i G.H.F.).

Nogensmenys, s'han de fer tres sèries de precisions al respecte.

La primera és que cal donar a la relació laboral la seva veritable qualificació.

La segona és que si és ben cert que resulta de les declaracions fetes a la CASS en 2002 i 2003 que l'empresa contractant va ser l’H.S., també és cert que fins el 2005, dit hotel era titularitat de la societat Guerrero. Aquesta darrera ha fet valdre que no ha trobat el contracte de gestió corresponent, però el punt transcendent és que al moment de formalitzar l’inici de la relació contractual, el titular del negoci era la societat Guerrero.

A més, el pacte sobre el salari del contracte inicial del 2002 disposa que els avantatges materials sota forma de menjar i allotjament es realitzaran en l’establiment on presti els seus serveis (hotel S.O.) “o en altre”.

La tercera és que existeix certa vinculació entre les societats o en tot cas que s'han establert vincles entre unes d'elles ( vg. folis 199 a 215 : societat Guerrero, societat P.H. SA, ORG_6, Srs. M., societat ORG_0, Sr. Machado.). Per tant aquest element ha de relativitzar l’argument de la defenent segons el qual sempre ha actuat només en representació de les altres societats.

En tercer lloc, pel que fa l’addenda, apareix que en data 01-01-2012, la Sra. Galván i la societat ORG_0, representada pel Sr. Machado, delegat de la societat Guerrero, han firmat un document intitulat “addenda al contracte laboral”, pactant d'una banda, mantenir l'antiguitat de la treballadora i d'altra banda que aquesta darrera accepta variar el lloc de treball dins els establiments que pertanyen a la societat ORG_0.

S'ha de posar de relleu que aquest document va ser establert 6 mesos abans del comiat. Dit document és encapçalat amb el segell de la societat H. (és a dir ORG_4 SAU), i redactat de la manera següent (foli 57):

“ 1- Que en data 18-07-2008, les dos parts van signar un contracte laboral per durada indeterminada.

2- A data 01/01/2012 les dues parts han acordat les següents modificacions al referit contracte acordant expressament, que l'antiguitat del sr./a Galván, es manté des de la data del primer contracte.

2.1.- El treballador accepta expressament mitjançant la signatura del present document, variar el seu lloc de prestació laboral dins els establiments que pertanyen a la societat ORG_0., segons les directrius de l'empresari”. (la negreta és del document mateix).

Les circumstàncies i els termes del document són del tot ambigües doncs si només existeix un contracte de treball, el del 2008, com ho pretén la part defenent, no tindria sentit referir-se a la data “del primer contracte” i presentar-ho com una modificació del contracte, i a més 6 mesos abans d’acomiadar la treballadora. Aquest redactat confús pot correspondre a la versió de la treballadora segons la qual, per ella, es feia referencia al contracte del 2002.

Al respecte, força és de constatar que aquest contracte del 17 d’abril del 2002 és l’únic contracte que s'ha aportat en autes (folis 54 a 56, els quals de cap manera concerneixen l’invocat contracte de 2008 com indicat en l’escrit de contestació als greuges presentat per la part defenent).

No es pot reprotxar a la treballadora anar contra el seus propis actes ja que la doctrina dels actes propis pressuposa una manifestació clara i inequívoca de la voluntat del debitor.

En aquestes condicions, i per tot l'exposat, considerem que és la mateixa relació laboral, iniciada entre la societat Guerrero, i la Sra. Galván des del 17 d'abril del 2002 que s'ha perllongat fins el 2012.

Per conseqüent i en primer lloc, aquesta societat té plena legitimació passiva i, en segon lloc, tenia que respectar l’antiguitat de la treballadora.

El comiat no causal perpetrat en juny del 2012 és per conseqüent fet en forma indeguda i dóna dret a la treballadora a percebre la indemnització prevista l’article 98 de Codi de relacions laborals.

El càlcul fet per la part agent al respecte és conforme al dret vigent i no va ser contradit per la part defenent. Per conseqüent, s'ha de condemnar a la societat Guerrero, a pagar a la Sra. Galván la suma bruta de 30.680,10.-euros, a cotitzar i declarar prop de la CASS, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda.

III.- Atès l’estimació del recurs i per conseqüent l’estimació de la demanda, convé condemnar l'empresari al pagament de les costes processals de primera instància com de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la Sra. Galván contra la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-12-2013 que revoquem íntegrament;

CONDEMNAR a la societat Guerrero, a pagar a la Sra. Galván la suma bruta de 30.680,10.-euros en concepte d’indemnització, a cotitzar i declarar prop de la CASS, amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, imposant a la societat Guerrero, les costes de primera instància;

IMPOSAR a la societat Guerrero, les costes judicials d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.